Iglésia d'El Salvador de Borriana

Iglésia d'El Salvador

L'iglésia parroquial de El Salvador de Borriana és un clar exponent de l'arquitectura gotica migeval de la Baixa Edat Mija.

Jaume I ans de la conquista de la vila de Borriana, cap a la primera mitat del sigle XIII, ordena la seua fundació com a iglésia parroquial, sent de les primeres que se construiran. El temple reflexa cert estil de fortalea –són les iglésies conegudes com de “reconquista”-.

La parròquia del Salvador rep el títul de Basílica Menor des del 17 de maig de l'any 2013.

Elements més interessantsEditar

Els elements més interessants d’este monument, els quals li donen singularitat arquitectonica són:

  • Una nau única, de forma de salo, orientada a l'eixida del sol i en capelles entre els contraforts.
  • Un gran absit poligonal sense girola, d'estil gotic primitiu, segmentat en set espais i cobert per volta de creueria.

La frontera principal, que recau a la plaça Major, te dos portades:

  • La de El Salvador, barroca del sigle XVIII.
  • La de les Columnes d’estil rococo.

Als peus de la nau principal, en un accés independent, s’anexa una capella neoclàssica de planta quadrangular en forma de creu grega i cupula sobre el creuer, és la Capella de la Comunio.

HistòriaEditar

Esta decorada en pintures al fresc de Josep Vergara i fon acabada en l'any 1762. El campanar o Torre de les Campanes, construït en la segona mitat del sigle XIV, presenta un cos octogonal que s’alca sobre una base quadrada; el seu remat es d’estil barroc realisat en época posterior (sigle XVIII).

Per últim, situada junt a la primera absidiola, al costat de l'Evangeli i feta en fabrica de pedra sellar, naix la Torre del Caragol. El seu orige és fundacional fins arribar al nivell de la terraca, a partir d’ací s’ha realisat una intervenció sobreelevantla en rajola.

Llum de les ImagensEditar

En les intervencions artistiques dels restauradors per a l'exposició de La Llum de les Imagens, se destaca la recuperació de les decoracions originals d’esta iglésia considerada des de 1969 monument nacional.

ReferènciesEditar

  • Forner Tichell, V., Familia de los Viciana. (Estudios histórico-críticos), Ajuntament de Borriana, Valéncia 1922
  • Gil Cabrera, J. L., "Notes per a un millor coneixement de l'iglésia parroquial del Salvador de Burriana", dins Commemoració del XXX aniversari del Museu Arqueològic Comarcal de la Plana Baixa. Burriana (1967-1997). Castelló: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana i Ajuntament de Burriana, 2000
  • Martí de Viciana, R., Crónica de la Ínclita y Coronada Ciudad de Valencia, Tercera Parte. Valéncia: Reimpressió facsímil de l'edició de 1564, feta pel Departament d'Història Moderna de la Universitat de Valéncia baix la direcció de S. García Martínez; 1972

BibliografiaEditar

  • Burns, Robert, S.J. El Reino de Valencia en el siglo XIII (Iglesia y Sociedad) Vol. I. Valéncia: Del Sénia al Segura, 1982
  • De María, CD., P. Ramón, El «Repartiment» de Burriana y Villarreal. Castelló: Societat Catellonenca de Cultura, 1935
  • Fumanal I Pagès, M. À., "La capçalera de Santa Maria (el Salvador) de Borriana", 2013, p. 11-31
  • Garcia Edo, V., Llibre de Privilegis de Borriana (1233 – 1350). Borriana: Magnífic Ajuntament, 1989
  • García Egea, Mª Teresa, La Visita Pastoral a la Diócesis de Tortosa del Obispo Paholac, 1314. Castelló: Diputació de Castelló, 1993
  • Gil Cabrera, J. L., "La Iglesia del Salvador", dins Burriana. Guía de Monumentos. Castelló: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana i Ajuntament de Borriana, 1996
  • Sarthou Carreres, C., Geografía General del Reino de Valencia, Barcelona, 1913
  • Serrano García, R., Catálogo del Archivo Histórico de la Parroquia de El Salvador de Burriana, Borriana: Ajuntament,1996
  • Zaragozá Catalán, A., Arquitectura Gótica Valenciana siglos XIII-XV, t. I. Valéncia: Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana, Direcció General de Promoció Cultural i Patrimoni Artístic, 2000

Enllaços externsEditar

Commons