Edició de «Guatemala»

{{Ficha de país
|nom_oficial         = Republica de Guatemala
|image_bandera         = Flag of Guatemala.svg
|image_escut          = Coat of arms of Guatemala.svg
|lemanacional          = 
|himne_nacional         = ''[[Himne nacional de Guatemala|Himne Nacional de Guatemala]]''
|archivo_himno_nacional = 
|image_mapa            = GTM orthographic.svg
|capital                = [[Ciutat de Guatemala]] [[Archiu:Escudo de Armas de la Ciudad de Guatemala.svg|right|20px]]
|capital_coor           = 14_38_N_90_33_W_ 14°38' N 90°33' O
|ciudad_más_poblada     = [[Ciutat de Guatemala]] [[Archiu:Escut d'Armes de la Ciutat de Guatemala.svg|right|20px]]
|principals ciutats   = [[Ciutat de Guatemala]], [[Quetzaltenango]]
|idioma_oficial         = [[Idioma espanyol|Espanyol]]
|fiestanacional        = 
|govern               = [[Presidencialisme|Republica presidencialista]]
|dirigents_títuls     = [[President de Guatemala|President]]<br />[[Vicepresidente de Guatemala|Vicepresidente]]
|dirigents_noms     = [[Otto Pérez Molina]]<br />[[Roxana Baldetti]]
|fundació              = [[Independencia]]
|fundació_hites        = &nbsp;• [[Acta d'Independencia d'America Central|Firma del &nbsp;acta]]<br/>&nbsp;• Primera &nbsp;constitucio
|fundaciónfechas       = del [[Imperi Espanyol]]<br />[[Independencia de Centroamérica|15 de setembre de 1821]]<br /><br/>[[11 d'octubre]] de [[1825]]
|superfície             = 108.889
|superfície_lloc      = 106
|superfície_aigua        = 0,4%
|fronteres              = 1.687 km., en 956 km. al noreste en México.
|costes                 = 400 km
|població              = 15,500,000 (est.){{ref de ficha|2}}<ref>[http://www.ine.gob.gt/descarregues/banners/bannerpoblacion.jpg www.ine.gob.gt]</ref>
|població_any          = 2013
|població_lloc       = 66
|població_densitat     = 135
|PIB_nominal            = [[US$]] 49.880 millons<ref>https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/gt.html</ref>
|PIB_nominal_any        = 2009
|PIB_nominal_lloc     = 75
|PIB_nominal per càpita = [[US$]] 3.218
|PIB                    = [[US$]] 79.970 millons<ref>https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/gt.html</ref>
|PIB_any                = 2012
|PIB_lloc             = 79
|PIB_per_cápita         = [[US$]] 5.300 (2012)<ref>https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/gt.html</ref>
|IDH                    = {{creixent}} 0,581<ref>[http://hdrstats.undp.org/es/paises/perfils/GTM.html Informe sobre desenroll huma 2013 (html)] Consultat el 2 d'agost de 2013</ref>
|IDH_any                = 2012
|IDH_lloc             = 133
|IDH_categoria          = <font color="#ffcc00">'''Mig'''</font>
|moneda                 = [[Quetzal (moneda)|Quetzal]] (Q, <code>[[ISO 4217|GTQ]]</code>)
|gentilici             = Guatemaltec (a). 
|horari                = [[UTC-6]]
|horari_estiu         =
|cctld                  = .gt
|còdic_telefònic      = 502
|prefix_radiofònic    = TGA-TGZ, TDA-TDZ
|còdic_ISO             = 320 / GTM / GT
|membre_de             = [[ONU]], [[OEA]],  [[OIM]], [[SICA]], [[MCCA]], [[CEPAL]], [[OEI]], [[Parlacen]], [[Grup de Riu]]
|nota1                  = L'Articul 143 de la [http://bib.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/08143063411969473087857/p0000001.htm#I_1_ Constitució de la República de Guatemala de 1985] solament reconeix al [[idioma espanyol|espanyol]] com idioma oficial del país, encara que menciona que les llengües vernàcules formen part del patrimoni cultural de la nació. No obstant, 23 ''[[Llengües de Guatemala|idiomes nacionals]]'' foren reconeguts posteriorment com llengües oficials, incloent 21 idiomes miules, [[Llengües xinca|Xinca]] i [[Idioma garífuna|Garífuna]]. 
|nota2                  = Segons la proyecció del [http://www.ine.gob.gt INE].
}}
'''Guatemala''' {{etimologia|nàhuatl|Quauhtlemallan|lloc de molts arbres}}<ref>{{Cita web |url=http://www.vidadiplomatica.com/origen_del_nombre_guatemala.html |título=Origen del nom Guatemala |editorial=Revista Vida Diplomatica |fechaacceso=14 de juny de 2010}}</ref> —oficialment, '''Republica de Guatemala'''— és un país situat en [[Amèrica Central]], en el seu extrem noroccidental, en una ampla cultura autòctona producte de l'herència [[Cultura miula|miula]] i l'influencia castellana durant l'[[colonialismo espanyol|epoca colonial]].<ref>[http://www.infoiarna.org.gt/mija/file/areas/biodiversidad/legislacion/Politica-areas-protegides-Guatemala.pdf CONAP]</ref>

A pesar de la seua relativament chicoteta extensió territorial, Guatemala conta en una gran varietat climàtica, producte del seu relleu montanyós que va des del nivell del mar fins els 4.220 metros sobre eixe nivell.<ref>Informació general del país de Guatemala. [http://www.spanport.ucsb.edu/faculty/mcgovern/guatemala.html#Historia%20y%20datos Habitants, superfície, mig físic, etc.]</ref> Açò propicia que en el país existixquen ecosistemes tan variats que van des dels [[manglar]]s dels chapulls del Pacífic fins els boscs nuvolats d'alta montanya. Llimita a l'oest i al nort en [[Mèxic]], a l'este en [[Belize]] i el [[golfo de Fondaries]], al sur en [[El Salvador]], i al surest en l'[[oceà Pacific]]. El país posseïx una superfície de 108.889 [[km²]]. La seua capital és la [[Ciutat de Guatemala]], nomenada oficialment ''Nova Guatemala de l'Assuncio''. La seua població indigena compon un 40% del total del païs.<ref>{{Cita web |url=http://www.ine.gob.gt/np/poblacion/index.htm |título=Demografía de Guatemala segons l'Institut Nacional d'Estadistica }}</ref> L'idioma oficial és el [[Idioma espanyol|espanyol]], aixina mateixa conte en 23 [[idiomes miules]], els idiomes [[idioma xinca|xinca]] i [[idioma garifuna|garífuna]], este últim parlat per la població afrodescendent en el departament caribeny de [[Izabal]].

== Historia ==
=== Época prehispànica ===
Guatemala està situada dins de l'àrea geogràfica coneguda com [[Mesoamérica]]. Dins dels seus llímits territorials se desenrollaren vàries cultures. Entre elles la [[Civilisació Miula]] que fon notable per a conseguir un complex desenroll social.

==== [[Cultura miula|Civilisació miula]] ====

Sobreeixí en vàries disciplines científiques tals com l'arquitectura, l'escritura, un alvançat càlcul del temps per mig de les matemàtiques i l'astronomia. El [[calendari miula]] que segons els historiadors, era més precís que el [[calendari gregorià]] que utilisem hui en dia.

Eren caçadors, agricultors, practicaven la [[peixca]], domesticaven animals com titos i anets; es transportaven en canoes per a navegar pels rius i per a viajar a les illes propenques.

També destacaren en la [[pintura]], la [[escultura]], la [[orfebreria]] i la [[metalurgia]] del coure, teixien el [[cotó]] i la fibra d'agave, desenrollaren el més complet sistema de [[escritura]] en Amèrica prehispànica, entre els deports que practicaven se destaca el [[joc de pilota mesoamericano|joc de pilota]], el qual més que un joc era una cerimònia.

El seu desenroll en ingenieria fon monumental, construïren grans metròpolis des del periodo pre-clàssic tals com els llocs de [[Enrunes de Sant Bartolo|Sant Bartolo]], [[Cival]], [[Nakbé]], [[El Mirador (ciutat miula)|El Mirador]], en la [[Conca del Mirador]], [[Uaxactún]], [[Tikal]], [[Ceibal]], [[Riu Blau (jaciment)|Riu Blau]], [[Yaxhá]], [[Dos Piles]], [[Cancuén]], [[Machaquilá]], [[Aguateca]], en les terres baixes del Nort, situades en el departament de [[Petén]] i [[Kaminal Juyú]], en les terres altes de l'altiplà central, aixina com [[Takalik Abaj]] en el departament de [[Retalhuleu]], situat en la zona costera de l'Oceà Pacífic.

A l'arribada dels espanyols al seu territori, en [[1524]], els miules del [[Cultura maya#Período Classic|periodo classic]] (al voltant del 800&nbsp;d.&nbsp;C.) havien deixat d'existir. Els seus descendents (provinents de [[Tollan-Xicocotitlan|Tul]]) se trobaven dividits en un bon número de senyorius i/o ciutats-estat com:

* [[Utatlán]] o '''[[Q'umarkaj]]''' capital dels [[Quiché (etnia)|Ki'che']],
* [[Iximché]], capital dels [[Kakchikel]],
* [[Zaculeu]] o Saqulew, capital dels [[Mames]],
* [[Mixco Vell]], capital dels [[Pokomames]],
* [[Chuitinamit]], capital dels [[Tz'utujil]]


Estes ciutats lluitaven entre sí, lo qual fon molt be aprofitat pels espanyols per a conseguir una conquista en relativa facilitat.

No obstant les ciutats miules [[Tayasal]] (capital dels Miula [[Itzá]]), i [[Zacpetén]] (capital dels Miula [[Ko'woj]]), abdós en [[Petén]] no foren conquistades. ([[Ferran Cortes]] intentà moltes voltes conquistar [[Tayasal]] pero desisti en el seu cami a [[Fondaries]], degut a lo be defesa que se trobava). Resisti fins [[1697]], per lo que fon una de les ultimes cultures de [[America]] someses.


Hui en dia a Guatemala se li coneix com el cor del mon Miula a on més de quatre millons de descendents miules continuen parlant idiomes que descendixen del tronc miula. No obstant se considera que el castellà seguix eixercint certa influencia negativa en les llengües derivades del miula al relegar-les a posicions minoritàries. Aixina mateix se mantenen costums originaries -en aquells grups no afectats per la conquista i hispanisació-, vivint  en la pràctica de l'agricultura, la ganaderia i la peixca. D'estes aproximadament [[Demografia de Guatemala|2 millons]] viuen en Guatemala.

{{VT|Utatlán}}

=== Sigle XVI ===

==== Colonisació espanyola ====
{{AP|Conquista de Guatemala}}
{{Ficha de Patrimoni de l'Humanitat
 | Nom	= Antiga Guatemala
 | Image	= GT056-Antiga Arch-low.jpeg
 | Tamany	= 250
 | Peu		= Santiago dels Cavallers de Guatemala, hui Antiga Guatemala, màxim exponent de la cultura espanyola en el país. En el seu moment se la considerà la ciutat més bella del Nou Mon i fon la capital de la Capitania General de Guatemala
 }}
En [[1523]] els conquistadors espanyols aplegaren per l'oest, provinents de [[Méxic]], baix l'envie del capitán [[Pere d'Alvarado]], en l'intenció d'explorar i colonisar els territoris de l'actual Guatemala. S'enfrontaren primer en els k'iches, i despuix s'aliaren breument en els kaqchikeles, fundant el seu primer assentament el [[25 de juliol]] de [[1524]] en les rodalies d'Iximché, capital dels kaqchikeles, vila que rebé per nom ''Santiago dels Cavallers de Guatemala'' en honor a l'apòstol major.

El [[22&nbsp;de novembre]] de [[1527]] esta ciutat fon traslladada a la Vall d'Almolonga (hui el barri de Sant Miquel Escobar en [[Ciutat Vella (Guatemala)|Ciutat Vella]], [[Sacatepéquez]]), degut al constant sege que patia pels atacs dels natius. Esta fon destruïda en la matinada del [[11&nbsp;de setembre]] de [[1541]] per un allau de tarquim i pedres que provingué del cim del [[Volcá d'Aigua]] (Volca Hunahpú, com ho coneixien els indigenes), sepultant a la llavors capital de la regió i enterrant a la ciutat en la majoria dels seus habitants. Entre ells estigué la governadora doña Beatriu de la Cova, viuda de don [[Pere d'Alvarado]]. Açò obligà a que la ciutat fora de nou traslladada a la propenca Vall de Panchoy, uns 6&nbsp;km aigües avall, en lo que actualment és la ciutat de [[Antiga Guatemala]].

=== Sigle XVII ===

El [[31 de giner]] de [[1676]] per Real Cedula de Carles II se fundà L'[[Universitat de Sant Carles de Guatemala]],<ref>[http://www.usac.edu.gt/archius/acercadeculturaorganizacionalusac.pdf Document d'informació general sobre l'''Universitat de Sant Carles'']</ref> la tercera universitat fundada en Amèrica, a on estudiaren moltes figures importants del país, entre ells Fra Francesc Ximénez, descobridor del manuscrit [[Popol Vuh]], qui ademés ho traduí al [[castellà]]. En l'art del [[sigle XVII]] sobreïxen el mestre pintor Pere de Liendo i Quirio Cataño.

=== Sigle XVIII ===

En [[Antiga Guatemala|Santiago dels Cavallers]] estaria ubicada la capital del [[Regne de Guatemala]], fins al seu trasllat en [[1775]] a la Vall de l'Ermita, actual ubicació de la capital. El rei [[Felip II d'Espanya]] i [[Portugal]] li otorgà el titul de «Molt noble i molt lleal Ciutat de Santiago dels Cavallers de Goathemala».



Durant la dominació espanyola, que durà casi 300 anys, Guatemala fon una regió de caràcter estratègic (Capitania General del Regne de Guatemala), formant part del [[Virregnat de la Nova Espanya]]. La Capitania General de Guatemala s'estenia des de la regió de [[Chiapas]] (en l'actualitat pertanyent a [[Mèxic]]) fins l'actual [[Costa Rica]]. Les seues divisions polítiques variarien en freqüència, lo mateix que les fronteres entre les diverses províncies. A amijanats del [[sigle XVII]], el regne en el seu conjunt tenia 32 províncies, de les quals 12 estaven en el territori que hui constituïx la Republica de Guatemala: la vall de Guatemala, a on se trobava la ciutat de [[Santiago dels Cavallers de Guatemala]], seu de la Real Audiència; les Alcaldies Majors de [[Amatique]], [[Suchitepéquez]] i [[Verapaz (Guatemala)|Verapaz]], els Corregiments de [[Acasaguastlán]], [[Santiago Atitlán|Atitlán]], [[Chiquimula]], [[Escuintla (departament)|Escuintla]], [[Guazacapán]], [[Quetzaltenango]], [[Sololá]] (Tecpán-Atitlán]) i [[Totonicapán]].


Esta regió fon tan rica en minerals i metals com [[Mèxic]], [[Bolívia]] i [[Perú]]. No obstant, els colons explotaren principalment la producció agrícola. Els seus principals recursos foren la canya de sucre, el cacauer, les pedres precioses i la tinta anyil per a textils. La ciutat de Santiago de Guatemala vixqué un desenroll notable en la seua arquitectura, caracterisada com «barroc sísmic», en l'imagineria religiosa, la pintura i la musica. Les festivitats de l'any llitúrgic i del santoral definien la vida dels seus habitants. La Seu era el centre de tota l'activitat religiosa, i pel seu ranc catedralici posseia una vida musical de gran intensitat.

El [[21 de juliol]] de [[1775]] fon necessari el trasllat d'Antiga Guatemala, sempre vulnerable a erupcions volcàniques, inundacions, i terratremols, despuix de ser destruit per dos terratrémols. Les seues enrunes han segut conservades com un monument nacional. La [[Ciutat de Guatemala]] fon fundada oficialment el [[2 de giner]] de [[1776]], i conseguí convertir-se en els anys en la ciutat més gran, important i populosa de tot l'istme centroamericà i el Carip.

A finals del sigle XVIII, quan el reformisme ilustrat dels Borbones implantà el regim d'Intendències en algunes regions de l'Imperi Espanyol, el numero de províncies de la Capitania General de Guatemala se reduí a 15, de les quals 9 estaven en l'actual territori de Guatemala: les Alcaldies Majors de [[Chimaltenango]], [[Escuintla (departament)|Escuintla]], [[Sacatepéquez]], [[Sololá]], [[Suchitepéquez]], [[Totonicapán]] i Verapaz, i els Corregiments de [[Chiquimula]] i [[Quetzaltenango]].

=== Sigle XIX ===
Al promulgar-se en [[1812]] la [[Constitució de Cadis]], el regne de Guatemala desaparegué com a unitat, i fon substituït per dos províncies, sense subordinació entre sí: la Província de Guatemala, que comprenia el territori de [[Chiapas]], [[El Salvador]], Guatemala i [[Fondaries]], i la [[Província de Nicaragua i Costa Rica]]. En [[1821]], durant el [[Trieni Lliberal]] en [[Espanya]] entrà de nou en vigència dita Constitució, segregant-se de la [[Província de Guatemala]] les Provincies de Comayagua ([[Fondaries]]), [[Chiapas]] i [[El Salvador]].

==== Independencia ====
{{VT|Conjuració de Belem}}
En la regió seguiren florint industries com les del [[anyil]], el [[cacauer]], el [[cardamom]] i la [[canya de sucre]], creen grans riquees i permetent el desenroll d'atres industries com la dels teixits, el qual durà fins finals del [[sigle XVIII]]. Desijant crear relacions comercials en atres nacions, ademés de [[Espanya]], la burguesia criolla d'aquella época decidí [[wikisource:es:Acta d'Independència de Centroamérica|declarar la seua independència]], tant política com econòmica, de la corona, el [[15 de setembre]] de [[1821]], aprofitant el caos politic que es vivia en [[Espanya]]. Com en la majoria dels països iberoamericans, l'independència de Guatemala fon un moviment essencialment elitista, que no supongué una milloria immediata de les condicions generals de vida del poble guatemaltec; abans be, fon promoguda fonamentalment per l'èlit econòmica de la regió per a poder enriquir-se en els nous llaços comercials que s'esperaven adquirir, i no tant per la separació política en sí.



Per al [[5 de giner]] de [[1822]], a pesar de que l'[[Acta d'Independència d'Amèrica Central|Acta d'Independència]] establia la formació d'un Congrés que decidiria l'independència general i absoluta,<ref>[http://www.grupoese.com.ni/2001/bn/09/13/op1MN0913.htm Pere Molina, promotor de l'Independència de Centroamérica]</ref> el president de la Junta Provisional Consultiva, [[Gabi Gaínza]], decretà l'anexio de les provincies centroamericanas al [[Primer Imperi Mexicà|Imperi Mexicà]], que incloïa a la [[Província de Guatemala]], mediant acta que recaptà la decisió majoritaria dels ajuntaments. L'unió durà fins l'abdicació d'Agusti d'Iturbide en març de 1823.<ref>[http://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:2Qk4mlG-I60J:www.sica.int/cdoc/publicacions/union/act05011822.pdf+5+de+enero+de+1822&hl=es&gl=sv&pid=bl&srcid=ADGEESi2vwazZZ2WjCWgSORY6xJqRhJDvIJhQk5d5JAFpBDRzCF4CRhmLzwXL1Ag6Q2MsN94KTZTqg85Ux-1Fqo4Kwh2Z91gDBP2yE7B_-mgKPkAxgw634XbHnPBYsYarRHBekFyw8S&sig=AHIEtbTqIfTxteCPauDs5sDJi6qDu7q7OQ Acta de l'Unió de les Províncies de Centre Amèrica a l'Imperi Mexicà]</ref>

=== Creació de la Republica de Guatemala ===

La Republica de Guatemala fon creada durant el govern com Cap d'Estat del general Rafael Carrera i Turcios<ref>General Rafael Carrera i Turcios http://es.wikipedia.org/wiki/Rafael_Carrera_y_Turcios</ref> el 21 de març de [[1847]] mediant la Llei 13<ref>Llei 13 Creació de la República de Guatemala http://es.wikisource.org/wiki/Ley_13_creaci%C3%B3n_de_la_Rep%C3%BAblica_de_Guatemala</ref>, decret governamental mediant el qual s'elevà a l'estat al ranc de república lliure, sobirana i independent.

=== Sigle XX ===

Per a [[1901]] la [[United Fruit Company]] (actualment [[Companyia de Desenroll Bananero de Guatemala, S.A.]], coneguda en Guatemala com Bandegua) escomençà a tornar-se la força principal en Guatemala (tant política, com econòmica), durant la llarga presidència dictatorial de [[Manuel Estrada Cabrera]]. El [[govern]] se subordinava a sovint a interesses de la Companyia (una dels principals de Centroamérica i que en ajuda de [[Estats Units]] tenia poder per a canviar governs democràtics per titaros al seu servici). Mentres que la companyia també obstaculisava el comerç local, s'opongué a la construcció de carreteres perque açò competiria en el seu monopoli del ferrocarril. L'UFC controlà més del 40% de la terra del país i d'atres països centroamericans i les instalacions dels ports. El periodo de dictadura lliberal acabaria en [[1944]].

