Edició de «Islam»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 13: | Llínea 13: | ||
L'aument de la conflictivitat bèlica entre el nort i sur d'Aràbia en els anys previs a Mahoma, no es va deure com sugerix l'historiografia tradicional a un enfrontament entre [[Quraysh|quaysíes]] i yemení, àraps del nort i sur respectivament, sino a enfrontaments entre les diferents tribus del nort i del sur, frut de la pressió demogràfica. En este context, baixe la duríssima vida que impon el desert, la ''[[Asabiyyah|asabiyya]]'' o solidaritat tribal va ser fonamental en la supervivència i desenroll posterior de l'islam. Açò va favorir que la major part de la Península aràbiga s'organisara en tribus i clans, al marge d'una estructura estatal (llevat lo mostrat en el paràgraf anterior), encara que a través del ''Kisrá'', un text generat per l'embaixada persa en Aràbia, mostra cóm va sorgint, progressivament, una identitat àrap que s'anirà superponent a la tribal. | L'aument de la conflictivitat bèlica entre el nort i sur d'Aràbia en els anys previs a Mahoma, no es va deure com sugerix l'historiografia tradicional a un enfrontament entre [[Quraysh|quaysíes]] i yemení, àraps del nort i sur respectivament, sino a enfrontaments entre les diferents tribus del nort i del sur, frut de la pressió demogràfica. En este context, baixe la duríssima vida que impon el desert, la ''[[Asabiyyah|asabiyya]]'' o solidaritat tribal va ser fonamental en la supervivència i desenroll posterior de l'islam. Açò va favorir que la major part de la Península aràbiga s'organisara en tribus i clans, al marge d'una estructura estatal (llevat lo mostrat en el paràgraf anterior), encara que a través del ''Kisrá'', un text generat per l'embaixada persa en Aràbia, mostra cóm va sorgint, progressivament, una identitat àrap que s'anirà superponent a la tribal. | ||
− | En eixe temps, la majoria dels àraps eren seguidors de les [[religions]] [[Politeisme|politeistes]], encara que unes poques tribus seguien el [[judaisme]], el [[cristianisme]] (inclós el [[nestorianisme]]) o [[Zoroastrisme|zoroastrianismo]]. La ciutat de [[La Meca]] era un centre religiós per a alguns politeistes àraps del nort, ya que contenia el mur sagrat del [[Zamzam]] i un | + | En eixe temps, la majoria dels àraps eren seguidors de les [[religions]] [[Politeisme|politeistes]], encara que unes poques tribus seguien el [[judaisme]], el [[cristianisme]] (inclós el [[nestorianisme]]) o [[Zoroastrisme|zoroastrianismo]]. La ciutat de [[La Meca]] era un centre religiós per a alguns politeistes àraps del nort, ya que contenia el mur sagrat del [[Zamzam]] i un menut temple, la [[Kaaba]]. |
== Crítiques == | == Crítiques == |