H

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

La H, h en minúscula, és l'octava lletra de l'alfabet valencià i sexta de les consonants. Només se conserva per tradició lliterària, puix no té sò. El seu nom en valencià és hac, pero per castellanisme també es sol conéixer com a haig.

Fonètica

Actualment només se gasta per a paraules estrangeres en el sò /h/ o en paraules d'orige llatí que ya tenien esta grafia. Antigament també s'usava per a separar hiats (trahidor, fahena...) i per a marcar el sò de /k/ a final de paraula (blanch, bosch, amich) inclús en els seus plurals (Jochs florals).

Ortografia

S'escriu hac

  • En principi i mig de paraula, en les que sent etimològica s’ha conservat per l’us: herba, hui, hivern.
  • No l’escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimològic s’han escrit aixina des d’un principi: avorrir.

Referències

Vore també