Diferència entre les revisions de "Ibi"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - ' van ' a ' varen ')
(Text reemplaça - ' limítrofes' a ' llimítrofes')
 
(No es mostren 22 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Ibi''' és una població de la [[Comunitat Valenciana]]. Situat en l'interior de la [[província d'Alacant]], en la comarca de [[L'Alcoyà]]. Conta en una població de 24.093 habitants ([[INE]] [[2008]]).
+
[[File:Ibi (Alicante).JPG|thumb|300px|Vista d'Ibi]]
 +
[[Archiu:Iglesia de Ibi (Alicante).jpg|300px|miniaturadeimagen|Iglésia de la Transfiguració del Senyor, en Ibi.]]
 +
'''Ibi''' és una [[Municipi|població]] de la [[Comunitat Valenciana]] que es troba situada en l'interior de la [[província d'Alacant]], en la comarca de [[L'Alcoyà]].
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
 
=== Localisació ===
 
=== Localisació ===
La població d'Ibi es troba situada al nort de l'actual [[província d'Alacant]], dins de la seua zona montanyosa, i al nortest de L'Alcoyà.
+
La població d'Ibi es troba situada al nort de l'actual [[província d'Alacant]], dins de la seua zona montanyosa, i al nordest de L'Alcoyà.
  
 
L'actual terme d'Ibi ocupa una superfície de 61'43 quilómetros quadrats, i és fruït de la donació de terrenys dels pobles veïns a partir de la seua independència municipal.
 
L'actual terme d'Ibi ocupa una superfície de 61'43 quilómetros quadrats, i és fruït de la donació de terrenys dels pobles veïns a partir de la seua independència municipal.
 
   
 
   
La distancia de quilómetros que la separen de [[Valéncia]] ciutat és de 125 km i 45 km d'[[Alacant]]. A pesar d'esta lluntania relativa respecte a la capital del Regne, Ibi és valencià per excelència en tots els aspectes, històric, llingüístic, costumiste, i fins i tot, religiós, puix fins als anys xixanta pertanyia directament a l'Arquebisbat de Valéncia.
+
La distancia de quilómetros que la separen de [[Valéncia]] ciutat és de 125 km i 45 km d'[[Alacant]]. A pesar d'esta lluntania relativa respecte a la capital del Regne, Ibi és valencià per excelència en tots els aspectes, històric, llingüístic, costumiste, i inclús, religiós, puix fins als anys xixanta pertanyia directament a l'Arquebisbat de Valéncia.
 
   
 
   
 
Ibi és un poble montanyós, sent la seua altitut sobre la mar de 820 m., considerant-se la població més alta de la [[província d'Alacant]]. En els seus entorns hi han altures més o manco importants, com la ''Serra de Biscoy'' (1.164 m.), ''Teixereta'' (o Carrascal d'Alcoy, 1.352 m.), i atres ya no tan pronunciades.
 
Ibi és un poble montanyós, sent la seua altitut sobre la mar de 820 m., considerant-se la població més alta de la [[província d'Alacant]]. En els seus entorns hi han altures més o manco importants, com la ''Serra de Biscoy'' (1.164 m.), ''Teixereta'' (o Carrascal d'Alcoy, 1.352 m.), i atres ya no tan pronunciades.
Llínea 17: Llínea 19:
 
   
 
   
 
Dels manals abans citats, destaca la nomenada Font de la Devesa, aixina com la Font Negra i la Font de Santa Maria, està a quatre quilómetros d'Ibi i que possiblement siga la més important de totes.  
 
Dels manals abans citats, destaca la nomenada Font de la Devesa, aixina com la Font Negra i la Font de Santa Maria, està a quatre quilómetros d'Ibi i que possiblement siga la més important de totes.  
 +
 
En quant a la vegetació, és típicament mediterrànea, variant en certes zones dedicades a cultius de regadiu, com les ''Rambles'' i ''Les Hortes'', aplegant-les l'aigua per mig del Barranc dels Molins i del Riu de les Caixes, hui en dia de Cabal subterràneu.
 
