Sector secondari de la Comunitat Valenciana
El sector secundari en la Comunitat Valenciana ha segut històricament un dels pilars econòmics d'esta comunitat autònoma espanyola, destacant per la seua diversitat industrial, la seua forta arraïlada territorial i la seua capacitat d'adaptació als canvis tecnològics i econòmics. Encara que tradicionalment basat en la manufactura i la transformació de matèries primeres, en les últimes décades ha experimentat un procés de modernisació cap a una indústria més tecnològica i sostenible.
Història[editar | editar còdic]
Des del sigle XIX, la Comunitat Valenciana va desenrollar un important teixit industrial, especialment en sectors com el textil, el calcer, la ceràmica, els joguets, el moble i la agroindústria. Estes indústries es varen ubicar en núcleus específics, donant lloc a un model de desenroll basat en districtes industrials o "clusters", caracterisats per una alta concentració de chicotetes i mijanes empreses especialisades.
Durant el franquisme i les décades posteriors a la Transició, l'industrialisació valenciana es va consolidar, recolzada en l'exportació i l'especialisació productiva. No obstant, a partir dels anys 80 i 90, la globalisació i la competència internacional varen provocar processos de deslocalisació i reestructuració industrial que varen afectar especialment a sectors tradicionals.
Principals sectors industrials[editar | editar còdic]
Textil[editar | editar còdic]
El sector textil ha tingut històricament un pes rellevant, en epicentre en comarques com a l'Alcoyà i el Comtat (província d'Alacant). Encara que ha perdut protagonisme respecte a époques passades, seguix mantenint presència en àmbits com els teixits tècnics, textils per a la llar i moda.
Calçat[editar | editar còdic]
La ciutat d'Elig i el seu entorn constituïxen un dels majors centres de producció de calcer d'Europa. El sector ha evolucionat cap a una major calitat, disseny i diferenciació de producte, aixina com cap a l'internacionalisació.
Ceràmica[editar | editar còdic]
La província de Castelló, especialment la comarca de la Plana, concentra gran part de la producció ceràmica espanyola. Este sector inclou tant la fabricació de taulells ceràmics com de maquinària associada, i és un dels principals exportadors industrials de la regió.
Joguet[editar | editar còdic]
L'indústria del joguet es localisa principalment en la comarca de la Foia de Castalla, en localitats com Ibi i Onil. Encara que ha sofrit una important transformació, continua sent una referència en innovació i disseny a nivell nacional.
Moble[editar | editar còdic]
L'indústria del moble està representada en diverses comarques de l'interior valencià, com la Hoya de Bunyol. El sector aposta per la calitat i la personalisació, encara que enfronta una forta competència internacional.
Agroalimentari[editar | editar còdic]
La transformació i envasat de productes agrícoles té gran rellevància, especialment en productes com els cítrics, conserves vegetals, sucs, vins i productes elaborats. Este sector combina tradició en tecnologia i exportació.
Automoció i metal[editar | editar còdic]
La planta de Ford en Almussafes (Valéncia), inaugurada en 1976, ha segut clau en el desenroll d'una indústria auxiliar en la regió. El sector metalúrgic i de components per a automoció genera mils d'ocupacions directes i indirectes.
Indústria emergent i tecnologia[editar | editar còdic]
En els últims anys, la Comunitat Valenciana ha experimentat un auge d'indústries vinculades a la tecnologia, la digitalisació i l'innovació. El Districte Digital de la Comunitat Valenciana, en sèu en Alacant, és un eixemple de l'impuls regional cap al sector tecnològic, incloent software, inteligència artificial, biotecnologia i economia digital.
Aixina mateix, s'han desenrollat indústries lligades a les energies renovables, l'economia circular i l'Indústria 4.0, en resposta als reptes de sostenibilitat i competitivitat global.
Distribució geogràfica[editar | editar còdic]
El sector secundari valencià presenta una notable descentralisació territorial, en pols industrials en zones de l'interior i del llitoral. Algunes de les principals àrees industrials inclouen:
- Elig i comarca: calcer i marroquineria.
- Alcoy i l'Alcoyà: textil, paper i química.
- Ibi i Onil: joguet i plàstic.
- Castelló: ceràmica i construcció.
- Valéncia i Almussafes: automoció, metalúrgia i tecnologia.
Reptes i perspectives[editar | editar còdic]
El sector secundari valencià enfronta actualment varis desafius:
- Digitalisació i automatisació de processos.
- Sostenibilitat migambiental i transició energètica.
- Atracció i retenció de talent qualificat.
- Adaptació a cadenes de suministrament globals més resilients.
L'Estratègia d'Especialisació Inteligent RIS3-CV i els fondos europeus Next Generation EU estan orientats a modernisar la base industrial valenciana, fomentant l'innovació, la colaboració públic-privada i l'internacionalisació.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Moscardó, Abelardo (2008) Presente y futuro de la industria en la Comunidad Valenciana: informes y debates. Alacant: Colegio Oficial de Ingenieros Industriales de la Comunidad Valenciana
- Reig, Ernest (2007) Historia breve de la industria valenciana, publicat en Dos siglos de industrialización en la Comunidad valenciana. Valencia: Colegio Oficial de Ingenieros Superiores Industriales de la Comunidad Valenciana, pp.27-63.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
| ||||||||||||||||||||||
