Diferència entre les revisions de "Inecuació"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | |||
− | |||
De la mateixa manera en que es fa la diferència de [[Igualtat matemàtica|igualtat]] i [[equació]], una inecuació que és vàlida per a totes les variables es diu '''inecuació incondicional''' i les que són vàlides solament per a alguns valors de les variables es coneixen com a '''inecuació condicionals'''.<ref>Fleming, Varberg, p.137.</ref> Els valors que verifiquen la desigualtat, són les seues ''solucions''. | De la mateixa manera en que es fa la diferència de [[Igualtat matemàtica|igualtat]] i [[equació]], una inecuació que és vàlida per a totes les variables es diu '''inecuació incondicional''' i les que són vàlides solament per a alguns valors de les variables es coneixen com a '''inecuació condicionals'''.<ref>Fleming, Varberg, p.137.</ref> Els valors que verifiquen la desigualtat, són les seues ''solucions''. | ||
* Eixemple d'inecuació incondicional: <math> |x| \le |x|+|i| </math>. | * Eixemple d'inecuació incondicional: <math> |x| \le |x|+|i| </math>. | ||
* Eixemple d'inecuació condicional: <math> -2x+7<2 </math>. | * Eixemple d'inecuació condicional: <math> -2x+7<2 </math>. | ||
− | |||
== Clasificació == | == Clasificació == | ||
Llínea 13: | Llínea 10: | ||
** etc. | ** etc. | ||
− | *Segons la potència de l'incògnita, | + | * Segons la potència de l'incògnita, |
** De primer grau o llineal. Quan el major exponent de l'incògnita de la inecuació és un. Eixemple: <math>x+1<0</math>. | ** De primer grau o llineal. Quan el major exponent de l'incògnita de la inecuació és un. Eixemple: <math>x+1<0</math>. | ||
** De segon gradu o quadràtica. Quan el major exponent de qualsevol de les seues incògnites és dos. Eixemple: <math>x^2+1<0</math>. | ** De segon gradu o quadràtica. Quan el major exponent de qualsevol de les seues incògnites és dos. Eixemple: <math>x^2+1<0</math>. | ||
Llínea 19: | Llínea 16: | ||
** etc. | ** etc. | ||
'''Nota''': estes classificacions no són mútuament excloents, com es mostra en l'últim eixemple. | '''Nota''': estes classificacions no són mútuament excloents, com es mostra en l'últim eixemple. | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
Llínea 34: | Llínea 23: | ||
* {{cita libro | autor=Carlos González García| título=Matemáticas 1° Bachillerato| editorial=Editex|año=2008|url=http://books.google.es/books?id=9BIHKgFjeCIC&lpg=PP1&hl=es&pg=PP1#v=onepage&q&f=false}} | * {{cita libro | autor=Carlos González García| título=Matemáticas 1° Bachillerato| editorial=Editex|año=2008|url=http://books.google.es/books?id=9BIHKgFjeCIC&lpg=PP1&hl=es&pg=PP1#v=onepage&q&f=false}} | ||
− | [[Categoria:Àlgebra | + | [[Categoria:Àlgebra]] |
{{Traduït de|es|Inecuación}} | {{Traduït de|es|Inecuación}} |
Última revisió del 09:58 2 oct 2021
De la mateixa manera en que es fa la diferència de igualtat i equació, una inecuació que és vàlida per a totes les variables es diu inecuació incondicional i les que són vàlides solament per a alguns valors de les variables es coneixen com a inecuació condicionals.[1] Els valors que verifiquen la desigualtat, són les seues solucions.
- Eixemple d'inecuació incondicional: <math> |x| \le |x|+|i| </math>.
- Eixemple d'inecuació condicional: <math> -2x+7<2 </math>.
Clasificació[editar | editar còdic]
Els criteris més comuns de classificació de l'eixemple: <math>x<0</math>.
- De dos incògnites. Eixemple: <math> x<y </math>.
- De tres incògnites. Eixemple: <math> x<y+z </math>.
- etc.
- Segons la potència de l'incògnita,
- De primer grau o llineal. Quan el major exponent de l'incògnita de la inecuació és un. Eixemple: <math>x+1<0</math>.
- De segon gradu o quadràtica. Quan el major exponent de qualsevol de les seues incògnites és dos. Eixemple: <math>x^2+1<0</math>.
- De tercer grau o cúbica. Quan el major exponent de qualsevol de les seues incògnites és tres. Eixemple: <math>x^3+y^2<0</math>.
- etc.
Nota: estes classificacions no són mútuament excloents, com es mostra en l'últim eixemple.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Walter Fleming, Dale Varberg. [1], Delta Publicaciones. ISBN 968-880-222-0.
- Eva María del Pozo García. [2], Pearson Educación. ISBN 84-933631-6-2.
- José Manuel Casteleiro Villalba. [3], Esic. ISBN 978-84-7356-533-2.
- Carlos González García. [4], Editex.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Inecuación de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
- ↑ Fleming, Varberg, p.137.