Edició de «Història econòmica de la Comunitat Valenciana»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
−
L''''història econòmica de la Comunitat Valenciana''' és l'història de l'organisació econòmica de la [[Comunitat Valenciana]] des de l'edat mija fins a l'actualitat, incloent els organismes i entitats públics i privats, la macroeconomia i les relacions i vínculs ideològics, polítics i socials en l'economia de cada época.
+
La '''història econòmica de la Comunitat Valenciana''' és l'història de l'organisació econòmica de la [[Comunitat Valenciana]] desde l'edat mija fins a l'actualitat, incloent els organismes i entitats públics i privats, la macroeconomia i les relacions i vínculs ideològics, polítics i socials en l'economia de cada època.
  
 
== Edat Antiga ==
 
== Edat Antiga ==
Llínea 5: Llínea 5:
  
 
=== Íbers ===
 
=== Íbers ===
−
Quan el territori de l'actual Comunitat Valenciana estava poblat per les diferents tribus íberes, la seua economia es basava en l'agricultura de [[cereals]], els quals, una vegada arreplegats, se dividian en els que se panificaven i els que se dedicaven a la producció de [[cervesa]]. També les [[llegum|llegums]] eren importants.
+
Quan el territori de l'actual Comunitat Valenciana estava poblats per les diferents tribus íberes, la seua economia es basava en l'agricultura de cereals, els quals, una vegada arreplegats, se dividian en els que se panificaven i els que se dedicaven a la producció de cervesa. També les llegums eren importants.
  
−
La segona activitat econòmica era la ganaderia. Els bòvits eren utilisats como força de treball en l'agricutlura i per a l'obtenció de [[llet]]. Els [[porc|porcs]] a soles eren usats per la seua aportació alimentària, mentres que [[cabra|cabres]] i [[ovella|ovelles]] serien usats per obtindre, de manera complementària, carn, llet i [[llana]]. Els [[cavall|cavalls]] serien animals de prestigi i útils per a la guerra. Pels poblats costaners, la peixca també devia ser una activitat important, atés que s'han trobat hams i ploms de xàrcia, pero no es conixen els tipos de barques que ampraven.
+
La segona activitat econòmica era la ganaderia. Els bòvits eren utilisats como força de treball en l'agricutlura i per a l'obtenció de llet. Els porcs només eren usats per la seua aportació alimentària, mentres que cabres i ovelles serien usats per obtindre, de manera complementària, carn, llet i llana. Els cavalls serien animals de prestigi i útils per a la guerra. Pels poblats costaners, la peixca també devia ser una activitat important, atès que s'han trobat hams i ploms de xàrcia, però no es conixen els tipos de barques que ampraven.
  
−
L'activitat textil està ben documentada tant per algunes representacions iconogràfiques de dones filant com per la presència abundant de pesos de teler i fusaioles. Els ibers vestien roba de lli i llana. El teixit es realisava dins de  les cases o en l'exterior, al costat de l'entrada. Atres activitats artesanals que hi tenien lloc pero que són difícils de documentar són l'adobament de pells, el treball de l'[[espart]] i de la [[fusta]], materials àmpliament utilisats pels ibers.
+
L'activitat textil està ben documentada tant per algunes representacions iconogràfiques de dones filant com per la presència abundant de pesos de teler i fusaioles. Els ibers vestien roba de lli i llana. El teixit es realisava dins les cases o a l'exterior, al costat de l'entrada. Atres activitats artesanals que hi tenien lloc però que són difícils de documentar són l'adobament de pells, el treball de l'espart i de la fusta, materials àmpliament utilisats pels ibers.
  
−
La producció ceràmica és molt variada i de molt bona qualitat, en pastes treballades, depurades i cuites a alta temperatura: àmfores per al transport, vaixella de taula, gots d'almagasenage i per la transformació d'aliments, etc. Les decoracions acostumen a estar pintades de [[roig]], tant geomètriques com figuratives.
+
La producció ceràmica és molt variada i de molt bona qualitat, en pastes treballades, depurades i cuites a alta temperatura: àmfores per al transport, vaixella de taula, vasos d'almagasenage i per la transformació d'aliments, etc. Les decoracions acostumen a ser pintades en vermell, tant geomètriques com figuratives.
  