En quant a la vegetació, és típicament mediterrànea, variant en certes zones dedicades a cultius de regadiu, com les ''Rambles'' i ''Les Hortes'', aplegant-les l'aigua per mig del Barranc dels Molins i del Riu de les Caixes, hui en dia de Cabal subterràneu.
  
=== Localitats limítrofes ===
+
=== Localitats llimítrofes ===
 
Ibi llimita en les següents localitats: [[Alcoy]], [[Castalla]], [[Xixona]] i [[Onil]].
 
Ibi llimita en les següents localitats: [[Alcoy]], [[Castalla]], [[Xixona]] i [[Onil]].
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
Segons el cens (INE2008), Ibi conta en 24.093 habitants, per lo que és el 19º municipi de la província d'Alacant en número d'habitants.
+
Conta en una població de 23.652 habitants en l'any [[2021]] segons el cens del [[INE]], per lo que és el 19º municipi de la província d'Alacant en número d'habitants.
  
 
== Història ==
 
== Història ==
Llínea 31: Llínea 34:
 
També els romans habitaren la zona de les ''Hortes'', en la marge dreta del riu Les Caixes, deixant sobre tot fragments de ceràmica. Segons el ex-croniste del [[Regne de Valéncia]], Vicent Boix, fa supondre que el general Escipion visitaria esta població en motiu d'un pleit entre dos dels seus habitants, i que ya rebia un nom que recorda l'actual: ''IBES''.  
 
També els romans habitaren la zona de les ''Hortes'', en la marge dreta del riu Les Caixes, deixant sobre tot fragments de ceràmica. Segons el ex-croniste del [[Regne de Valéncia]], Vicent Boix, fa supondre que el general Escipion visitaria esta població en motiu d'un pleit entre dos dels seus habitants, i que ya rebia un nom que recorda l'actual: ''IBES''.  
  
Durant la dominació àrap, Ibi es trasllada a l'emplaçament actual, començant només en unes quantes cases. Els àraps construïren també, en l'encerrellada de Santa Llúcia, el nomenat Castell Roig, aprofitant una antiga construcció d'época cartaginesa.  
+
Durant la dominació àrap, Ibi es trasllada a l'emplaçament actual, començant a soles en unes quantes cases. Els àraps construïren també, en l'encerrellada de Santa Llúcia, el nomenat Castell Roig, aprofitant una antiga construcció d'época cartaginesa.  
  
Ya en la reconquista, existien dos carrers, el Raval Roig i el Raval de Sant Antoni. Ibi va ser guanyat als àraps per un atre àrap, Ceit-Abu-Ceit, sarraí al servici d'En [[Jaume I]]. Durant el sege de Biar, en [[1248]], diu la tradició que el rei conquistador va passar uns dies en este lloc.  
+
Ya en la reconquista, existien dos carrers, el Raval Roig i el Raval de Sant Antoni. Ibi va ser guanyat als àraps per un atre àrap, Ceit-Abu-Ceit, sarraí al servici d'En [[Jaume I]]. Durant el sege de Biar, en l'any [[1248]], diu la tradició que el rei conquistador va passar uns dies en este lloc.  
  
 
En els dos sigles següents, Ibi va dependre del Comtat de Cocentaina, pertanyent també durant un temps a [[Xixona]], quan esta comprà els drets sobre el lloc d'Ibi.  
 
En els dos sigles següents, Ibi va dependre del Comtat de Cocentaina, pertanyent també durant un temps a [[Xixona]], quan esta comprà els drets sobre el lloc d'Ibi.  
  
Durant el regnat de Felip II, el [[15 de febrer]] de [[1578]], li es concedit a Ibi el títul d'Universitat, en virtut del qual tingué entitat jurídica pròpia. En eixos anys, segons llibres que es conserven, Ibi tenia uns 800 habitants, i començaria la construcció de la seua iglésia parroquial, més concretament en [[1592]].  
+
Durant el regnat de Felip II, el [[15 de febrer]] de l'any [[1578]], li es concedit a Ibi el títul d'Universitat, en virtut del qual tingué entitat jurídica pròpia. En eixos anys, segons llibres que es conserven, Ibi tenia uns 800 habitants, i començaria la construcció de la seua iglésia parroquial, més concretament en [[1592]].  
 
