Real Senyera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Real Senyera Coronada»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Real Senyera Valenciana.
Real Senyera en Madrit en 1925

La Real Senyera (del llatí insignia, símbol) és el nom que rep la bandera valenciana; tant la Real Senyera com l'estrelada nacionalista.

Bandera més antig d'Espanya

La Real Senyera, Senyera Valenciana o Senyera del Regne de Valencia és l'única senyera llegítima i tradicional del poble valencià. És la bandera més antiga d'Espanya.

Estatut d'Autonomia

Està descrita en l'artícul 5º de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana i en l'artícul 2º de la llei 8/1984 de la Generalitat Valenciana, de 4 de decembre, per la que se regulen els símbols de la Comunitat Valenciana i la seua utilisació (DOGV núm. 211, de 13 de decembre).

U. La tradicional Senyera de la Comunitat Valenciana està composta per quatre barres roges sobre fondo groc, coronades sobre franja blava junt a l'asta.

Vexilologia

Rat Penat

Quatre pals de gules (llínies roges) sobre camp d'or (fondo groc) representant la seua vinculació a l'antiga Corona d'Aragó, i una franja perpendicular en blau (color real) que orla una corona real. Es culmina el màstil en un Rat Penat o vibra en les ales desplegades.

Orige

Els primers testimonis escrits i/o gràfics (texts administratius, portolans de finals del sigle XIV) sobre la senyera valenciana dels que se té notícia, mostren sempre una primitiva senyera bibarrada (en dos barres roges), no quatribarrada; pero sense franja blava.

L'orige de la corona data de l'any 1377, quan el rei Pere IV el Cerimoniós, decidí afegir a la bandera d'Aragó tal privilegi, per a evidenciar el ranc del Regne de Valéncia dins de la Corona d'Aragó. Se creu que les dos barres estaven relacionades en Aragó i els estats pontificis.

Real Senyera Valenciana, custodiada en l'Ajuntament de Valéncia

La primera representació gràfica que se coneix de la Real Senyera en franja blava, és un portolà de 1410, conservat en la Biblioteca Nacional de França. En ell la Senyera ya porta franja blava, pero encara és bibarrada. Este portolà estigué en la cartoixa de Vall de Crist en Altura (província de Castelló), fins que fon rapinyat per la desamortisació de Mendizábal i dut a París junt ad atres fondos valencians.

Durant la dictadura de Francisco Franco estigué vedada al considerar-la potencialment "reaccionaria", i durant la transició democràtica, el pancatalanisme intentà desacreditar son us, per a impondre en son lloc la quatribarrada, al ser la mateixa bandera que adoptà Catalunya. Per a intentar justificar-se, els pancatalanistes se basaven en una série de suposts sense cap fonament històric, com un supost penó de Jaume I guardat en l'Ajuntament de Valéncia (i curiosament exaltat per la Falange Espanyola i el govern local durant el franquisme, ademés també de la misteriosa paraula Año en castellà, en conte d'"Any", en valencià).

Finalment, les reivindicacions de la major part de la societat valenciana donaren resultat i la Real Senyera fon oficialisada en 1982, per mig de l'aprovació de l'Estatut d'autonomia valencià, i ix cada 9 d'Octubre en provessó cívica per la ciutat de Valéncia, el Cap i Casal del Regne.

Curiositats

La Real Senyera posseïx ranc "Real", i se li rendixen honors militars en 21 salves de canonades, com a qualsevol Rei.

Per tal motiu, la Real Senyera tampoc s'inclina mai davant ningú, excepte a Deu. Quan es baixada des del balcó de l'Ajuntament de Valéncia cada 9 d'Octubre, baixa en solemnitat, i de manera totalment vertical. Açò és degut a Pere I el Cerimoniós qui, entre atres prerrogatives, otorgà a la Senyera la consideració de Real, és a dir, donà a la bandera valenciana un estatus similar al d'un rei. Per tant, de la mateixa forma que un rei no inclina el cap en saludar a un atre rei, tampoc ho fa la Real Senyera. A pesar d'això, els reis catòlics sí inclinen el cap per a saludar a Deu (per eixemple, en saludar el sagrari), per tant la Real Senyera en cas de trobar-se davant de Deu hauria d'inclinar-se de la mateixa forma que ho faria qualsevol rei catòlic -tal era el cas de Pere I el Cerimoniós o dels reis espanyols actuals hereus de la Corona Aragonesa-.