−
El comerç d'importació es documenta fonamentalment per la troballa de vaixella de taula i grans en gots de transport de productes alimentaris ([[vi]], [[oli]] i salons de peix) grecs, feniciopúnics, etruscs i romans. El comerç d'exportació es documenta per mig de la troballa d'àmfores ibèriques en el Llenguadoc-Rosselló, em Cartago i en Eivissa, que probablement contenien vi i cervesa. Els cereals, probablement, varen constituir una gran part de les exportacions tenint en conte els grans conjunts de camps de sitges que es documenten en el sigle IV aC, coincidint en la intensificació de les importacions. També els metalls devien ser objecte d'exportació: especialment el [[coure]] i l'[[argent]].
+
El comerç d'importació es documenta fonamentalment per la troballa de vaixella de taula i grans envasos de transport de productes alimentaris (vi, oli i salons de peix) grecs, feniciopúnics, etruscs i romans. El comerç d'exportació es documenta per mig de la troballa d'àmfores ibèriques al Llenguadoc-Rosselló, a Cartago i a Eivissa, que probablement contenien vi i cervesa. Els cereals, probablement, van constituir una gran part de les exportacions tenint en compte els grans conjunts de camps de sitges que es documenten al segle IV aC, coincidint amb la intensificació de les importacions. També els metalls devien ser objecte d'exportació: especialment el coure i la plata.
  
−
En relació a la [[moneda]], a finals del sigle IV aC, s'encunya en Arse, l'actual [[Sagunt]]. L'esclat de la Segona Guerra Púnica comporta la fabricació de gran cantitat de moneda d'argent.
+
En relació a la moneda, a finals del segle IV aC, s'encunya en Arse, l'actual Sagunt. L'esclat de la Segona Guerra Púnica comporta la fabricació de gran quantitat de moneda de plata.
  
 
=== Romans ===
 
=== Romans ===
  
 
== Edat Mija ==
 
== Edat Mija ==
−
 
−
=== Visigots ===
 
−
 
−
=== Época musulmana ===
 
−
 
−
=== Regne de Valéncia ===
 
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
Llínea 31: Llínea 25:
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
−
* Burns, Robert Ignatius (1975) ''Medieval Colonialism. Postcrusade Exploitation of Islamic Valencia'', Princeton University.
 
−
* García Marsilla, Juan V (2002) ''Vivir a crédito en la Valencia medieval: De los orígenes del sistema censal al endeudamiento del municipio'', Valéncia: Universitat de Valéncia
 
 
* Giménez López, E. (1981) ''[http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/5139/1/RHM_02_15.pdf Alicante en el siglo XVIII. Economía de una ciudad portuaria en el antiguo régimen]'', Valencia: Institució «Alfons El Magnánim». Diputado Provincial  
 
* Giménez López, E. (1981) ''[http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/5139/1/RHM_02_15.pdf Alicante en el siglo XVIII. Economía de una ciudad portuaria en el antiguo régimen]'', Valencia: Institució «Alfons El Magnánim». Diputado Provincial  
 
* Mayordomo García-Chicote, Francisco (2002) ''La Taula de Canvis: Aportación a la historia de la contabilidad valenciana''. Valéncia: Universitat de Valéncia
 
* Mayordomo García-Chicote, Francisco (2002) ''La Taula de Canvis: Aportación a la historia de la contabilidad valenciana''. Valéncia: Universitat de Valéncia
Llínea 38: Llínea 30:
 
* Santamaría Arández, Alvaro (1966) ''Aportación al estudio de la economía de Valencia durante el siglo XV''., Valéncia: Diputació Provincial de Valéncia.
 
* Santamaría Arández, Alvaro (1966) ''Aportación al estudio de la economía de Valencia durante el siglo XV''., Valéncia: Diputació Provincial de Valéncia.
 
* [http://mayores.uji.es/blogs/antrop/2012/03/29/el-cooperativismo-agrario-en-la-ciudad-de-castellon/ El Cooperativismo agrario en la ciudad de Castellón]
 
* [http://mayores.uji.es/blogs/antrop/2012/03/29/el-cooperativismo-agrario-en-la-ciudad-de-castellon/ El Cooperativismo agrario en la ciudad de Castellón]
−
* Glick, Thomas F. (1988) ''Regadío y sociedad en la Valencia medieval'', Valencia: Del Cenia al Segura.
+
 
  
 
{{Regne de Valéncia}}
 
{{Regne de Valéncia}}
  
 
[[Categoria:Història econòmica de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Història econòmica de la Comunitat Valenciana]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina:

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Història_econòmica_de_la_Comunitat_Valenciana»