Felip IV li concedí el títul de Vila Real. En la Guerra de successió va lluitar, com els pobles de la comarca, a favor de Felip d'Anjou. Acabada la guerra, el Borbo ''premiaria'' a Ibi en els títuls de ''FIEL Y LEAL'' i en la concessió d'afegir a l'escut un símbol de fidelitat, (un gos).  
 
Felip IV li concedí el títul de Vila Real. En la Guerra de successió va lluitar, com els pobles de la comarca, a favor de Felip d'Anjou. Acabada la guerra, el Borbo ''premiaria'' a Ibi en els títuls de ''FIEL Y LEAL'' i en la concessió d'afegir a l'escut un símbol de fidelitat, (un gos).  
  
 
D'estos anys u dels personages més importants naixcuts en Ibi és el Comte Amador Ferrando, partidari de l'Archiduc Carles d'Àustria, que en el seu exili austríac, una volta acabada la guerra va ser membre de la cort imperial ostentant el càrrec d'intérpret de l'esposa i fills de l'emperador.  
 
D'estos anys u dels personages més importants naixcuts en Ibi és el Comte Amador Ferrando, partidari de l'Archiduc Carles d'Àustria, que en el seu exili austríac, una volta acabada la guerra va ser membre de la cort imperial ostentant el càrrec d'intérpret de l'esposa i fills de l'emperador.  
  
Est ibense precisament, fon el que encarregà a un escultor desconegut, possiblement Conrado Rudolf, l'autor de la Porta dels Ferros de la Seu de Valéncia, l'image de la [[Mare de Deu dels Desamparats]], que va aplegar a Ibi en [[1731]], image que d'immediat es va convertir per als ibiers en la seua patrona.  
+
Est ibense precisament, fon el que encarregà a un escultor desconegut, possiblement Conrado Rudolf, l'autor de la Porta dels Ferros de la [[Seu de Valéncia]], l'image de la [[Mare de Deu dels Desamparats]], que va aplegar a Ibi en l'any [[1731]], image que d'immediat es va convertir per als ibiers en la seua patrona.  
  
De l'història mes recent es pot destacar el fusilament, a mitat del [[sigle XIX]], del dirigent republicà-cantonaliste Froilan Carvajal en una finca del terme municipal.
+
De l'història més recent es pot destacar el fusilament, a mitat del [[sigle XIX]], del dirigent republicà-cantonaliste Froilan Carvajal en una finca del terme municipal.
  
L'aparició de l'industria joguetera, el seu desenroll, l'utilisació de fabriques i maquinaria del joguet per a fer armament durant la guerra civil, aixina com l'acunyació de [[moneda]] republicana, son els fets més importants de la primera mitat del [[sigle XX]]. Sigle que continuarà, en els anys xixanta, en el creiximent espectacular de la vila d'Ibi, a conseqüència de l'immigració atreta per la manca de ma d'obra necessària per a l'industria del joguet. Immigració que pujaria la població ibense a 25.000 habitants en l'actualitat, des dels 3.000 inicials, en poc mes de trenta anys.  
+
L'aparició de l'indústria joguetera, el seu desenroll, l'utilisació de fabriques i maquinaria del joguet per a fer armament durant la guerra civil, aixina com l'acunyació de [[moneda]] republicana, son els fets més importants de la primera mitat del [[sigle XX]]. Sigle que continuarà, en els anys xixanta, en el creiximent espectacular de la vila d'Ibi, a conseqüència de l'immigració atreta per la manca de ma d'obra necessària per a l'indústria del joguet. Immigració que pujaria la població ibense a 25.000 habitants en l'actualitat, des dels 3.000 inicials, en poc més de trenta anys.  
  
 
La Vila Real d'Ibi és un poble que gràcies a una atra de les seues industries, la gelatera, es va vore escampat per tot lo món en un nom sinònim de bon gelat: «La Ibense».
 