==== La revolució de 1944 ====
{{AP|Revolucio de 1944 en Guatemala}}
[[Archiu:1920UnitedFruitCompanyEntrance.jpg|thumb|Entrada de la seu d'United Fruit Company. La multinacional fruitera impulsà el colp davant el repartiment de terres baldías.]]
En [[1944]], un grup d'oficials militars dissidents, estudiants, i professionals lliberals, nomenats els "Revolucionaris d'Octubre", derrocaren al govern de [[Federic Ponce Vaides]], substituint-ho per una junta composta pel Major [[Francesc Xavier Arana]], el Capitán [[Jacobo Arbenz]] i el Sr. [[Jordi Toriello Garrit]], que poc despuix convocà eleccions lliures i democràtiques que foren guanyades pel professor i escritor Dr. [[Joan Josep Arévalo Vermell]], que acabava de retornar d'[[Argentina]], a on se trobava exiliat. Fon el primer president elegit en Guatemala despuix de la tirania ubiquista (Jordi Ubique). L'objectiu d'Arévalo era, segons les seues memories, establir a Guatemala com un país capitaliste, pero per a això decidí proveir del principal mig productiu (la terra) als que no ho tenien.  Açó fon interpretat com socialisme, si be fon inspirat en el New Deal america.  Fon molt criticat per la classe alta i els terratinents com comuniste.


Arévalo impulsà moltes reformes i la creació de numeroses institucions. Entre elles se troba el "Codic de Treball", l'[[Institut Guatemaltec de Seguritat Social|Institut Guatemaltec de Seguritat Social (IGSS)]], el [[Ministeri d'Economia de Guatemala|Ministeri d'Economia]], la [[Junta Monetaria]], la [[Superintendencia de Bancs de Guatemala|Superintendencia de Bancs]], i el [[Banc de Guatemala]] entre atres.

Les reformes iniciades per Arévalo foren continuades pel seu successor, [[Jacobo Arbenz Guzmán]], guanyador de les eleccions següents.

El seu proyecte, una [[reforma agraria]] que buscaria aumentar la productivitat de les terres i el nivell de vida dels llauradors pero fracassà. Arbenz proponia l'expropiació de les terres improductives i la seua aparent cessió en usufructe a llauradors, atacant de forma frontal i en base a expropiacions a l'United Fruit Company.

L'United Fruit Company buscà l'ajuda del president Eisenhower, argumentant que Arbenz havia llegalisat el [[Partit Guatemaltec del Treball]]. En [[1952]] se li presentà com un comuniste perillos. En resposta, la CIA, organisà la "[[Operacio PBSUCCESS]]", que consistia en l'entrenament i finançacio d'un eixercit rebel paramilitar ([[Moviment de Lliberacio Nacional (Guatemala)|Moviment de Lliberacio]]). Este Moviment ingressà per la Republica de Fondaries i donà el [[Colp d'Estat de 1954 (Guatemala)|Colp d'Estat de 1954]] derrocant al coronel [[Árbenz]], qui va fugir exiliat a Cuba, El Salvador i finalment a Méxic a on mor. Consumat el colp, assumi la Jefatura d'Estat el Coronel Carles Castell Armes.

==== Guerra civil ====
{{AP|Genocidi miula}}

El coronel [[Carles Castell Armes]] revertí molts dels canvis realisats pel coronel Arbenz en anterioritat, portant una política que s'abanderava com anticomunista. Fon assessinat en [[1957]], per lo que el Congrés de la Republica hagué de nomenar presidents interins successivament per a omplir el buit de poder deixat. Dins d'ells se nomenà al General [[Miquel Ydígoras Fonts]], anterior Ministre d'Obres Publiques en la dictadura ubiquista i detractor de les polítiques d'Arévalo i Arbenz. Ydigoras formà en Guatemala als activistas que intentaren la fallida [[Invasio de Baïa de Porquerols]]. Les boines verdes (United States Army Special Forces) s'instalaren en el país, i entrenaren al seu eixercit fins convertir-ho en la força repressiva més poderosa de Centroamérica. Organisacions com la Ma Blanca o l'Eixercit Secret Anticomunista realisaren una activitat violenta que tingué el seu paralelisme en els cruents assessinats i seqüestres realisats pels radicals comandos de l'ORPA (Organisacio del Poble en Armes). Dits guerrillers izquierdistas foren patrocinats pel govern sovietic i Cuba. Dita época fon caracterisada per les massacres comesos per les [[Forces Armades de Guatemala]], finançades pel govern dels [[Estats Units]], que recién en l'actualitat s'estan començant a investigar.

En resposta al seu govern cada volta més [[autocratic]], un grup d'oficials militars de menor ranc, entre els que estava [[Marc Antoni Yon Moixa]], se rebelà, intentant derrocar-ho en [[1960]]. Quan fracassaren, varis huyeron i establiren llaços estrets en [[Cuba]]. Este grup se convertiria en el nucleu de les forces armades de [[insurgencia]] que lluitarien contra els governs militars durant els 36 anys següents. Els seus quatre grups principals guerrillers de [[esquerra]] realisaren sabotages economics i atacs armats contra els membres de les forces de seguritat estatal. Estes organisacions se combinarien per a formar la [[Unitat Revolucionaria Nacional Guatemalteca]] (URNG) en [[1982]].

El govern de [[Miquel Ydígoras Fonts]] acabaria en març de [[1963]] bruscament a mans del Coronel [[Enric Peralta Azurdia]].

==== Década de 1970 ====
{{VT|Massacres en Guatemala}}

Poc temps despuix hi hagueren eleccions democratiques i resultà President electe [[Juliol Cesar Méndez Montenegro]] en [[1966]]. Encara que en un principi semblava haver-se conseguit una democracia transparent, el [[eixercit]], que tutelà el govern, llançà una forta campanya contra la [[insurgencia]] que trencà en gran part el moviment guerriller en el camp i escomençà el conflicte civil que hauria de causar centenars de millars de victimes.

El [[coronel]] [[Carles Manuel Arana Osorio]] (1970-1974) fon el primer d'una llarga série de caps de Govern militars, que en motiu de detindre l'acció insurgent mamprengueren sendes campanyes contraterroristas, iniciant aixina una successió de militars en el poder que escomençà des de [[1954]] en l'intervenció estatunidenc. Posteriorment, Arana Osorio alcançà el grau de General de Divisió. Fon conegut per la seua crueltat com El Chacal.

En [[1974]], el general [[Kjell Lauguerud Garcia]] derrotà al general [[Efraín Rius Montt]], en eleccions presidencials fraudulentes. En [[1978]], el general Romeo Lluc-Garcia assumí el poder. En [[1970]] dos nous grups guerrillers patrocinats per la [[Unió Sovietica]] i [[Fidel Castre]], l'EGP i l'ORPA, intensificaren l'insurgencia contra els governs militars. En [[1979]], el president estatunidenc [[Jimmy Carter]] discontinuà l'ajuda militar i el sosteniment economic provinent de la [[CIA]] estatunidenc a les [[Forces Armades de Guatemala]], a causa dels sistematics abús d'este contra els [[drets humans]] de la població.

==== Década de 1980 ====

Els governs de [[1978]]-[[1982]] ([[Ferrando Romeo Lluc Garcia]]), [[1982]]-[[1983]] ([[Efraín Rius Montt]]), [[1983]]-[[1986]] ([[Óscar Humberto Mejía Vitors]]), en l'excusa d'una «amenaça comunista», acabaren en tots els moviments socials i indigenes de protesta. L'atac governamental, que perpetrà 667&nbsp;massacres i feu desaparéixer 443&nbsp;llogarets, provocà el desplaçament d'aproximadament 450,000&nbsp;llauradors, que se veren obligats a refugiar-se en Méxic.

A partir de l'assunció del [[general]] [[Lluc Garcia]], Guatemala entrà en un nou cicle de lluita contrainsurgente. Durant [[1979]] i [[1980]] se registraren vàries massacres en l'interior del país, d'escaso reso mediático. El 31 de giner de 1980 la situació en Guatemala passà a ser objecte d'atenció mundial per la [[Matança en l'embaixada espanyola de Guatemala]] perpetrada per les forces de l'Eixercit, en un saldo de 37&nbsp;persones fallides, pertanyents a un grup d'indigenes que havia pres l'embaixada per a cridar l'atencio mediática mundial al voltant del [[genocidi miula]]. Durant el periodo en el que el general Lluc estigue en el poder se construiren en el país les obres més importants d'infraestructura en l'història moderna del mateix, tals com l'hidroelectrica de Chixoy, el Port Quetzal, la franja Transversal del Nort, hospitals com el Sant Joan de Deu i se millorà l'infraestructura de les principals carreteres del païs.

El problema institucional relacionat en els fraus en les eleccions en [[1982]] sorgi de nou. El [[9 de març]] de [[1982]] l'eixercit era l'encarregat de velar pel bon desenroll de les eleccions. Varis dels "jovens oficials" i, entre ells, l'actual president de la Republica [[Otto Pérez Molina]], eren els encarregats de vigilar la transparencia de dites eleccions directament en les urnes; donant-se conte del frau, el [[23 de març]] de [[1982]] donaren un colp d'Estat per a evitar la presa de possessió del recién electe president coronel [[Angel Aníbal Guevara]].

El general [[Rius Montt]] formà una junta militar de tres membres que anulà la constitució de [[1965]], va disoldre el [[Congrés]], suspengué els partits polítics i anulà la llei electoral. Despuix d'uns mesos, Rius Montt despedi a les seues colegas de junta i assumí de facto el titul de “President de la Republica” governant en solitari.

Rius Montt intensificà la seua política repressiva contra els activistas populars de tot tipo. En maig de [[1982]], la Conferencia de Bisbes Catòlics acusà a [[Rius Montt]] (de declarada religió [[evangelismo cristia (religió)|evangelica cristiana]]) de la responsabilitat de conrear la militarisació del país i continuar les massacres de civils per mijos militars.

Les [[Forces Armades de Guatemala]], a l'envie de Rius Montt, i les [[Patrulles d'Autodefensa Civil]] (PAC) realisaren atentats terroristes en tot el territori, en l'excusa de la «amenaça subversiva»; l'activitat guerrillera disminuí i fon en gran part llimitada a operacions de batre i fugir. Rius Montt guanyà esta victoria militar casi total contra l'insurgencia que es va vorer obligada a llimitar les seues accions en arees fronterices en Méxic (principalment el Nort del Departamenro de El Quiche).

La breu presidencia de [[Rius Montt]] fon provablement el periodo més violent del conflicte de 36 anys, que resultà en aproximadament 30.000 morts de civils, en la seua majoria indigenes. L'immensa majoria de les violacions de drets humans s'atribuïxen a les Forces Armades i les PAC que ells controlaven. 

El [[8 d'agost]] de [[1983]], Rius Montt fon depost per la seua propi ministre de Defensa, General [[Oscar Humberto Mejía Vitors|Óscar Mejía Vitors]], qui ho succei com cap de Govern de facto de Guatemala (Rius Montt sobreviuria per a fundar un partit politic, FRG). El general Mejía permete un regres controlat de la democracia en Guatemala, escomençant en una eleccio el [[1 de juliol]] de [[1984]] per a una Assamblea Constituent per a redactar una constitucio democratica. El [[30 de maig]] de [[1985]], despuix de 9 mesos de debat, l'Assamblea Constituent terminà de redactar una nova constitució, que entrà en vigor immediatament. El Lic. [[Vinicio Cirerer]], un polític civil en ample recort, fon candidat a president per la Democracia Cristiana, guanyà la primera elecció sostinguda baix la nova constitució en casi el 70&nbsp;% dels vots, i prengué possessió del càrrec el [[14 de giner]] de [[1986]].

===== Retorn a la democràcia =====

'''Govern democràtic 1986-1990'''

Despuix de prendre possessió, en giner de [[1986]], el President [[Marc Vinicio Cirerer Arévalo|Vinicio Cirerer]] anuncià que les seues prioritats serien terminar la violencia política i establir el govern de llei. Les reformes inclogueren noves lleis del ''hábeas corpus'' i ampar (protecció ordenada per tribunal), la creació d'un comite llegislatiu de drets humans, i l'establiment en [[1987]] de l'Oficina del Procurador de [[Drets Humans]]. La Cort Suprema també mamprengué una série de reformes per a lluitar contra la corrupció i millorar l'eficacia de sistema llegal.

En l'elecció de Cirerer, els militars s'alluntaren del govern i retornaren al paper més tradicional de proporcionar seguritat interna, especificament lluitant contra insurgents armats. Els primers 2 anys de l'administració de Cirerer se caracterisaren per una economia estable i una disminució marcada en la violencia política. El personal militar insatisfet feu dos intents de colp en [[maig]] de [[1988]] i maig de [[1989]], pero l'envie militar recolzà l'orde constitucional. El govern fon fortament criticat per la seua falta de voluntat per a investigar o perseguir casos de violacions de drets humans.

Els ultims 2 anys del govern de Cirerer també foren marcats per una economia en decliu, folgues, marches de protesta i acusacions de corrupció estesa. L'incapacitat del govern de tractar en molts dels problemes nacionals -com mortalitat infantil, analfabetisme, salut i assistencia social deficients, i nivells creixents de violencia- contribuí al despagat popular.

==== Década de 1990 ====

===== Govern democràtic 1990-1993 =====

El [[11 de novembre]] de [[1990]] se celebraren eleccions parlamentaries i presidencials. Despuix d'una votació de segona volta en soles dos candidats presidencials, l'ingenier [[Jordi Serrà Elies]] assumí la presidencia el 14 de giner de [[1991]], completant aixina la primera transició d'un govern civil electe democraticament a atre. Com el seu partit, el [[Moviment d'Acció Solidaria]] (MES) guanyà soles 18 dels 116 assents del Congrés, Serrà firmà una dèbil aliança en les Democrates Cristianes i la [[Unió del Centre Nacional]] (UCN).

El [[25 de maig]] de [[1993]], Serrà va disolvre illegalment el Congrés i la Cort Suprema i tractà de restringir les llibertats civils, segons afirmava per a lluitar contra la corrupció. El “autogolpe” fracassà degut a protestes unificades i forts per la majoria de la societat guatemalteca, la pressió internacional, per lo que el [[eixercit]] en compliment a les decisions del Tribunal de Constitucionalitat, que decretà contra l'intent de colp, ho llevaren del poder. Serrà fugí del país dos semanes despuix d'este "Autogolpe".

El [[6 de juny]] de [[1993]], el Congrés, d'acort en la constitució de 1985, trià al Procurador de Drets Humans, [[Ramiro de Lleo Carpio]], per a completar el periodo presidencial de Serrà Elies. De Lleo, no era un membre de ningun partit polític i caria d'una base política, pero gojava d'un fort soport popular; llançà una ambiciosa campanya anticorrupción per a “purificar” el Congrés i la Cort Suprema, exigint les renuncies de tots els membres d'abdós cossos.

A pesar de la resistencia considerable del Congrés, la pressio presidencial i popular conduí a un acort en novembre de 1993 entre l'administració i el Congrés, intermediat per l'[[Iglésia Catòlica]]. Este paquet de reformes constitucionals fon aprovat pel referendo popular el [[30 de giner]] de [[1994]]. En [[agost]] de 1994, un nou Congrés fon electe per a completar el periodo no vençut. Estava controlat pels partits [[Front Republicà Guatemaltec]] (FRG) encapçalat per l'ex-General Rius Montt, i el centre-derechista [[Partit d'Alvançada Nacional]] (PA).

Baix el govern de De Lleo el procés de pau, ara en la participació de les Nacions Unides, prengué nova vida. El govern i l'URNG firmaren acorts sobre drets humans (març de [[1994]]), el restabliment de persones desplaçades (juny de 1994), esclarecimiento historic (juny de 1994), i drets indigenes (març de [[1995]]). També feren un progrés significatiu sobre un acort soci-economic i agrari.

===== Govern democràtic 1996-2000 =====

Les eleccions nacionals per a president, el Congrés, i oficines municipals foren sostingudes en [[novembre]] de [[1995]]. En casi 20 partits que competixen en la primera ronda, l'elecció presidencial aplegà fins una segona volta el [[7 de giner]] de [[1996]] en el qual el candidat del [[Partit d'Alvançada Nacional|PA]], [[Alvar Arzú Irigoyen]] derrotà a [[Alfons Portell]] del [[Front Republicà Guatemaltec|FRG]] solament per un 2% dels vots. Arzú guanyà degut a la seua força en la Ciutat de Guatemala, a on havia servit abans com alcalde, ademés de l'area circumdant urbana. Portell guanyà en tots els departaments rurals excepte [[Petén]]. Baix l'administració d'Arzú, se conclogueren les negociacions i, el [[29 de decembre]] de [[1996]], el govern firmà els [[Acorts de Pau]], que terminaven un conflicte de 36 anys.

Durant este govern se vengueren les institucions estatals a capital privat conseguint aixina una privatisació lo que ocasionà que entitats tals com [[Guatel]] i [[Empresa Electrica de Guatemala|Empresa Electrica]] passaren a mans d'entitats privades.

=== Sigle XXI ===

El [[sigle XXI]] Guatemala ha segut governada per governs democratics ininterromputs des dels seus inicis, s'ha mantengut la pau i les condicions economiques han millorat substancialment, encara que els indigenes originaris de la regió seguixen sent discriminades econòmica i culturalment, seguixen sense tindre una educació pròpia (soles tenen dret a rebre una assignatura en els seus propis idiomes, cosa que no sempre se complix perque l'estat no posa els mijos suficients, i el restant han de deprendre-ho en espanyol) si be alguns elements s'han inclós en el programa educatiu vigent.

==== Govern democràtic 2000-2004 ====

[[Alfons Portell]] guanyà les [[Eleccions generals de Guatemala de 1999|eleccions de 1999]], vencent en segona volta a [[Óscar Berger]], fon criticat durant la campanya per la seua relació en el president del FRG, l'ex-General [[Rius Montt]] (el President de facto de Guatemala en 1982-83, molts acusen que algunes de les pijors violacions de drets humans del conflicte foren comesos conforme al govern de [[Efraín Rius Montt]]). Va prometer mantindre llaços forts en els [[Estats Units]], i participar activament en el procés d'integració en America Central i l'Hemisferi Occidental. Jurà recolzar la lliberalisació contínua de l'economia, aumentar l'inversió en capital huma i infraestructures, establir un banc central independent, i incrementar els ingressos per l'imposició de colectacions fiscals més estrictes, en volta d'aumentar imposts. Portell també promete seguir el procés de pau, reformar les forces armades, substituir el servici de seguritat militar presidencial per un civil, i reforçar la protecció de drets humans; guanyà les eleccions.

Designà un Gabinet pluralista, inclús  membres indigenes i atres no afiliats al [[Front Republicà Guatemaltec]], el partit governant. Culminà el seu govern acusat de cometre grans actes de corrupció. El progrés en la realisació de l'agenda de reforma de Portell fon llent durant el seu primer any en funció. Com a consegüent, el soport public al govern s'afonà casi a nivells recort a principis de [[2001]]. Encara que l'administració se concentrà en qüestions com la presa de la responsabilitat estatal en casos passats de drets humans i recolzar els drets humans en forums internacionals, deixà de mostrar alvanços significatius en el combat a l'impunitat, reformes militars, un pacte fiscal per a ajudar a finançar la realisació de pau, i la llegislació per a aumentar la participació política.

==== Govern democràtic 2004-2008 ====

En [[2004]] fon electe al càrrec de President l'advocat [[Óscar Berger]], recolzat per la "[[Gran Aliança Nacional]]" (GANA), vencent en segona volta a [[Alvar Colom]]. El seu govern fon qüestionat fortament per la seua ineficacia contra la delinqüencia organisada, pandilles denominades "[[Pandilla|maras]]", la consolidació del [[narcotráfico]] (enraizada durant el govern anterior d'Alfons Portell), i la forta migració de la seua població (majorment pobre i acossada per la criminalitat).

==== Govern democràtic 2008-2012 ====

Les [[Eleccions generals de Guatemala de 2007|següents eleccions]] s'han realisat en [[setembre]] i [[novembre]] de [[2007]]. En la primera ronda electoral realisada el [[9 de setembre]] de [[2007]], els partits polítics [[Unitat Nacional de l'Esperança]] (UNE), liderado per l'ingenier [[Alvar Colom]] i el [[Partit Patriota]] (PP), liderado pel General Retirat, [[Otto Pérez Molina]], guanyaren els dos primers llocs, passant a segona volta que se realisà el [[4 de novembre]] de [[2007]]; donaren com guanyador a [[Alvar Colom|Colom]] qui assumi com President de la Republica de Guatemala el [[14 de giner]] de [[2008]] i finalisà en [[giner]] de [[2012]].

