Ignacio Pinazo Martínez

Ignacio Pinazo Martínez (Valéncia, 1883 - Godella, 1970) fon un afamat escultor valencià. Fon fill del també afamat pintor Ignacio Pinazo Camarlench.

Biografia

Als 9 anys començà la seua carrera artística de la mà de son pare, i posteriorment estudiaria en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia fins que va abandonar els seus estudis per a dedicar-se a l'escultura.

En l'any 1900 es trasllada a Madrit a on ingressaria en el Taller de Marià Benlliure. Quatre anys despuix retornaria a la seua ciutat natal a on va obtindre una pensió de la Diputació de Valéncia per a seguir la seua carrera en Roma (Itàlia). Una de les seues primeres obres fon El gravador Esteve.

En 1915 obté la Segona Medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts per l'escultura El Saque.

Estigué interessat en l'art estatutori barroc i del neoclàssic adoptant característiques d'atres artistes com Alonso Cano.

En 1942 va realisar l'image de Nostre Pare Jesús Nazareno per a la Confraria de Jesús Nazareno de la Semana Santa de Cieza (Múrcia).

En 1950 va realisar el bust de mig cos en capa de Pedro Muñoz Seca situat en la localitat natal del comediògraf, El Puerto de Santa María (Càdis).

En 1969 fon nomenat Acadèmic de Belles Arts i va obtindre vàries condecoracions a nivell nacional i internacional.

Obra

Obres destacades de Ignacio Pinazo Martínez:

• El gravador Esteve
• El Saque
• L'Enigma
• Ofrena
• Flor de Valéncia
• Cap de llaurador valencià
• Fantasia sobre la Dama d'Elig, etc...

Falliment

Pinazo fallí en l'any 1970 en la població valenciana de Godella.

Enllaços externs

• Ignacio Pinazo Martínez en Wikipedia