Diferència entre les revisions de "Infanteria"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «L''''infanteria''' es aquella tropa que en la milicia se caracterisa per combatre a peu, es dir, se tracta d'una força de combat a peu. Si una repas l'historia ...».)
 
Llínea 9: Llínea 9:
 
L'infanteria llaugera es un tipo d'infanteria especialisada per a incursionar de manera profunda dins del territori enemic, apareixent equipada a través de mijos llaugers i es amo d'una gran movilitat que li permetra explorar i assaltar satisfactoriament els objectius enemics.
 
L'infanteria llaugera es un tipo d'infanteria especialisada per a incursionar de manera profunda dins del territori enemic, apareixent equipada a través de mijos llaugers i es amo d'una gran movilitat que li permetra explorar i assaltar satisfactoriament els objectius enemics.
  
 +
== Evolucio ==
  
 +
Els grecs no eren, provablement, els primer, pero se sap que la seua infanteria estava estructurada en una formacio fixa, es dir, la [[falange]]. La [[falange]] era una formacio d'infanteria tancada, lo que tots els soldats en la mateixa funcio. Baix [[Aleixandre Magne]], fon la formacio fonamental per a conquistar un imperi. L'eixercit grec posseia cavalleria, pero foren principalment l'infanteria l'arma principal.
 +
Els eixercits romans s'han caracterisat per una unitat fixa i equip per a l'infanteria: la [[llegio]]. La [[llegio]] constava de  4500 a 6000 homens forts, tenien acces a la [[cavalleria]] 100 a 300 per a el treballe de reconeiximent. L'exit de les llegions se basà en l'entrenament i la disciplina dels soldats, l'organisacio professional i la flexibilitat de desplegament.
  
  
  
 
[[Categoria: Unitats militars]]
 
[[Categoria: Unitats militars]]

Revisió de 05:20 23 feb 2012

L'infanteria es aquella tropa que en la milicia se caracterisa per combatre a peu, es dir, se tracta d'una força de combat a peu.

Si una repas l'historia de qualsevol eixercit, l'infanteria ha segut majorment i en molt poques excepcions la força principal dins de l'eixercit en qüestio. Per eixemple, antigament, en els imperis de Babilonia, Assiria, Egipte i Sumeria, l'infanteria apareixia acompanyada per carros tirats per cavalls i constituia la massa principal de l'eixercit. Contava en guerrers armats en llances, escuts i espases, per un costat i per atre per null d'arquers.

Mentres tant, en el correr dels segles i la conseqüent evolucio, l'infanteria anira profundisant mes i mes la seua treballe en terra, fins enterrar-se en busca d'acovilaments i de trincheres.

En tant, en lo que respecta a el seu desplaçament i a la seua metodologia d'accio, l'infanteria sol utilisar tot tipo de transports, combat per sí mateixa en possibilitats llimitades, usant armes portatils o semi portatils, o en el seu defecte, pot actuar en combinacio en alguna atra arma per a aumentar les possibilitats d'exit. En les primeres fileres se solen ubicar els soldats de l'infanteria llaugera, els quals porten molt poca proteccio.

L'infanteria llaugera es un tipo d'infanteria especialisada per a incursionar de manera profunda dins del territori enemic, apareixent equipada a través de mijos llaugers i es amo d'una gran movilitat que li permetra explorar i assaltar satisfactoriament els objectius enemics.

Evolucio

Els grecs no eren, provablement, els primer, pero se sap que la seua infanteria estava estructurada en una formacio fixa, es dir, la falange. La falange era una formacio d'infanteria tancada, lo que tots els soldats en la mateixa funcio. Baix Aleixandre Magne, fon la formacio fonamental per a conquistar un imperi. L'eixercit grec posseia cavalleria, pero foren principalment l'infanteria l'arma principal. Els eixercits romans s'han caracterisat per una unitat fixa i equip per a l'infanteria: la llegio. La llegio constava de 4500 a 6000 homens forts, tenien acces a la cavalleria 100 a 300 per a el treballe de reconeiximent. L'exit de les llegions se basà en l'entrenament i la disciplina dels soldats, l'organisacio professional i la flexibilitat de desplegament.