Història militar de la Comunitat Valenciana
L'història militar de la Comunitat Valenciana comprén un ampli periodo que va des de l'Antiguetat fins a l'actualitat, marcada per la seua posició estratègica en el llitoral mediterràneu i el seu paper com a enllaç entre la Península Ibèrica i atres regions d'Europa i Àfrica. A lo llarc dels sigles, este territori ha segut escenari de conquistes, defenses costeres, conflictes bèlics i desplegaments militars que han molejat el seu desenroll polític, econòmic i social. Des de l'organisació de milícies medievals fins a la seua rellevància en la Guerra de l'Independència, la Guerra Civil Espanyola i les operacions modernes, la Comunitat Valenciana ha eixercitat un paper destacat en l'història militar d'Espanya. El seu llegat es conserva en fortificacions, museus, archius i unitats militars que seguixen operant en la regió.
Orígens i Edat Mija[editar | editar còdic]
Des de la formació del Regne de Valéncia despuix de la conquista per Jaume I (sigles XIII–XIV), es varen organisar milícies urbanes per a la defensa regional. Pedro I “el Gran” va reforçar la colaboració activa de la població en el seu defensa, mentres que Alfonso III va establir excepcions al servici militar obligatori, llimitant el seu alcanç segons els furs locals.
En l'any 1365, Pere el Cerimoniós va fundar el Centenar de la Ploma, una milícia urbana de cent ballesters encarregada de protegir l'estandart real de Valéncia, en presència activa fins a 1707.
Guerra de l'Independència (1808–1814)[editar | editar còdic]
La Real Maestrança de Cavalleria de Valéncia va formar un esquadró de caçadors que va defendre la ciutat front a l'invasió napoleònica, participant en batalles clau i organisant-se posteriorment com a regiment. En juny de 1808, les milícies valencianes varen rebujar en èxit l'assalt francés al mando del mariscal Moncey.
Guerra Civil Espanyola (1936–1939)[editar | editar còdic]
Valéncia va ser capital del govern republicà i bastió estratègic, sofrint constants bombardejos i servint com a eix central de la retaguàrdia republicana. El patrimoni bèlic en la regió inclou búnkers, trincheres i refugis antiaèreus que encara són testimoni del conflicte.
Época contemporànea[editar | editar còdic]
La Comunitat Valenciana també ha segut escenari de desplegaments militars moderns. En 1957, durant la gran riuada del riu Turia, l'eixèrcit va assumir la coordinació dels treballs d'emergència, acció coneguda com la "Batalla del Fanc".
Hui en dia, la Base Militar "Jaime I" en Bétera alberga el Quarter General Terrestre d'Alta Disponibilitat (CGTAD), essencial per a la coordinació d'operacions nacionals i internacionals, inclosa la resposta a emergències meteorològiques.
L'III Regió Militar (o Capitania General de Valéncia) va ser durant anys la jurisdicció militar territorial en sèu en Valéncia, comprenent gran part de l'alce espanyol.
Ademés, el Centre d'Història i Cultura Militar i el Museu d'Història Militar de Castelló preserven la memòria documental i material de l'història militar regional.
També existixen agrupacions de recreació històrica, com l'Associació Napoleònica Valenciana, que rememoren acontenyiments militars de diverses époques, des de l'Edat Mija al sigle XIX.
| ||||||||||||||||||||||
