La '''H''' és l'octava [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i sexta de les [[consonant]]s. Només se conserva per tradició lliterària, puix no té sò. El seu nom en [[valencià]] és '''hac''', pero per castellanisme també es sol conéixer com a '''haig'''.
La '''H''', '''h''' en minúscula, és l'octava [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i sexta de les [[consonant]]s. Només se conserva per tradició lliterària, puix no té sò. El seu nom en [[valencià]] és '''hac''', pero per castellanisme també es sol conéixer com a '''haig'''.
== Fonètica ==
== Fonètica ==
−
Actualment només se gasta per a paraules estrangeres en el sò /h/ o en paraules d'orige llatí que ya tenien esta grafia. Antigament també s'usava per a separar hiats (tra'''h'''idor, fa'''h'''ena...) i per a marcar el so de /k/ a final de paraula (blanc'''h''', bosc'''h''', amic'''h''') fins i tot en els seus plurals (Joc'''h'''s florals).
+
Actualment només se gasta per a paraules estrangeres en el sò /h/ o en paraules d'orige [[llatí]] que ya tenien esta grafia. Antigament també s'usava per a separar [[hiat|hiats]] (tra'''h'''idor, fa'''h'''ena...) i per a marcar el sò de /k/ a final de paraula (blanc'''h''', bosc'''h''', amic'''h''') inclús en els seus plurals (Joc'''h'''s florals).
== Ortografia ==
== Ortografia ==
Llínea 8:
Llínea 9:
* En principi i mig de paraula, en les que sent etimològica s’ha conservat per l’us: herba, hui, hivern.
* En principi i mig de paraula, en les que sent etimològica s’ha conservat per l’us: herba, hui, hivern.
* No l’escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimològic s’han escrit aixina des d’un principi: avorrir.
* No l’escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimològic s’han escrit aixina des d’un principi: avorrir.