Agricultura en la Comunitat Valenciana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Economia de la Comunitat Valenciana
Palacio de los Boil de Arenós.jpg
Sector primari
Agricultura
Ganaderia
Peixca
Sector secondari
Artesania
Construccio
Energia (Energies renovables)
Indústria:
Calcer · Ceràmica · Textil · Fusta · Joguet · Automotriu · Química i de plàstics
Mineria
Sector terciari
Sanitat
Servicis financers
Servicis professionals
Servicis publics
Turisme
Sector quaternari
Investigació i desenroll
Telecomunicacions

L'agricultura en la Comunitat Valenciana és una activitat econòmica tradicional i estratègica que forma part fonamental del sector primari d'esta comunitat autònoma espanyola. Gràcies a les seues condicions climàtiques mediterrànees, sols fèrtils i sistemes de rec històrics, l'agricultura valenciana es caracterisa per una gran diversitat de cultius, destacant especialment la producció de cítrics, hortalices, arròs, vinya i frutes.

Història[editar | editar còdic]

L'agricultura en la Comunitat Valenciana té raïls milenàries que es remonten a l'época romana i, posteriorment, es va consolidar durant l'Edat Mija en l'introducció i millora de sistemes de rec com les séquies, llegat de la cultura islàmica. Estos sistemes varen permetre un aprofitament eficient de l'aigua en un territori en climes secs i sols variables.

Durant sigles, l'agricultura va ser la base de l'economia valenciana, orientada inicialment a la autosuficiència i posteriorment a la producció comercial i exportació, especialment despuix de la revolució agrícola del sigle XIX i la modernisació posterior.

Principals cultius[editar | editar còdic]

Cítrics[editar | editar còdic]

La Comunitat Valenciana és una de les principals regions citrícoles d'Espanya i del món. Taronges, mandarines, llimes i naronges són els cultius més representatius, en una producció orientada tant al mercat nacional com a l'exportació. Les províncies de Valéncia i Castelló concentren gran part d'esta producció.

Hortalices[editar | editar còdic]

La producció hortícola és molt variada, en cultius com la tomata, pimentó, carchofa, albargina i carabasseta. Destaquen zones com el Vinalopó, en una agricultura intensiva i tecnificada, aixina com l'Horta de Valéncia, reconeguda històricament per la seua riquea i biodiversitat.

Arròs[editar | editar còdic]

La producció d'arròs és rellevant en la comarca de l'Albufera, un chapull situat al sur de la ciutat de Valéncia. Este cultiu té una gran tradició i està lligat a ecosistemes naturals protegits, #lo que ha impulsat models d'agricultura sostenible.

Vinya i vi[editar | editar còdic]

La viticultura també té presència en la regió, en denominacions d'orige com Valéncia, Utiel-Requena i Alacant, que produïxen vins en reconeiximent nacional i internacional. La producció combina tradició en innovació en tècniques vitivinícolas.

Frutes i atres cultius[editar | editar còdic]

Ademés dels cítrics, es cultiven atres frutes com a bresquilles, prunes, albercocs i raïms de taula. L'agricultura valenciana inclou aixina mateix cultius de seca, llegums i productes d'horticultura ecològica en creiximent.

Sistemes de rec i modernisació[editar | editar còdic]

El rec és un factor clau en l'agricultura valenciana. Des de l'Edat Mija, s'han desenrollat sistemes complexos de séquies, assarps i pous que permeten una explotació eficient de l'aigua. En l'actualitat, la modernisació inclou rec per goteig, control automatisat i mides per a optimisar l'us de recursos hídrics.

Producció i exportació[editar | editar còdic]

La Comunitat Valenciana és una de les principals regions agrícoles exportadores d'Espanya. Els seus productes, especialment cítrics i hortalices, apleguen a mercats d'Europa, Amèrica i Àsia. El sector agroalimentari valencià ha incorporat tecnologies per a millorar la calitat, la traçabilitat i la sostenibilitat.

Reptes i perspectives[editar | editar còdic]

Entre els principals reptes que enfronta l'agricultura valenciana destaquen:

  • El canvi climàtic i la gestió sostenible de l'aigua.
  • La competència internacional i les fluctuacions de preus.
  • L'incorporació de tecnologies digitals i agricultura de precisió.
  • La promoció de l'agricultura ecològica i sostenible.
  • La renovació generacional i el relleu en el camp.

Les polítiques públiques, tant a nivell autonòmic com a europeu (PAC), recolzen la modernisació i la sostenibilitat del sector, fomentant l'innovació i la diversificació.

Bibliografia[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]