Ademés, la Real Senyera tenia la seua pròpia guàrdia “personal”, el Centenar de la Ploma, que era una milícia formada per 100 ballesters que la custodiava quan eixia de la ciutat de Valéncia, o quan havia alguna batalla contra atres regnes o regions i eixia del Regne de Valéncia.

Estes consideracions tan especials, demostren que la Real Senyera no era una simple bandera local, sino que fon la bandera representativa de tot el Regne de Valéncia, puix cap atra bandera valenciana fruïa de protocols com estos.

Versions històriques de la Real Senyera

La Real Senyera ha tengut a lo llarc de la seua llarga història moltes representacions que en chicotetes variacions conformen l'història de la Real Senyera Valenciana a lo llarc dels sigles.

  • Per a vore una visió històrica de la Real Senyera consulta l'apartat Documentacio sobre la Real Senyera.

  • Real Senyera Valenciana històrica colocada en forma vertical d'asta o màstil i arrematada en forma de "cua d'oroneta". Utilisada històricament en provessons religioses (p.eix. Corpus de Valéncia) i actes oficials (p. eix. 9 d'Octubre) per diverses entitats.

  • Real Senyera Valenciana històrica arrematada en forma de "cua d'oroneta".

Versions de la Real Senyera en el sigle XX

Durant el sigle XX, en el desenroll de les diferents ideologies polítiques, sorgiren tres versions de la Real Senyera valenciana. La primera versió en sorgir, fon la versió simplificada, sense corona, creada pels republicans valencians. De forma paralela, els nacionalistes valencians crearen l'Estrelada valencianista afegint una estrela blanca; i, en 1931, el partit Esquerra Valenciana, afegí una estrela roja.

Documentacio sobre la Real Senyera

  • La finalitat d'esta secció es realisar una recopilació exhaustiva sobre imàgens, fotografies, portolans, mapes, cartells i publicacions històriques i actuals sobre la Real Senyera Valenciana.. Pots ajudar-te dels "enllaços externs" que voràs al final de l'artícul per a colaborar i pujar imàgens.

Portolans migevals

Els portolans (Portulano, en castellà), són mapes o cartes nàutiques que varen fer possible l'us de la brúixola. Apareixen en el sigle XIII i continuen elaborant-se en vàries centúries, inclús molt alvançada l'Edat Moderna, encara que són productes típics dels sigles XIV i XV principalment.

(1300-1400)

  • Detall de l'Atles d'Abraham Cresques (1375). Biblioteca Nacional de Paris. Si be encara no apareix representat el blau, és evident que la Senyera dels valencians no era quatribarrada sino bibarrada, i distinta de les del Regne d'Aragó, el Regne de Mallorca i el Condat de Barcelona.

(1400-1500)

  • 1410. Anònim conservat en la Biblioteca Nacional de Paris. És la primera representació en un mapa de la Real Senyera, bibarrada i en franja blava.

  • Portolà migeval (1426) de Battista Beccario conservat en la Bavarian State Library de Munich. Este portolà demostra clarament que la Real Senyera no era la bandera local de Valéncia, sino la bandera de tot el Regne de Valéncia, ya que ix junt a les banderes reals de Castella, de Portugal i del regne musulmà de Granada.

  • 1440. Anònim (taller Vallseca). Biblioteca Nacional Central de Florència. La configuració de les banderes i regnes es repetix.

  • 1456. Portola del Mediterràneu de Pere Rosell

  • Portolà migeval (1456) de Jacobo Bertràn. Museu Marítim Nacional de Greenwich (Gran Bretanya). La configuració de les banderes i regnes es repetix.

