Diferència entre les revisions de "Immaculada Concepció"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «El dogma de l''''Inmaculada Concepció''', també conegut com a Puríssima Concepció, és una creència del catolicisme que sosté que Maria, mare de [[Jesús]...»)
 
Llínea 9: Llínea 9:
 
La definició del dogma, continguda en la bula ''Ineffabilis Deus'', de 8 de decembre de 1854, diu lo següent:
 
La definició del dogma, continguda en la bula ''Ineffabilis Deus'', de 8 de decembre de 1854, diu lo següent:
  
{{Cita|(...) ''Per a honra de la Santíssima Trinitat, per a l'alegria de l'Iglésia catòlica, en l'autoritat del nostre Senyor Jesucrist, en la dels Sants Apòstols Pere i Pau i en la nostra: Definim, afirmem i pronunciem que la doctrina que sosté que la Santíssima Mare de Deu va ser preservada immune de tota taca de culpa original des del primer instant de la seua concepció, per singular privilegi i gràcia de Deu Omnipotent, en atenció als mèrits de Crist-Jesús, Salvador del gènero humà, ha segut revelada per Deu i per tant deu ser ferm i constantment creguda per tots els fidels. Per la qual cosa, si algun tinguera la temeritat, la qual cosa Deu no permeta, de dubtar en el seu cor lo que per Nos ha segut definit, sàpia i entenga que el seu propi juí ho condena, que la seua fe ha naufragat i que ha caigut de l'unitat de l'Iglésia i que si ademés gosaren manifestar de paraula o per escrit o d'una atra qualsevol manera externa lo que sentiren en el seu cor, per lo mateixa queden subjectes a les penes establides pel dret''}}
+
{{Cita|(...) ''Per a honra de la Santíssima Trinitat, per a l'alegria de l'Iglésia catòlica, en l'autoritat del nostre Senyor Jesucrist, en la dels Sants Apòstols Pere i Pau i en la nostra: Definim, afirmem i pronunciem que la doctrina que sosté que la Santíssima Mare de Deu va ser preservada immune de tota taca de culpa original des del primer instant de la seua concepció, per singular privilegi i gràcia de Deu Omnipotent, en atenció als mèrits de Crist-Jesús, Salvador del gènero humà, ha segut revelada per Deu i per tant deu ser ferm i constantment creguda per tots els fidels. Per la qual cosa, si algun tinguera la temeritat, la qual cosa Deu no permeta, de dubtar en el seu cor lo que per Nos ha segut definit, sàpia i entenga que el seu propi juí ho condena, que la seua fe ha naufragat i que ha caigut de l'unitat de l'Iglésia i que si ademés gosaren manifestar de paraula o per escrit o d'una atra qualsevol manera externa lo que sentiren en el seu cor, per lo mateixa queden subjectes a les penes establides pel dret.''}}
  
 
L'historiador i catedràtic francés Louis Baunard narra lo següent:
 
L'historiador i catedràtic francés Louis Baunard narra lo següent:
  
{{Cita|''Pio IX, contemplant la mar agitada de Gaeta, va escoltar i va meditar les paraules del cardenal Luigi Lambruschini: 'Beatíssim Pare, Vosté no podrà curar el món sino en la proclamació del dogma de l'Inmaculada Concepció. Només esta definició dogmàtica podrà restablir el sentit de les veritats cristianes i retraure les inteligències de les sendes del naturalisme en les que es perden''}}
+
{{Cita|''Pio IX, contemplant la mar agitada de Gaeta, va escoltar i va meditar les paraules del cardenal Luigi Lambruschini: 'Beatíssim Pare, Vosté no podrà curar el món sino en la proclamació del dogma de l'Inmaculada Concepció. Només esta definició dogmàtica podrà restablir el sentit de les veritats cristianes i retraure les inteligències de les sendes del naturalisme en les que es perden.''}}
 +
 