Varies de les seues accions foren criticades per la població. Entre elles se troba la falta d'accions referents a seguritat nacional, corrupció, la creació d'un pla d'ajuda social per a famílies de baix nivell economic en fins electorals i per últim el divorç de la seua llavors esposa [[Sandra Torres]] per a que ella poguera aspirar a la candidatura presidencial (segons s'establi despuix de debats judicials, l'esposa d'un president no podia ser candidata a la presidencia).

==== Govern democràtic 2012-2016 ====
El [[5 de juliol]] [[2011]] tres activistes i l'organisació indigena Waqib Kej presentaren davant el relator especial de la ONU contra la tortura, Joan Méndez, una “carta d'alegat” en la que denunciaren que Pérez estigue involucrat en les pràctiques sistematiques de tortura i suposts actes de genocidi durant el conflicte intern en Guatemala entre [[1960]] i [[1996]].

Els activistas apuntaren que les violacions se cometeren en [[1982]], quan Pérez estava a l'envie de quarters militars en el denominat triangul Ixil, en la província de [[Quiché (Guatemala)|Quiché]], una de les més afectades durant la guerra civil. Ademés, informaren que Pérez fon el responsable de la tortura i desaparició del guerriller Efraín Bamaca, espós de Jennifer Harbury, una de les denunciants. Entre atres evidencies, feren referencia a un documental de [[1983]] en que afirmen que el llavors major se veu prop de quatre cadavers torturats.

El [[11 de setembre]] de [[2011]] tingueren lloc les [[Eleccions generals de Guatemala de 2011|eleccions presidencials]] a on [[Otto Pérez Molina]] (PP) i [[Manuel Baldizón]] (LIDER) quedaren en els 2 primers llocs. En la segona volta del [[6 de novembre]] Otto Pérez resultà guanyador i assumi com President de la Republica el [[14 de giner]] de [[2012]].

== Geografia ==
[[Archiu:Satellite image of Guatemala in April 2002.jpg|thumb|Image satelital de la Republica de Guatemala.]]
{{AP|Geografia de Guatemala}}

La seua [[Geografia de Guatemala|geografia física]] és en gran part montanyosa. Posseïx suaus plages en el seu litoral del Pacific i planices baixes al nort del país. Està atravessada en la seua part central per la [[Serra dels Cuchumatanes]] i part de la [[Serra Mare de Chiapas|Serra Mare del Sur]].

Se troba en el posat numero 107 en la [[Anex:Països per superfície#Lista|llista d'extensió territorial per països]] (Incloent llocs administrats per atres països). A pesar de ser un país chicotet en tamany Guatemala és excepcional en térmens de diversitat biològica en comparança a atres països i regions 

En set biomas, Guatemala se posiciona en el primer lloc de Centre Amèrica en quant a diversitat ecoregional, en 14 ecoregiones i en segon lloc en el numero total d'especies descrites, que inclouen [[Anex:Mamifers de Guatemala|mamifers]], [[Anex:reptils de Guatemala|reptils]], [[Anex:Amfibis de Guatemala|amfibis]], [[Anex:Aus de Guatemala|aus]] i [[planta]]s, superat únicament per [[Costa Rica]].
En térmens d'espècies endèmiques Guatemala ocupa el primer lloc en relació a [[Centre Amèrica]] ya que més del 13% de les espècies de mamífers, reptils, amfibis, aus i plantes són endèmiques. Este esqueixe és particularment notori per a la flora, ya que més del 15% de les espècies que existixen en el país són considerades endèmiques. Guatemala alberga més de 9 mil espècies de plantes i animals vertebrats i te la major diversitat de salamandres apulmonadas (familia Plethodonitiadae), en el mon, en 41 especies, de les quals 19 són endèmiques. Aproximadament el 20% de l'avifauna de Guatemala està composta per espècies migratòries. 

Guatemala te set llocs Ramsar, chapulls d'importància internacional. Pero segons l'Inventari Nacional de Chapulls, hi ha 252 llocs de chapulls, entre llacs, basses, rius, pantans, etc.

Existixen 192 especies de mamifers natius, 486 espècies d'aus (370 espècies se reproduïxen en el país i presencia adicional de 116 especies) La diversitat d'amfibis, Guatemala presenta la diversitat de salamandres sense pulmons més alta del mon.
Segons Vilar, les especies d'amfibis en Guatemala s'agrupen en nou famílies i 27 gèneros, sent la més numerosa la família dels anurs (renocs,i granotes) en 83.

El continent americà ha segut considerat com el centre d'orige d'una série d'importants plantes cultivades. El centre d'orige de moltes d'estes plantes cultivades se troba en la regió compartida entre Mèxic i Guatemala. Este país està considerat com un dels centres d'orige per Nikolai I. Vavilov, qui mediant l'analisis de l'orige i la font de variacio genetica de les plantes cultivades, considerà a Guatemala com un dels centres de diversitat genetica més rics del mon.

També la diversitat cultural (exclusivament humana) deu considerar-se com part de la biodiversidad. A l'igual que la diversitat genetica o d'especies, alguns atributs de les cultures. La diversitat cultural se manifesta per la pluralitat del llenguage, de les creencies religioses, de les practiques del maneig de la terra, en l'art, en la musica, en l'estructura social, en la selecció dels cultius, en la dieta.
Estos grups natius posseïxen coneiximents importants respecte a uss i propietats d'espècies; diversitat de recursos genetics i les tècniques de maneig.

I en 25 grups soci-llingüistics, la biodiversidad de Guatemala va més alla de la flora i fauna; els seus païsages i les seues arraïls culturals i tradicions són un gran atractiu per al turisme. 

La seua [[diversitat ecològica]] la posiciona com una de les arees de major atractiu turístic en la regió. La seua [[topografia]] fa que posseïxca una varietat de païsages i climes distints, per ende te una gran riquea de [[flora]] i [[fauna]].

Aproximadament dos terceres parts del territori de Guatemala estan formades per montanyes, moltes d'elles d'orige volcanic. Les terres altes comprenen dos serres paraleles, la [[Serra dels Cuchumatanes]] i el sistema de la [[Serra Mare de Chiapas|Serra Mare]], continuació de la [[Serra Mare de Chiapas]], que travessa Guatemala del noroest al surest.

La vertent septentrional, la regió de Petén, comprén des de zones de pastoreig fins selves altes (boscs humits tropicals) i està poc poblada.

En l'estreta vertent del Pacific, molt humida i fertil en la seua part central, se localisa la major densitat de població. Una important cadena de volcans corre paralela a la costa del Pacific, encara que la major part permanecen inactius; no obstant, s'han registrat erupcions importants del Tacaná (4.030 msnm), en la frontera en Mèxic. També estan el volca de Pacaya en el Municipi de Sant Vicent Pacaya del Departament d'Escuintla, el Volca de Foc en el Departament de Sacatepequez, i el Volca Santiaguito, que naixqué a inicis del sigle passat i és visitat per vulcanólogos per a estudiar el seu creiximent.

[[Archiu:Guatamala Highlands 2006 08.JPG|left|250px|thumb|left|Cadena volcanica de Guatemala al seu pas per l'antiplano guatemaltec.]]

La capdamunt més elevada del país és el volcà Tajumulco (4.220 msnm); destaquen també el Tacaná (4.030 msnm) entre la frontera de Guatemala-Mèxic, la Santa Maria (3.772 msnm), l'Aigua (3.766 msnm), el Foc (3.763 msnm), el volca Atitlán (3.537 msnm), situat junt al bellíssim llac del mateix nom, i el [[volca de Pacaya]] (2.552 [[msnm]]) situat junt al [[llac d'Amatitlán]], en el [[Guatemala (departament)|Departament de Guatemala]]. Els terremots són freqüents en les rodalies del cinturó volcanic del sur, a on han segut destruïts numerosos poblats. En el litoral atlantic, principal eixida comercial en este ocea, se troba el major llac del país, l'Izabal.

[[Archiu:rios de lava pacaya.jpg|thumb| Rius de Lava són visibles en distints punts del país.]]

Els rius de Guatemala de major llongitut són: [[riu Motagua]] des del Departament del Quiché fins la frontera en [[Fondaries]] en el Departament d'Izabal; el [[Usumacinta|riu Usumacinta]] naix en el Departament d'Huehuetenango com [[riu Chixoy]] o Negre i despuix se convertix en el [[Usumacinta|riu Usumacinta]] en el Departament d'Alta Verapaz i del Petén; despuix de vorejar tot el Departament del Petén desemboca en el Golfo de Mèxic. També estan el [[riu Polochic]], el [[Riu Dolç (Guatemala)|riu Dolç]] i el [[riu Sarstún]].

Excepte per les arees costeres de l'ocea Pacific, Guatemala és en la seua majoria montanyosa, en un clima calit tropical, més temperat en l'altiplano. La majoria de les ciutats principals estan situades en la part sur del país; les ciutats principals són la capital [[Ciutat de Guatemala]], [[Quetzaltenango]] i [[Escuintla (departament)|Escuintla]]. El gran [[Llac d'Izabal]] està situat prop de la costa Caripña.

=== Recursos naturals ===

El sol, molt fertil, és el recurs més important de Guatemala, que és basicament un país forestal. Alguns dels minerals en que conta el país, encara que no tots suficientment explotats, són [[ferro]], petroleu, [[níquel]], [[plom]], [[zinc]] i cromita; s'han descobert deposits d'[[urani]] i [[mercuri]]. En l'altiplà del departament de Sant Marcs, des de l'any [[2006]] s'explota l'[[or]].
La regió de Petén proporciona especies arborees maderables i medicinals, com arbre del [[hule]], chicozapote (''[[Manilkara zapota]]''), ebani (''[[Diospyros ebenum]]''), [[caoba]], palorosa i atres; la fusta i els seus productes s'utilisen tant per al consum local com per a l'exportació, aixina també s'explota en menor grau [[petroleu]].

=== Geologia ===
Guatemala se troba ubicada sobre una porció terrestre geologicament molt activa i una mostra d'aixo és la seua actual activitat volcanica. Lo que hui és America del Sur estava unida a Africa fa aproximadament 160 millons d'anys. Al final del periodo Jurásico, fa aproximadament 130 millons d'anys, se mostrava desplaçament d'una part de l'antic continent cap al Este, iniciant-se aixina la separació de lo que hui és America del Sur. Aixina mateixa, foren sorgint menudes illes, les denominades Proto-Antilles, que en el temps se desplaçaren al noreste, formant les Antilles. Fa 100 millons d'anys, Africa estava completament separada d'America del Sur.

[[File:Plaques tectoniques.png|thumb|300px|Guatemala se troba en mig de la placa nortamericana, placa de cocos i placa del Carip]]

Al final del [[Periodo Cretácico]], fa aproximadament 80 millons d'anys, algunes arees terrestres d'America Central septentrional començaren a emergir, basicament per activitat volcanica i pel choc de les [[plaques tectoniques]], constituint el nucleu d'America Central que inclou els altiplanos de [[Chiapas]], el centre i part montanyosa del sur de Guatemala, [[Fondaries]], [[El Salvador]] i el nort de [[Nicaragua]]. D'acort a Dengo (1969), el relleu del nort de Centroamérica s'incrementà per emanaciones de material volcanic de les fissures entre les [[plaques tectoniques]]. Llentament, en térmens de millons d'anys, Centroamérica fon emergint. Fa uns 60 millons d'anys America del Nort, incloent America Central septentrional, se trobava separada d'America del Sur per una area marina, la qual ha segut denominada per alguns geolecs com el canal centroamericano.

En lo relacionat a l'estructura i història geologica, America Central septentrional és part del subcontinente nortamerica. Més tart fon sorgint l'arc que forma el sur de [[Nicaragua]] i [[Costa Rica]], també per activitat volcanica. Les montanyes freqüentment són formades quan dos plaques tectoniques choquen una contra l'atra. Els Andas i els Cuchumatanes estan sent llentament elevats en resposta al moviment de la placa del pacific cap al este.

El sur actual de Centroamérica (sur de [[Nicaragua]], [[Costa Rica]] i [[Panamà]]) s'originà d'un promontori submari en el que se foren formant una série d'illes volcaniques molt similars a les illes menors, com conseqüéncia de l'espenta de la corfa del Carip cap al Pacific. L'archipelec centroamericano seguí emergint per a formar el restant de Centroamérica, lo qual ocorreu totalment fa aproximadament dos millons d'anys, quan finalment es varen unir Centre i Suramérica al «emergir» una chicoteta area que encara estava sumergida, i hui és [[Panamà]].

L'aparició de l'Archipelec mesoamericà i despuix la conformació de la massa centroamericana permete la migració de vegetals i animals del nort al sur i del sur al nort. Aixo explica el per que Centroamérica te una flora i fauna molt diversa, que prove tant del sur com del nort.

En general, el relleu centroamericano se fon incrementant en el curs de varis millons d'anys per emanaciones de material volcanic de les fissures entre les [[plaques tectoniques]]. Aixo explica l'orige volcanic de la majoria dels sols de la plataforma central de Guatemala i Centroamérica, i el poc desenroll dels sols de les parts planes de l'oest Atlantic, tal com les regions del Petén, Belice i Yucatán; és dir, els sols de la plataforma central tenen vàries decenes de millons d'anys de formació, en els que han actuat la flora i el temps. Els sols del departament de Petén, molts d'ells [[karst|kársticos]], tenen pocs millons d'anys de desenroll i això explica per que són poc profunts; les roques de la part sur del Petén són predominantment pedres calcarees marines del [[Mioce]], de fa aproximadament 10 millons d'anys.

El territori de Guatemala està situat sobre tres [[plaques tectoniques]], o parts d'elles: el bloc Miula de la Placa d'America del Nort, el Bloc Chortís de la Placa del Carip i la part nort de la Placa del Coco o de Cocos; els dos primeres són continentals i la tercera oceanica. La placa de Cocos colisiona en la Placa d'America del Nort, desplaçant-se per baix d'esta, provocant el fenomen denominat "subducció", lo que provoca activitat volcanica en la planiça costera de l'ocea pacific. Per la seua part, les plaques del Carip i de Nortamerica colisionen, formant cadenes montanyoses en l'area de la Serra de les Mines, prenent com punt de partida la falla del riu Motagua en la vall del mateix nom.

=== Volcans ===

La capdamunt més elevada del país és el [[volca Tajumulco]] (4.220 msnm); destaquen també el [[Volcà Tacaná|Tacaná]](4.092 msnm) entre la frontera de Guatemala-Mèxic, la Santa María (3.772 msnm), l'Aigua (3.766 msnm), el Foc (3.763 msnm), el volcà Atitlán (3.537 msnm), situat junt al bellísimo llac del mateix nom, i el [[volcà de Pacaya]] (2.552 [[msnm]]) situat junt al [[llac d'Amatitlán]], en el departament de [[Guatemala (departament)|Guatemala]], que és un dels volcans més actius del mon.

En Guatemala s'han identificat la sorprenent cantitat de 324 [[Foc eruptiu|focs eruptius]]. La major part d'estos són chicotets cons cineríticos i de lava en la part sudoriental del país.

La major cantitat se troba en el Departament de Jutiapa en 181 focs eruptius, li seguixen: Santa Rosa en 42; Xalapa en 31; Chiquimula en 27; Guatemala en 13; Quezaltenango en 11; Sololá en 7; Escuintla en 4; Sant Marcs i Totonicapán en 2; i Chimaltenango, Sacatepéquez, El Progres, i Zacapa en 1 cada un. D'estos, 11 volcans estan classificats com "actius" en el "'''Catalec dels Volcans Actius del Mon'''",<ref>Mooser, F., Meyer-Abich, H., McBirney, A. R.,, 1958, Catalogue of the active volcanoes of the world including solftara fields. Part VI Central America: Napoli International Volcanology Asociation, 1-36</ref><ref>(1958, Associacio Vulcanológica Internacional)</ref> i tres d'estos: [[Volca Santiaguito|Santiaguito]], [[Volca de Foc|Foc]] i [[Volca de Pacaya|Pacaya]] han registrat erupcions en els ultims deu anys.<ref>Meyer-Abich, H., 1956, Els volcans actius de Guatemala i El Salvador: Anal. Serv. Geol. Nac., El Salvador, Bol. 3, p. 1-102.</ref><ref>Sapper, K., 1925, Els Volcans de l'America Central: Trobe, 116 p.</ref><ref>Williams, H., 1960, Volcanic history of the Guatemalan highlands: Univ. Californi Publ. Geol. Sci; v. 38, p. 1-86.</ref><ref>Williams, H., McBirney, A.R. and Dengo, G., 1964, Geologic reconnaissance in southeastern Guatemala: Univ. Californi Publ. Geol. Sci., v. 50, p. 1-56</ref>

=== Orografia ===
[[Archiu:Guatemala Topography.png|thumb|300px|right|Orografia de Guatemala.]]
Guatemala és un país ubicat en la regió subtropical de l'hemisferi nort en un relleu marcadament montanyós en casi el 60% de la seua superfície. Les diferents zones ecologiques varien des del nivell del mar fins aproximadament 4.000 [[msnm]], en precipitació pluvial que varia d'una zona a atra des dels 400 fins aproximadament 4.000 mm anuals.

La [[serra dels Cuchumatanes]] i la [[Serra Mare de Chiapas|Serra Mare]] s'adinsen en Guatemala. La Serra Mare travessa el país d'oest a este, corre paralela al Pacific i se prolonga cap a Fondaries pel Cerro Oscur. La serra dels Cuchumatanes, més al nort, s'esten fins el nort del [[riu Chixoy]] o Negre, a on se dividix en dos grups: els Cuchumatanes a l'oest i la [[serra de Chamá]] a l'este.

Guatemala és un dels països més volcanics del mon. Destaquen els de [[Tajumulco]] (4.220 [[msnm]]), el pic més alt d'America Central, [[volca de Foc]] (3.763 msnm), el de [[Santa María (volca)|Santa María]] (3.772 msnm), el [[volca d'Aigua]] (3.763 msnm), el [[volca Sant Pere]], el [[volca Tolimán|Tolimán]], a vores del [[llac d'Atitlán]].

Degut als seus multiples plegaments orografics, Guatemala està somesa a constants [[sismes]] i erupcions volcaniques. Una de les majors tragedies que ha conegut l'història d'este país se produí en el [[Terremot de Guatemala de 1976|terremot de 1976]], que ocorreu en la matinada del [[4 de febrer]], quan a les 3:01:43 hora local, Guatemala despertà sobresaltada per un fort sisme. El sisme, en una intensitat de 7,6° en la [[escala de Richter]], durà 39 segons i fon seguit de vàries [[Replica (sismologia)|repliques]]. 

La [[falla de Motagua]], que travessa el territori guatemaltec d'este a oest, fon la que provocà el terremot de [[1976]]. El [[epicentre]] se localisà a 150 quilometros al noroest de la ciutat de Guatemala, prop de [[Gualán]], en el Departament de Zacapa i el [[hipocentro]], a 5 quilometros de profunditat. Causà aproximadament 23.000 morts, 76.000 ferits i deixà a més d'un milló de persones sense llar.

=== Hidrografia ===
{{AP|Hidrografia de Guatemala}}
{{VT|Llacs de Guatemala|Rius de Guatemala}}
[[File:Río Cahabón a su paso por Semuc Champey.JPG|thumb|250px|[[Riu Cahabón]], un dels més importants del país, al seu pas pel Monument Natural de [[Semuc Champey]] en el departament de [[Alta Verapaz]].]]

Els sistemes montanyosos determinen dos grans regions hidrografiques, la dels rius que desemboquen en l'[[ocea Pacific]], i els que ho fan en el [[Ocea Atlantic|Atlantic]], que a la seua volta se dividixen en dos vertents: la del Carip, pel golfo de Fondaries, i la del golfo de Mèxic, travessant Yucatán. Els rius que desemboquen en el golfo de Fondaries són extensos i profunts, propis per a la navegació i la peixca; entre els més importants estan el [[riu Motagua]] o riu Gran, i el [[Riu Dolç (Guatemala)|riu Dolç]], esgolidor natural del [[Llac d'Izabal]]; aixina mateixa se troben els rius que no són propis de navegació i que igualment desemboquen en l'ocea Atlantic, com són el [[riu Polochic]] i [[riu Sarstún]] (frontera entre Guatemala i [[Belice]]).

De la conca hidrografica del [[golfo de Mèxic]] sobreixen el [[riu La Passio]] i el Chixoy o Negre, riu en el qual s'ubica la [[Planta Hidroelectrica Chixoy|Hidroelectrica Chixoy]] que proveix el 30% de l'electricitat consumida pels guatemaltecs, i a on s'ha planificado la construcció de la [[Hidroelectrica Xalalá]] que està ara en licitació. Tots estos són afluents del [[Usumacinta]], el riu més llarc i cabalos de Centroamérica, i frontera natural entre Guatemala i Mèxic en el departament de El Petén. Els rius de la conca hidrografica del Pacific se caracterisen per ser curts, de curs rapit i impetuós; dins dels rius fronteriços estan el [[riu Suchiate]] (frontera natural entre Mèxic i Guatemala, a l'alçada del departament de Sant Marcs), i el [[Riu Pau|riu Pau]] (frontera natural entre el Salvador i Guatemala, a l'alçada del departament de Jutiapa).

