Història de la ciència i la tecnologia en la Comunitat Valenciana

L'història de la ciència i la tecnologia en la Comunitat Valenciana presenta una rica trayectòria, des de l'impuls científic de l'Ilustració fins al dinàmic ecosistema d'innovació actual. Este recorregut ha comprés figures clau, institucions acadèmiques, centres tecnològics, museus i polítiques públiques orientades al desenroll científic i tecnològic regional.

Ilustració i ciència primerenca

Durant el sigle XVIII, l'Ilustració va deixar una chafada en el territori valencià gràcies a pensadors com Antonio José Cavanilles, botànic i naturaliste naixcut en Valéncia. Entre els anys 1791 i 1793, va recopilar detallada informació sobre la geografia, flora i població del Regne de Valéncia en la seua obra Observacions sobre l'Història Natural del Regne de Valéncia, que va destacar per la seua precisió inclús en events contemporàneus com la DANA recent. Aixina mateix, a lo manco des de finals del sigle XVII, novella científiques físiques i matemàtiques valencianes varen adoptar métodos d'observació, experimentació i argumentació; destaquen figures com Baltasar Iñigo, Joan Batiste Corachan i Tomàs Vicent Tosca.

Época acadèmica i institucionalisació

En l'Universitat de Valéncia varen sorgir pioners com José Gascó Oliag (1879–1947), catedràtic de química que va impulsar tant la docència com l'investigació en química tècnica i inorgànica, aixina com la pirotècnia.

En l'any 1985 es va crear l'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero, sorgit de l'impuls acadèmic per a sistematisar l'estudi històric-científic, bibliomètric i documental. Este institut va evolucionar fins a convertir-se, en 2018, en l'Institut Interuniversitari López Piñero, conformat per vàries universitats valencianes.

Divulgació i museus de ciència

Des de 2019, la Casa de la Ciència del CSIC en Valéncia, ubicada en la plaça de la Verge, promou activitats de divulgació científica com a exposicions, conferències i jornades en investigadors del propi CSIC.

Ademés, la regió conta en múltiples museus dedicats a la ciència i tecnologia, com el Museu del Calcer (Elda), el Museu de la Mar (Santa Pola) o el Planetari de Castelló — inaugurat en 1991 com el primer del seu tipo en la comunitat — que oferix des de tallers a observacions astronòmiques.

Transferència tecnològica i teixit innovador

Des dels anys setanta i huitanta, la Comunitat Valenciana va impulsar la creació d'instituts tecnològics com a part d'un model inspirat en Emilia-Romanya. Estos centres, integrats hui en la ret Redit, han segut essencials per a modernisar sectors com el ceràmic o del calcer, alcançant millores en productivitat i competitivitat. Instituts com ITE o l'ITACA, vinculats a l'UPV, han jugat un paper destacat en sectors com l'energia, antenes, telecomunicacions i salut.

Per la seua banda, el Parc Científic de l'Universitat de Valéncia (PCUV) facilita la transferència de coneiximents a l'indústria, albergant empreses spin-off de biotecnologia i TIC dins d'un entorn acadèmic i empresarial.

Política i innovació contemporànea

En l'any 2017 va ser creada l'Agència Valenciana de l'Innovació (AVI), en l'objectiu de transformar el model productiu regional. Des de llavors ha movilisat més de 240 millons d'euros entre fondos públics i privats per a fomentar el sistema regional d'innovació.

A la seua volta, la digitalisació ha cobrat un pes creixent en l'economia: en 2023, representava el 18 % del PIB valencià (front al 21 % en la mija nacional), sent responsable del 34 % del creiximent econòmic regional entre 2011 i 2023. Encara que la comunitat encara mostra una baixa proporció d'ocupació i PIB en sectors TIC (2,9 % i 1,9 % respectivament), la digitalisació alvança de forma travessera.

Ademés, en Valéncia prospera un vibrant ecosistema mamprenedor: més d'1.500 startups, 16 acceleradores i 12 incubadores operen activament, impulsades per plataformes innovadores com Eutopía, que integra tecnologia educativa en necessitats especials.