  • Portolà migeval (1473) de Grazioso de Benincasa conservat en Bolonya.

  • Portolà del Mediterràneu, de Francesco Benincasa, Biblioteca Pública Gènova (1476)

  • Portolà migeval (1486) d'Arnaldus Domenech. Museu Marítim Nacional de Greenwich (Gran Bretanya). La configuració de les banderes i regnes es repetix.

  • 1489. Carta portolana, Albino de Canepa

(1500-1600)

  • 1578. Portolà de Joan Martines. Biblioteca Hungtington. San Marino (Califòrnia). La Real Senyera ix perpendicular al màstil.

(1600-1700)

  • 1620. Anònim. Museu Marítim Nacional de Londres.

  • 1640. Portolà de Joan Oliva. Museu Marítim Nacional de Greenwich (Gran Bretanya).

Edat mija

Sigle XVIII

  • Retaule del presbiteri (s. XVIII). Vista General. Santuari de la Mare de Deu d'Agres.

  • Detall del retaule del presbiteri (s. XVIII) del Santuari de la Mare de Deu d'Agres. En les torres del Castell d'Alacant es pot vore la Senyera Valenciana hissada.

  • Detall del retaule del presbiteri (s. XVIII) del Santuari de la Mare de Deu d'Agres. Barc en el port d'Alacant en les Senyeres Valencianes hissades.

  • Detall del retaule del presbiteri (s. XVIII) del Santuari de la Mare de Deu d'Agres. En un barco del port d'Alacant es pot vore la Senyera Valenciana com a ensenya.

Sigle XIX

Cartells i publicacions

Inicis del sigle XX (1900-1930)

Cartells i publicacions

  • Portada de la guia oficial de l'Exposició Nacional de 1910, (continuació de l'Exposició Regional de 1909), que reproduïx el cartell oficial, obra de l'artiste Vicente Climent.

  • Real Senyera en Madrit en 1925.

  • Heraldo de Alcoy. Portada. Edicio del 23 d'Abril de 1908.

Fotografies

  • Baixada de la Real Senyera de l'Ajuntament de Valéncia. Anys 20 (encara no existix l'actual palc d'autoritats).

  • Detall del mural de l'iglesia de Sant Jordi d'Alcoy. El guerrer porta la Real Senyera Valenciana en l'escut. Any 1921. Representa l'aparicio de Sant Jordi en Alcoy en l'any 1248. Obra del pintor alcoya Ferran Cabrera Cantó.

II República Espanyola (1931-1936)

Cartells i publicacions

  • Cartell de les Falles d'Alcoy de l'any 1935, en temps de la II República Espanyola, per l'artiste alcoyà V. Abad Rico.

  • Portada del programa oficial de Falles de 1933.

  • Eixemplar de "Nou Teatro Valensiá"

  • Calendari de l'any 1932 de "Almacenes la Reina de los Bordados", de Valéncia. Banderes de la República Espanyola en el balcó junt a la Senyera Valenciana.

  • Cartell de la tradicional Festa dels Chiquets del carrer Sant Vicent de la ciutat de Valéncia, any 1931. Les banderes de la República Espanyola junt a les Senyeres valencianes.

Fotografies

  • Manifestació pro Estatut d'Autonomia en Alzira, el 27 de novembre de 1932.

  • Manises, 1932. Mitin valencianiste en Manises. Destaca la pancarta de Joventut Republicana Valencianista entre les Reals Senyeres.

  • Manifestació pro Estatut d'Autonomia en Alzira, en 1934.

  • Aplec valencianiste en la Montanyeta de la Patà. El Puig de Santa Maria, 1935.

  • Valéncia, 1931. Carrers Gracia-En Sanz en Falles.

  • Valéncia, 1936. Carrers Conde Altea-Maestro Gozalbo en Falles.

  • Clausura de la III Semana Cultural Valenciana pel Centre Valencianiste d'Alcoy. Ateneu d'Alacant. 29-7-1934.

  • Insígnia d'una federació de la UGT valenciana durant la República Espanyola.

Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Cartells i publicacions

  • Cartell de la Guerra Civil del partit Esquerra Valenciana, en la Senyera estrelada valenciana roja ben destacada, obra del pintor valencià Dubon.

  • Cartell de la Guerra Civil, obra de Vicente Vila Gimeno, 1937.

  • Cartell de la Guerra Civil Espanyola de l'any 1938. Obra de Luíz Alcaraz. La llegenda en castellà diu: "Hagamos Valencia inexpugnable". La Senyera es troba representada dalt del Micalet i la Bandera Espanyola Republicana dalt de la Torre de Santa Caterina.

  • Cartell valencià de la Guerra Civil Espanyola. Any 1938. Lema: "Ingresemos todos en el Ejercito Voluntario. Acudid a inscribiros en la Base de Castellón". La Real Senyera Valenciana en primer terme junt a la bandera republicana, la bandera comunista i l'anarquista de la CNT.

  • Cartell de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) de Valéncia, durant la Guerra Civil Espanyola. Obra de Vicente Vila. La Senyera valenciana, dalt, en la part superior del cartell.

Fotografies

  • "Columna Palleter" de Valéncia de l'Eixercit Republicà de principis de la Guerra Civil Espanyola. A la vista la Senyera Valenciana en estrela blanca.

  • Propaganda antifascista en Madrit, 1936. La Real Senyera apareix sobre la bandera rusa.

  • Milicians republicans valencians en 1936.

  • Unió Republicana Nacionalista cantant l'Internacional durant la Guerra Civil baix la Real Senyera Valenciana.

  • Fallers republicans en la Plaça de Bous de Valéncia, 1937.

  • Apertura Institut Obrer. Valéncia, 1937

  • Franco mostra la Real Senyera com a trofeu de guerra en el "Desfile de la Victoria", en Madrit, el 19 de maig de 1939.

Dictadura (1939-1975)

Cartells i publicacions

  • Cartell Festes de Petrer de 1954. La Senyera del Regne de Valéncia (en blau) apareix junt a la Senyera del rei (sense blau), i la creu de Sant Jordi, patró de la Corona d'Aragó.

  • Ilustració de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoy. Any 1954. Autor: Blas Silvestre. La Real Senyera Valenciana resalta junt al guerrer cristià, com a motiu principal. Segurament l'ilustració pertany al programa oficial de festes de l'Associació de Sant Jordi o alguna publicació alcoyana de l'época.

  • IV Acampada "Reino de Valencia". 28 d'abril-1 maig de 1962. Vall de la Castella, Alzira.

Fotografies

  • Festes d'Alcoy, 1973. Capità Cristià de la Filà dels Vascs.

  • Festes d'Alcoy, 1974. Capità Cristià de la Filà Mossàraps.

Transició Democràtica i Pre-autonomia (1975-1981)

Cartells i publicacions

  • Cartell valencianiste reclamant l'autonomia per a Valéncia en la Transició Democràtica.

  • Cartell valencianiste en la llegenda "9 d'Octubre Dia Nacional Valencià", en temps de la Pre-Autonomia Valenciana.

  • II Congrés Nacional Joventuts d'Esquerra Nacionalista Valenciana. Valéncia, 1981.

  • Eixemplar de la Revista Murta.

Fotografies

  • Fotografia del 9 d'Octubre de 1977 davant de l'estàtua de Jaume I, en la Plaça Alfons el Magnànim (Parterre) de Valéncia Ciutat.

  • Aplec d'Afirmació Valencianista. Plaça de Bous de Valéncia, 5-6-1978.

  • Tribuna Aplec d'Afirmació Valencianista. Plaça de Bous de Valéncia, 5-juny-1978.

  • Oradors de l'Aplec d'Afirmació Valencianista. Plaça de Bous de Valéncia, 5-juny-1978.

Finals sigle XX (1982-2000)

Cartells i publicacions

Fotografies

  • Manifestació en defensa de l'Estatut. Vista global, Valéncia, 13-6-1977

  • Manifestació en defensa de l'Estatut. Vista de conjunt. Valéncia, 13-6-1997

  • 9 d'Octubre de 1992 pel Carrer la Pau de Valéncia Ciutat. Dirigents i membres d'Esquerra Nacionalista Valenciana (ENV) i a continuació la pancarta de Joventut Valencianista (JV).

