Inecuació

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 09:58 2 oct 2021 per Jose2 (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

De la mateixa manera en que es fa la diferència de igualtat i equació, una inecuació que és vàlida per a totes les variables es diu inecuació incondicional i les que són vàlides solament per a alguns valors de les variables es coneixen com a inecuació condicionals.[1] Els valors que verifiquen la desigualtat, són les seues solucions.

  • Eixemple d'inecuació incondicional: <math> |x| \le |x|+|i| </math>.
  • Eixemple d'inecuació condicional: <math> -2x+7<2 </math>.

Clasificació[editar | editar còdic]

Els criteris més comuns de classificació de l'eixemple: <math>x<0</math>.

    • De dos incògnites. Eixemple: <math> x<y </math>.
    • De tres incògnites. Eixemple: <math> x<y+z </math>.
    • etc.
  • Segons la potència de l'incògnita,
    • De primer grau o llineal. Quan el major exponent de l'incògnita de la inecuació és un. Eixemple: <math>x+1<0</math>.
    • De segon gradu o quadràtica. Quan el major exponent de qualsevol de les seues incògnites és dos. Eixemple: <math>x^2+1<0</math>.
    • De tercer grau o cúbica. Quan el major exponent de qualsevol de les seues incògnites és tres. Eixemple: <math>x^3+y^2<0</math>.
    • etc.

Nota: estes classificacions no són mútuament excloents, com es mostra en l'últim eixemple.

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Walter Fleming, Dale Varberg. [1], Delta Publicaciones. ISBN 968-880-222-0.
  • Eva María del Pozo García. [2], Pearson Educación. ISBN 84-933631-6-2.
  • José Manuel Casteleiro Villalba. [3], Esic. ISBN 978-84-7356-533-2.
  • Carlos González García. [4], Editex.
  1. Fleming, Varberg, p.137.