Diferència entre les revisions de "Iglésia d'El Salvador de Borriana"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'conquesta' a 'conquista') |
|||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | ''' | + | [[File:Església del Salvador de Borriana 09.JPG|thumb|250px|Iglésia d'El Salvador]] |
| + | |||
| + | '''L'iglésia parroquial de El Salvador''' de [[Borriana]] és un clar exponent de l'arquitectura gotica migeval de la Baixa Edat Mija. | ||
[[Jaume I]] ans de la conquista de la vila de Borriana, cap a la primera mitat del [[sigle XIII]], ordena la seua fundació com a iglésia parroquial, sent de les primeres que se construiran. El temple reflexa cert estil de fortalea –són les iglésies conegudes com de “reconquista”-. | [[Jaume I]] ans de la conquista de la vila de Borriana, cap a la primera mitat del [[sigle XIII]], ordena la seua fundació com a iglésia parroquial, sent de les primeres que se construiran. El temple reflexa cert estil de fortalea –són les iglésies conegudes com de “reconquista”-. | ||
| + | |||
| + | La parròquia del Salvador rep el títul de Basílica Menor des del [[17 de maig]] de l'any [[2013]]. | ||
== Elements més interessants == | == Elements més interessants == | ||
Els elements més interessants d’este monument, els quals li donen singularitat arquitectonica són: | Els elements més interessants d’este monument, els quals li donen singularitat arquitectonica són: | ||
| − | *Una nau única, de forma de salo, orientada a | + | * Una nau única, de forma de salo, orientada a l'eixida del [[sol]] i en capelles entre els contraforts. |
| − | *Un gran absit poligonal sense girola, | + | * Un gran absit poligonal sense girola, d'estil gotic primitiu, segmentat en set espais i cobert per volta de creueria. |
La frontera principal, que recau a la plaça Major, te dos portades: | La frontera principal, que recau a la plaça Major, te dos portades: | ||
| − | *La de El Salvador, barroca del [[sigle XVIII]]. | + | * La de El Salvador, barroca del [[sigle XVIII]]. |
| − | *La de les Columnes d’estil rococo. | + | * La de les Columnes d’estil rococo. |
Als peus de la nau principal, en un accés independent, s’anexa una capella neoclàssica de planta quadrangular en forma de creu grega i cupula sobre el creuer, és la Capella de la Comunio. | Als peus de la nau principal, en un accés independent, s’anexa una capella neoclàssica de planta quadrangular en forma de creu grega i cupula sobre el creuer, és la Capella de la Comunio. | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | Esta decorada en pintures al fresc de [[Josep Vergara]] i fon acabada en [[1762]]. El campanar o Torre de les Campanes, construït en la segona mitat del [[sigle XIV]], presenta un cos octogonal que s’alca sobre una base quadrada; el seu remat es d’estil barroc realisat en época posterior ([[sigle XVIII]]). | + | Esta decorada en pintures al fresc de [[Josep Vergara]] i fon acabada en l'any [[1762]]. El campanar o Torre de les Campanes, construït en la segona mitat del [[sigle XIV]], presenta un cos octogonal que s’alca sobre una base quadrada; el seu remat es d’estil barroc realisat en época posterior ([[sigle XVIII]]). |
| − | Per últim, situada junt a la primera absidiola, al costat de | + | Per últim, situada junt a la primera absidiola, al costat de l'Evangeli i feta en fabrica de pedra sellar, naix la Torre del Caragol. El seu orige és fundacional fins arribar al nivell de la terraca, a partir d’ací s’ha realisat una intervenció sobreelevantla en rajola. |
== Llum de les Imagens == | == Llum de les Imagens == | ||
En les intervencions artistiques dels restauradors per a l'exposició de La [[Llum de les Imagens]], se destaca la recuperació de les decoracions originals d’esta iglésia considerada des de [[1969]] monument nacional. | En les intervencions artistiques dels restauradors per a l'exposició de La [[Llum de les Imagens]], se destaca la recuperació de les decoracions originals d’esta iglésia considerada des de [[1969]] monument nacional. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Forner Tichell, V., Familia de los Viciana. (Estudios histórico-críticos), Ajuntament de Borriana, Valéncia 1922 | ||
| + | * Gil Cabrera, J. L., "Notes per a un millor coneixement de l'iglésia parroquial del Salvador de Burriana", dins Commemoració del XXX aniversari del Museu Arqueològic Comarcal de la Plana Baixa. Burriana (1967-1997). Castelló: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana i Ajuntament de Burriana, 2000 | ||
| + | * Martí de Viciana, R., Crónica de la Ínclita y Coronada Ciudad de Valencia, Tercera Parte. Valéncia: Reimpressió facsímil de l'edició de 1564, feta pel Departament d'Història Moderna de la Universitat de Valéncia baix la direcció de S. García Martínez; 1972 | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Burns, Robert, S.J. El Reino de Valencia en el siglo XIII (Iglesia y Sociedad) Vol. I. Valéncia: Del Sénia al Segura, 1982 | ||
| + | * De María, CD., P. Ramón, El «Repartiment» de Burriana y Villarreal. Castelló: Societat Catellonenca de Cultura, 1935 | ||
| + | * Fumanal I Pagès, M. À., "La capçalera de Santa Maria (el Salvador) de Borriana", 2013, p. 11-31 | ||
| + | * Garcia Edo, V., Llibre de Privilegis de Borriana (1233 – 1350). Borriana: Magnífic Ajuntament, 1989 | ||
| + | * García Egea, Mª Teresa, La Visita Pastoral a la Diócesis de Tortosa del Obispo Paholac, 1314. Castelló: Diputació de Castelló, 1993 | ||
| + | * Gil Cabrera, J. L., "La Iglesia del Salvador", dins Burriana. Guía de Monumentos. Castelló: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana i Ajuntament de Borriana, 1996 | ||
| + | * Sarthou Carreres, C., Geografía General del Reino de Valencia, Barcelona, 1913 | ||
| + | * Serrano García, R., Catálogo del Archivo Histórico de la Parroquia de El Salvador de Burriana, Borriana: Ajuntament,1996 | ||
| + | * Zaragozá Catalán, A., Arquitectura Gótica Valenciana siglos XIII-XV, t. I. Valéncia: Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana, Direcció General de Promoció Cultural i Patrimoni Artístic, 2000 | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Church of El Salvador, Burriana}} | ||
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] | [[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] | ||
[[Categoria:Arquitectura valenciana]] | [[Categoria:Arquitectura valenciana]] | ||
Última revisió del 23:34 17 jul 2023
L'iglésia parroquial de El Salvador de Borriana és un clar exponent de l'arquitectura gotica migeval de la Baixa Edat Mija.