El territori conta en numerosos llacs i basses, molts d'orige volcanic, com l'esplendit [[llac d'Atitlán]], i el [[llac d'Amatitlán|Amatitlán]], en alvertents d'aigües sulfuroses a altes temperatures. D'orige fluvial destaquem el [[llac Petén Itzá]], que te vàries illes, i en una d'elles s'assenta l'illa de la ciutat de [[Flores (Petén)|Flores]], i el [[llac d'Izabal]], el més gran de Guatemala, que desemboca en el golfo de Fondaries a través del [[Riu Dolç (Guatemala)|riu Dolç]].

El litoral coster de Guatemala te una extensió de 402 km. Les costes del mar Carip, estimades en 148 [[km]], estan compresos en el [[golfo de Fondaries]], a on se troba la [[baïa d'Amatique]]. El litoral coster del Pacific és la costa més extensa, en 254 km.<ref>{{Cita web|url=http://www.marn.gob.gt/noticies/noticia89.html |autor=Ministerio d'Ambient i Recursos Naturals |título=Declaración sobre el procés d'elaboracio de la politica nacional mari costera }}</ref>

La variabilitat del país en diferents pisos altitudinales conduïx a la variabilitat de climes, fisiografia i sols, els quals constituïxen factors importants en la diversitat de [[habitat]]s i [[ecosistema]]s i per això en el tipo i variació de vegetació i fauna; això explica la diversitat de cultius que poden produir-se i les diferents formes biologiques susceptibles de ser aprofitades.

==== Vertent de l'ocea Pacific ====
Els rius d'esta vertent són curts (110 km en promig), s'originen a una alçada mija de 3.000 [[msnm]] i presenten pendents forts en les parts altes de les conques (> de 32%), canviant bruscament a pendents mínimes en la planiça costera, lo que genera grans zones susceptibles d'inundació en la part baixa al produir-se creixcudes instantanees de gran magnitut i curta duració. Aixina mateixa estos rius, durant el periodo plujós i al succeir-se erupcions volcaniques en els volcans actius en el llimit nort de la vertent, poden carrejar [[lahar]]es que provoquen inestabilitat dels caixers i inundacions en les parts baixes. La [[vertent del Pacific]], en Guatemala, ocupa el 25% del país.

El ranc de les precipitacions se troba entre els 1.500 a 4.500 mm anuals, en el sector oest-este de la vertent, sent inferiors en el sector este i majors cap al oest; mentres que el ranc per al sector nort-sur de la vertent se troba entre 700 a 1.500 mm anuals, sent inferiors els valors en la part costera i aumentant conforme les elevacions. A partir d'estes informacions s'estima un volum d'escorrentía de 25.500 millons de m³/any.

Els rius són: [[Riu Coatán|Coatán]] (naix en Guatemala i entra en Mèxic), [[Riu Suchiate|Suchiate]] (servix de frontera en Mèxic), [[Riu Taronger|Taronger]], [[Riu Ocosito|Ocosito]], [[Riu Samalá|Samalá]], [[Riu Sisican|Sisican]], [[Riu Nahualate|Nahualate]], [[Riu Mare Vella|Mare Vella]], [[Riu Coyolate|Coyolate]], [[Riu Acome|Acome]], [[Riu Achiguate|Achiguate]], [[Riu María Linda|María Linda]], [[Riu Pas Fondo|Pas Fondo]], [[Riu Els Esclaus|Els Esclaus]], [[Riu Pau|Pau]] i [[Riu Ostua|Ostua]]-[[Cinca]] (naixen en Guatemala i entren a El Salvador) i [[Riu Olopa|Olopa]], que servix de frontera en El Salvador.

==== Vertent del mar Carip (ocea Atlantic) ====
En esta vertent la llongitut dels rius és molt major i inclou el riu més llarc del país, el riu Motagua en 486,5 km de llongitut. Les pendents són més suaus i el seu desenroll és menys brusc, ya que en la part montanyosa els rius corren sobre grans barrancas i canons. Les creixcudes són de major duració i els temps de propagació són també majors. Els cabals són més constants durant tot l'any. La vertent del mar Carip ocupa aproximadament 35% del país. Per les condicions per a la navegació, esta vertent conte els principals rius navegables, com el Sarstún, el Polochic i el del llac d'Izabal, el riu Dolç.

Respecte a la precipitació, esta vertent en el seu sector sur conte les zones semiáridas del país a on les precipitacions per a algunes zones de Zacapa, Chiquimula i El Progres presenten valors de precipitació menors a 500 mm/any, en contrast en el sector centre-este en el departament d'Izabal a on el ranc anual de precipitacions se troba entre els 1.500 a 4.000 mm i el sector centre-nort mante un ranc de precipitació anual entre els 1.000 a 2.500. A partir de les precipitacions presentades, el volum d'escorrentía s'estima en 31.900 m³/any.

Els rius són: [[Riu Gran de Zacapa|Zacapa]]; [[Riu Motagua|Motagua]]; [[Riu Dolç (Guatemala)|Dolç]]; [[Riu Polochic|Polochic]]; [[Riu Cahabón|Cahabón]]; [[Riu Sarstún|Sarstún]]; [[Riu Mopán|Mopán]], [[Riu Fondo|Fondo]]; [[Riu Rovell|Rovell]]; i [[Riu Temash|Temash]].

==== Vertent del golf de Mèxic ====
[[Archiu:Usumacintalancha.jpg|thumb|left|150px|El riu Usumacinta, en la frontera entre [[México]] i Guatemala.]]
A l'igual que els rius de la Vertent del Carip, els rius d'esta vertent posseïxen grans llongituts, trobant-se els rius més cabalosos del país com ho són l'Usumacinta, Chixoy i La Passió. Les creixcudes són de llarga duració, els caixers són relativament estables i els recorreguts més sinuosos, donat que les pendents són relativament suaus en comparança a les atres vertents. Esta vertent és la més gran en Guatemala i ocupa aproximadament el 40% del país.

Per a esta vertent la precipitació anual per al sector nort, comprés entre el nort d'Alta Verapaz i el llimit nort de Petén, se troba entre els 1.000 a 2.500 mm; mentres que el sector centre-oest varia entre 600 mm en les capdamunts montanyoses d'Huehuetenango, Totonicapán,. Quiché i Baixa Verapaz, i alcança els 5,550 mm anuals en regions al nort d'Huehuetenango, Quiché i Alta Verapaz principalment; per lo que el volum d'escorrentía s'estima en 43,300 millons de m³/any.

Existix una consistencia en l'ocurrencia d'inundacions basats en la pendent de l'area afectada, ya que un 82,4% dels events ocorren en arees en pendents menors al 8%. La vertent del Pacific presenta la major ocurrencia d'events (60%), seguit per la vertent del Mar Carip en un 36% i el 4% restant ocorre en la vertent del Golfo de Mèxic). La major cantitat d'inundacions ocorren en la segona mitat de l'hivern (el 65,6% entre els mesos d'agost i novembre), sent les conques més afectades les del Riu María Linda, Riu Motagua, Riu Achiguate i Riu Coyolate.

Els rius son: [[Riu Cuilco|Cuilco]]; [[Riu Seleguá|Seleguá]]; [[Riu Nentón|Nentón]]; [[Riu Pojom|Pojom]]; [[Riu Ixcán|Ixcán]]; [[Riu Xalbal|Xaclbal]]; [[Riu Salines|Salines]]; [[Riu La Passio|La Passio]]; [[Usumacinta]] i [[Riu Sant Pere (Guatemala)|Sant Pere]].

==== L'aigua subterranea ====
L'[[aigua]] provinent de pous i fonts constituïx un recurs essencial i a la volta gran de suministrament d'aigua per al consum. L'aigua provinent de pous i vertents s'usa per a proposits agricoles, industrials, publics i privats. No obstant, la disponibilitat d'aigua subterranea és altament variable. El continu acces a esta i el desenroll de suministraments d'aigua subterranea confiables i segurs són assunts importants que involucren al govern de Guatemala aixina com també a moltes organisacions internacionals i privades.

L'aigua subterranea és generalment abundant en acuíferos sedimentaris a través de les planices, valles i terres baixes del país. No obstant, en les arees montanyoses la disponibilitat d'aigua varia considerablement de localment abundant a inadequada per al seu us. Els dos acuíferos més productius són l'aluvial de la planiça costera del Pacific i el cárstico de pedra calcarea que s'esten per baix de la Serra dels Cuchumatanes, Serra de Chama i les terres baixes de Petén. Atres acuíferos més chicotets són importants localment.

Les montanyes de Guatemala tenen molts tipos d'acuíferos, incloent acuíferos cársticos i de pedra calcarea fracturats; acuíferos volcanics piroclásticos i en deposits de lava, permeables sedimentaris, igneus i metamorfics. Les planices aluvials, valles i terres baixes constituïxen el 50% del país pero contenen aproximadament el 70% de les reserves d'aigua subterranea disponibles.



Les arees aluvials constituïxen aproximadament el 20% del país i contenen aproximadament el 40% de les reserves d'aigua subterranea disponible. Les arees que contenen acuíferos cársticos i de pedra calcarea fracturada constituïxen aproximadament el 30% del país i s'estima que contenen el 30% de les reserves subterranees disponibles.

Les arees que contenen acuíferos formats de deposits volcanics piroclásticos i decorriments de lava constituïxen el 20% del país i contenen aproximadament el 20% de les reserves d'aigua subterranea disponibles. Els acuíferos que posseïxen una permeabilitat pobra constituïxen aproximadament el 30% del país i més o menys 10% de les reserves d'aigua subterranea disponibles.<ref>Cos d'Ingeniers dels Estats Units d'America. Evaluació dels recursos d'aigua de Guatemala. Guatemala, 2000.</ref>

=== Clima ===

Existix gran diversitat de climes en Guatemala. El clima en la meseta central és prou temperat, en una mija de 15&nbsp;°C en tot l'any. El clima de les regions costeres és de característiques més tropicals; la costa atlantica és més humida que la del Pacific, en una temperatura cuya mija o promig anual és de 28,3&nbsp;°C. L'estació de pluges se presenta entre [[maig]] i [[novembre]]. Les precipitacions anuals de la zona nort oscilen entre els 1.525 mm i els 2.540 mm; la ciutat de Guatemala (Guatemala City), en les montanyes del sur, rep prop de 1.320 mm de promig anual.

Les arees varien en el seu clima, elevacio i païsage, per lo qual hi ha contrasts dramàtics entre les zones baixes en un [[clima tropical]], calit i humit, i les regions altes, [[Cim (topografia)|pics]] i [[vall]]s.<ref name=Yahoo>[http://es.viages.yahoo.com/p-guiaviaje-982170-guatemalaentorno-i Yahoo]</ref>

El clima és càlit i humit en la costa Pacifica, i les zones baixes de Petén (encara que en este ultim pot ser càlit i sec),<ref name=Yahoo /> mentres que en les terres altes i en l'area de Cuchumatanes el clima és de [[Clima de montanya|freda de montanya]] i es àrit i càlit en les zones més orientals.



==== El fenomen de «El Chiquet» i el canvi climatic ====


Un dels events climatics de major impacte en Guatemala és el [[Fenomen de El Chiquet]], en importants implicacions en el clima, que s'ha reflectit en la variació dels regímenes de pluja. Baix events severs s'ha registrat una disminució important en els acumulats de pluja en l'inici de l'epoca plujosa.

També s'han registrat [[neu|nevades]] inusuales en les capdamunts més altes del país.  Guatemala per estar ubicada en la zona tropical del planeta no registra este fenomen, pero en l'ultima década ha registrat nevades més freqüents i intenses en alguns pics del país. L'ultima gran nevada sobre Guatemala caigué en el [[volcà Tajumulco]] el [[19 de decembre]] de [[2009]], acumulant-se al voltant de 20 cm de neu en la capdamunt de dit [[volcà]].

El fenomen s'ha associat a major incidència de fronts frets, aument del número d'huracans en el Pacific mentres que disminuixen en l'Atlantic, Carip i Golfo de Mèxic, tal com s'ha vengut observant en els ultims anys. Estes condicions atmosferiques causen inundacions importants en les conques dels rius, principalment els corresponents a la vertent del Pacific les que se veuen agravades per l'alta vulnerabilitat de moltes zones poblades establides en arees d'alt risc, com márgens de rius i costeres propenses a esgolades.

En relació a les condicions que porte el canvi climatic se considera que els impactes seran molt forts en tots els aspectes de la vida nacional, a menys que hi haja millors substancials en les condicions socioeconòmicas. Guatemala es un país altament vulnerable. Les condicions socials del país (index alt de pobrea, inequidad i exclusió social) fan que gran part de la població patixca facilment davant situacions de tensió política, econòmica i natural, incloent els fenomens climatics.

* Clima Predominant: [[clima tropical|Clima Tropical]].
* Clima en les Plans: Escessivament calides durant l'[[estiu]].
* Clima de les Mesetes: Gogen de condicions climatiques més moderades.
* En la ciutat capital les temperatures maximes apleguen fins 27&nbsp;°C i les mínimes descendixen fins els 5&nbsp;°C.

=== Recursos ===
* Recursos naturals: [[níquel]], [[fusta]], [[Peixca comercial|peixca]], [[chicle]], [[energia hidraulica]].

* Us de la terra:
** Terra de cultius: 12%
** Cultius permanents: 5%
** Pastizales permanents: 24%
** Boscs: 54%
** Atres: 5%
<small>''(Senyes de [[1993]])''</small>

* Terra irrigada: 1,250 km<sup>2</sup>
<small>''(Senyes de [[1993]])''</small>

==== Sistema Nacional d'Arees Protegides ====
{{AP|Sistema Guatemaltec d'Arees Protegides}}
El Sistema Nacional d'Arees Protegides (SIGAP) és el conjunt de totes les arees protegides del país i les entitats que les administren. Fon creat en [[1989]] per a conseguir els objectius de conservació, rehabilitació i protecció de la diversitat biologica i els recursos naturals del país.<ref>Se troba reglamentat per la Llei d'Arees Protegides (Decret 4-89 del Congrés de la Republica)</ref>

Les arees protegides, en Guatemala, per a la seua optima administració i maneig se classifiquen en: parcs nacionals, reserves biologiques, biotopos, reserves de la biósfera, arees d'us multiple, alvertents, reserves forestals, refugis de vida silvestre, monuments naturals, monuments culturals, rutes i vies esceniques, parcs historics, parcs regionals, arees recreatives naturals, reserves naturals privades i atres que s'establixquen en el futur en fins similars. El Sistema Guatemaltec d'Arees Protegides, fon creat dins de la Llei d'Arees Protegides independentment de l'entitat, persona individual o juridica que les administre.

El 32.09% del territori nacional se troba baix el regim d'area protegida en un total de 243 arees protegides nacionals, municipals i privades, que ocupen una area de 3, 493,939.33 hectarees.

== Govern i Política ==
{{AP|Govern i Politica de Guatemala}}
L'actual política de Guatemala està regida per la [[Constitució Política de la Republica de Guatemala]] de [[1985]] i reformada en [[1993]] en la que s'establix a Guatemala com un [[Estat]] lliure, independent i soberà. El seu sistema de govern es republicà, democràtic i representatiu.

=== Organisme eixecutiu ===

{{AP|Organisme Eixecutiu}} {{AP|President de Guatemala}} {{AP|Vicepresidente de Guatemala}} {{AP|Consell de Ministres de Guatemala}}

Este organisme o poder és eixercit pel [[President de Guatemala|President de la Republica de Guatemala]], el [[Vicepresidente de Guatemala|Vicepresidente de la Republica de Guatemala]] i el [[Consell de Ministres de Guatemala|Consell de Ministres]] i per les demés entitats publiques corresponents a este organisme.

El President i el Vicepresidente són elegits per un periodo improrrogable de quatre anys per mig del sufragi universal i secret. El President de la Republica és el Comandant en Cap de les [[Forces Armades de Guatemala]] i les [[Policia Nacional Civil de Guatemala|Forces Publiques]]. L'actual President de la Republica de Guatemala és el [[General|Gral.]] [[Otto Pérez Molina]] i l'actual Vicepresident de la Republica de Guatemala és la [[Senyora|Sra.]] [[Roxana Baldetti]], primera dona en ocupar la segona magistratura.

=== Organisme llegislatiu ===

{{AP|Organisme Llegislatiu (Guatemala)}} {{AP|Congrés de la Republica de Guatemala}}

Este organisme o poder està eixercit pel [[Congrés de la Republica de Guatemala]], el qual consta d'un hemicicle format per 158 diputats dels diferents distrits electorals per a un periodo de gestió de quatre anys podent ser reelectos mediant el sufragi universal i secret. La seua funció primordial és representar al poble, ademés te la potestat llegislativa, és dir està a càrrec de crear, derogar o modificar les lleis.

Els seus periodos o sessions ordinaries escomençaran el [[14 de giner]] al [[15 de maig]] i del [[1 d'agost]] al [[30 de novembre]] de cada any, sense necessitat de convocatoria, aixina també podra fer-ho en reunions extraordinaries quan siga de principal importancia. L'actual [[President del Congrés de la Republica de Guatemala]] és el Lic. Pere Muadi Menéndez.

=== Organisme judicial ===
[[File:La Corte Suprema de Justicia, Guatemala (HDR) (5984725549).jpg|thumb|300px|[[Palau de Justicia de Guatemala|Palau de Justicia]], seu de la Cort Suprema de Justicia.]]
{{AP|Organisme Judicial de Guatemala}}
{{AP|Tall Suprema de Justicia de Guatemala}}
{{AP|Tall de Constitucionalitat de Guatemala}}
{{AP|Sistema de Justicia en Guatemala}}
{{AP|Pluralisme juridic en Guatemala}}

Este organisme és eixercit per la [[Cort Suprema de Justicia de Guatemala|Cort Suprema de Justicia de la Republica de Guatemala]] la qual està conformada per 13 magistrats electes pel Congrés de la Republica per a un periodo de gestió de cinc anys. La funció de dit organisme està establida en la llei, que establix que la Cort Suprema de Justicia podrà administrar la justicia conforme ho dicte la Constitució i les demés lleis. L'actual [[President de l'Organisme Judicial|President de l'Organisme Judicial i la Cort Suprema de Justicia]] es el Dr. Gabriel Antoni Medrano Valenzuela, Magistrada Vocal III. La seua seu se troba en el Palau de Justicia en la Zona 4 de la [[Ciutat de Guatemala]]. 

El maxim tribunal en materia constitucional es la [[Cort de Constitucionalitat de Guatemala|Cort de Constitucionalitat]] formada per 5 magistrats, els quals velen perque se complixca la Constitucio Politica de la Republica de Guatemala. Actualment l'Organisme Judicial encapçala el [[Sistema de Justicia en Guatemala]].

== Organisacio politica-administrativa ==
Guatemala se troba organisada en 8 Regions, 22 departaments i 334 municipis:
[[File:Departments of Guatemala (es).svg|thumb|350px|Guatemala reconeix a [[Belize]] com estat i manté el seu reclam territorial, qualsevol solució definitiva deu anar-se a consulta popular en cada país. Entre Guatemala i Belize no existix una frontera definida, a la separació entre Petén i Belize els governs d'abdós països varen resoldre denominar-la zona d'adyancencia.]]

