107 112
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 16:
Llínea 16: − + Llínea 118:
Llínea 118: − + − Les lletres de l'alfabet consonàntic valencià són les següents:+ + + − + − + − ch<br>+ − + − + − + − + − + − + − + − ll<br>+ − + − + − ny<br>+ − + − + − + − rr<br>+ − + − + − + − + − + − y<br>+ − z+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + − === Els possessius ===+ − − * Formes apocopades: S'utilisen sempre davant de parentius i de les paraules vida i casa+ − ** mon, ton, son, per al masculí singular; − ** ma, ta, sa, per al femení singular; − *** mos, tos, sos, per al masculí plural; − *** mes, tes, ses, per al femení plural. − * Formes plenes: − ** un ''únic posseïdor''': − *** el meu, el teu i el seu per al masculí singular; − *** la meua, la teua i la seua per al femení singular; − *** els meus, els teus, els seus per al masculí plural; − *** les meues, les teues i les seues per al femení plural. − ** més d’un posseïdor: − *** el nostre, el vostre i els seu per al masculí singular; − *** la nostra, la vostra i la seua per al femení singular; − *** els nostres, els vostres i les seues per al masculí plural; − *** les nostres, les vostres i les seues per al femení plural.
Text reemplaça - 'l son ' a 'l són '
[[Llengües romances|Romanç]]<br />
[[Llengües romances|Romanç]]<br />
[[Llengües italooccidentals|Itàlica Occidental]]<br />
[[Llengües italooccidentals|Itàlica Occidental]]<br />
[[Llengües occitano-romàniques|Occitano-romànica]]<br />
[[Llengües iberoromàniques orientals|Iberoromànic oriental]]<br />
[[Mossàrap-Pirinenc]]<br />
[[Mossàrap-Pirinenc]]<br />
'''Valencià'''<br />
'''Valencià'''<br />
== Gramàtica ==
== Gramàtica ==
=== Alfabet consonàntic valencià ===
{{AP|Gramàtica del valencià}}
=== Alfabet valencià ===
{{AP|Alfabet valencià}}
L'[[alfabet]] valencià se compon de 26 lletres simples. Ademés, existix la variació de la [[cedeta]].
b<br>
{| class="wikitable alternance centre" style="text-align:center"
c<br>
|-
!colspan="2"| Lletra ||colspan="2" | Nom || scope="col" width="250px"| Nota
d<br>
|-
f<br>
|A || a ||scope="col" width="50px"| a ||scope="col" width="50px"| ||
g<br>
|-
h<br>
|B ||b || be || be baixa||
j<br>
|-
k<br>
|C || c || ce || || variació ç
l<br>
|-
|D || d || de || ||
m<br>
|-
n<br>
|E || e || e || ||
|-
p<br>
|F || f || ef || efe ||
q<br>
|-
r<br>
|G || g || ge || ||
|-
s<br>
|H || h || hac || || muda
t<br>
|-
v<br>
|I|| i || i || ||
w<br>
|-
x<br>
|J || j || jota || ||
|-
|K || k || ka || ||
|-
|L || l || el || ele ||
|-
|M || m || em || eme ||
|-
|N || n || en || ene ||
|-
|O || o || o || ||
|-
|P || p || pe || ||
|-
|Q || q || cu || ||
|-
|R || r || er || erre ||
|-
|S || s || es || ese ||
|-
|T || t || te || ||
|-
|U || u|| u || ||
|-
|V || v || ve || ve baixa ||
|-
|W || w || ve doble || ||
|-
|X || x || eix || xe ||
|-
|Y || y || i grega || ||
|-
|Z || z || zeta || ||
|}
Els noms ''ef, el, em, en, er'' son recomanats perque són els noms llatins tradicionals. Les formes ''efe, ele, eme, ene, erre'' presents en la llengua oral són també aceptades. Igualment, el valencià posseïx els [[dígraf|dígrafs]] que combinen dos lletres que representen un mateix sò.<ref name="Norms">{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'alfabet |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/1_l_alfabet.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=26 de decembre de 2021}}</ref>
{| class="wikitable alternance centre" style="text-align:center"
|-
| '''Dígraf''' || width="250px"| '''Nom'''
|-
|ch || che, ce hac
|-
|gu|| ge u
|-
|ig || ig
|-
|ll || ell, elle, doble el
|-
|ny || eny, enye, en i grega
|-
|qu || cu u
|-
|rr || doble er, doble erre
|-
|ss || doble es, doble esse
|}
=== Morfologia===
Els [[determinant|determinants]] artículs funcionen com actualisadors i són: en singular, ''el'' per al masculí, ''la'' per al femení i ''lo'' per al neutre i en plural, ''els'' per al masculí i ''les'' per al femení. Els [[determinant|determinants]] demostratius tenen la funció de senyalar la possició de l'objecte respecte al parlant. Els numerals se dividixen en cardinals, ordinals, partitius, múltiples i colectius. Igualment, els determinants possessius indiquen pertenència i presenten formes tòniques i àtones.
En valencià hi ha dos tipos de [[pronoms personals]] els pronoms personals forts que poden actuar com a subjecte i els pronoms personals dèbils que sempre acompanyen al verp. El [[verp]] en valencià constituix el núcleu de l'oració. Els verbs se dividixen en tres conjugacions, la primera conjugació acabada en -ar: parlar, donar; la segon conjugació acabada en -er, -re, -r: témer, vore; i la tercera conjugació acabada en -ir: fregir, dormir.
Els determinatius possessius presentes formes apocopades i plenes.
L'[[adverbi]] és una categoria gramatical heterogènea que sol actuar en l'acció verbal. Les [[preposicions]] tenen la funció de fer de nexe entre els elements de l'oració i són invariables. Ademés, les [[conjuncions]] també actuen com conectors d'elements equivalents.
== Us del valencià ==
== Us del valencià ==