Diferència entre les revisions de "Iglésia de Santa María Magdalena (l'Ollería)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'epoca' a 'época')
m (Text reemplaça - 'fachada' a 'frontera')
Llínea 15: Llínea 15:
  
 
Hi ha atra portada lateral, nomenada "Els Grisons", de menor tamany a la que s'accedix per una escalinata.
 
Hi ha atra portada lateral, nomenada "Els Grisons", de menor tamany a la que s'accedix per una escalinata.
La torre es troba a la dreta de la fachada, te quatre cossos sent l'últim el de campanes.
+
La torre es troba a la dreta de la frontera, te quatre cossos sent l'últim el de campanes.
 
La fabrica del conjunt és de mamposteria presa en barreja de calç i cadiram de pedra calcarea en les cantonades i els contraforts.
 
La fabrica del conjunt és de mamposteria presa en barreja de calç i cadiram de pedra calcarea en les cantonades i els contraforts.
  
 
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
 
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]

Revisió de 01:57 13 jun 2013

Archiu:IglesiaSantaMariaMagdalenaOlleria.jpg
Iglesia Santa María Magdalena de l'Olleria

L'Iglesia parroquial de Santa María Magdalena es situa a l'est del casc antic del municipi de l'Olleria (Provincia de Valéncia, Espanya). Es tracta d'un edifici religiós construït en el segle XVI en estil barroc, si be en reconstruccions corresponents als segles XVII i XVIII. Este monument, esta declarar B.I.C. (Be d'Interes Cultural)

Este municipi fon en orige una alqueria, segons apareix en el llibre del repartiment, pertanyent al municipi de Xàtiva fins el segle XVI. Obtenint el titul de vila en 1583, nomenada vila real per Felip II en 1588. Se desconeix la data de la seua construcció, provablement despres de la guerra de les Germanies 1516 i abans de 1566, ya que en eixe any apareix nomenada en les visites pastorals.

Descripció

Archiu:IglesiaMariaMagdalena.jpg
Torre Iglesia Santa María Magdalena de l'Olleria

Es tracta d'una iglesia d'una sola nau en capçalera poligonal i capelles entre contraforts. Presenta quatre trams coberts en volta de creueria, mentres que la capçalera se cobrix en una volta estrelada.

La capella de la Comunio, en el costat de l'epistola, te acces des de la segona corsia, i presenta una cupula. Tant esta capella com la sacristia i el trasagrari són d'una época posterior, realisats entre els segles XVII i XVIII, ya que presenten una fabrica diferent. A l'interior va patir una renovació del segle XVIII, provablement el terremot de 1748 afectà a la volta de l'iglesia i fon llavors quan se realisaren reformes al gust de l'época. Per aixo presenta una serie d'estucs i pintures barroques.

A l'exterior destaca la frontera i la torre, abdos arrematats per un muronat decoratiu. La portada, a modo d'arc triumfal doble presenta en els flancs semicolumnes entre les que se disponen veneres. Se combinen en la portada els tres ordens arquitectoniques, toscà en els pilastres, jonic en la columna central entre els arcs d'entrada i corinti en les columnes laterals. En la part superior es situa el relleu de Santa María Magdalena reclinada. La portada presenta un ric tractament decoratiu a base de maixquerons, putti i harpies.

Hi ha atra portada lateral, nomenada "Els Grisons", de menor tamany a la que s'accedix per una escalinata. La torre es troba a la dreta de la frontera, te quatre cossos sent l'últim el de campanes. La fabrica del conjunt és de mamposteria presa en barreja de calç i cadiram de pedra calcarea en les cantonades i els contraforts.