Iglésia d'El Salvador de Borriana
L’iglesia parroquial de El Salvador de Borriana es un clar exponent de l’arquitectura gotica migeval de la Baixa Edat Mija.
Jaume I a rant de la conquista de la vila de Borriana, cap a la primera mitat del segle XIII, ordena la seua fundacio com a iglesia parroquial, sent de les primeres que se construiran. El temple reflexa cert estil de fortalea –son les iglesias conegudes com de “reconquesta”-.
Elements mes interessants
Els elements mes interessants d’este monument, els quals li donen singularitat arquitectonica son:
- Una nau unica, de forma de salo, orientada a l’eixida del sol i en capelles entre els contraforts.
- Un gran absit poligonal sense girola, d’esil gotic primitiu, segmentat en set espais i cobert per volta de creueria.
La frontera principal, que recau a la plaça Major, te dos portades:
- La de El Salvador, barroca del segle XVIII.
- La de les Columnes d’estil rococo.
Als peus de la nau principal, en un acces independent, s’anexa una capella neoclassica de planta quadrangular en forma de creu grega i cupula sobre el creuer, es la Capella de la Comunio.
Historia
Esta decorada en pintures al fresc de Josep Vergara i fon acabada en 1762. El campanar o Torre de les Campanes, construit en la segona mitat del segle XIV, presenta un cos octogonal que s’alca sobre una base quadrada; el seu remat es d’estil barroc realisat en epoca posterior (segle XVIII).
Per ultim, situada junt a la primera absidiola, al costat de l’Evangeli i feta en fabrica de pedra sellar, naix la Torre del Caragol. El seu orige es fundacional fins arribar al nivell de la terraca, a partir d’aci s’ha realisat una intervencio sobreelevantla en rajola.
Llum de les Imagens
En les intervencions artistiques dels restauradors per a l'exposicio de La Llum de les Imagens, se destaca la recuperacio de les decoracions originals d’esta iglesia considerada des de 1969 monument nacional.