Castalla
Castalla és un municipi de la Comunitat Valenciana. Situat en l'interior de la província d'Alacant, en la comarca de la Foya d'Alcoy. És la capital de la subcomarca històrica de la Foya de Castalla i segons el INE conta en una població de 10.752 habitants en l'any 2021.
Geografia[editar | editar còdic]
El castell de Castalla es troba sobre un tossal que domina tota la vall, i la localitat es troba al seu voltant, en les faldes del tossal, a 680 metros sobre el nivell del mar. La Foya de Castalla, la capital històrica de la qual és Castalla, és un ampla vall en forma de T orientat cap al surest i encaixonat entre diverses formacions montanyoses. Castalla ocupa la part oest i suroest de la Foya en la qual s'enclaven serres com el Maigmó (1296 m), Catí (1260 m) o Argenya (1230 m). El clima de la zona es pot enclavar dins d'un clima mediterràneu de montanya mija. La temperatura mija anual està al voltant dels 13 graus. Les pluges no són abundants, al voltant de 400mm anuals, si be els massiços montanyosos favorixen la formació de nebulositat i de precipitacions locals, aumentant estes en l'altitut. Les nevades són freqüents en els dies hivernals dels mesos de giner i febrer.
Es comunica en Alacant i Valéncia per l'autovia A-7.
Localitats llimítrofes[editar | editar còdic]
Llimita en els térmens municipals de Banyeres, Agost, Biar, Ibi, Xixona, Onil, Petrer, Sax i Tibi.
Localitats llimítrofes
| Nort: Onil, Banyeres de Mariola | ||
| Oest: Villena, Sax | Castalla | Este: Ibi, Alcoy |
| Sur: Tibi, Agost |
Història[editar | editar còdic]
En el castell s'han trobat assentaments del Neolític, la Edat de Bronze, ibèrics, romans (que la varen cridar "Brescadura Alta", fortalea alta) i àraps; històricament, el castell ha constituït el núcleu principal entorn del qual s'anaven aglutinant les vivendes de la ciutat amurallada.
Jaume I d'Aragó va prendre el castell als àraps despuix de la conquiste de Biar i ho va integrar en el Regne de Valéncia; segons el tractat d'Almizra (1244), Castalla es trobava en zona fronterera en Castella. Per açò mateix, es va iniciar la reconstrucció del castell i es va consagrar la primera iglésia en el lloc a on es troba l'actual Ermita de la Sanc.
Des de la seua conquiste, Castalla fon adjudicada com a propietat senyorial a. En l'any 1336, el rei Pere IV d'Aragó ho va convertir en propietat de la Corona. En l'any 1362 fon creada la baronia de Castalla, que fon donada al senyor Ramón de Vilanova. El castell fon heretat en l'any 1729 pel marqués de Dosaigües, fins que en l'any 1989 va passar a ser de propietat municipal.
Durant la Guerra de Successió, Castalla i tota la comarca varen prendre partit pel bando borbònic, i fruit d'això fon que, acabada la guerra, Felip V li concedira una série de privilegis i el títul de "Molt Noble, Fidel i Lleal".
Durant la Guerra d'Independència, varen tindre lloc en Castalla dos importants accions militars. La primera, que va tindre lloc en l'any 1812, fon una gran derrota per a l'eixèrcit espanyol, i va provocar la conquista de la ciutat per part de l'eixèrcit francés. No obstant, la segona batalla, que va tindre lloc el 13 d'abril de 1813, fon un gran triumf per al bando espanyol al ser derrotades les tropes franceses del general Suchet.
En l'any 1890, la reina regent María Cristina li va otorgar a la vila de Castalla el títul de Ciutat.
Demografia[editar | editar còdic]
Castalla conta en 10.752 habitants (INE 2021).
| Evolució demogràfica de Castalla[1] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | ||||||||
| Població | 2.944 | 4.127 | 4.285 | 4.308 | 4.113 | 3.972 | 4.202 | 4.514 | 4.102 | 5.799 | 6.594 | 7.205 | |||||||
| 2001 | 2006 | 2007 | 2008 | 2018 | |||||||||||||||
| Població | 7.735 | 9.331 | 9.673 | 10.021 | 9.980 | ||||||||||||||
Segons el cens de l'any 2007, el 14,5% de la població de Castalla és de nacionalitat estrangera, principalment provinent del Regne Unit i de Equador.[2]
Economia[editar | editar còdic]
L'economia de Castalla es basa en la indústria del joguet (com les seues veïnes Onil i Ibi), dels materials de construcció, del moble i de la metalúrgia en fret, a banda de en l'agricultura (armelers, oliveres, vinyes), activitat tradicional que ocupa gran part del terme. També és interessant l'aposta que s'està fent pel turisme rural i la el reconeiximent a la seua gastronomia (la ruta del gaspacho i els gelats de "Ca Pana" menjats en tota la "Foya de Castalla").