La Vila Real d'Ibi és un poble que gràcies a una atra de les seues industries, la gelatera, es va vore escampat per tot lo món en un nom sinònim de bon gelat: «La Ibense».
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
*[http://www.ibivirtual.com/ Ajuntament d'Ibi]
+
{{commonscat|Ibi}}
*[http://www.villadeibi.com Vila de Ibi]. Web local en noticies diàries des de 2001.
+
*[https://www.ibi.es/ Ajuntament d'Ibi]
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=03079 Ibi en el Registre d'Entitats Locals de la Generalitat Valenciana]
+
*[https://www.morosycristianosibi.com/ Portal de la Comissió de festes de Moros i Cristians d'Ibi]
*[http://www.ibienfestes.com/ Reportages gràfics de les festes de Moros i Cristians d'Ibi]
+
*[http://www.colectiuaitana.com Colectiu Aitana]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística]
+
*[https://www.museojuguete.com/ Museu valencià del joguet]
*[http://www.morosycristianosibi.com/ Pagina de la Comissió de festes de Moros i Cristians, història, fotos, comunicats, música, vídeos...]
+
*[https://grupdedansesibi.blogspot.com/ Web del Grup de Danses d'Ibi]
*[http://wwww.colectiuaitana.com Colectiu Aitana]
 
*[http://www.museojuguete.com/ Portal sobre el museu del joguet d'Ibi]
 
*[http://grupdedansesibi.blogspot.com/ Web del Grup de Danses d'Ibi]
 
*[http://www.buzonreyesmagos.com/ Web dedicada als Reixos Macs d'Ibi]
 
  
 
{{Municipis de L'Alcoyà}}
 
{{Municipis de L'Alcoyà}}

Última revisió del 19:00 9 set 2023

Vista d'Ibi
Iglésia de la Transfiguració del Senyor, en Ibi.

Ibi és una població de la Comunitat Valenciana que es troba situada en l'interior de la província d'Alacant, en la comarca de L'Alcoyà.

Geografia[editar | editar còdic]

Localisació[editar | editar còdic]

La població d'Ibi es troba situada al nort de l'actual província d'Alacant, dins de la seua zona montanyosa, i al nordest de L'Alcoyà.

L'actual terme d'Ibi ocupa una superfície de 61'43 quilómetros quadrats, i és fruït de la donació de terrenys dels pobles veïns a partir de la seua independència municipal.

La distancia de quilómetros que la separen de Valéncia ciutat és de 125 km i 45 km d'Alacant. A pesar d'esta lluntania relativa respecte a la capital del Regne, Ibi és valencià per excelència en tots els aspectes, històric, llingüístic, costumiste, i inclús, religiós, puix fins als anys xixanta pertanyia directament a l'Arquebisbat de Valéncia.

Ibi és un poble montanyós, sent la seua altitut sobre la mar de 820 m., considerant-se la població més alta de la província d'Alacant. En els seus entorns hi han altures més o manco importants, com la Serra de Biscoy (1.164 m.), Teixereta (o Carrascal d'Alcoy, 1.352 m.), i atres ya no tan pronunciades.

El Monte Carrascal dividix el terme d'Ibi en el de Xixona, sent els seus llímits estos: al nort el terme d'Alcoy, a l'est estan Alcoy i Xixona, al sur en Xixona i Castalla, i a l'oest llimita en Onil i Alcoy. El terme d'Ibi és creuat per la Rambla Gavarnera, riuet que rep les aigües d'alguns manals. Es afluent del Riu Vert, que naix en la Marjal d'Onil i que travessa la comarca fins aplegar a Tibi.

És precisament en Tibi a on trobem el pantà, construït a finals del sigle XVI, baix el regnat de Felip II, considerat com el més antic en funcionament d'Espanya.

Dels manals abans citats, destaca la nomenada Font de la Devesa, aixina com la Font Negra i la Font de Santa Maria, està a quatre quilómetros d'Ibi i que possiblement siga la més important de totes.

En quant a la vegetació, és típicament mediterrànea, variant en certes zones dedicades a cultius de regadiu, com les Rambles i Les Hortes, aplegant-les l'aigua per mig del Barranc dels Molins i del Riu de les Caixes, hui en dia de Cabal subterràneu.

Localitats llimítrofes[editar | editar còdic]

Ibi llimita en les següents localitats: Alcoy, Castalla, Xixona i Onil.