Els [[Departaments de Guatemala]] són:

{| class="wikitable sortable"
|-
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''#'''
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Departament'''
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Escut'''
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Extensio </br>[[km²]]'''
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Municipis'''
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Capçalera'''
|-
| 1. || [[Guatemala (departament)|Guatemala]] || [[Archiu:Coat_of_arms_of_Guatemala_Department.gif‎|25px]] || 2126 || [[Anex:Municipis de Guatemala (departament)|17]] || [[Ciutat de Guatemala]]
|-
| 2. || [[Alta Verapaz]] || [[Archiu:Coat of Arms of Alta Verapaz Department 2.gif|25px]] || 8686 || [[Anex:Municipis d'Alta Verapaz|17]] || [[Cobán]]
|-
| 3. || [[Baja Verapaz]] || [[Archiu:Flag of Baja Verapaz, Guatemala.png|40px]] || 3124 || [[Anex:Municipis de Baixa Verapaz|8]] || [[Salamá]]
|-
| 4. || [[Chimaltenango (departament)|Chimaltenango]] || [[Archiu:Coat_of_arms_of_Chimaltenango_Department.gif‎|25px]] || 1979 || [[Anex:Municipis de Chimaltenango|16]] || [[Chimaltenango (municipi)|Chimaltenango]]
|-
| 5. || [[Chiquimula (departament)|Chiquimula]] || [[Archiu:Coat of arms of Chiquimula.png|25px]] || 2376 || [[Anex:Municipis de Chiquimula|11]] || [[Chiquimula (municipi)|Chiquimula]]
|-
| 6. || [[El Progres (Guatemala)|El Progres]] || [[Archiu:Bandera PRO.JPG|25px]] || 1922 || [[Anex:Municipis de El Progres|8]] || [[Guastatoya]]
|-
| 7. || [[Escuintla (departament)|Escuintla]] || [[Archiu:Coat of arms of Escuintla.gif|25px]] || 4384 || [[Anex:Municipis d'Escuintla|13]] || [[Escuintla (municipi)|Escuintla]]
|-
| 8. || [[Huehuetenango]] || [[Archiu:Coat of arms of Huehuetango.gif|25px]] || 7400 || [[Anex:Municipis d'Huehuetenango|32]] || [[Huehuetenango (municipi)|Huehuetenango]]
|-
| 9. || [[Izabal]] || [[Archiu:Coat of Arms of Izabal Department.gif|25px]] || 9038  || [[Anex:Municipis d'Izabal|5]] || [[Port Barris]]
|-
| 10. || [[Jalapa (Guatemala)|Jalapa]] || [[Archiu:Coat of arms of Jalapa.png|25px]] || 2063 || [[Anex:Municipis de Jalapa|7]] || [[Jalapa (Jalapa)|Jalapa]]
|-
| 11. || [[Jutiapa (Guatemala)|Jutiapa]]|| [[Archiu:Coat of arms of Jutiapa.gif|25px]] || 3216 || [[Anex:Municipis de Jutiapa|17]] || [[Jutiapa (municipi)|Jutiapa]]
|-
| 12. || [[Petén]] || [[Archiu:Coat of arms of Peten Department.gif|25px]] || 35854 || [[Anex:Municipis de Petén|13]] || [[Flores (Petén)|Flores]]
|-
| 13. || [[Quetzaltenango (departament)|Quetzaltenango]] || [[Archiu:Coat of arms of Quetzaltenango.gif|25px]] || 1953 || [[Anex:Municipis de Quetzaltenango|24]] || [[Quetzaltenango]]
|-
| 14. || [[Quiché (Guatemala)|Quiché]] || [[Archiu:Coat of arms of Quiche.gif|25px]] || 8378 || [[Anex:Municipis de Quiché|21]] || [[Santa Creu del Quiché]]
|-
| 15. || [[Retalhuleu]] || [[Archiu:Vlagretalhuleu.gif|25px]] || 1856 || [[Anex:Municipis de Retalhuleu|9]] || [[Retalhuleu (municipi)|Retalhuleu]]
|-
| 16. || [[Sacatepéquez]] || [[Archiu:Coat of arms of Sacatapequez.gif|25px]] || 465 || [[Anex:Municipis de Sacatepéquez|16]] || [[Antiga Guatemala]]
|-
| 17. || [[San Marcos (Guatemala)|San Marcos]] || [[Archiu:Coat of arms of San Marcos Department.png|25px]] || 3791 || [[Anex:Municipis de San Marcos|29]] || [[San Marcos (San Marcos)|San Marcos]]
|-
| 18. || [[Santa Rosa (Guatemala)|Santa Rosa]] || [[Archiu:Coat_of_arms_of_Santa_Rosa.gif‎|25px]] || 2955 || [[Anex:Municipis de Santa Rosa|14]] || [[Cuilapa]]
|-
| 19. || [[Sololá]] || [[Archiu:Coat of arms of Solola.gif|25px]] || 1061 || [[Anex:Municipis de Sololá|19]] || [[Sololá (municipi)|Sololá]]
|-
| 20. || [[Suchitepéquez]] || [[Archiu:Coat of arms of Suchitepequez.gif‎|25px]] || 2510 || [[Anex:Municipis de Suchitepéquez|20]] || [[Mazatenango]]
|-
| 21. || [[Totonicapán]] || [[Archiu:Coat of arms of Totonicapan.gif|25px]] || 1061 || [[Anex:Municipis de Totonicapán|8]] || [[Totonicapán (municipi)|Totonicapán]]
|-
| 22. || [[Zacapa]] || [[Archiu:Coat of arms of Zacapa.gif|25px]] || 2690 || [[Anex:Municipis de Zacapa|10]] || [[Zacapa (municipi)|Zacapa]]
|}

== Economia ==
[[Archiu:06-Corbera Benicull.JPG|thumb|175px|right|Almolonga la principal horta de Guatemala proveix d'hortalices als [[Estats Units]], [[Canadà]], [[Europa]], tota [[Amèrica Central]] i [[Japó]].]]

L'economia de Guatemala és la novena a nivell latinoamericano.{{cita requerida}} El sector més gran en l'economia guatemalteca és l'agricultura, sent Guatemala el major exportador de cardamom a nivell mundial, el quint exportador de [[sucre]] i el sèptim productor de [[café]]. El sector del turisme és el segon generador de divises per al país, l'indústria és una important branca de l'economia guatemalteca i el sector de servicis que any despuix d'any cobra major importancia, per lo que convertix la tipica economia guatemalteca basada en l'agricultura en una economia basada en la prestació de servicis. Els sectors que més aportes generen al PIB en Guatemala són:

'''Agricultura, ganaderia i peixca'''
El sector agricola conforma un quart del PIB, dos terços de les exportacions, i la mitat de la força laboral. Els productes agricoles principals són café, canya de sucre, bananos i [[Musa × paradisiaca|bananes]]. També se conrea [[tabac]], [[cotó]], [[dacsa]], fruites i tot tipo de [[hortalices]]. El país destaca pel cultiu de productes agricoles no tradicionals com [[brócoli]], veça chinenca, col de bruselas, ajonjolí, esparregueres i chile, que en la seua major part se destinen al comerç exterior. Guatemala conta en ganaderia, basicament per a consum intern i un chicotet percentage per a exportació a Fondaries i El Salvador. La peixca és important principalment en la costa sur, els principals productes d'exportació són les gambes, llangostes i calamars. Els departaments d'Escuintla i Retalhuleu són els més importants per a la peixca.

Per la seua secor, el nomenat corredor sec que cobrix part dels departaments de Baixa Verapaz, Zacapa, El Progres, Xalapa, Chiquimula, Jutiapa i Santa Rosa, és molt vulnerable a les seques, no conta en [[seguritat alimentaria]] ademés de tindre un alt grau de pobrea extrema.<ref>La Prensa Lliure: Guatemala, 31 d'agost de 2009.</ref><ref>[http://es.noticies.yahoo.com/12/20090910/tin-guatemala-en-estat-de-malastre-per-5823964.html Guatemala, en "estat de malastre" per una hambruna que ha deixat 462 morts] Guatemala està des del dimecres oficialment en "estat de malastre publica", una mesura adoptada pel president Alvar Colom per a afrontar l'hambruna que patixen mils de families pobres per una seca i que ha deixat al menys 462 morts. 10/09/2009</ref>

'''Mineria'''
En Guatemala l'únic metal existent en grans cantitats és el [[níquel]], cuya extracció se destina majoritariament a l'exportació; no obstant existixen en el país grans mines d'[[or]] i [[argent]] aixina com de [[jade]] i [[coure]]. La mina més gran del país pertany a la companyia Canadiense Goldcorp, que se dedica a l'explotació d'or per a l'exportació.

'''Industria'''
La manufactura i la construcció conformen un quint del PIB. Les principals industries són: transformació d'aliments, ajuntat de vehículs, aparats electrics, pintures, farmaceutiques, begudes alcoholiques i no alcoholiques, editorials i textils, entre atres. La Llei de Propietat Industrial vela pels drets de la propietat intelectual sobre patents d'invenció i signes distintius, lo que contempla la denominació d'orige i la marca de certificació. Les principals industries del país són de capital estranger com American British Tabac, Menarini, Laprin, Unipharm, Ambev. Existixen moltes atres de capital mixt com Toyota, Hino, Mabe, General Electric, i empreses guatemalteques com Kern´s, Cerveseria Centroamericana, Ciments Progres, etc.

'''Turisme'''
El turisme es un dels motors principals de l'economia, una indústria que reportà més de $1,800 millons en l'any [[2008]]. Guatemala rep al voltant de dos millons de turistes anualment.

En els ultims anys s'ha originat la visita de moltes travessies que toquen ports maritims importants de Guatemala, lo que conlleva la visita de més turistes al país.

En el seu territori se troben fascinants enclaves arqueologics miules (Tikal en el Petén, Quiriguá en Izabal, Iximché en Tecpán Chimaltenango, i en la Ciutat de Guatemala).  Com destins de bellea natural se troba el llac d'Atitlán i Semuc Champey.  Com turisme historic se troba la ciutat colonial d'Antiga Guatemala, que es Patrimoni Cultural reconegut per la UNESCO.

=== Comerç exterior ===
{| style = align="right" border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" class="bonica" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|colspan=2 style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Exportacions a'''
|colspan=2 style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Importacions de'''
|-
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Païs'''
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Percentage''' 
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Païs'''
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Percentage'''
|-
| [[Estats Units]]
| 41,2%
| [[Estats Units]]
| 34,3%
|-
| [[El Salvador]]
| 12,1%
| [[Mèxic]]
| 8,6%
|-
| [[Hondures]]
| 9%
| [[Unió Europea]]
| 8%
|-
| [[Mèxic]]
| 7%
| [[El Salvador]]
| 4,1%
|-
| [[Unió Europea]]
| 5%
| [[Costa Rica]]
| 3,4%
|-
| [[Nicaragua]]
| 7,2%
| [[Nicaragua]]
| 4,3%
|-
| Restant mon
| 25%
| Restant mon
| 42%
|-
|}

[[File:Guatemala treemap es.png|thumb|left|200px|Representacio grafica dels productes d'exportació del país en 28 categories codificades per color.]]

Principals productes d'exportacio:<ref>El comerç de Guatemala i [http://www.elperiodico.com.gt/es/20081231/economia/84905/ com funciona]</ref> [[sucre]], [[banano]], [[café]], [[cardamom]] i [[petroleu]].<ref name=autogenerated1>Betancourt, Joan Enric. (2008) Comportament del Comerç Exterior durant el primer semestre de 2008. Guatemala: Ministeri d'Economia.</ref>

El valor total de les exportacions era d'US$8 mil 839.8 millons a principi de [[decembre]] de [[2010]] (uns US$808.3 millons més que l'any passat,i un pronostic d'US$10 mil 500 millons per al [[2011]] d'acort a un report al [[11 de decembre]] del Banguat).

Els cinc principals productes d'exportació representen el 26.5% del total d'exportacions del país, que ascendí en US$ 1,516.6 millons. El creiximent del valor total de les exportacions guatemalteques aumentà en un 20.1% degut als alts ingressos per l'aument del preu del café, petròleu i cardamom en els mercats mundials. No obstant, el preu i volum de les vendes de sucre disminuí considerablement.

Principals productes d'importació: [[matèries primes]], materials de construcció, [[combustibles]], [[bens de consum]], [[bens de capital]].

El [[Cost,_insurance_and_freight|valor CIF]] de les importacions ascendí al monte d'US$ 7,482.1 millons, major en US$ 1,082.6 millons equivalent al 16.9% respecte al registrat durant el primer semestre de [[2007]]. El ritme de creiximent que tingueren les importacions en esta primera mitat de [[2008]] fon major al 12.7% (durant igual periodo de 2007). Este aument s'atribuïx a l'alça en la factura petrolera.

A nivell dels bens de consum, la qual sifra (US$ 1,795.5 millons) absorbí el 24.0% de les importacions totals, aumentà 5.6% en comparança en el 15.8% de l'any anterior. En gran part, esta desaceleració se degué a la disminució en l'importació de bens de consum durador (-6.7%). En respecte a les importacions de combustibles i lubricants, el seu valor CIF fon d'US$ 1,592.8 millons, major en US$ 510.5 millons (47.2%) al monte en que se situaren a igual data de l'any anterior.

=== Comerç exterior: en els Estats Units d'America ===

Durant els primers sis mesos de [[2008]], el 41.2% de les exportacions de Guatemala se destinaren al mercat dels Estats Units d'America, mentres que el 36.3% de les importacions tingué el seu orige en el mateix país. El valor de les exportacions fon d'US$ 1,646.3 millons major en 7.5% a les realisades en [[juny]] de l'any [[2007]], en tant que les importacions que ascendiren a US$ 2,712.4 millons resultaren majors en un 24.5%. Com resultat de lo anterior la balança comercial en dit país fon deficitaria en US$ 1,066.1 millons, en un increment d'US$ 419.0 millons (64.8%) en relació al primer semestre de 2007.

Les remeses són la principal font d'ingressos en moneda estrangera de Guatemala, i aplegaren a US$4.300 millons en 2008, superant al [[café]], el [[sucre]] i atres exportacions. Aproximadament 1,35 millons de ciutadans guatemaltecs, o 10% de la població, viuen en EE.UU. Uns 3,5 millons de persones que encara viuen en Guatemala depenen d'estes remeses, segons l'Institut Centroamericà d'Estudi Socials i Desenroll, en Guatemala.
<ref>[http://online.wsj.com/public/article/SB123724736003548901.html#mod=2_1362_leftbox La crisis econòmica global resulta en una caiguda generalisada de les remeses cap a America Llatina - WSJ.com<!--Titul generat per Mur Bot-->]</ref>

=== Intercanvi comercial en atres països ===
En el més de [[juny]] de l'any [[2009]], se trobaven en ple funcionament els tractats de lliure comerç subscrits en Centroamèrica, [[Mèxic]], [[República Dominicana]], [[Taiwan]], [[Panamà]], [[Colòmbia]] i els [[USA|Estats Units d'Amèrica]].

La cobertura d'estos tractats comprengué el 78.2% de les exportacions i 57.5% de les importacions. Excepte el comerç en Estats Units, el montant de les exportacions realisades durant el primer semestre en els atres socis comercials se situà en US$ 1,480.9 millons major en 23.2% al registrat en igual periodo de [[2007]].

Per la seua part, el valor de les importacions fon d'US$ 1,583.9 millons en un aument de 24.0% sobre l'any anterior. El resultat consolidat de la balança comercial fon negatiu en US$ 103.0 millons.

''' Centroamèrica'''. Com resultat d'exportacions per US$ 1,158.0 millons i importacions per US$ 795.0 millons, l'intercanvi comercial de Guatemala en els restants països de la regió centroamericana durant els primers sis mesos del present any, se traduí en un superàvit d'US$ 363.0 millons, major en 22.7% a l'obtingut en igual periodo de l'any anterior. En El Salvador, Fondaries i Nicaragua la balança comercial, en la seua orde, fon favorable en US$ 127.3, US$ 173.3 i US$ 117.7 millons, respectivament, mentres que en Costa Rica el saldo fon negatiu en US$ 55.4 millons.

'''Mèxic'''. En un montant d'US$ 251.0 millons les exportacions a Mèxic s'incrementaren en 25.2% respecte al primer semestre de l'any precedent. Els principals productes exportats foren metals preciosos (US$ 68.3 millons); greixoses i olis menjables US$ 46.6 millons; caucho natural (US$ 35.6 millons); materials textils (US$ 14.5 millons); gamba i llangosta (US$ 16.9 millons); preparats a base de [[cereal]] US$ 5.7 millons; i, begudes alcohòliques US$ 5.2 millons. Per la seua part, les importacions que sumaren US$ 720.3 millons en un aument de 28.8%, generaren un saldo negatiu d'US$ 469.3 millons.

'''República Dominicana'''. Durant el semestre se realisaren exportacions per valor d'US$ 60.6 millons, major en 35.3% a les d'igual periodo de l'any anterior. Dins d'una varietat de productes venuts destacaren: detergents i sabons US$ 10.0 millons; vidre i les seues manufactures US$ 8.4 millons; insecticides US$ 3.0 millons; i, preparats de cereals US$ 4.9 millons. Les importacions foren d'US$ 12.3 millons i, per lo tant, se registrà un superàvit comercial d'US$ 48.3 millons.

'''Taiwan'''. Les exportacions efectuades a l'illa foren de l'orde dels US$ 11.3 millons en una disminució de 5.3% en relació a les del primer semestre de 2007. Els principals productes exportats foren: desperdicis i rebujos de metals US$ 4.6 millons; [[café]] US$ 2.3 millons; [[sucre]] US$ 2.1 millons; i, [[tabac]] en branca US$ 1.4 millons. A la volta, les importacions el qual montant aumentà 15.4% se situaren en US$ 56.3 millons. La balança comercial tancà en un saldo negatiu d'US$ 45.0 millons.

=== Patrimoni ===

El turisme en Guatemala ha creixcut de forma gradual, és un destí molt atractiu degut a les abundants i molt variades bellees naturals com les seues extenses plages d'arena blanca i d'arena fosca, cecs de coral, una abundant flora i fauna, aixina com bellees arqueológiques, la seua història colonial, ademés tota la seua cultura expressada en les seues costums i gastronomies tipiques.

Existix un marcat interés de la comunitat internacional per llocs arqueológics com la ciutat de [[Tikal]] fon construïda i habitada en un periodo a on la cultura miula tingué la seua major expressió lliteral i artistica, fon governada per una dinastia de 16 reis, els miules de [[Tikal]] construiren molts temples, un parc de pilota, altars i esteles en alt i baix relleu.

Guatemala és molt visitada pels seus llocs arqueológics, ciutats prehispánicas, aixina com centres turistics-religiosos com la [[Basilica d'Esquipulas]] en la [[Ciutat d'Esquipulas]] i  també les belles plages en el Pacific i l'Atlantic de Guatemala. Atres destins turístics són els [[Parcs nacionals de Guatemala|parcs nacionals]] i les demés [[:Categoria:Arees protegides de Guatemala|zones protegides]] com ho és la [[reserva de la biosfera miula]].

<div align=center>
<!-- galeria de mapes -->
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=800px style="float:center; margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5e
|colspan=8 style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Alguns destins turistics de Guatemala'''
|-
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[Archiu:Guatemala National Palace of Culture.jpg|125px]]
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[Archiu:Esquipulas basilica.JPG|125px]]
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[File:Lake Atitlan - Solola Guatemala.jpg|125px]]
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[Archiu:Tikal Giaguaro.jpg|125px]]
|-
|style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Ciutat de Guatemala]]<br />[[Guatemala (departament)|Guatemala]]
|style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Basilica d'Esquipulas]]<br />[[Ciutat d'Esquipulas]]
|style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Llac d'Atitlán]]<br />[[Sololá]]
|style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Tikal]]<br />[[Petén]]
|-
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[File:GT056-Antigua Volcano2.jpeg|125px]]
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[Archiu:Park in Quetzaltenango.JPG|125px]]
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[File:Laguna del volcán de Ipala 1.jpg|125px]]
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[File:Flores Island.jpg|125px]]
|-
|style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Antiga Guatemala]]<br />[[Sacatepéquez]]
|style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Quetzaltenango]]<br />[[Quetzaltenango (departament)|Quetzaltenango]]
|style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Volca d'Ipala]]<br />[[Chiquimula]],
|style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Illa de Flores (Guatemala)|Illa de Flores]]<br />[[Petén]]
|-
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[File:Parque Nacional Naciones Unidas - 51366400381.jpg|125px]]
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[Archiu:QuiriguáGlyphs1.jpg|125px]]
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[File:San Marino & Likin - Puerto San Jose, Guatemala.jpg|125px]]
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[File:Ruinas de Topoxté, Guatemala - panoramio.jpg|125px]]
|-
|style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Parc Nacional Nacions Unides]]
|style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Quiriguá]]<br />[[Izabal]]
|style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Port Quetzal]]<br />[[Escuintla (departament)|Escuintla]]
|style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Topoxté]]
|-
|}
</div>


En relació al Patrimoni Cultural Immaterial, Guatemala posseïx vàries declaratories protegides per l'Estat, entre les que se poden mencionar: la Folga de Dolors de l'Universitat de Sant Carles de Guatemala, segons Acort Ministerial 275-2010, el Convit del 8 de decembre del Municipi de Chichicastenango, segons Acort 347-2010 i la Confraria de Sant Marcs Evangeliste, segons Acort Ministerial 532-2010.

=== Transport ===
Els distints mijos de transport que hi ha en el país són els següents:
* [[Ferrovía]]s, que tenen una trocha de 0,914 [[metro|m]] i una extensió de 884 km, dels quals 102 km són de propietat privada i el restant està en desús.
* [[Carretera]]s pavimentades de 3.616 km que inclouen 140 km de vies rapides, i sense emmanisar de 9.484 (estima a 1996) lo que dona 13.100 [[km]] en total. Segons la Cambra Guatemalteca de la Construcció, per a [[2008]] hi ha 6,409 quilometros pavimentats.<ref>[http://www.sigloxxi.com/noticies/22769 Articul en ''Sigle XXI'']</ref>

* [[Transport fluvial|Vies fluvials]], que tenen una extensió de 260 km navegables, als que s'agreguen 730 km que són navegables durant l'estació d'aigües altes.
* [[Oleoducte]]s de 275 [[km]] d'extensió.
* [[Port|Ports]] en [[Champerico]], [[Port Barris]], [[Port Quetzal]], [[Port Sant Josep]], [[Sant Tomás de Castella]]. Segons senyes de [[1999]] carix de marina mercant.

