Illa de Benidorm

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Vista de l'illa des de Benidorm

L'Illa de Benidorm és una illa chicoteta situada enfront de la costa de Benidorm (Marina Baixa). Posseeix un elevat interés ecològic, paisagístic i mig ambiental. Es troba a unes dos milles nàutiques des del port de Benidorm.

Actualment no té població estable, donat que allí no dormen ni els empleats del restaurant ni els tripulants dels barcos que fan el trayecte des del port de Benidorm.

Història

Cap a l'any 1830 l'illa servia com a refugi a diverses famílies de Benidorm i La Vila Joyosa, fugides de les seues poblacions davant d'una epidèmia de còlera. Sigles abans, els pirates la utilisaven com a base per als seus atacs a poblacions costaneres.

L'Illa sempre ha tengut una gran riquea piscícola i un fondo submarí molt envejat per a submarinistes i bucejadors. L'explotació de les aigües dels voltants sempre va estar reservat a Benidorm fins a l'any 1506, quan es va fer extensiu d'este privilegi a la Vila Joyosa.

Flora i fauna

Entre les aus que nien en l'illa destaca l'escateret. La fauna també la componen: la sargantana ibèrica, la falzia pàlida, busqueretes de cap negre, el falcó pelegrí, entre atres. Respecte a la flora de l'illa destaca l'olivera, l'aladern, el Mantell de la Verge Maria, el malví marí, la bufera, el pi blanc, la sosa fina, la ceba marina, la vareta de San Josep, etc.

La Llosa

És una illa submarina situada aproximadament a 300 m al sur de l'illa. La seua part més alta queda a 6 m de la superfície, mentres que a la seua base s'arriben profunditats superiors als 30 metros. Les condicions ambientals de lluminositat i hidrodinamisme, unides a l'heterogeneïtat espacial, conformen un hàbitat de singular importància. És freqüentat per espècies depredadores com el verderol (Seriola dumerili), l'espet (Sphyraena sphyraena), déntol (Dentex dentex), Boga (Boops boops) i atres peixets que són el seu principal aliment. Aixina mateix constituïx un important refugi d'atres espècies més sedentàries com les morenes, els polps, distintes espècies de sarts, etc. El component vegetal està representat por diverses espècies d'algues fotòfiles infralitorals.

Llegenda de l'illa

Circulen històries mitològiques sobre el seu orige relacionades en el jagant Rotlà. La llegenda més popular es referix a que Rotlà es va enamorar d'una bella dama a la qual va voler profundament. A la volta, l'amant va caure malalta i a soles semblava sobreviure en els raigs del sol. Rotlà, desesperat, colpejà la montanya del Puig Campana (la coltellada que provocà és visible i famosa, coneguda com la Coltellada de Rotlan) i el tros va viajar a la mar formant l'illa i aixina retardar la posta de sol durant uns minuts. Més tart arribà l'inevitable final i el jagant temut portà el cos de la seua dona fins a l'illa perqué allí descansara deixant ofegar al seu costat i poder aixina quedar-se agafats de la mà eternament.

Enllaços externs

Commons