Història econòmica de la Comunitat Valenciana

L'història econòmica de la Comunitat Valenciana és l'història de l'organisació econòmica de la Comunitat Valenciana des de l'edat mija fins a l'actualitat, incloent els organismes i entitats públics i privats, la macroeconomia i les relacions i vínculs ideològics, polítics i socials en l'economia de cada época.

Edat Antiga

Vore també: Edat Antiga en la Comunitat Valenciana

Íbers

Quan el territori de l'actual Comunitat Valenciana estava poblat per les diferents tribus íberes, la seua economia es basava en l'agricultura de cereals, els quals, una vegada arreplegats, se dividian en els que se panificaven i els que se dedicaven a la producció de cervesa. També les llegums eren importants.

La segona activitat econòmica era la ganaderia. Els bòvits eren utilisats como força de treball en l'agricutlura i per a l'obtenció de llet. Els porcs a soles eren usats per la seua aportació alimentària, mentres que cabres i ovelles serien usats per obtindre, de manera complementària, carn, llet i llana. Els cavalls serien animals de prestigi i útils per a la guerra. Pels poblats costaners, la peixca també devia ser una activitat important, atés que s'han trobat hams i ploms de xàrcia, pero no es conixen els tipos de barques que ampraven.

L'activitat textil està ben documentada tant per algunes representacions iconogràfiques de dones filant com per la presència abundant de pesos de teler i fusaioles. Els ibers vestien roba de lli i llana. El teixit es realisava dins de les cases o en l'exterior, al costat de l'entrada. Atres activitats artesanals que hi tenien lloc pero que són difícils de documentar són l'adobament de pells, el treball de l'espart i de la fusta, materials àmpliament utilisats pels ibers.

La producció ceràmica és molt variada i de molt bona qualitat, en pastes treballades, depurades i cuites a alta temperatura: àmfores per al transport, vaixella de taula, gots d'almagasenage i per la transformació d'aliments, etc. Les decoracions acostumen a estar pintades de roig, tant geomètriques com figuratives.

El comerç d'importació es documenta fonamentalment per la troballa de vaixella de taula i grans en gots de transport de productes alimentaris (vi, oli i salons de peix) grecs, feniciopúnics, etruscs i romans. El comerç d'exportació es documenta per mig de la troballa d'àmfores ibèriques en el Llenguadoc-Rosselló, em Cartago i en Eivissa, que probablement contenien vi i cervesa. Els cereals, probablement, varen constituir una gran part de les exportacions tenint en conte els grans conjunts de camps de sitges que es documenten en el sigle IV aC, coincidint en la intensificació de les importacions. També els metalls devien ser objecte d'exportació: especialment el coure i l'argent.

En relació a la moneda, a finals del sigle IV aC, s'encunya en Arse, l'actual Sagunt. L'esclat de la Segona Guerra Púnica comporta la fabricació de gran cantitat de moneda d'argent.

Romans

Durant l'época romana, l'economia de l'actual Comunitat Valenciana es va integrar plenament en el sistema econòmic de l'Imperi. Les ciutats de Valentia, Saguntum i Lucentum es varen convertir en importants centres urbans conectats per la Via Augusta, facilitant el comerç terrestre i marítim. L'agricultura de regadiu i seca era la base productiva, en cultius com a cereals, vinya i olivera, ademés d'horts i frutals en zones fèrtils. La peixca i la saladura de peix, aixina com la producció de garum (salsa de peix), varen ser activitats destacades en la costa. L'exportació de vi, oli i ceràmica, junt en el comerç de metals i manufactures, va consolidar la regió com un nodo econòmic rellevant en el Mediterràneu occidental.

Edat Mija

Durant l'Edat Mija, baixe el Regne de Valéncia (sigle XIII en avant), l'economia es va basar en l'agricultura de regadiu heretada de la tradició andalusí, destacant cultius com l'horta de Valéncia (hortalices, arròs, moreres per a seda i frutals). El comerç marítim a través dels ports de Valéncia i Denia va permetre l'intercanvi en el Mediterràneu central i oriental.

