Diferència entre les revisions de "Iglésia de Boyana"
(Text reemplaça - 'Iglésia Ortodoxa' a 'Iglésia ortodoxa') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Boyana Church.jpg|391px|right]] | [[Archiu:Boyana Church.jpg|391px|right]] | ||
| − | L''''iglésia de Boyana''' és una iglésia [[Iglésia | + | L''''iglésia de Boyana''' és una iglésia [[Iglésia ortodoxa Búlgara|ortodoxa búlgara]] [[Edat Mija|migeval]] situada en les afores de [[Sofia]] ([[Bulgària]]), en el barri de [[Boyana]], al peu del massiç de [[Vitosha]]. |
L'edifici, de dos pisos, està format per tres ales. L'ala este va ser construïda a finals del [[sigle X]] o principis del [[sigle XI|XI]]. En el [[sigle XIII]], durant el [[Història de Bulgària|Segon Imperi búlgar]], es va afegir l'ala central. L'iglésia es va completar en l'ala oest a mitan [[sigle XIX]]. | L'edifici, de dos pisos, està format per tres ales. L'ala este va ser construïda a finals del [[sigle X]] o principis del [[sigle XI|XI]]. En el [[sigle XIII]], durant el [[Història de Bulgària|Segon Imperi búlgar]], es va afegir l'ala central. L'iglésia es va completar en l'ala oest a mitan [[sigle XIX]]. | ||
Revisió de 02:57 4 nov 2022
L'iglésia de Boyana és una iglésia ortodoxa búlgara migeval situada en les afores de Sofia (Bulgària), en el barri de Boyana, al peu del massiç de Vitosha.
L'edifici, de dos pisos, està format per tres ales. L'ala este va ser construïda a finals del sigle X o principis del XI. En el sigle XIII, durant el Segon Imperi búlgar, es va afegir l'ala central. L'iglésia es va completar en l'ala oest a mitan sigle XIX.
L'iglésia és célebre per les seues frescs, realisats en l'any 1259 sobre uns atres més antics. Representen un dels eixemples més complets i millor conservats de l'art migeval d'Europa Oriental. En total, són 89 escenes en doscentes quaranta figures humanes. L'autor és desconegut, pero provablement pertanyia a la escola de Tarnovo.
Díhuit escenes del nàrtex, que ilustren la vida de Sant Nicolás, contenen detalls de la societat de l'época: En El milacre en la mar, el barco i els capells dels mariners recorden a la flota veneciana.
Els frescs han segut restaurats successivament entre els anys 1912 i 1915, en 1934, en 'any 1944 i entre 1977 i 2006.
El monument va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en l'any 1979.