* [[Aeroport]]s en número de 477 segons estima de 1999 classificats en esta forma:

:11 aeroports en pistas pavimentades:
:* 2.438 a 3.047 m: 3
:* 1.524 a 2.437 m: 1
:* 914 a 1.523 m: 5
:* menys de 914 m: 2

:466 Aeroports sense pistas pavimentades:
:* 2.438 a 3.047 m: 1
:* 1.524 a 2.437 m: 9
:* 914 a 1.523 m: 124
:* menys de 914 m: 332

Conta en els aeroports internacionals:[[Aeroport Internacional L'Aurora]] que és el més gran i presta el servici a la Ciutat de Guatemala i [[Aeroport Internacional Mon Miula]] que és el segon més gran i presta el servici a l'area central de [[Petén]].

=== Guatemala en el context internacional ===

L'economia de [[Guatemala]] en l'actualitat goja d'una estabilitat duradora gràcies a un entorn polític favorable. Les bases de la seua economia són la generació d'energia, l'indústria petrolera i textil, aixina com el sector turistic, que en els ultims anys s'ha desenrollat vertiginosament. Considerant els indicadors socioeconómics, podem destacar l'evolució del seu [[Producte Interior Brut]] que s'ha incrementat un 143% en el periodo comprés entre l'any 2000 i el 2011. Per a este mateix periodo, l'increment de la població és considerable, un 31.4%, mantenint una taxa de fertilitat de 3.8 chiquets per dona. Per contra, observem que existix una gran brecha digital en el país, ya que el percentage de població que accedix a internet, el 11.7%, seguix sent molt baix.


{| class="wikitable"
|-
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Indicador'''
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Valor'''
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Posicio en el mon'''
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Increment'''
|-
|| [[Producte Interior Brut]] (nominal) || '''46.899.999.000 $''' <br/>''Font: Banc Mundial (2011)'' || '''Països més rics del mon per PIB''' <ref>[http://es.classora.com/reports/t24369/ranking-de-els-paises-mes-rics-del-mon-per-pib-segun-el-banc-mundial Països més rics del mon per PIB] Informe de Classora a partir de Banc Mundial</ref> <br/>Posat 72º || 19.290.566.656 $ en 2000 '''(incr: 143,1%)''' <br/> ''Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial'' <ref>[http://data.worldbank.org/indicator/NY.GDP.MKTP.CD/countries/GT?display=graph Producte Interior Brut (nominal) en Guatemala] Banc Mundial</ref>
|-
|| [[Superficie]] || '''108.890 km²''' <br/>''Font: Banc Mundial (2010)'' || '''Països més extensos del mon''' <ref>[http://es.classora.com/reports/y29440/ranking-de-els-paises-mes-extensos-del-mon-segun-el-banc-mundial Països més extensos del mon] Informe de Classora a partir de Banc Mundial</ref> <br/>Posat 104º || 108.890 km² en 2008 '''(incr: 0%)''' <br/> ''Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial'' <ref>[http://data.worldbank.org/indicator/AG.SRF.TOTL.K2/countries/GT?display=graph Superficie en Guatemala] Banc Mundial</ref>
|-
|| [[Poblacio]] || '''14.757.316 persones''' <br/>''Font: Banc Mundial (2011)'' || '''Països més poblats del mon''' <ref>[http://es.classora.com/reports/c30485/ranking-de-els-paises-mes-poblats-del-mon-segun-el-banc-mundial Països més poblats del mon] Informe de Classora a partir de Banc Mundial</ref> <br/>Posat 65º || 11.229.405 persones en 2000 '''(incr: 31,4%)''' <br/> ''Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial'' <ref>[http://data.worldbank.org/indicator/SP.POP.TOTL/countries/GT?display=graph Poblacio en Guatemala] Banc Mundial</ref>
|-
|| [[Emissions de CO2]] || '''1,1 tonellades''' <br/>''Font: Banc Mundial (2009)'' || '''Països en majors emissions de CO2''' <ref>[http://es.classora.com/reports/x30549/ranking-de-els-paises-en-majors-emissions-de-co2-segun-el-banc-mundial Països en majors emissions de CO2] Informe de Classora a partir de Banc Mundial</ref> <br/>Posat 127º || 0,907 tonellades en 2000 '''(incr: 21,3%)''' <br/> ''Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial'' <ref>[http://data.worldbank.org/indicator/EN.ATM.CO2E.PC/countries/GT?display=graph Emissions de CO2 en Guatemala] Banc Mundial</ref>
|-
|| [[Renda per cápita]] || '''3.178 $''' <br/>''Font: Banc Mundial (2011)'' || '''Països en major Renda Per Cápita''' <ref>[http://es.classora.com/reports/s30614/ranking-de-els-paises-en-major-renda-per-capita-segun-el-banc-mundial Països en major Renda Per Cápita] Informe de Classora a partir de Banc Mundial</ref> <br/>Posat 86º || 1.730 $ en 2000 '''(incr: 83,7%)''' <br/> ''Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial'' <ref>[http://data.worldbank.org/indicator/NY.GNP.PCAP.PP.CD/countries/GT?display=graph Renda per cápita en Guatemala] Banc Mundial</ref>
|-
|| [[Taxa de natalitat]] || '''3,8 persones''' <br/>''Font: Banc Mundial (2012)'' || '''Països en major natalitat (chiquets per dona)''' <ref>[http://es.classora.com/reports/t30781/ranking-de-els-paises-en-major-natalitat-(ninos-per-dona)-segun-el-banc-mundial Països en major natalitat (chiquets per dona)] Informe de Classora a partir de Banc Mundial</ref> <br/>Posat 44º || 4,76 persones en 2000 '''(incr: -20,2%)''' <br/> ''Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial'' <ref>[http://data.worldbank.org/indicator/SP.DYN.TFRT.IN/countries/GT?display=graph Taxa de natalitat en Guatemala] Banc Mundial</ref>
|-
|| [[Creiximent economic]] || '''3,9 %''' <br/>''Font: Banc Mundial (2011)'' || '''Economies de major creiximent''' <ref>[http://es.classora.com/reports/j30851/ranking-de-les-economias-de-major-creiximent-segun-el-banc-mundial Economies de major creiximent] Informe de Classora a partir de Banc Mundial</ref> <br/>Posat 89º || 3,61 % en 2000 '''(incr: 8%)''' <br/> ''Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial'' <ref>[http://data.worldbank.org/indicator/NY.GDP.MKTP.KD.ZG/countries/GT?display=graph Creiximent economic en Guatemala] Banc Mundial</ref>
|-
|| [[Internet | % usuaris Internet]] || '''11,7 %''' <br/>''Font: Banc Mundial (2011)'' || '''Països en major taxa d'usuaris d'Internet''' <ref>[http://es.classora.com/reports/u30923/ranking-de-els-paises-en-major-taxa-de-usuaris-de-internet-segun-el-banc-mundial Països en major taxa d'usuaris d'Internet] Informe de Classora a partir de Banc Mundial</ref> <br/>Posat 139º || 0,71 % en 2000 '''(incr: 1547,9%)''' <br/> ''Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial'' <ref>[http://data.worldbank.org/indicator/IT.NET.USER.P2/countries/GT?display=graph % usuaris Internet en Guatemala] Banc Mundial</ref>
|-
|| [[Empresa | Promig de dies per a crear una empresa]] || '''37 dies''' <br/>''Font: Banc Mundial (2011)'' || '''Països més rapits per a montar una empresa''' <ref>[http://es.classora.com/reports/o31232/llista-de-els-paises-mes-rapidos-per a-montar-una-empresa-segun-el-banc-mundial Països mes rapits per a montar una empresa] Informe de Classora a partir de Banc Mundial</ref> <br/>Posat 41º || 39 dies en 2003 '''(incr: -5,1%)''' <br/> ''Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial'' <ref>[http://data.worldbank.org/indicator/IC.REG.DURS/countries/GT?display=graph Promig de dies per a crear una empresa en Guatemala] Banc Mundial</ref>
|-
|| [[Consum energético | Consum d'energia per habitant]] || '''590 kilogramos''' <br/>''Font: Banc Mundial (2008)'' || '''Països en major consum d'energia per habitant''' <ref>[http://es.classora.com/reports/y31598/ranking-de-els-paises-en-major-consum-de-energia-per-habitant-segun-el-banc-mundial Països en major consum d'energia per habitant] Informe de Classora a partir de Banc Mundial</ref> <br/>Posat 104º || 636,36 kilogramos en 2000 '''(incr: -7,3%)''' <br/> ''Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial'' <ref>[http://data.worldbank.org/indicator/EG.USE.PCAP.KG.OE/countries/GT?display=graph Consum d'energia per habitant en Guatemala] Banc Mundial</ref>
|-
|| [[Agricultura | Terreny dedicat a agricultura]] || '''41 %''' <br/>''Font: Banc Mundial (2009)'' || '''Països en més terreny dedicat a l'agricultura''' <ref>[http://es.classora.com/reports/b31628/ranking-de-els-paises-en-mes-terreny-dedicat-a-la-agricultura-segun-el-banc-mundial Països en més terreny dedicat a l'agricultura] Informe de Classora a partir de Banc Mundial</ref> <br/>Posat 92º || 42,12 % en 2000 '''(incr: -2,7%)''' <br/> ''Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial'' <ref>[http://data.worldbank.org/indicator/AG.LND.AGRI.ZS/countries/GT?display=graph Terreny dedicat a agricultura en Guatemala] Banc Mundial</ref>
|-
|| [[Potencia electrica | Potencia electrica consumida]] || '''567 kilowatios-hora''' <br/>''Font: Banc Mundial (2010)'' || '''Països en més potencia electrica consumida''' <ref>[http://es.classora.com/reports/h31763/ranking-de-els-paises-en-mes-potencia-electrica-consumida-segun-el-banc-mundial Països en més potencia electrica consumida] Informe de Classora a partir de Banc Mundial</ref> <br/>Posat 83º || 342,85 kilowatios-hora en 2000 '''(incr: 65,4%)''' <br/> ''Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial'' <ref>[http://data.worldbank.org/indicator/EG.USE.ELEC.KH/countries/GT?display=graph Potencia electrica consumida en Guatemala] Banc Mundial</ref>
|-
|| [[Forestal | Superficie forestal]] || '''36.570 km²''' <br/>''Font: Banc Mundial (2010)'' || '''Països en major superfície forestal''' <ref>[http://es.classora.com/reports/w32132/ranking-de-els-paises-en-major-superfície-forestal-segun-el-banc-mundial Països en major superfície forestal] Informe de Classora a partir de Banc Mundial</ref> <br/>Posat 78º || 42.080 km² en 2000 '''(incr: -13,1%)''' <br/> ''Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial'' <ref>[http://data.worldbank.org/indicator/AG.LND.FRST.K2/countries/GT?display=graph Superficie forestal en Guatemala] Banc Mundial</ref>
|-
|| [[Carretera | Carreteres pavimentades]] || '''31 %''' <br/>''Font: Banc Mundial (2004)'' || '''Països en més carreteres pavimentades''' <ref>[http://es.classora.com/reports/o32204/ranking-de-els-paises-en-mes-carreteres-pavimentades-segun-el-banc-mundial Països en més carreteres pavimentades] Informe de Classora a partir de Banc Mundial</ref> <br/>Posat 106º || 34,5 % en 2000 '''(incr: -10,1%)''' <br/> ''Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial'' <ref>[http://data.worldbank.org/indicator/IS.ROD.PAVE.ZS/countries/GT?display=graph Carreteres pavimentades en Guatemala] Banc Mundial</ref>
|-
|| [[Index de Competitividad Global]] || '''4,009 ''' <br/>''Font: Forum Economic Mundial (2013)'' || '''Països més competitius''' <ref>[http://es.classora.com/reports/t144212/ranking-de-els-paises-mes-competitius-segun-el-forum-economico-mundial Països mes competitius] Informe de Classora a partir de Forum Economic Mundial</ref> <br/>Posat 83º || 3,91  en 2007 '''(incr: 2,5%)''' <br/> ''Font: Ficha de Guatemala en Forum Economic Mundial'' <ref>[http://es.classora.com/rankings/compareevolution?ranking=t144212&entries=t20040747&single=true Index de Competitividad Global en Guatemala] Forum Economic Mundial</ref>
|-
|}

{| class="wikitable" align="right"
|-
!Periodo
!Data
|-
|Preclassic
|2000&nbsp;a.&nbsp;C. – 250&nbsp;d.&nbsp;C.
|-
|Classic
|250&nbsp;d.&nbsp;C. – 900&nbsp;d.&nbsp;C.
|-
|Postclásico
|900&nbsp;d.&nbsp;C. – 1500&nbsp;d.&nbsp;C.
|}
<br />

== Demografia ==
{{AP|Demografia de Guatemala}}
La població de Guatemala es de 15.773.517 habitants,<ref>Poblacio nacional segons [http://www.imsersomayores.csic.es/internacional/iberoamerica/guatemala/indicadors.htm Estadístiques]</ref> dels quals el 40.8% està entre els 0 i 14 anys, el 55.5% està entre els 15 i 64 anys i el 3.6% dels 65 en avant.

La divisió [[etnografia|etnografica]] és la següent:

* Ladinos (conformats per entravessats i descendents de criolls): 70%,
* Indigenes (grups de miules) i [[Garífuna (etnia)|Garífuna]]: 30%,

=== Ascendencia ===
Segons senyes dels últims cens de població, el 50% dels guatemaltecs són entravessats. Blancs d'ascendencia [[Europa|europea]] en la seua majoria [[Espanya|espanyola]] 10% i el 40% de la població és indigena(hi ha que constatar que la raça entravessada o ladina és més social que una raça en si. Se li considera entravessat a una persona que pot ser indigena o no pero que la seua llengua materna siga l'[[castellà|espanyol]].

=== Població rural ===
La majoria de la població guatemalteca és rural, encara que la [[urbanisació]] s'accelera.

=== Religió ===
La religió predominant en Guatemala és la [[Iglésia Catòlica|catòlica]], que albarca aproximadament al 51% de la població. Pese a que és la religió majoritària en el país en general, existixen zones a on ha deixat de ser la religió més professada degut a múltiples factors com la pobrea, la delinqüència, marginació, entre atres problemes. No obstant existixen arees del territori guatemaltec a on encara predomina fortament i te tradicions molt arraïlades en la població. Els departaments en més percentage de catòlics segons varis estudis són Alta Verapaz, Baixa Verapaz, Chiquimula, Sacatepéquez i Santa Rosa. 

El [[Protestantisme]] albarca vàries iglésies cristianes i és el segon grup més important per als guatemaltecs en un aproximat del 36% de la població. El creiximent de les iglésies protestants( evangelistes ), especialment pentecostals, en Guatemala s'ha degut a l'ardua llabor dels missioners protestants des de principis del [[sigle XX]], quan s'assentaren en varis punts estratègics del país; des d'eixe llavors no han deixat de créixer i hui són majoria en varis sectors del país. Els departaments en més adeptes al protestantisme són Izabal, Zacapa, Sant Marcs, Huehuetenango i Retalhuleu.

Les [[Religió miula|religions miules]] són practicades per un percentage minoritari de la població, que se concentren especialment en vàries comunitats indigenes de l'Occident i les Verapaces.

==== Catolicisme romà ====
[[Archiu:CatedralGuatemala.jpg|thumb|190px|[[Seu de Ciutat de Guatemala|Seu Metropolitana]] ubicada en la Zona 1 de la Ciutat de Guatemala.]]

El [[Iglésia Catòlica|Catòlicisme romà]] fon portada pels conquistadors espanyols com part de la doctrina que ensenyarien en el nou continent, inicià en Guatemala durant el [[Sigle XXVII]]. Esta comunitat religiosa era l'única reconeguda durant l'epoca colonial.
[[Archiu:Esquipulas basilica.JPG|thumb|190px|[[Basilica d'Esquipulas]] es un dels centres de pelegrinage catolic més important de [[Centroamérica]].]]
El [[18 de decembre]] de [[1534]] s'establí la Diócesis de Guatemala, hui [[Arquidiócesis de Guatemala]]. A finals de [[1758]] fon construïda la [[Basilica d'Esquipulas]], temple caòlic més gran de Guatemala. Entre [[1782]] i [[1815]] fon construïda la [[Seu de Ciutat de Guatemala]].

La [[Premi Nobel de la Pau]] Mare [[Teresa de Calcuta]] visità la [[Ciutat d'Esquipulas]] el [[18 de juliol]] de [[1980]], el motiu principal de la seua visita se degué a que tindria que inaugurar la plaça centroamericana de la pau, ubicada en el convent Belem, en el Cerrito Morola de la mateixa ciutat.<ref name=>{{cita web|url=http://www.viajeaguatemala.com/Chiquimula/1065294104928.htm|título=Cerrito de Morola Esquipulas|autor=Viaje a Guatemala|idioma=español|fechaacceso=18 de març de 2013}}</ref>

Guatemala ha segut un país a on el catolicisme ha estat present en els moments històrics d'este país. La primera visita del [[Papa Joan Pau II]] fon quan el país enfrontava la [[Guerra civil de Guatemala|conflicte armat intern]] entre el [[Eixercit de Guatemala]] i la [[Unitat Revolucionaria Nacional Guatemalteca]]. Arribo al país el [[6 de març]] de [[1983]], despuix de baixar de l'avió en el que viajava besà el sol guatemaltec, la seua visita fon durant el govern de facto de [[Efraín Rius Montt]], Joan Pau II havia fet una petició a Rius Montt per a que suspenguera l'eixecució de tres reus condenats a mort, encara en esta petició foren eixecutats els reus. La missa fon oficiada en el Camp Mart de la [[Ciutat de Guatemala]] el matí del [[7 de març]] se considera la més gran concentració catòlica en l'història del país, ya que se calcula que movilisà entre 1.5 millons i dos millons de persones.<ref name=>{{cita web|autor=Ana Llucia Gonzáles|url=http://www.prensalibre.com/noticies/Guatemala-porte-corazon_0_468553147.html|título="Guatemala, te porte en el cor"|fechaacceso=11 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref>
[[File:Pascual Abaj 1948.jpg|thumb|190px|Cerro Pasqual Abaj en [[Chichicastenango]].]]
Guatemala rebe novament al [[Papa]] [[Joan Pau II]], esta volta fon en la [[Ciutat d'Esquipulas]]. El [[6 de febrer]] de [[1996]] aplegà a esta ciutat, la missa fon oficiada en la Vall de María en Esquipulas, havent unes 40.000 persones. Cridà vàries voltes "Breçol de la Pau" a esta ciutat, degut a que esta fon seu del [[Acort d'Esquipulas|Acort de Pau]] de Centroamérica durant [[1986]] i [[1987]] i finalisats en Guatemala en 1996.<ref name=>{{cita web|autor=Basílica d'Esquipulas|url=http://basilicadeesquipulas.org/visita-de-la seua-santitat-juan-pablo-ii/|título=Visita de La seua Santitat Joan Pau II|fechaacceso=11 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref>

Un dels successos que impactà a l'Iglésia Catòlica fon l'assessinat del Monsenyor [[Joan Gerardi]], dos dies despuix de la publicació de l'informe "Guatemala: Mai més", el [[26 d'abril]] de [[1998]], el bisbe Gerardi fon salvagement assessinat a colps en el garage de la casa parroquial de Sant Sebastián, en la ciutat de Guatemala. Els criminals usaren aparentment un bloc de concret per a destrossar-li el craneu, desfigurant-li al punt de que el rostre del bisbe quedà irreconocible i l'identificació se conseguí soles despuix de l'identificació de l'anell bisbal en la seua ma.<ref name=>{{cita web|autor=Hilda Rodes, Aroldo Marroquín I Genner Guzmán|url=http://www.prensalibre.com/noticies/comunitari/Rememoren-llegat-Joan-Gerardi_0_686931317.html|título=Rememoran el llegat de monsenyor Joan Gerardi Conedera|fechaacceso=11 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref>

En [[2002]], Guatemala rep la tercera i última visita pastoral de [[Joan Pau II]], el seu viage anterior a este país habia segut en [[1996]] en [[Esquipulas]]. El [[30 de juliol]] de [[2002]], aplegà a la Ciutat de Guatemala, la missa fon oficiada en l'Hipodrom del Sur, sent està la visita més breu (27 hores) que feu a Guatemala.

