Diferència entre les revisions de "Idioma armeni"
m (Protegit "Idioma armeni" ([move=sysop] (indefinit))) |
m (Text reemplaça - 'Veja's' a 'Vore') |
||
| Llínea 35: | Llínea 35: | ||
Atra clasificació, la de Ajdarian de [[1909]], distinguix tres: el que emplea "-own" (la major part del oriental), el que emplea "gë" (el occidental i part del oriental: Kars, Gyumri i el noroest del Càucas) i el que emplea "-el" (Artvin-Ardahan-Oltu i Igdir-Maku-Jhoy-Maragheh). | Atra clasificació, la de Ajdarian de [[1909]], distinguix tres: el que emplea "-own" (la major part del oriental), el que emplea "gë" (el occidental i part del oriental: Kars, Gyumri i el noroest del Càucas) i el que emplea "-el" (Artvin-Ardahan-Oltu i Igdir-Maku-Jhoy-Maragheh). | ||
| − | == | + | == Vore també == |
* [[Armeni Occidental]] | * [[Armeni Occidental]] | ||
* [[Armeni Oriental]] | * [[Armeni Oriental]] | ||
Revisió de 17:56 7 jun 2013
| Armeni Հայերեն /Hayeren | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Armènia i Nagorno-Karabaj |
| Regió: | |
| Parlants: | 7 millons |
| Rànquing: | No està entre els 100 primers |
| Família: | Indoeuropea Armeni |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Armènia i Nagorno-Karabaj |
| Regulat per: | No està regulat |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | hy |
| ISO 639-2 | armn (B), hye (T) |
| ISO/FDIS 639-3 | hye |
| SIL | |
| En la llegenda en un tono del vert s'observa el Armeni parlat en Armènia | |
| vore també: llengua | |
El idioma armeni (en armeni, հայերեն լեզու, AFI: [hɑjɛɹɛn lɛzu], hayeren lezu "llengua armènia",abreviat com hayeren "armeni") és una llengua indoeuropea parlà pels armenis, poble originari del Càucas. És la llengua oficial en Armènia i en el enclau de Nagorno-Karabaj, ademés de contar en una important presència en els siguients països:
- Estats Units (especialment en Los Àngeles i Nova York)
- Canadà
- Georgia
- Argentina
- Brasil.
Dialectes
Generalment es consideren tres dialectes principals o llengües: armeni clàssic, armeni oriental i armeni occidental. El primer ha passat a ser litúrgic, els atres dos són els que se parlen en la actualitat, el oriental en la República d'Armènia, Rúsia i Iran; i el occidental en Turquia i la diàspora armènia d'Occident. La diferència diu "barev", el occidental diu "parev".
Atra clasificació, la de Ajdarian de 1909, distinguix tres: el que emplea "-own" (la major part del oriental), el que emplea "gë" (el occidental i part del oriental: Kars, Gyumri i el noroest del Càucas) i el que emplea "-el" (Artvin-Ardahan-Oltu i Igdir-Maku-Jhoy-Maragheh).