Edició de «Guatemala»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 166: | Llínea 166: | ||
{{VT|Massacres en Guatemala}} | {{VT|Massacres en Guatemala}} | ||
− | Poc temps despuix | + | Poc temps despuix hague eleccions democratiques i resultà President electe [[Juliol Cesar Méndez Montenegro]] en [[1966]]. Encara que en un principi semblava haver-se conseguit una democracia transparent, el [[eixercit]], que tutelà el govern, llançà una forta campanya contra la [[insurgencia]] que trencà en gran part el moviment guerriller en el camp i escomençà el conflicte civil que hauria de causar centenars de millars de victimes. |
El [[coronel]] [[Carles Manuel Arana Osorio]] (1970-1974) fon el primer d'una llarga série de caps de Govern militars, que en motiu de detindre l'acció insurgent mamprengueren sendes campanyes contraterroristas, iniciant aixina una successió de militars en el poder que escomençà des de [[1954]] en l'intervenció estatunidenc. Posteriorment, Arana Osorio alcançà el grau de General de Divisió. Fon conegut per la seua crueltat com El Chacal. | El [[coronel]] [[Carles Manuel Arana Osorio]] (1970-1974) fon el primer d'una llarga série de caps de Govern militars, que en motiu de detindre l'acció insurgent mamprengueren sendes campanyes contraterroristas, iniciant aixina una successió de militars en el poder que escomençà des de [[1954]] en l'intervenció estatunidenc. Posteriorment, Arana Osorio alcançà el grau de General de Divisió. Fon conegut per la seua crueltat com El Chacal. |