Pere de Sant Josep de Betancur fon declarat sant per Joan Pau II. Aixina mateixa, fon inscrit en el santoral catòlic baix el nom de Sant Germà Pere de Sant Josep de Betancur, prop d'un milló de fidels assistiren a l'activitat. A les 17 hores (hora de Guatemala), partí cap al [[Aeroport Internacional L'Aurora]], les últimes paraules que pronuncià en sol guatemaltec foren: ''"Guatemala te porte en el cor"''.<ref name=>{{cita web|autor=Prensa Lliure|url=http://www.prensalibre.com/juan_pablo_ii/Juan_Pablo_II-viajes_a_Guatemala-Rios_Montt_0_464953658.html|título=Los tres viages de Joan Pau II deixaren pau i esperança|fechaacceso=17 de març de 2013|idioma=español}}</ref>

==== Sincretisme religiós ====

La majoria de municipis de l'occident guatemaltec han barrejat les seues creencies religioses ancestrals miules en la religió catòlica. [[Chichicastenango]] és el municipi a on se dona més el sincretisme religiós miula-catòlic.<ref name=>{{cita web|url=http://www.tripadvisor.es/ShowUserReviews-g292004-d300307-r127138345-Santo_Tomas_Church-Chichicastenango_El_Quiche_Department.html|título=Sincretismo miula-catolic|fechaacceso=15 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref>

La pràctica religiosa dels indígenes d'orige miula guatemaltecs és politeista, vol dir que adoren a molts o varis deus. Durant l'época de la conquista, els conquistadors espanyols impongueren com doctrina la religió catòlica nomenat "proces d'evangelisació", no obstant molts indígenes no deixaren de practicar les seues creences religioses, lo qual fusionà a estes dos denominacions religioses creant un sincretisme religios.<ref name=>{{cita web|url=http://servicis.prensalibre.com/pl/dumenge/archiu/revisteu/2009/març/15/fondo.shtml|título=Sincretismo guatemaltec|fechaacceso=15 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref> No obstant no soles els miules usen elements de l'[[Iglésia Catòlica]], en Guatemala els elements miules són amprats per devots catòlics durant provessons o les elaboracions d'altars. Durant la [[Semana Santa]], per a l'elaboració dels altars ocupen [[dacsa]] i atres fruits que són comuns en les cerimònies i rituals que elaboren els sacerdots miules indígenes.<ref name=>{{cita web|autor=Revista D|url=http://servicis.prensalibre.com/pl/dumenge/archiu/revisteu/2009/març/15/fondo.shtml|título=Sincretismo guatemaltec|fechaacceso=15 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref><ref name=>{{cita web|autor=Galas de Guatemala|url=http://www.galasdeguatemala.com/r-guatemala-per-dins-1-departament-de-alta-verapaz-163-temple-de-chi-ixim-371-creu-del-sincretisme-miula-en-el-temple-de-chi-ixim-6995.htm|título=Cruz del sincretisme miula en el Temple de Chi-Ixim|fechaacceso=15 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref>

==== Ortodoxia ====
En el territori del país estan presents vàries branques de l'[[Iglésia ortodoxa]]. La més numerosa es l'Iglésia catòlica ortodoxa de Guatemala (ICOG) de 527 000 fidels,<ref>[http://www.aoiusa.org/blog/over-12-million-new-members-to-be-received-into-the-holy-orthodox-church/ American Orthodox Institute: The Observer - "Over 1/2 Million New Members to be received into the Holy Orthodox Church"]</ref><ref>[http://www.sedmitza.ru/news/1243711.html El centre cientific eclesiastic "L'Enciclopedia Ortodoxa" - "Un monge serbio portà al si de l'ortodoxia a un mig milló d'indigenes de Guatemala" (en ru.)]]</ref> tenint 1 monasteri i 334 temples en Guatemala i el sur de México, 12 sacerdots, 250 ministres llaics, 14 seminaristes i 380 catequizadores, pertanyent administrativament al [[Patriarcat de Costantinoble]]. La [[Iglesia ortodoxa d'Antioquía]] també te en Guatemala<ref>[http://www.ort.htmlplanet.com/org.html Iglesia ortodoxa de Guatemala - Organisacio]</ref> un monasteri en orfanato<ref>[http://hogarafaelayau.org/cms/pagues/who-we-llaure.php Llar Rafael Ayau - Who we llaure]</ref> prop de la capital i una parroquia.<ref>[http://www.iglesiaortodoxa.org.gt/Guatemala-desccontenido-18.html Iglesia catolica apostolica ortodoxa en Centre America - Guatemala]</ref>

==== Protestantisme ====
En el [[Protestantisme]], regularment se denominen cristians evangèlics, iniciat com un moviment religiós portat a Guatemala per [[Just Rufino Barris]] a finals del [[sigle XIX]]. Per a eixe moment era una religió minoritària i soles era coneguda en la [[Ciutat de Guatemala]], de [[1882]] a [[1940]] la població evangèlica representava prop del 2 per cent de la població guatemalteca. Per a [[1980]], els evangelics ya representaven el 19 per cent de la població, mentres que per al centenari del protestantisme guatemaltec, en [[1982]], la sifra s'havia elevat a un 22.34 per cent. Durant la década de [[1950]], mantingué un creiximent cap als departaments del país, principalment els de l'occident i sur de Guatemala.<ref name=>{{cita web|autor=Eder Juarez|url=http://www.lahora.com.gt/index.php/nacional/guatemala/reportages-i-entrevistes/172121-iglesies-evangelicas-proliferen-en-guatemala-isimple-casualitat|título=Iglesias evangeliques proliferen en Guatemala|fechaacceso=3 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref>

Se li coneix a l'any [[1963]] com any de l'avivament pentecostes, puix fon en enguany en el qual el número de creents i d'iglésies pentecostales i d'atres denominacions protestants créixeren en el país.<ref name=>{{cita web|autor=J. Llig Grady|url=http://vidacristiana.com/index.php/component/content/article/272-cover/8346-guatemala?format=pdf|título=La iglésia més gran de Centroamèrica se troba en Guatemala|fechaacceso=3 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref>

En [[1974]] se fundà l'Associació Guatemalteca de Ministres Evangèlics. Durant el terremot que assotà a Guatemala en [[1976]], organisacions missioneres estrangeres enviaren voluntaris que deixaren un llegat de fe. Algunes de les iglésies independents de major creiximent una volta terminada este periodo foren: Pluges de Gracia, Casa de Deu i El Shaddai.

Guatemala conta en els temples evangelics més grans de [[Latinoamérica]], [[Mega Frater|Iglesia Fraternitat Cristiana]] en capacitat per a 12,200 persones<ref name=>{{cita web|autor=J. Llig Grady|url=http://vidacristiana.com/index.php/component/content/article/272-cover/8346-guatemala?format=pdf|título=La iglesia més gran de Centroamérica se troba en Guatemala|fechaacceso=3 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref> i l'Iglesia Ciutat de Deu del Ministeri Casa de Deu en capacitat per a 12,000 persones, denominades mega iglesies, ubicades en la [[Ciutat de Guatemala]].

Actualment les iglesies evangeliques tenen un fort creiximent i inclusive comencen a eixercir pressió en l'àmbit polític del país.<ref name=>{{cita web|Guate360|url=http://www.guate360.com/blog/2005/05/23/iglesies-evangelicas-promovent-lleis/|título=Iglesias evangèliques promovent lleis|fechaacceso=3 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref>

===== Iglésies Protestants =====

{{AP|Anex:Iglesies Protestants de Guatemala}}

L'iglésia pentecostes o pentecostal és l'iglésia protestant en més número de membres, segons l'Aliança Evangelica de Guatemala existixen registrades més de 700 iglesies pentecostes en el país i el seu número va en aument. El Ministeri Casa de Deu del pastor Cash Lluna és el ministeri en major membres en Guatemala i inclusive este ministeri te iglesies en el sur de [[Mèxic]].

Existixen al voltant de 1.723 segons l'Aliança Evángelica de Guatemala i l'aliança Ajuda per a l'Iglésia Necessitada, i el seu número va en aument.

==== Religió miula ====
Les creences tradicionals miules són practicades per un percentage mijà de la població, ya que en molts casos solen estar presents en les cerimònies catòliques a través del mencionat sincretisme religiós. La pràctica de la religió tradicional miula aumentà com a conseqüència de les proteccions culturals establides baix els Acorts de Pau, existint ara grups religiosos indígenes que tenen els seus propis sacerdots miules, principalment en l'occident del país. Últimament el govern ha instituït una política de proveir altars en cada enruna Miula trobada en el país, de modo que puguen ser realisades les cerimònies tradicionals per part d'estos grups religiosos.{{cita requerida}}

==== Atres religions ====
En Guatemala existixen també chicotetes comunitats de [[judeus]] (aproximadament 1,200 practicants)<ref>Pagina oficial de la [http://comunidadjudia.com/main.asp?clc=74 Comunitat Judeu de Guatemala]</ref> que tenen les seues pròpies sinagogues, [[musulmans]] (també 1,200)<ref>Actes realisats per la [http://www.mcd.gob.gt/2009/08/12/2842/ Comunitat Musulmana] en la Pau</ref> en aproximadament dos mesquites en el païs,<ref>Una de les [http://www.tripadvisor.es/AttractionReview-g292006-d590795-Reviews-Mezquita_Aldawa_Islamica_de_Guatemala-Guatemala_City_Western_Highlands.html Mesquites musulmanes] en el país</ref> [[Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies|Sants dels Últims Dies]], [[Testics de Jehovà]], ateus i budistes.

=== Idiomes ===
{{AP|Llengües de Guatemala}}

El [[Idioma espanyol|espanyol]] és l'idioma oficial, encara que és utilisat com a segon idioma, per alguns grups ètnics en l'interior de la república. Existixen vintiú [[idiomes mayenses]] distints, que són parlats en les arees rurals i un idioma amerindio no-miula, el [[idioma xinca|xinca]], parlat en el sur-orient del país aixina com un idioma afro-americà, el [[idioma garífuna|garífuna]], parlat en la costa del [[Atlantic]] ([[Izabal]]).

Encara que el [[idioma oficial]] és el [[Idioma espanyol|espanyol]], este no és universalment comprés entre la població indigena. No obstant, els Acorts de Pau firmats en [[decembre]] de [[1996]] asseguren la traducció d'alguns documents oficials i els materials de votació a vàries Llengües indigenes.

El decret número 19-2003 promulgà la "Llei d'Idiomes Nacionals", en concordança en l'artícul 143 de la Constitució politica de la Republica, i reconeix als vintitres Idiomes vernaculs guatemaltecs com "idiomes nacionals" en lo qual s'autorisà l'utilisació dels idiomes en les activitats publiques i en la prestació de servicis d'educació, salut i de naturalea juridica, entre atres, en qualsevol dels 24 idiomes que se parlen en el país (incloent a l'Espanyol).
<ref>http://alertanet.org/guate-idiomes.htm Decret Numero 19-2003</ref>

Establida en [[1990]] pel decret N° 65-90, l'[[Acadèmia de Llengües Miules de Guatemala]] (ALMG) és responsable de regular l'us, l'escritura i la promoció dels idiomes miules que tenen representació poblacional en Guatemala, aixina com promoure la cultura miula guatemalteca. L'Acadèmia de Llengües Miules de Guatemala oferix consultes al govern guatemaltec en aspecte llingüístic dels servicis públics.

Els acorts de pau de decembre de [[1996]] incorporaren la traducció de documents oficials i materials de vot a varis idiomes indigenes i demandaren la forniment de dragomans en casos llegals per als no hispanohablantes. L'acort també demandà educació bilingüe en espanyol i en idiomes indigenes, pero en la pràctica els únics bilingües són els indígenes, posat que el sistema educatiu els obliga a deprendre l'espanyol mentres que la població hispanoparlant no deprén l'idioma propi del territori en el que residix. És comú per als guatemaltecs indígenes deprendre a parlar entre dos i cinc de les atres llengües nacionals, incloent l'espanyol.

En Guatemala també es parla [[Idioma alemany|alemany]] en alguns llocs de [[Zacapa]], [[Santa Rosa (Guatemala)|Santa Rosa]] i [[Baixa Verapaz]]; els alemans aplegaren a Guatemala per l'apertura del president Just Rufino Barris en [[1885]] mediant les lleis de parcelizació. Varies companyies desllindadores aplegaren i darrere d'elles, vàries ones de [[immigrants]] s'establiren entre la frontera mexicana i guatemalteca. Ells li donaren major espenta al cultiu del [[café]]; els alemans provenien  del sur i alguns de l'occident d'[[Alemanya]]. En el [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]], tingueren lloc atres migracions cap a Guatemala; destacant els italians, espanyols, alemans, libanesos i japonesos. Tots han contribuït a enriquir la cultura guatemalteca en la seua gastronomia, les seues empreses, les seues idees, etc.<ref>{{cita llibre |apellido=Wagner |nombre=Regina |enlaceautor=Regina Wagner |título=Los Alemans en Guatemala: 1828-1944, Vol.2 |fechaacceso=29 de juny de 2011}}</ref>

Guatemala és el quart país de [[Latinoamérica]] a on més se parla [[Idioma anglés|anglés]]. Encara que en Guatemala nomes el 5% de la població parla eixe idioma, l'empresa d'orige suec Education First, coloca al país en el 4° lloc de Latinoamérica en el coneiximent d'este idioma. L'estudi establix l'Index de Nivell d'Angles (EPI),  i ubica als guatemaltecs en el lloc 27, en una calificació de 47.80 (Nivell Baix), soles superada en la regió per [[Argentina]], que se colocà en el 16, en 54.49; [[Mèxic]] 51.48 (Nivell Mig) i [[Costa Rica]] 49.15 (Nivell Baix). El director per a Mèxic i Centroamérica d'Education First, Benigne Alfaro, precisà que més avall apareixen [[El Salvador]], 28; [[Brasil]] en el 31, [[República Dominicana]] en el 33; Perú, Chile, Equador i [[Veneçuela]] en els llocs 35, 36, 37 i 38, mentres que [[Panamà]] i [[Colòmbia]] se coloquen en el 40 i 41. 
<ref>{{Cita web |url=http://www.prensalibre.com/noticies/Guatemala-quart-latinoamerica-parla-ingles_0_454754807.html |título=Prensalibre Guatemala: Guatemala es el quart país de latinoamérica a on més se parla anglés}}</ref>

=== Edat ternaria ===
En el país existix un total de 7,003,337 hòmens i 7,358,328 dones dels cuáles se dividixen per edats segons el següent estadistica:<ref>Poblacio nacional del [http://www.ine.gob.gt/index.php/demografia-i-poblacion/42-demografiaypoblacion/207-infodemo2010 Institut Nacional d'Estadistica de Guatemala]. Informacio Demógrafica 2010</ref>

{| class="wikitable"
|-
! Edat !! Total !! Percentage !! Homens !! Dones
|-
| 0-14 || 5,878,677 || 4.9% || 3,027,304 || 2,851,373
|-
| 15-64 || 7,772,024 || 54.1% || 3,682,854 || 4,089,170
|-
| 65-avant || 620,965 || 4.3% || 293,177 || 327,788
|}

=== Taxes ===
Segons l'estadística nacional de població de l'any [[2000]], la taxa de creiximent de població és de 2,63% per any. La següent estadística mostra les diferents raons del creiximent de la població nacional.
{| class="wikitable"
|-
! Taxa !! Percentage !! Persones (aprox)
|-
| [[Naiximent]] || 35.05% || 1,000
|-
| [[Decés]] || 6.92% || 1,000
|-
| [[Migració]] || -1.89% || 1,000
|}

=== Raó de sexes ===
En Guatemala, existix una població superiora del [[sexe femení]] en una cantitat de 7,358,328 dones, mentres que del [[sexe masculí]] hi ha una cantitat de 7,003,337 hòmens segons l'estadistica realisada en l'any [[2000]].
* Al nàixer: 1.05 masculi/femeni
* Menys de 15 anys: 1.04 masculí/femení
* 15-64 anys: 1 masculí/femení
* 65 anys i mes: 0.88 masculí/femení
* Total de la població: 1.01 masculí/femení

=== Naiximents i morts ===
* Taxa de [[Mortalitat infantil]]: 47,03 morts/1000 naiximents vius (est. 2000).
* [[Esperança de vida]] al nàixer: total de poblacio: 66,18 anys. masculi 63,53 anys. femeni 68,96 anys (est. 2000).
* Total de [[Taxa de fertilitat]]: 4,66 naixcuts/dona (est. 2000).

=== Grups étnics ===
{{AP|Etnografia de Guatemala}}
Historicament, el territori guatemaltec ha estat conformat per una majoria poblacional pertanyent a grups étnics indigenes a on predominen els grups culturals miules. La conquista i colonisació espanyola modificà els patrons culturals existents baix els fenomens de sincretisme i aculturació, generant un nou grup étnic denominat [[Ladino (poblacio)|ladino]] o [[Entravessat|entravessat]]. Ademés, a lo llarc de temps, degut al fenomen migratori, diversos grups que han decidit establir-se en el país provocant una major riquea étnica.  La composició dels principals grups étnics en Guatemala es mostra a continuació.
{| class="wikitable"
|-
! Etnia !! Percentage
|-
| Entravessat || 45%
|-
| Indigena || 40%
|-
| Blanc || 15%
|}

=== Alfabetisme ===
Definició: en Guatemala  la població major de 15 anys que pot llegir i escriure és part de l'alfabetisme, l'alfabetisme és la manera en que les persones poden llegir, escriure, pensar i descriure les seues idees. En Guatemala existix una població total de: 79,6%. Masculina: 80,5%. Femenina: 78,6% que són persones que poden llegir i escriure, prenent en conte totes les demés persones que encara són analfabetes i estes entren en atre ranc diferent a l'alfabetisme.

=== Evolució demografica ===
La població guatemalteca ha patit un gran creiximent demográfic durant el [[sigle XX]].

Basant-se en els censs historics, esta és l'evolució de la població guatemalteca:
{| class="wikitable"
|-
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Any'''
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Habitants'''
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Hab. Miules'''
|-
| 1492 || 2,000,000 ''estimats'' ||
|-
| 1778 || 355,000 || 248,500
|-
| 1795 || 769,503 ||
|-
| 1880 || 1,224,602 || 844,000
|-
| 1893 || 1,364,678 || 883.228
|-
| 1921 || 2,004,900 || 1,299,927
|-
| 1938 || 2,400,000 ||
|-
| 1940 || 3,283,209 || 1,820,872
|-
| 1973 || 5,160,221 ||
|-
| 1981 || 6,054,227 ||
|-
| 1994 || 8,331,874 ||
|-
| 2002 || 11,237,196 || 2,123,457
|-
| 2008 || 13,654,321 ||
|-
| 2010 || 15,361,667 ||
|}

Ademés s'estima que entre 5 i 6 millons de persones guatemalteques viuen en [[Mèxic]], [[USA|EE. UU.]] i [[Canadà]].

S'estima que en el futur la població de la [[tercera edat]] vaja creixent, es dir que experimentarà un paulati envelliment.
{| class="wikitable" border="1"
!'''Any'''
!'''Poblacio total'''
!'''Poblacio major de 60'''
|-
| 2000
| 11.385.300
| 602.200
|-
| 2025
| 19.816.200
| 1.360.700
|-
| 2050
| 26.912.700
| 3.877.500
|-
|}

== Cultura ==
{{AP|Cultura de Guatemala}}

Les actuals cultures de Guatemala reúnen en sí, numeroses influencies provinents de les miules, espanyoles, afrocaribeñas i [[Mèxic|mexicanes]], aixina com també del restant d'[[Amèrica]]. Les influencies dels indigenes i dels colons espanyols encara poden ser vistes per tota Guatemala. Els teixits "tipics" i algunes vestimentes tradicionals s'elaboren de forma tradicional, no obstant, la transculturizació ha tengut la seua influencia en les maneres de vestir, principalment en la població indigena jove. També poden trobar-se importants llocs arqueologics en enrunes miules i alguns atres encara sense descobrir.