Edat Moderna

En l'Edat Moderna, la producció de seda va alcançar gran rellevància, convertint a Valéncia en un dels centres seders més importants d'Europa. També va prosperar la ceràmica de Manises i Paterna, exportada a mercats internacionals.

Edat Contemporánea

Sigle XIX

El sigle XIX va supondre una modernisació parcial, en el desenroll d'infraestructures com el ferrocarril i l'ampliació de ports. L'economia seguia centrada en l'agricultura d'exportació (cítrics, panses, va vindre), pero varen escomençar a sorgir indústries com el calcer en Elig, la ceràmica en Castelló i el textil en Alcoy.

Sigle XX

A principis del sigle XX, la Comunitat Valenciana va experimentar un creiximent lligat a l'exportació de cítrics, consolidant la seua posició com a primer productor i exportador espanyol. El sector industrial es diversificà en l'expansió del calcer, la ceràmica, el moble i el textil.

La Guerra Civil i la posguerra varen afectar greument a l'economia, que es va recuperar a partir dels anys 50 i 60 en el desenrollisme. El turisme va començar a ser un motor econòmic, especialment en la costa d'Alacant (Benidorm, Costa Blanca) i Valéncia.

Transformacions recents

Des de finals del sigle XX, la Comunitat Valenciana ha reforçat la seua posició com una de les regions més dinàmiques d'Espanya. L'economia es recolza en:

• Agricultura i agroindústria: cítrics, hortalices, va vindre, arròs.
• Indústria ceràmica: líder mundial en rajoletes i paviments.
• Calcer: Elig i comarca del Vinalopó com a núcleu exportador.
• Automoció: planta de Ford en Almussafes i ret de proveïdors.
• Turisme: destí nacional i internacional.
• Llogística i transport: Port de Valéncia com a principal port de contenidors d'Espanya.

Sigle XXI

La regió va sofrir la crisis econòmica de 2008 per la dependència del sector de la construcció, pero ha recuperat el seu creiximent en una diversificació cap a l'innovació tecnològica, energies renovables, llogística i servicis alvançats. L'internacionalisació seguix sent clau, en una forta vocació exportadora.

Importància actual

La Comunitat Valenciana és la quarta economia d'Espanya per PIB. El seu teixit empresarial està format principalment per pimes, moltes d'elles orientades a l'exportació. La posició geogràfica, l'infraestructura llogística i la tradició industrial continuen sent les seues principals ventages competitives.

Vore també

• Economia de la Comunitat Valenciana

Bibliografia

• Burns, Robert Ignatius (1975) Medieval Colonialism. Postcrusade Exploitation of Islamic Valencia, Princeton University.
• García Marsilla, Juan V (2002) Vivir a crédito en la Valencia medieval: De los orígenes del sistema censal al endeudamiento del municipio, Valéncia: Universitat de Valéncia
• Giménez López, E. (1981) Alicante en el siglo XVIII. Economía de una ciudad portuaria en el antiguo régimen, Valencia: Institució «Alfons El Magnánim». Diputado Provincial
• Mayordomo García-Chicote, Francisco (2002) La Taula de Canvis: Aportación a la historia de la contabilidad valenciana. Valéncia: Universitat de Valéncia
• Salvador, Emilia (1972) La economía valenciana en el siglo XVI: (Comercio de importación), Valéncia: Universidad de Valencia.
• Santamaría Arández, Alvaro (1966) Aportación al estudio de la economía de Valencia durante el siglo XV., Valéncia: Diputació Provincial de Valéncia.
• El Cooperativismo agrario en la ciudad de Castellón
• Glick, Thomas F. (1988) Regadío y sociedad en la Valencia medieval, Valencia: Del Cenia al Segura.