Sigle XXI (Any 2001 en avant)

Cartells i publicacions

Fotografies

Cites

Acte de benedicció de la nova Real Senyera Valenciana (1928)
Els parlaments foren tan eloqüents com els que seguixen (Las Provincias, 26.7.1930):

Hoy nuestra 'Senyera' abrazada por los tres alcaldes y presidentes se enarbola de nuevo tremolando al sol sus pliegues. (Josep Maestre, alcalde de Valéncia).

Ante el juramento de fidelidad a la Senyera, la voz de Castellón no podía faltar, y aquí estoy para deciros que no es vuestra sólo la Senyera: es de toda la región. Un gobierno creyó que bastaba negar a las regiones su personalidad, para que ésta dejara de existir; ya veis que eso no bastaba, y aquí estamos todos para afirmar que existe. (Breva, alcalde de Castelló).

Vengo en nombre de Alicante a sumarme al homenaje que tributáis a nuestra Señera, a la Señera de la región valenciana. (Mengual, alcalde d´Alacant).

Els alcaldes de les tres capitals acabaren abraçant-se i besant la Senyera. A pesar de que la transcripció dels parlaments se feu en castellà, sabem que els alcaldes parlaren en valencià perque aixina es fa constar en la crònica; fet absolutament extraordinari, encara en aquella época, en actes multitudinaris en els que s'havia de parlar en públic.
'1930: la recuperació de la Senyera com a símbol oficial del poble valencià', per Òscar Rueda (Convencio Valencianista, Valéncia Ciutat, 9 d'Octubre de 2013)
El Congreso de Vexilología terminó en polémica. Un investigador alicantino tuvo que defender nuestra bandera.
El investigador Ricardo García Moya, profesor en el Instituto de San Juan protagonizó el pasado fin de semana un curioso incidente durante el Congreso Nacional de Vexilología, al ser la única persona que definió la historia y tradición de la 'senyera' valenciana frente a los ataques de un ponente catalán, pese a que no había sido invitado al citado congreso. El alcalde de Alicante, nombrado presidente honorífico del congreso, abandonó la sesión rápidamente para no verse envuelto en el conflicto.
Según relató ayer a Informacion Ricardo García Moya, 'Durante la intervención de un congresista catalán, titulada 'Valencia: una tradición infundada', se dijo que la actual bandera valenciana carece de tradición, que es un invento reciente y que su composición se debe a un arreglo político, pero que en realidad se trata de una còpia de la bandera catalana, a la que se le ha añadido un poco de azul para diferenciarla, concluyendo su conferencia con unos términos un tanto despectivos hacia mí, simplemente porque quería rebatir en público sus afirmaciones'.
Del mismo modo, el investigador alicantino señala que cuando intentó con documentación convencer al conferenciante catalán de sus errores, éste no mostró el menor interés, 'lo que dice muy poco del carácter científico de un congreso nacional que intenta avanzar en el estudio de las banderas nacionales'. Incluso, en una conversación que se encuentra grabada, el conferenciante duda de la documentación histórica que podría rebatir sus argumentos, poniendo como ejemplo que porque en todos los libros se hable de Dios, él no tenía porqué creerlo, ya que nunca le había visto.
Hace unos meses, Ricardo García Moya descubrió en la Biblioteca Nacional de París un pergamino del siglo XV en el que aparece la senyera del Reyno de Valencia, con el azul y la corona como bandera de Estado.
En la actualidad, el investigador alicantino prepara un libro sobre todas estas cuestiones que aparecerá dentro de unos meses.
(Diario Información, 9.12.1987). Citat en el llibre Judes Valentins, per J.P. Valencianos (Valéncia, 1991, 3ª Ed.)
Cap a 1360, va manar que les barres dels seus escuts serien Quatre. Celós de que cap atra persona ni ciutat lluïra el seu blasó personal, feu que Valéncia portara com a distintiu una corona damunt de blau, en recort del color real d'Aragó. D´esta manera naixqué cap a 1365 la Senyera de Valéncia, en la qual la Corona representa per un costat el Regne –“perque és cap de Regne”-, i l'aliança entre el monarca i el seu poble. Pero Valéncia volgué subrallar que la Senyera era també “bandera del Rei”, bandera real, i posà damunt de l'asta l'emblema personal de Pere II: el drac, que a partir del sigle XVI es convertirà en una rata penada. Aixina es mantenia la dualitat: Senyera del Rei i de la Ciutat.

