Idioma manés

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Manés
Gaelg Vanninagh

Gailck Vanninagh

Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en: Regne Unit
Regió: Illa de Man
Parlants:
  • natius:
  • atres:
2000 aprox.
  • 70
  • 2000
Rànquing: No està entre els 100 primers
Família: Indoeuropea

  Celta
   Manés

estatus oficial
Llengua oficial de: Illa de Man
Regulat per: Coonseil ny Gaelgey
còdics de la llengua
ISO 639-1 gv
ISO 639-2 glv
ISO/FDIS 639-3 glv
SIL
vore també: llengua

El idioma manés o gaèlic manés (en manés Gaelg Vanninagh or Gailck Vanninagh) és una llengua celta parlà en la Illa de Man, una chicoteta illa del Mar d'Irlanda que constituix una dependència autogovernà de la corona britànica que no perteneix al Regne Unit.

Història

L'arribà del idioma goidèlic a la Illa de Man aconteix entre els sigles IV i V d. C. quan invasons de habitants procedents d'Irlanda s'establixen en la illa, sustituint esta a una suposta llengua britònica parlà hasda llavors allí.

En tot i això la illa de Man, i en ella sa llengua, apareixen a partir de les invaions escandinaves; entre el 800 i el 815, els vikincs arribaren a la illa de Man essencialment pel pillage. Entre el 850 i el 900, s'establiren sobre la illa, pero esta vegà baix el control dels reixos escandinaus de Dublí. Entre el 990 i el 1079 finalment, la illa estigué sujeta als poderossos jarls de les Òrcades. Durant tot el periodo escandinau, la illa estigué nominalment baix la sobirania dels reixos de Noruega, pero estos rarament pogueren fer valer els seus drets, a excepció de certs com Harald I en el 885, de Magnus III al final del sigle XI, o de Hakon IV a partir de 1217.

A partir del sigle XIII la illa es disputà pels anglosaxons i escocessos, i més tart sigué senyoriu de diversos títuls nobiliaris anglesos per a passar finalment a mans de la Corona Britànica.

Conservació

Durant tots estos periodos històrics de la illa el gaèlic sobrevixqué hasda el sigle XVIII, i no sigué hasda mijans del sigle XIX quan escomençà la seua decadència.

Al pasar Man al àrea de influència angles a partir del sigle XIV, tras els sigles de domini escandinau, el anglés se va establir com a llengua legal i de la administració en les ciutats, coexistint, sense desplaçar-ho, en el manés. En motiu del aillament geogràfic de la illa i al fet de que la majoria dels habitants eren natius de Man, havent molt pocs colonos anglesos, el manés pogué conservar-se sense problemes.

En tot i això, el empobreiximent de la illa a partir del sigle XVII obligà a molts habitants del lloc a tindre que emigrar, fet que junt en la apertura de la illa al exterior a través del comerç, va fer que en especial a partir del sigle XVIII come´çara el decliu del manés.

En 1821 heu parlava regularment el 30% de la població, siguent la generació naixcuda entre 1860 i 1880, la última en recivir el manés com a llengua materna. En 1901 sols heu parlaven 970 persones i el últim parlant natiu de manés, Ned addrell, va morir el 27 de decembre de 1974 en 97 anys d'edat.

Tras sa extinció a finals del sigle XIX com a llengua materna de la població, hui en dia s'està intentant recuperar el manés, sobrevivint gràcies a un chicotet número de persones que hu han adeprés com a segon llengua i que intenten potenciaro i normalisaro front al an´lés, sa llengua materna. Ya en 1999 es crea la Yn Cheshaght Ghailckagh, es a dir la Societat per a la llengua manesa, en objectiu de preservar el manés com a llengua nacional de la illa de Man i estudiar, cultivart i publicar la lliteratura en manés, tant la pasà com la actual.

Veja's també

Llengües del Regne Unit Flag of the United Kingdom (3-5).svg
Anglés · Galés · Gaèlic escocés · Escocés (Germànica) · Còrnic · Irlandés · Idioma manés