Idioma gallec

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 16:22 15 abr 2009 per Vixca Valencia (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «{{metaplantilla de avisos | tipo = aviso | imagen = 50px|{{ #if: {{{2|}}}{{{3|}}}|{{{2}}} de {{{3}}}|Sense data}} | texto = ...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

El gallec (galego en gallec) és la llengua pròpia de Galícia, a on és oficial junt al castellà. Està molt emparentat en el Portugués, en el que formà unitat llingüística (galaicoportugués) durant l'Edat Mija. Diferents entitats culturals defenen el idioma gallec com a varietat diatòpica del diasistema llingüístic gallec-luso-africà-brasileny.

Extensió

Ademés de ser usat en Galícia, també es parla i es permet la seua enenyança reglada en el occident del El Bierzo (Província de Lleó) i en una chicoteta zona de Zamora dita Las Portillas, abdós de Castella i Lleó, segons un acort entre la Conselleria de Educació de la Junta de Galícia i la Conselleria de Educació de Castella i Lleó. En el curs 2005.06 cap colege sanabrés solicità encara impartir la asignatura optativa de gallec, front als 844 alumnes qeu ya l'estudien en 9 municipis ercians, a càrrec de 47 profesors. Ademés en el Estatut d'Autonomia de Castella i Lleó, en el seu artícul 5º, s'indica: "Gojaran de respecte i protecció la llengua gallega i les modalitats llingüístiques en els llocs en que habitualment s'utilisen".

En tres municipis cacarenys, fronteriços en Portugal, de la vall del Jàlama (Valvert del Fresno, Eljas i San Martín de Trevejo) es parla a fala, una llengua sobre la que no hi ha acort sobre si és una tercera rama del gallecportugués de la península Ibèrica, un portugués antic de las Beiras en superestrats lleonés i castellà o un gallec en superestrats lleonés i castellà, afirmant alguns historiadors que procedix dels gallecs participants en la Reconquista que s'assentaren en eixes zones. Mentres que el Bloc Nacionalista Galego pretendia implantar l'ensenyança del gallec en esta regió, la Junta d'Extremadura rebujà de pla la proposta.

També es parla en els concells limítrofs del Principat d'Astúries pertanyents a la comarca del Eo-Navia, diguent-se eonaviec o gallec-asturià, encara que este és un punt sobre el que hi ha gran controvèrsia. Per un costat es troba la romanística internacional, dels quals els seus estudis afirmen que la llengua natural d'esta comarca asturiana perteneix formalment al conjunt llingüístic galaico-portugués; en el punt contrari es posicionen el govern del Principat, la Acadèmia de la Llengua Asturiana i certs sectors del nacionalisme asturià, qeu reivindiquen l'asturianitat de les parles situades entre el Nàvia i el Eu; considerades com a una transició entre el tronc galaico-portugués i el asturlleonés, en contra dels estudis llingüístics que afirmen el caràcter de transició entre les dos llengües per a la varient occidental de la llengua asturiana.

Una enquesta llingüística realisada en 2004 en Catalunya per el seu govern autònom revela parlants de gallec en la regió. La extrapolació poblacional situava en 61.400 els habitants catalans que consideraven el gallec com a primera llengua, 21.000 els que la consideraven llengua pròpia i 11.300 els que la consideraven llengua habitual.

Les comunitats de gallecs en Hispanoamèrica, especialment en Buenos Aires (Argentina), Caraques (Veneçuela), Montevideo (Uruguay), La Habana (Cuba), Ciutat de Mèxic (Mèxic) i en Europa, el cosnerven en bona precarietat, i en Brasil en adaptacions i girs del portugués brasileny.