=== Festes i dies d'assuet oficials ===
{| class="wikitable" align=center
|-
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Data'''
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Nom en espanyol'''
|style= color:white; font-size:100%" align=center bgcolor=#782144|'''Referències'''
|-
|[[1 de giner]]
|[[Any nou]]
|
|-
|[[març]]–[[abril]]
|[[Semana Santa]]
|Festa movil. Semana de la primera [[lluna plena]] despuix del [[21 de març]]. ([[Pasqua]] de la [[Iglesia Catolica]] Romana: Dimecres sant, mig dia; dijous sant i divendres sant
|-
|[[26 d'abril]]
|[[Dia de la Secretaria]]
|Llei de les Secretaries Decret No. 25-94
|-
|[[1 de maig]]
|[[Dia del treball]]
|
|-
|[[10 de maig]]
|Dia de les Mares
|Assuet per a les mares faeneres
|-
|[[17 de juny]]
|Dia del Pare
|No hi ha assuet, a soles un assunt d'interés familiar
|-
|[[25 de juny]]
|Dia del Mestre
|No hi ha assuet, es en honor a mort de mestra María Chinchilla, en [[1944]], en repressió de manifestació de protesta, governava Jordi Ubique.
|-
|[[30 de juny]]
|Dia de l'Eixercit
|
|-
|[[15 d'agost]]
|Dia de l'Assunció de la Verge
|Fira de la Ciutat Capital (Guatemala de l'Assuncio)
|-
|[[15 de setembre]]
|Dia de l'Independencia
|Independencia Centroamericana del Regne d'Espanya, Fira de [[Quetzaltenango]]
|-
|[[1 d'octubre]]
|[[Dia del chiquet]]
|Aprovat per assamblea de les Nacions Unides en [[1959]]
|-
|[[7 d'octubre]]
|Dia de la [[Verge del Rosari]]
|Patrona Guatemala (En la ciutat de Guatemala se celebra tot el més d'[[octubre]] i la Basilica Menor de la nostra Senyora del Rosari és visitada en romeria per mils de fidels) (en Quetzaltenango la festa comença l'últim   dijous de [[setembre]] i termina l'últim dumenge d'octubre.)
|-
|[[12 d'octubre]]
|[[Dia de l'Hispanitat]]
|Celebració de la diversitat etnica
|-
|[[20 d'octubre]]
|[[Revolucio de 1944 en Guatemala|Dia de la Revolucio]]
|Derrocamiento de Federic Ponce Vaides/culminación de l'Ubiquismo
|-
|[[1 de novembre]]
|Dia dels Sants
|
|-
|[[2 de novembre]]
|Dia dels Difunts
|
|-
|[[24 de decembre]]
|[[Nochebuena]]
|
|-
|[[25 de decembre]]
|[[Nadal]]
|
|-
|[[28 de decembre]]
|[[Dia dels Inocents]]
|
|-
|[[31 de decembre]]
|[[Fi d'any]]
|
|}

En Guatemala, per la seua tradició religiosa, se celebra en cada un dels seus municipis la Festa Titular o Festa Patronal. Esta presa lloc en la semana de veneració del Sant o Santa Patrona de cada municipi i auge en el dia particular en assuet per a eixe dia, realisant-se celebracions especials. Per a la [[Ciutat de Guatemala]] per eixemple és el [[15 d'agost]] en honor a la [[Verge de l'Assuncio]].


La [[Semana Santa]] és una festivitat d'un gran valor artistic, ademés del fervor religiós. Les [[provessons]] de major tamany se realisen en [[Antiga Guatemala]] i en la [[Ciutat de Guatemala]]. En estes, ademés de la bellea de les andes, els pobladors s'organisen per a fer [[estores]] les quals són el major atractiu d'esta celebració deguda als seus detalls artistics que són característics de Guatemala i a la seua volta, atrauen a turistes quins observen la detallada elaboració d'estes. Les estores estan fetes d'aserrín, fruites , flors i distints materials, que són tota una expressió de fa i color. En [[Huehuetenango]] i en atres poblacions del país flama l'atenció la representació de la Passió de Crist en viu.

=== Arquitectura ===
[[Efraín Recinos]] Naixcut en [[Quetzaltenango]], constructor i dissenyador del Teatre Nacional de Guatemala.

=== Lliteratura ===
El Premi Nacional de Lliteratura Guatemalteca reconeix el treball individual d'un escritor. És donat anualment des de [[1988]] pel Ministeri de Cultura i Deports.

[[Miquel Angel Asturies]] guanyà el premi Lenin de la Pau en [[1966]] i el [[Premi Nobel]] de Lliteratura en [[1967]]. Entre les seues obres més famoses se troben ''[[Homens de dacsa]]'' i ''[[El senyor President]]'', esta última basada en el govern de [[Manuel Estrada Cabrera]].

Entre els escritors de Guatemala destaquen:{{cita requerida}}

* [[Miquel Angel Asturies]], noveliste i poeta
* [[Francesc Antoni de Fonts i Guzmán]], croniste
* [[Sor Joana de Maldonado]], poeta
* [[Rafael Landívar]], poeta
* [[Antoni Josep d'Irisarri]], noveliste
* [[Josep Batres Montúfar]], poeta
* [[Josep Milla i Vidaurre]] (seudonim Salome Jil), noveliste
* [[Enric Gómez Queix]], croniste
* [[Flavio Ferrera]], poeta i noveliste
* [[Lluïs Cardoza i Arago]], poeta, ensagiste i critic d'art
* [[Francesc Aleixandre Méndez]], romancer
* [[Cesar August Palma i Palma]], romancer i noveliste
* [[Mario Monteforte Toledo]], romancer i noveliste
* [[Virgilio Rodríguez Macal]], noveliste
* [[August Monterroso]], narrador i ensagiste
* [[Manuel Josep Lleonart Erable Lleal|Manuel Josep Erable]], poeta i dramaturc
* [[Ana María Rodes]], poeta i narradora
* [[Roberto Obregón]], poeta
* [[Otto René Castell]], poeta
* [[Otto-Raúl González]], poeta, narrador i ensagiste
* [[Marc Antoni Flores]], poeta, narrador, dramaturc
* [[Dant Liano]], noveliste
* [[Vitor Muñoz]], narrador
* [[Artur Aries]], noveliste i ensagiste
* [[Franz Galich]], noveliste
* [[Adolf Méndez Vides]], narrador i poeta
* [[Encanye Rei Rosa]], narrador
* [[Humberto Akabal]], Poeta

=== Música ===
{{AP|Musica de Guatemala}}
La música en la vida dels Miules i de les etnies indigenes que habitaven [[Mesoamérica]] a inicis del [[sigle XVI]] està documentada en vestigis arqueologics com gots policromats i atres artefactes ceramics. A partir de la presencia dels espanyols en [[1524]] s'introduix la música lliturgica [[europea]] com part de la [[religió catòlica]]. Se porten llibres manuscrits de [[cant gregoria|cant lliturgic gregoria]] per a la musica de les [[hores canoniques]] que estructuren el temps. 

Els principals [[compositor]]són de l'epoca del [[Renaiximent]] en Guatemala són [[Hernando Franc]], [[Pere Bermúdez]] i [[Gaspar Fernández]]. El [[sigle XVII]] introduix el [[barroc]] en la pràctica de la [[nadalenca]] en idiomes vernaculs i l'acompanyament instrumental de violins i baix continu, este últim a càrrec de [[Vihuela mexicana|vihuela]], [[arpa]], [[clavecín]], [[Orgue (instrument musical)|orgue]] i els instruments del baix com el [[violo]] i el [[baixo]]. En el sigle XVIII el barroc musical guatemaltec aplegà a un notable floriment en la música de [[Manuel Josep de Quirós]] i [[Rafael Antoni Castellans]], cuyos discipuls i oficials de capella [[Pere Nolasco Estrada Aristondo]] i Vicent Sáenz porten eixa herencia fins el [[sigle XIX]]. El primer [[compositor]] en abordar les formes grans instrumentals, no solament en Guatemala sino en tota [[America]], és [[Josep Eulalio Samayoa]], autor de música sacra, peces instrumentals com tocates i divertimentos, aixina com diverses [[simfonia]]s. Entre els compositors que seguixen eixa escola destacaren Benet Sáenz fill, [[Josep Escolastic Andrino]] i [[Indalecio Castre]]. 

A finals del [[sigle XIX]] s'enfortix el sistema de les bandes militars en protagonistes com [[Emili Dressner]], [[Germa Alcantera]], [[Fabià Rodríguez]] i [[Rafael Álvarez Ovalle]]. Se desenrolla la música pianística en virtuosos com [[Lluïs Felip Aries]] i [[Hercula Alvarado]], formats en [[Italia]], quins a la seua volta formaren a [[Alfret Wyld]] i [[Rafael Vásquez]], entre molts atres [[pianiste]]s [[compositor]]es. La [[marimba]] és ampliada gracies a l'invent de [[Julià Paniagua Martínez]] i Sebastián Furtat en Quetzaltenango, convertint-se en l'instrument cromatic capaç de tocar sense llimitacions la música llaugera de l'epoca, fins llavors llimitada al [[piano]]. L'exploració de la musica autoctona és abordada per [[Jesus Castell]] i el seu germa [[Ricardo Castell]].

Entre les agrupacions classiques de l'actualitat sobreixen el Cor Nacional i l'Orquesta Simfonica Nacional, que han segut subsidiados per recursos estatals des de [[1945]]. Atres orquestes professionals adscrites a les universitats privades són l'Orquesta Classica i la [[Orquesta Millennium]] dirigida pel compositor i musicolec [[Dieter Lehnhoff]], qui inicià i portà a veta el
rescat i la divulgació de la música guatemalteca de totes les epoques. En l'àmbit de la música popular, la [[marimba]] fon declarada instrument nacional; en l'Associació Guatemalteca d'Autors i Compositors hi ha varis cents de socis que són compositors de música popular marimbística.

En el camp de la música llaugera i popular destacaren cantautors com [[Pasture Pérez]], autor del vals cançó [[Lluna de Xelajú]], cuyo eixemple fon seguit per numerosos cantautors. L'adveniment de la [[ràdio]] i la [[televisió]] fomentà la cançó romantica latinoamericana de tall sentimental, en diversos representants com [[Elizabeth de Guatemala]], [[Gustau Adolf Palma]], Joan de Deu Quezada i Tanya Zea guanyadora del segon lloc en el festival OTI [[1974]].  Igualment s'observa activitat de musics pop com el cantautor [[Ricardo Arjona]] i cantants jóvens com el guanyador de la segona edició de Latin American Idol [[Carles Penya (cantant)|Carles Penya]], [[Shery]], aixina com Gaby Moreno, que ha triumfat en Els Angels com cantant de blues i jazz. El moviment de roc fon iniciat en [[1969]] per grups com Plastic Pesat, Apple Peu, Cavall Foll i atres, de les quals descendixen bandes populars com [[Alux Nahual]] i més tart el denominat "moviment dels noranta" que contava entre atres en: [[Bohemia Suburbana]], [[La Tona]], Ricardo Andrade, Divendres Vert, Radi Vella, Extincio, Raons de Canvi, Grip (banda), Planeta Panamerica, [[Legio (banda)|Legio]], més recents com [[Vent en Contra]], [[Malacates Trebol Shop]], [[El tambor de la tribu]], [[Gangster]], entre atres. En el jazz sobreeixi el grup Terrissa, que desenrollà un estil musical orientat cap a l'inclusió d'elements folclorics d'arrelada Miula, aixina com el grup de Bob Porter, el Fantasma Sandoval i grans bandes com, Ferrando Pèrez i la seua Latin Jazz Band, Jazz Train Express.

=== Dansa classica ===
El principal grup de [[dansa classica]] guatemaltec, el [[Ballet Nacional de Guatemala]], fon establit en [[juliol]] de [[1948]]. Entre [[1950]] i [[1980]], quan ho integraren grans figures que li donaren gran impuls. En els anys de la [[Guerra Freda]] se tancà perque se pensà que els seus directors, de nacionalitat rusa, podien ser agents del comunisme internacional. Fon reobert en [[1955]] baix la direcció de Fabiola Perdomo. De [[1962]] a [[1974]] el mestre Antoni Rull estigue al front del Ballet. 

En esta etapa, sorgí una generació de ballarines de calitat. Entre ells, Christa Mertins, Brenda Arévalo, Ana Elsy Arago, Richard Devaux, Sonia Juárez, Miquel Coves i Gladys Garcia. L'Escola Nacional de Dansa i Coreografia constituïx la principal font del Ballet Guatemala. De la [[Escola]] aplegà [[Mayra Rodríguez]], qui inicià a ballar des de molt jove, sent descoberta per Antoni Rull colli varis fruits en el Ballet. El Ballet Guatemala fon reconegut com [[Patrimoni]] [[Cultural]] del païs, en [[març]] de [[1992]].

=== Pintura ===
Guatemala posseïx molts pintors que han destacat des de temps colonials, en l'art Sacre passant pel Modernisme, i actualment destaquen el Primitivisme i l'Art Abstracte. Alguns Pintors destacats són:

* [[Carles Valenti]]
* [[Carles Mérida]]
* [[Cessar Esquerre]]
* [[Elmar Roges]]
* [[Erwin Guillem]]
* [[Zipacná de Lleo]]
* [[Roberto González Goyri]]
* [[Ramón Ávila (pintor)|Ramón Ávila]]
* [[Francesc Cabrera (pintor)|Francesc Cabrera]]
* [[Artur Martínez (pintor)|Artur Martínez]]
* [[Dagoberto Vásquez]]
* [[Manuel Gallart]]
* [[Marc August Quiroa]]
* [[Efraín Recinos]]

=== Invents ===
Entre els inventors sobreix el Dr. [[Federic Lehnhoff]] ([[1871]]-[[1932]]), qui a partir de [[1909]] desenrollà el [[café]] soluble. Patentat a nivell internacional, l'invent tingué molt exit, guanyant la seua primera medalla d'[[or]] en l'Exposició Universal de Gante, Brusseles, en [[1913]]. La [[Primera Guerra Mundial]] posà fi a la fabricació del producte impulsat per l'empresa Societé du Cafe Soluble "Belna" en Pariu. Posteriorment, el Dr. [[Federic Lehnhoff]] desenrollà la sulfa [[Sulfarsenol]] que serví de base per a numerosos antibiotics. [[Julià Paniagua Martínez]] i Sebastián Furtat inventaren i desenrollaren la [[marimba]] cromàtica en [[Quetzaltenango]] en [[1894]].
Atre inventor ha segut el Dr. Ricardo Bressani Castignoli ([[1926]]-),qui desenrollà productes nutricionales, entre ells l'Incaparina.
El quetzalteco Miquel Angel Castroconde sobreïx per ser el constructor del primer i únic [[avió]] fet en Centroamérica. Escomençà el proyecte en el seu fill que porta el mateix nom, és una chicoteta nau que tingué el seu primer vol en [[maig]] de l'any [[2003]]. El nom de l'avió es "Quetzaltenango 1" en honor al seu poble natal.

=== Educació ===
{{AP|Educacio en Guatemala}}
El govern controla un numero d'escoles primaries i secundaries. Estes escoles són gratuïtes encara que el cost d'uniformes, llibres, forniments i el transport els fa menys accessibles als segments més pobres de la societat.

Molts chiquets de classe mija i alta van a escoles privades. El país també te [[Universitats de Guatemala|Universitats]], 01 publica autonoma; l'[[Universitat de Sant Carles de Guatemala]], que figura com la més important per tindre un alt nivell acadèmic i compromís en el desenroll de país, aixina com atres atribucions vinculades a l'Estat de Guatemala, i posseïx 13 universitats privades, les quals destaquen l'[[Universitat Rafael Landívar]], l'Universitat de la Vall de Guatemala, l'[[Universitat Francesc Marroquín]], l'Universitat Rural de Guatemala, l'[[Universitat de l'Istme (Guatemala) | Universitat de l'Istme]], l'Universitat Maria Gálvez, l'Universitat Panamericana, l'[[Universitat Galilea]], l'Universitat Mesoamericana, l'Universitat de Sant Pau de Guatemala entre atres.

=== Periodisme ===
Guatemala conta en 6 diaris de circulació nacional; 5 noticiaris nacionals de [[televisió]] oberta i 5 noticiaris nacionals de televisió per cable, entre ells Canal Antic, Guatevision, Azteca Guatemala, Veja Canal i Albavision per cable; i numerosos noticiaris i programes d'opinió per radi tant nacionals com locals. Entre els noticiaris de radi més coneguts estan Patrullaje Informatiu i Radi Sonora, A Primera Hora d'Emissores Unides i L'Independent de Radi Nova Mon.

Els diaris són: ''[[Sigle 21]]'', ''Al Dia'', ''[[elPeriódico]]'', ''[[L'Hora (Guatemala)|L'Hora]]'', ''El nostre Diari'' i ''[[Prensa Lliure (Periodic diari)|Prensa Lliure]]''.

Els noticiaris de televisió oberta són Noti7, Telecentro Tretze i Guatevisión i el de cable és Fets Guatemala, A les 8:45 de Canal Antic, VEJA CANAL, i El Noticier de Guatevision per cable. D'acort en l'artícul 35 de la Constitució Política de la República, en Guatemala és lliure l'emissió del pensament.

Alguns dels periodistes de l'història de Guatemala són Miquel Angel Asturies, Cessar Brañas, Aleixandre Cordova i Davit Vela del diari L'Imparcial, Ramiro Macdonald Blanc, Aleixandre Palmieri, Jordi Palmieri, Irma Flaquer,  Pere Juliol Garcia, Isidor Zarco, Tere de Zarco, Alvaro Contreras Velez, Jordi Carpio Nicole, Mario Carpio Nicole i entre els contemporaneos des de la segona mitat del [[sigle XX]], Mario Davit Garcia, Mario Antoni Sandoval, Jose Ruben Zamora, Oscar Climent Marroquin, Gonçal Marroquin, Marina Coronat, Lluïs Felip Valenzuela, Sylvia Gereda, Joan Lluïs Font, Estuardo Zapeta, Jose Raul Gonzales Griva, Mario Roberto Morals, Ramon Parellada, Manuel Ayau, Miquel Angel Albizurez, Alvaro Velasquez, Giovanni Fratti, Gustau Berganza, Humberto Preti, Marielos Monso, Margarita Carrera, Xavier Payeras, Ana Maria Rodes, Alvaro Castellans Howell, Dina Fernandez, Beatriu Abellars, Paola Furtat, Pere Trujillo, Alfret Balsells, Jose Eduart Valdizan, Dionis Gutierrez, Sam Colop, Jordi Jacobs, Marta Yolanda Diaz Duren, Lluïs Figueroa, Marcela Gereda, Jordi Carro, Jose Aleixandre Arevalo, Marta Baci de Pacheco, Siang Aiguat de Seidner, Armant de la Torre, Edelberto Torres Rivas, Edgar Gutierrez, Asisclo Valladares Molina, 
Pere Trujillo, Francesc Perez d'Anton, Harolt Shetemul, Irmalicia Velasquez Nimatuj, Pau Rodes Martini, Hugo Maul, Paulo Alvarado, Aleixandre Baldizon, Carrol Rios de Rodriguez,Ana Agnés Carpio entre atres

== Servicis basics ==

=== Aigua potable i sanejament ===
Prop de 3 millons de guatemaltecs encara carixen de servicis publics (senyes del 2009) d'aigua potable i aproximadament 6 millons de sanejament. En l'area rural, la cobertura d'aigua potable és del 60,7% i de sanejament del 40,5%. Les zones rurals en major dèficit de cobertura són aquelles en alta població indigena. Per atra part, s'estima que soles el 15% de l'aigua que se distribuix en el país pot considerar-se potable i que soles el 5% dels sistemes d'aigüeral existents posseïx algun tipo de tractament de l'aigua residual.

=== Sistema de salut ===
En Guatemala, el Ministeri de Salut Publica i Assistencia Social ([http://www.mspas.gob.gt/ MSPAS]) és l'ent rector de la salut.  El sistema de salut se brinda a través del sector public, l'Institut Guatemaltec de Seguritat Social ([http://www.igssgt.org/ IGSS]) i el sistema privat.

==Deports==

* [[Archiu:Soccerball.svg|20px]] [[Selecció de fútbol de Guatemala]]
* [[Archiu:Soccerball.svg|20px]] [[Selecció femenina de fútbol de Guatemala]]
* [[Archiu:Soccerball.svg|20px]] [[Selecció de fútbol sala de Guatemala]]
* [[Archiu:Soccerball.svg|20px]] [[Lliga Nacional de Fútbol de Guatemala]]
* [[Archiu:Basketball.svg|20px]] [[Selecció de bàsquet de Guatemala]]
* [[Archiu:Olympic flag.svg|50px]] [[Guatemala en els Jocs Olímpics]]
* Selecció Nacional de Waterpolo

== Referències ==
{{listaref|2}}

== Bibliografia ==
* ''Historia General de Guatemala''. Guatemala: Associacio d'Amics del Païs, 1992-1999. ISBN 84-88522-07-4
* [[Dieter Lehnhoff]]. ''Creacio musical en Guatemala.'' Guatemala: Universitat Rafael Landívar, Fundacio G&T Continental, Editorial Galeria Guatemala, 2005. ISBN 99922707-7-0.[http://www.sophosenlinea.com/index.php?keyword=Creaci%F3n+musical+en+Guatemala&Search=Buscar&Itemid=1&option=comphpshop&page=shop.browse]
* Luján Muñoz, Jordi . ''Breu història contemporanea de Guatemala'' [http://www.libreriasdelfondo.com/LFDetalle.asp?ctit=015552R&secc=]
* Pol Sifontes, Francis . ''Historia de Guatemala''. Guatemala: Editorial Everest, 1996
* Sabí, Carles . ''Guatemala: l'història silenciada (1944-1989).''[http://www.libreriasdelfondo.com/LFDetalle.asp?ctit=003582RA&secc=]
* Sever Martínez. ''La patria del crioll: ensaig d'interpretacio de la realitat colonial guatemalteca'' [http://www.libreriasdelfondo.com/LFDetalle.asp?ctit=003396R&secc=]

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Guatemala}}

{{Països d'Amèrica}}

{{Llista artículs destacats}}

[[Categoria:Guatemala]]
[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Amèrica]]
[[Categoria:Països d'Amèrica Central]]

{{Destacat|bs}}