Idioma esperanto

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

L'esperanto és una llengua artificial creada a finals del segle XIX pel mege polonés Lluís Zamenhof. És una síntesis de les llengües indoeuropees més parlades. La seua difusió començà en l'any 1887 i hui en dia és la llengua artificial més coneguda.

OBJECTIU La creació d'este idioma tenia com a objectiu facilitar la comunicació entre els parlants d'idiomes diferents sense donar preferència a una llengua concreta, de manera que els natius, junt a la seua llengua materna, tingueren una segona llengua per a entendre's en les relacions internacionals en persones d'atres llengües. Per tant, no dona preferència a cap llengua de les existents sino que pretén arribar a totes les cultures utilisant com a nexe d'unió un idioma neutral. L'objectiu seria superar els imperialismes llingüístics.

GRAMÀTICA Es tracta d'un idioma regular, sense excepcions, en només setze regles bàsiques, lo que facilita el seu aprenentage. Es tracta puix d'un idioma llògic, que es deprén més per l'inteligència que per la memòria. El seu sistema de derivació, a través d'afixos, permet crear de manera natural una gran cantitat de paraules a partir de raïls internacionals.