Demografia[editar | editar còdic]

Conta en una població de 23.652 habitants en l'any 2021 segons el cens del INE, per lo que és el 19º municipi de la província d'Alacant en número d'habitants.

Història[editar | editar còdic]

La terra ibense va conéixer poblament prehistòric, época de la qual s'han trobat residus diversos, aixina com pintures del nomenat Art Rupestre Valencià en coves pròximes al seu terme. De la civilisació ibèrica, darrere del mont de Sant Miquel, es varen trobar residus de molins de farina, empedrats, i atres vestigis.

També els romans habitaren la zona de les Hortes, en la marge dreta del riu Les Caixes, deixant sobre tot fragments de ceràmica. Segons el ex-croniste del Regne de Valéncia, Vicent Boix, fa supondre que el general Escipion visitaria esta població en motiu d'un pleit entre dos dels seus habitants, i que ya rebia un nom que recorda l'actual: IBES.

Durant la dominació àrap, Ibi es trasllada a l'emplaçament actual, començant a soles en unes quantes cases. Els àraps construïren també, en l'encerrellada de Santa Llúcia, el nomenat Castell Roig, aprofitant una antiga construcció d'época cartaginesa.

Ya en la reconquista, existien dos carrers, el Raval Roig i el Raval de Sant Antoni. Ibi va ser guanyat als àraps per un atre àrap, Ceit-Abu-Ceit, sarraí al servici d'En Jaume I. Durant el sege de Biar, en l'any 1248, diu la tradició que el rei conquistador va passar uns dies en este lloc.

En els dos sigles següents, Ibi va dependre del Comtat de Cocentaina, pertanyent també durant un temps a Xixona, quan esta comprà els drets sobre el lloc d'Ibi.

Durant el regnat de Felip II, el 15 de febrer de l'any 1578, li es concedit a Ibi el títul d'Universitat, en virtut del qual tingué entitat jurídica pròpia. En eixos anys, segons llibres que es conserven, Ibi tenia uns 800 habitants, i començaria la construcció de la seua iglésia parroquial, més concretament en 1592. Felip IV li concedí el títul de Vila Real. En la Guerra de successió va lluitar, com els pobles de la comarca, a favor de Felip d'Anjou. Acabada la guerra, el Borbo premiaria a Ibi en els títuls de FIEL Y LEAL i en la concessió d'afegir a l'escut un símbol de fidelitat, (un gos).

D'estos anys u dels personages més importants naixcuts en Ibi és el Comte Amador Ferrando, partidari de l'Archiduc Carles d'Àustria, que en el seu exili austríac, una volta acabada la guerra va ser membre de la cort imperial ostentant el càrrec d'intérpret de l'esposa i fills de l'emperador.

Est ibense precisament, fon el que encarregà a un escultor desconegut, possiblement Conrado Rudolf, l'autor de la Porta dels Ferros de la Seu de Valéncia, l'image de la Mare de Deu dels Desamparats, que va aplegar a Ibi en l'any 1731, image que d'immediat es va convertir per als ibiers en la seua patrona.

De l'història més recent es pot destacar el fusilament, a mitat del sigle XIX, del dirigent republicà-cantonaliste Froilan Carvajal en una finca del terme municipal.

L'aparició de l'indústria joguetera, el seu desenroll, l'utilisació de fabriques i maquinaria del joguet per a fer armament durant la guerra civil, aixina com l'acunyació de moneda republicana, son els fets més importants de la primera mitat del sigle XX. Sigle que continuarà, en els anys xixanta, en el creiximent espectacular de la vila d'Ibi, a conseqüència de l'immigració atreta per la manca de ma d'obra necessària per a l'indústria del joguet. Immigració que pujaria la població ibense a 25.000 habitants en l'actualitat, des dels 3.000 inicials, en poc més de trenta anys.

La Vila Real d'Ibi és un poble que gràcies a una atra de les seues industries, la gelatera, es va vore escampat per tot lo món en un nom sinònim de bon gelat: «La Ibense».

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de L'Alcoyà
Alcoy    Banyeres    Benifallim    Castalla    Ibi    Onil    Penàguila    Tibi