4871
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 45:
Llínea 45: − +
Text reemplaça - 'després' a 'despuix'
Varis versículs en el [[Nou Testament]] pareixen a primera vista referir-se a la llengua hebrea, i la paraula grega traduïda com "Hebreu" (''hebraisti'') es referix ad eixa llengua en [[Apocalipsis]]. Pero són també usades de l'arameu paraules com ''Gabbatha'' en '' Gogotha'', i allò provablement denota una llengua semítica (com distinta del grec) parlà pels judeus, incloent tant l'hebreu com el arameu, abans que referint-se a l'hebreu en distinció de l'arameu. Igualment, l'expressió aramea ''Akeldema'' se diu en Fets 1.19 en "sa llengua", açò és, la llengua de la gent de [[Jerusalem]].
Varis versículs en el [[Nou Testament]] pareixen a primera vista referir-se a la llengua hebrea, i la paraula grega traduïda com "Hebreu" (''hebraisti'') es referix ad eixa llengua en [[Apocalipsis]]. Pero són també usades de l'arameu paraules com ''Gabbatha'' en '' Gogotha'', i allò provablement denota una llengua semítica (com distinta del grec) parlà pels judeus, incloent tant l'hebreu com el arameu, abans que referint-se a l'hebreu en distinció de l'arameu. Igualment, l'expressió aramea ''Akeldema'' se diu en Fets 1.19 en "sa llengua", açò és, la llengua de la gent de [[Jerusalem]].
Algun temps després de la Segon Revolta Judea, l'hebreu va morir com a llengua vernàcula en [[Palestina]], provablement a finals del [[sigle II]] o en el [[sigle III]]. Continuà, en tot i això, sent usat pels judeus com a llengua religiosa, erudita i lliterària, i fon també parlat en certes circumstàncies. Fon revixcuda com a vernàcul sols a finals del [[sigle XIX]], i hui és la llengua viva del estat d'[[Israel]].
Algun temps despuix de la Segon Revolta Judea, l'hebreu va morir com a llengua vernàcula en [[Palestina]], provablement a finals del [[sigle II]] o en el [[sigle III]]. Continuà, en tot i això, sent usat pels judeus com a llengua religiosa, erudita i lliterària, i fon també parlat en certes circumstàncies. Fon revixcuda com a vernàcul sols a finals del [[sigle XIX]], i hui és la llengua viva del estat d'[[Israel]].
== Vore també ==
== Vore també ==