Edició de «Islam»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | La Península aràbiga en les centuries prèvies a l'arribada de Mahoma estava escassament poblada per habitants de parla àrap, la majoria eren beduins, pastors [[nómada]]s organisats per [[tribu]]s. Encara que fins a el sigle VII, àmplies zones desèrtiques en l'actualitat, com el territori de Banu Hanifa en Aràbia Central, produïen suficient cereal com per a generar assentaments d'agricultors. Tradicionalment la zona més fèrtil se situava en el sur d'Aràbia, l'actual [[Yemen]], coneguda com la [[Aràbia Felix|Aràbia feliç]]. Este potencial agrari va permetre transcendir l'organisació tribal i va donar lloc a l'aparició d'autèntics regnes, que varen desenrollar tota una infraestructura hidràulica, que va permetre cert desenroll demogràfic en la regió. En el nort el comerç també va permetre el desenroll de certs centres urbans, la futura [[Medina]] va cobrar importància com a enclavament estratègic entre les rutes caravaneres del nort. [[La #Meca]] va fer lo propi, pero com a centre de pelegrinage entorn a la [[Kaaba]]. Més al nort, com a ponts de contacte entre els grans imperis en guerra permanent, el [[Imperi bizantí]] i el [[Imperi aquemènida|Imperi persa]], varen ser sorgint estructures estatals, els regnes de [[Gasànides|gasaní]] i [[Lájmides|lajmí]]. | + | La Península aràbiga en les centuries prèvies a l'arribada de Mahoma estava escassament poblada per habitants de parla àrap, la majoria eren beduins, pastors [[nómada]]s organisats per [[tribu]]s. Encara que fins a el {{sigle|VII||s}}, àmplies zones desèrtiques en l'actualitat, com el territori de Banu Hanifa en Aràbia Central, produïen suficient cereal com per a generar assentaments d'agricultors. Tradicionalment la zona més fèrtil se situava en el sur d'Aràbia, l'actual [[Yemen]], coneguda com la [[Aràbia Felix|Aràbia feliç]]. Este potencial agrari va permetre transcendir l'organisació tribal i va donar lloc a l'aparició d'autèntics regnes, que varen desenrollar tota una infraestructura hidràulica, que va permetre cert desenroll demogràfic en la regió. En el nort el comerç també va permetre el desenroll de certs centres urbans, la futura [[Medina]] va cobrar importància com a enclavament estratègic entre les rutes caravaneres del nort. [[La #Meca]] va fer lo propi, pero com a centre de pelegrinage entorn a la [[Kaaba]]. Més al nort, com a ponts de contacte entre els grans imperis en guerra permanent, el [[Imperi bizantí]] i el [[Imperi aquemènida|Imperi persa]], varen ser sorgint estructures estatals, els regnes de [[Gasànides|gasaní]] i [[Lájmides|lajmí]]. |
L'aument de la conflictivitat bèlica entre el nort i sur d'Aràbia en els anys previs a Mahoma, no es va deure com sugerix l'historiografia tradicional a un enfrontament entre [[Quraysh|quaysíes]] i yemení, àraps del nort i sur respectivament, sino a enfrontaments entre les diferents tribus del nort i del sur, frut de la pressió demogràfica. En este context, baixe la duríssima vida que impon el desert, la ''[[Asabiyyah|asabiyya]]'' o solidaritat tribal va ser fonamental en la supervivència i desenroll posterior de l'islam. Açò va favorir que la major part de la Península aràbiga s'organisara en tribus i clans, al marge d'una estructura estatal (llevat lo mostrat en el paràgraf anterior), encara que a través del ''Kisrá'', un text generat per l'embaixada persa en Aràbia, mostra cóm va sorgint, progressivament, una identitat àrap que s'anirà superponent a la tribal. | L'aument de la conflictivitat bèlica entre el nort i sur d'Aràbia en els anys previs a Mahoma, no es va deure com sugerix l'historiografia tradicional a un enfrontament entre [[Quraysh|quaysíes]] i yemení, àraps del nort i sur respectivament, sino a enfrontaments entre les diferents tribus del nort i del sur, frut de la pressió demogràfica. En este context, baixe la duríssima vida que impon el desert, la ''[[Asabiyyah|asabiyya]]'' o solidaritat tribal va ser fonamental en la supervivència i desenroll posterior de l'islam. Açò va favorir que la major part de la Península aràbiga s'organisara en tribus i clans, al marge d'una estructura estatal (llevat lo mostrat en el paràgraf anterior), encara que a través del ''Kisrá'', un text generat per l'embaixada persa en Aràbia, mostra cóm va sorgint, progressivament, una identitat àrap que s'anirà superponent a la tribal. | ||