Jaume I ans de la conquista de la vila de Borriana, cap a la primera mitat del sigle XIII, ordena la seua fundació com a iglésia parroquial, sent de les primeres que se construiran. El temple reflexa cert estil de fortalea –són les iglésies conegudes com de “reconquista”-.
La parròquia del Salvador rep el títul de Basílica Menor des del 17 de maig de l'any 2013.
Elements més interessants[editar | editar còdic]
Els elements més interessants d’este monument, els quals li donen singularitat arquitectonica són:
- Una nau única, de forma de salo, orientada a l'eixida del sol i en capelles entre els contraforts.
- Un gran absit poligonal sense girola, d'estil gotic primitiu, segmentat en set espais i cobert per volta de creueria.
La frontera principal, que recau a la plaça Major, te dos portades:
- La de El Salvador, barroca del sigle XVIII.
- La de les Columnes d’estil rococo.
Als peus de la nau principal, en un accés independent, s’anexa una capella neoclàssica de planta quadrangular en forma de creu grega i cupula sobre el creuer, és la Capella de la Comunio.
Història[editar | editar còdic]
Esta decorada en pintures al fresc de Josep Vergara i fon acabada en l'any 1762. El campanar o Torre de les Campanes, construït en la segona mitat del sigle XIV, presenta un cos octogonal que s’alca sobre una base quadrada; el seu remat es d’estil barroc realisat en época posterior (sigle XVIII).
Per últim, situada junt a la primera absidiola, al costat de l'Evangeli i feta en fabrica de pedra sellar, naix la Torre del Caragol. El seu orige és fundacional fins arribar al nivell de la terraca, a partir d’ací s’ha realisat una intervenció sobreelevantla en rajola.
Llum de les Imagens[editar | editar còdic]
En les intervencions artistiques dels restauradors per a l'exposició de La Llum de les Imagens, se destaca la recuperació de les decoracions originals d’esta iglésia considerada des de 1969 monument nacional.
Referències[editar | editar còdic]
- Forner Tichell, V., Familia de los Viciana. (Estudios histórico-críticos), Ajuntament de Borriana, Valéncia 1922
- Gil Cabrera, J. L., "Notes per a un millor coneixement de l'iglésia parroquial del Salvador de Burriana", dins Commemoració del XXX aniversari del Museu Arqueològic Comarcal de la Plana Baixa. Burriana (1967-1997). Castelló: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana i Ajuntament de Burriana, 2000
- Martí de Viciana, R., Crónica de la Ínclita y Coronada Ciudad de Valencia, Tercera Parte. Valéncia: Reimpressió facsímil de l'edició de 1564, feta pel Departament d'Història Moderna de la Universitat de Valéncia baix la direcció de S. García Martínez; 1972
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Burns, Robert, S.J. El Reino de Valencia en el siglo XIII (Iglesia y Sociedad) Vol. I. Valéncia: Del Sénia al Segura, 1982
- De María, CD., P. Ramón, El «Repartiment» de Burriana y Villarreal. Castelló: Societat Catellonenca de Cultura, 1935
- Fumanal I Pagès, M. À., "La capçalera de Santa Maria (el Salvador) de Borriana", 2013, p. 11-31
- Garcia Edo, V., Llibre de Privilegis de Borriana (1233 – 1350). Borriana: Magnífic Ajuntament, 1989
- García Egea, Mª Teresa, La Visita Pastoral a la Diócesis de Tortosa del Obispo Paholac, 1314. Castelló: Diputació de Castelló, 1993
- Gil Cabrera, J. L., "La Iglesia del Salvador", dins Burriana. Guía de Monumentos. Castelló: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana i Ajuntament de Borriana, 1996
- Sarthou Carreres, C., Geografía General del Reino de Valencia, Barcelona, 1913
- Serrano García, R., Catálogo del Archivo Histórico de la Parroquia de El Salvador de Burriana, Borriana: Ajuntament,1996
- Zaragozá Catalán, A., Arquitectura Gótica Valenciana siglos XIII-XV, t. I. Valéncia: Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana, Direcció General de Promoció Cultural i Patrimoni Artístic, 2000
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia d'El Salvador de Borriana.