 +
L'historiador Francesco Guglieta, expert en la vida de [[Pio IX]], senyala que el tema del naturalisme, que despreciava tota veritat sobrenatural, podria considerar-se com la qüestió de fondo que va impulsar al [[Papa]] a la proclamació del dogma: L'afirmació de la Concepció Inmaculada de la Verge posava sòlides bases per a afirmar i consolidar la certea de la primacia de la Gràcia i de l'obra de la Providència en la vida dels hòmens. Guglieta senyala que Pio IX, pese al seu entusiasme, va acollir l'idea de realisar una consulta en l'episcopat mundial, que va expressar el seu semblar positiu, i va portar finalment a la proclamació del dogma.
 +
 
 +
== Enllaços externs ==

Revisió de 12:41 8 dec 2016

El dogma de l'Inmaculada Concepció, també conegut com a Puríssima Concepció, és una creència del catolicisme que sosté que Maria, mare de Jesús, a diferència de tots els demés sers humans, no va ser alcançada pel pecat original sino que, des del primer instant de la seua concepció, va estar lliure de tot pecat.

No deu confondre's esta doctrina en la doctrina de la maternitat virginal de Maria, que sosté que Jesús va ser concebut sense intervenció de varó i que Maria va permanéixer verge abans, durant i despuix de l'embaràs.

En desenrollar la doctrina de l'Inmaculada Concepció, l'Iglésia Catòlica contempla la posició especial de Maria per ser mare de Crist, i sosté que Deu va preservar a Maria de tot pecat i, encara més, lliure de tota taca o efecte del pecat original, que havia de transmetre's a tots els hòmens per ser descendents d'Adán i Eva, en atenció a que anava a ser la mare de Jesús, que és també Deu. La doctrina reafirma en l'expressió plena de gràcia (Gratia Plena) continguda en la salutació de l'arcàngel Gabriel (Lc. 1,28), i recollida en l'oració de l'Au María, este aspecte de ser lliure de pecat per la gràcia de Deu.

Definició

La definició del dogma, continguda en la bula Ineffabilis Deus, de 8 de decembre de 1854, diu lo següent:

(...) Per a honra de la Santíssima Trinitat, per a l'alegria de l'Iglésia catòlica, en l'autoritat del nostre Senyor Jesucrist, en la dels Sants Apòstols Pere i Pau i en la nostra: Definim, afirmem i pronunciem que la doctrina que sosté que la Santíssima Mare de Deu va ser preservada immune de tota taca de culpa original des del primer instant de la seua concepció, per singular privilegi i gràcia de Deu Omnipotent, en atenció als mèrits de Crist-Jesús, Salvador del gènero humà, ha segut revelada per Deu i per tant deu ser ferm i constantment creguda per tots els fidels. Per la qual cosa, si algun tinguera la temeritat, la qual cosa Deu no permeta, de dubtar en el seu cor lo que per Nos ha segut definit, sàpia i entenga que el seu propi juí ho condena, que la seua fe ha naufragat i que ha caigut de l'unitat de l'Iglésia i que si ademés gosaren manifestar de paraula o per escrit o d'una atra qualsevol manera externa lo que sentiren en el seu cor, per lo mateixa queden subjectes a les penes establides pel dret.

L'historiador i catedràtic francés Louis Baunard narra lo següent:

Pio IX, contemplant la mar agitada de Gaeta, va escoltar i va meditar les paraules del cardenal Luigi Lambruschini: 'Beatíssim Pare, Vosté no podrà curar el món sino en la proclamació del dogma de l'Inmaculada Concepció. Només esta definició dogmàtica podrà restablir el sentit de les veritats cristianes i retraure les inteligències de les sendes del naturalisme en les que es perden.

L'historiador Francesco Guglieta, expert en la vida de Pio IX, senyala que el tema del naturalisme, que despreciava tota veritat sobrenatural, podria considerar-se com la qüestió de fondo que va impulsar al Papa a la proclamació del dogma: L'afirmació de la Concepció Inmaculada de la Verge posava sòlides bases per a afirmar i consolidar la certea de la primacia de la Gràcia i de l'obra de la Providència en la vida dels hòmens. Guglieta senyala que Pio IX, pese al seu entusiasme, va acollir l'idea de realisar una consulta en l'episcopat mundial, que va expressar el seu semblar positiu, i va portar finalment a la proclamació del dogma.

Enllaços externs