Diferència entre les revisions de "Iglésia Archiprestal de Santa María la Major"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'mentre ' a 'mentres ')
(Text reemplaça - ' misa ' a ' missa ')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
Llínea 15: Llínea 15:
  
 
== Altar major ==
 
== Altar major ==
L'altar major és un grandiós retaule, dorat i en pintures que representen l'Assunció, l'Adoració dels Reis Macs, la celebració de la primera misa en Morella despuix de la Reconquesta i el lliurament del Lignum crucis per Jaume el Just, entre atres.  
+
L'altar major és un grandiós retaule, dorat i en pintures que representen l'Assunció, l'Adoració dels Reis Macs, la celebració de la primera missa en Morella despuix de la Reconquesta i el lliurament del Lignum crucis per Jaume el Just, entre atres.  
  
 
== Cor ==
 
== Cor ==

Última revisió del 02:31 21 set 2023

Iglésia Archiprestal de Santa María la Major, en Morella

L'Iglésia Archiprestal de Santa María la Major de Morella (Província de Castelló, Espanya), situada en la Plaça de Benedicto XV, és un edifici construït entre els sigles XIII i XVI en estils gòtic valencià i renaixentista.

A dir de l'historiador Marqués de Lozoya, es tracta "de la més bella iglésia gòtica de la regió valenciana".

Història[editar | editar còdic]

El temple va ser construït entre els anys 1265 i 1343, encara que no va estar totalment acabat fins a l'any 1593 quan va ser consagrat pel bisbe de Tortosa, morellà de naixement, Gaspar Punter.

En esta iglésia varen realisar-se pontificals en l'época del Cisma d'Occident, pel Papa Benet XIII, aixina com l'episodi de la cimera entre este papa i el rei Ferran d'Antequera propiciada per fra Vicent Ferrer.

Interior[editar | editar còdic]

Compta en una planta de tres naus en els seus corresponents absis. En un dels costats (el de l'evangeli) hi ha capelles entre els grossos contraforts, mentres que a l'atre costat (el de l'epístola) es disposen dos portades.

En l'interior destaquen els grans pilars que sustenten les voltes de creueria. Menció especial mereix el cor i la seua escala de caragol, situat atípicament en el penúltim tram, que presenta uns arcs rebaixats i una volta estrellada. En la part posterior del cor, es pot vore esculpit en forma de fris el Pòrtic de la Glòria. També són de destacar: l'altar major, les seus tres roses en vidrieres originals de l'Escola valenciana del sigle XIV i l'orgue de Francisco Turull.

Altar major[editar | editar còdic]

L'altar major és un grandiós retaule, dorat i en pintures que representen l'Assunció, l'Adoració dels Reis Macs, la celebració de la primera missa en Morella despuix de la Reconquesta i el lliurament del Lignum crucis per Jaume el Just, entre atres.

Cor[editar | editar còdic]

En el segon tram de la nau central i en alt, es situa el magnífic cor. La seua volta, plana, resalta la dificultat d'esta obra arquitectònica.

S'hi arriba per mig d'una escala que s'enrosca a la tercera columna. Els relleus historiats de l'escala són obra d'Antoni Sancho (1470) i de l'italià Juseph Beli, de qui és també el juí final del rerecor.

El cor va ser planejat i eixecutat pel morellà Pere Segarra entre els anys 1406 i 1426.

Exterior[editar | editar còdic]

En l'exterior, en ell mur de la part dreta, destaquen les dos portades laterals i que són l'únic accés a l'interior. Les dos portades, adornades en estàtues, i es varen dur a terme en el sigle XIV. La major, nomenada porta dels Apòstols presenta en els extrems elements renaixentistes en la decoració d'una intervenció posterior i una estàtua de la Mare de Deu. La menor, és de traça més refinada per lo que fa a la decoració i conté l'estàtua de Santa Úrsula. Tant l'estàtua de la Mare de Deu com la de Santa Úrsula són del sigle XIV