Monuments i llocs d'interés[editar | editar còdic]
- El castell , construït entre els sigles XI i XVI. Actualment es troba restaurat. Del castell cal destacar l'enorme mola que forma la crida "Torre Grossa" o Torre de l'Homenage conservada de forma acceptable. Del pati d'armes destaquen la seua gran extensió, restes de muralles emmarletades, cos de guàrdia, etc. En tot, lo més espectacular degué ser tot el conjunt nomenat "Palau". Este conté edificis que varen des del sigle XIII fins al sigle XV d'entre els quals destaca la crida "Torre Cosina" i l'enorme sala voltada rectangular.
- Núcleu Antic. Conjunt d'interés arquitectònic artístic que formen els seus carrers i placetes, destacant d'entre elles el carrer dels Tronetes que està junt en l'iglésia i és uns dels carrers més típics de Castalla en les seues cases blanques i pis empedrat, per ella podem començar el nostre itinerari per a visitar el núcleu antic. També El carrer Major és un conjunt de cases blasonades que junt en la plaça de l'Ajuntament conserven l'essència històrica del passat senyorial d'esta ciutat, pervivint algunes de la construcció de la qual es remonta als sigles XVII, XVIII i XIX
- Ermita de la Sanc : edifici religiós d'estil gòtic primitiu, de la segona mitat del sigle XIII. Consta d'una única nau central formada per enormes arcs ogivals, formerets i capelles laterals emplaçades entre contraforts. El sostre és de teginat. Fon l'iglésia de Castalla fins al sigle XVI, quan es va construir l'actual iglésia i va passar a ser seu de la Confraria de la Sanc i depositària de l'image de la Verge de la Soletat, patrona de la localitat.
- Iglésia de l'Assunció: es va acabar de construir en l'any 1572. És d'estil gòtic valencià, en una única i enorme volta central.
- Ajuntament : És un edifici d'estil renaixentiste, en les característiques pròpies de les construccions civils de l'época en Valéncia: frontera de pedra de cadirage, planta baixa en tres arcs de mig punt que servien de Llonja, planta superior en deu finestres d'arc de mig punt, etc. La cronologia de la seua construcció cal situar-la a mitan sigle XVII.
- Convent dels Franciscans Mínims: construït en estil Neoclàssic, es va construir entre mitan sigle XVIII i 1810.
Festes[editar | editar còdic]
Les festes majors són les festes de Moros i Cristians, que se celebren de l'1 al 4 de setembre en honor a la Mare de Deu de la Soletat, la patrona de la localitat.
En elles participen 7 comparses, quatre del bando cristià i tres del bando moro. Per part del bando cristià estan els Mariners, els Masers, els Pirates i els Cristians. Per part del bando moro estan els Moros Nous (Moros grocs), Els Moros Vells (Moros Blaus) i els Mudéixars (Moros Verts).
El calendari festiu de Castalla és ampli i interessant; a destacar les fogueres de San Francesc, Sant Isidre (15 de maig) i la seua fira, el Bouet de la Sanc el 5 de juliol, Sant Jaume el 25 de juliol i del 14 al 17 d'agost, La Vaca, en honor de Sant Roc.
Gastronomia[editar | editar còdic]
El plat típic de Castalla és el gaspacho local, varietat del gaspacho manchec, realisat en coques àzimes esmollades, bolets, caragols, carns de pollastre i conill i tomaca i ceba sofregits, que s'aboquen sobre una coca de rent cuit.
Destaca també la rebosteria típica, sobretot, pels sec, els 'rollets bollits', les 'tonyes' i els 'pasticets' de moniato.
Política[editar | editar còdic]
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Vicente Berbegal | UCD |
| 1983 - 1987 | José Vicente Ripoll | PSOE |
| 1987 - 1991 | Juan Rico Rico | PP |
| 1991 - 1995 | Juan Rico Rico | PP |
| 1995 - 1999 | Juan Rico Rico | PP |
| 1999 - 2003 | Juan Rico Rico | PP |
| 2003 - 2007 | Juan Rico Rico | PP |
| 2007 - 2011 | José Luis Prats Hernández. | PP |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Font: Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.
- ↑ Font: Explotació estadística del cens segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Castalla.- Ajuntament de Castalla
- Fira de Sant Isidre Castalla
- Aparador Digital, actualitat de la Foya de Castalla
- Artícul sobre el Castell de Castalla i l'ermita de la Sanc
| Municipis de L'Alcoyà | |
|---|---|
| Alcoy • Banyeres • Benifallim • Castalla • Ibi • Onil • Penàguila • Tibi | |