[...]

Les banderes se duen en el cor, i discutir sobre elles, sentimentalment, és impossible. Pero no es podem negar a les evidències, que mostren a la Senyera coronada com la bandera de tots els valencians. No es pot negar el quadro de Vicent Salvador, que representà a uns soldats valencians del XVII en una Senyera un tant estranya, ni es pot oblidar el quadro de Bernat Ferrándiz en les Senyeres presents en una processó del poble; no es poden amagar els poemes de Teodor Llorente, de Constantí Llombart, ni de Carles Salvador, les paraules enflamades de Francesc Almela i Vives, de Faustí Barberà, de Gaetà Huguet, o d'Eduart Martínez Ferrando; ni la hui desapareguda Senyera de la Joventut Valencianista que va presidir actes i aplecs organisats per Vicent Tomàs i Martí.
"¿Per qué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians?", per Antoni Atienza. Autor del llibre La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians (Editorial L'Oronella, 2001)

Poesia

En el regne de Valéncia

du tres colors la Senyera:
El blau del color del cel,
el roig de centmil roselles
i el groc de l'arròs en pell.

Esta es la cosa primera
que tots tenim que saber.

Els colors blau, roig i groc
devem sempre recordar
representen a Valéncia a Castelló i Alacant
i demostren la presencia

de lo que som: ¡Valencians!
Josep Mª Hervàs
Ser valencià es ser... fills d'esta terra

Ser valencià es... sentir la seua veu
Ser valencià es... agrair a Deu
la nostra arrel que en Valencia es soterra.

Ser valencià es... orgull intim i net
Ser valencià es... cantar-ho a tot arreu.
Ser valencià es... agrair a Deu
la sort d´haver naixcut a este trocet.

I tot bon valencià... son cor recull
en el simbol primer de la nostra terra.
Eixe que's toc de pau en mig la guerra
i que mirant-lo exalta nostre orgull.

Ella, que solemnial nos dona espenta...
Ella, que manifesta el nostre ser...
Ella, que es veu de Patria i voler...
La Patria Valenciana representa.

Ella, es el bolqueret quan som menuts...
Ella, es pendo que dur en la joventut...
Ella, es el mant de nostra senectut...
I el llenç quan nostre cor es quede mut.

Ella es veu de la Patria sancera...
I baix ella tornem i alli es trobem...
I ya sabeu, germans, de qui parlem...

Parlem i defenem NOSTRA SENYERA.
'Cant a la Senyera', per Pep Monforte

Vore també

Referències

  • Badiola, Juan José Sánchez. Símbolos de España Y de Sus Regiones Y Autonomias. Editorial Visión Libros. ISBN 9788499836768
  • Ferrando, J. (1983). Origens, elements, naturalea i organisacio del Regnum Valentiae. ISBN 84-7579-881-0
  • García Moya, Ricardo (1993). Tratado de la Real Señera. Señeras valencianas y pendones catalanes. Ajuntament de Valéncia. ISBN 84-88639-08-2

Bibliografia

Enllaços externs

Commons

v · d · eRegne de Valéncia
HistòriaSenyera historica.png
Geografia
Política
Economia
Societat
Simbols
v · d · eArtículs destacats
Llengua valencianaDestacat.png
Geografia valenciana
Biografies
Païssos
Ciència
Història
Cultura valenciana
Monuments
Atres
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Real_Senyera&oldid=443077»