Diferència entre les revisions de "Jaguar"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 37 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Jaguar2.jpg|thumb|right|300px|<center>Jaguar</center>]]
+
{{Ficha de taxó
 +
| color                =
 +
| textcolor            = black
 +
| nom                  = Jaguar
 +
| image                = Jaguar.jpg
 +
| llegenda              =
 +
| regnum                = [[Animalia]]
 +
| phylum                = [[Chordata]]
 +
| classis              = [[Mammalia]]
 +
| ordo                  = [[Carnivora]]
 +
| familia              = [[Felidae]]
 +
| genus                = ''[[Panthera]] ''
 +
| species              = '''''P. onca'''''<br>(Linnaeus, 1758)
 +
| mapa                  = Panthera onca distribution.svg
 +
| llegenda_mapa        = Àrea de distribució del jaguar. En rosa distribució històrica, en roig distribució actual<ref>[http://www.jaguarresearchcenter.com/The_jaguar.pdf Planning to Save a Species: the Jaguar as a Model] E. W. Sanderson, K. H. Redford, C.-L. B. Chetkiewicz, R. A. Medellin, A. R. Rabinowitz, J. G. Robinson y A. B. Taber (2002). Conservation Biology 16 (1):  pp. 58-72. doi:10.1046/j.1523-1739.2002.00352.x</ref>
 +
}}
 +
El '''jaguar''' ('''''Panthera onca''''') és una [[espècie]] de [[Mammalia|mamífer]] [[Carnívora|carnívor]] de la [[Família (biologia)|família]] dels [[fèlits]].<ref name = MSW3>[http://www.departments.bucknell.edu/biology/resources/msw3/browse.asp?id=14000240 Panthera onca]  Don E.; Reeder, Dee Ann M. (eds.): "Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference". 3ª ed. Johns Hopkins University Press. Baltimore. 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0.</ref> Ademés, és el fèlit més gran d’[[Amèrica]] i u dels més grans del [[Terra|món]], solament superat pel [[lleó (animal)|lleó]] i el [[tigre]]. El seu hàbitat està en les selves i llocs càlits des de [[Mèxic]] fins a [[Argentina]].
  
El '''jaguar''' ('''Panthera onca''') és el feli mésgran d’[[Amèrica]] i u dels més grans del mon, sol superat pel [[lleó]] i el [[tigre]]. El seu habitat esta en les selves i llocs càlits des de [[Mèxic]] fins [[Argentina]].  
+
== Nom ==
Els jaguars són felins robusts que medixen de 68 a 76 cm d'altura, i pesen entre 57 i 113 Kg. Els jaguars puguen rugir, pero mes grunyen, i en ocasions nyaulen.
+
El jaguar ha rebut diferents noms, d'acort en els grups humans que l'han conegut a lo llarc d'[[Amèrica]]. Per als araucans es nahuel, per als tobas kiyué; en guaraní yaguá‑eté. També se li nomena jaguar, tigre, tigre americà.
  
Els jaguars són generalment de color café groguenc, en taques negres, nomenats rosetes, pero poden també ser negres en taques negres. Son d’hàbits nocturns i tenen molt agudisats els sentits de l’olfat i l’oït, raó per la qual cacen en territoris de 45 quilómetros quadrats aproximadament. Són excelents nadadors, bons trepadors, i es mouen en molta agilitat.
+
== Característiques ==
 +
Els jaguars són fèlits robusts que medixen de 68 a 76 cm d'altura, i pesen entre 57 i 113 [[kg]]. Els jaguars poden rugir, pero més grunyen. La llegislació argentina va prohibir totalment la comercialisació d'eixemplars vius o els seus restos per a vendre pels o realisar trofeus.
 +
[[Image:Jaguarn.jpg|thumb|250px|Jaguar [[melanisme|melànic]] (pantera negra)]]
  
Estos destres caçadors es mantenen gràcies a una dieta composta de chicotets mamífers, incloent [[javalí|javalins]] i capibares, [[tapir|tapirs]], [[mico|mones aranya]], aixina com [[tortuga|tortugues]], [[granota|granotes]], i peixos que cacen en el seu habitat de bosc espés. En excepció de la temporada reproductiva, els jaguars viuen a soles. Els menuts permaneixen en sa mare fins que tenen la seua pròpia família, al voltant dels tres anys. Al igual que els gats domèstics, els jaguars marquen el seu territori en orina i arrapats en els arbres. Es consideren vulnerables o en perill d’extinció, ya que son caçats per a trofeu, per la seua pell, i la pèrdua d’habitat amenaça la seua supervivència.
+
El jaguar es el fèlit de major tamany del continent americà. Pot pesar entre 70 i 130 quilógrams, i des del llom al sol té una mida de 80 centímetros. El pelage del jaguar té un color de base groc taronjat, esguitat de rosetes negres dispostes irregularment. La regió ventral es blanca. La subespecie que habita en l'[[Argentina]] es la de major tamany.
  
 +
Els jaguars són generalment de color [[café]] [[groc|groguenc]], en taques [[negre|negres]], nomenats rosetes, pero poden també ser negres en taques més negres. Son d’hàbits nocturns i tenen molt agudisats els sentits de l’olfat i l’oït, raó per la qual cacen en territoris de 45 quilómetros quadrats aproximadament. Són excelents nadadors, bons trepadors, i es mouen en molta agilitat.
  
 +
En excepció de la temporada reproductiva, els jaguars viuen a soles. Els chicotets permaneixen en sa mare fins que tenen la seua pròpia família, al voltant dels tres [[any|anys]]. Al igual que els [[gat|gats]] domèstics, els jaguars marquen el seu territori en [[orina]] i arrapats en els arbres. Es consideren vulnerables o en perill d’extinció, ya que són caçats per a trofeu, per la seua pell, i la pèrdua d’habitat amenaça la seua supervivència.
 +
 +
== Habitat ==
 +
Dins del territori argentí, el jaguar habita actualment la selva humida del noroest argentí, alguns sectors del chaco i la selva missionera, on es troba una gran varietat d'ambients naturals: boscs tupits, camins i en especial, llocs propenc a l'[[aigua]] (costes fluvials, estorades, banyats, etc). El jaguar pot nadar en gran facilitat, i pot cobrar víctimes en l'aigua.
 +
 +
== Alimentació ==
 +
Degut que el jaguar és un gran caçador solitari, exclusivament carnívor, captura i consumix chicotets rosegadors, [[pecaríes]], [[corzueles]], [[carpinchos]], [[pacas]], [[coatíes]] i [[yacarés]]. Ademés es l'únic que es pot enfrontar en èxit al [[tapir]].
 +
 +
== Subespècies ==
 +
Se reconeixen les següents [[subespècie]]s:<ref name = MSW3/>
 +
 +
* ''[[Panthera onca onca]] ''
 +
* ''[[Panthera onca arizonensis]] '' (extint)
 +
* ''[[Panthera onca centralis]] ''
 +
* ''[[Panthera onca goldmani]] ''
 +
* ''[[Panthera onca hernandesii]] ''
 +
* ''[[Panthera onca palustris]] ''
 +
* ''[[Panthera onca paraguensis]] ''
 +
* ''[[Panthera onca peruviana]] ''
 +
* ''[[Panthera onca veraecruscis]] ''
 +
 +
== Referències ==
 +
<references />
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Panthera onca}}
 +
{{Wikispecies|Panthera_onca}}
 +
{{DGLV|Jaguar}}
  
 
[[Categoria:Biologia]]
 
[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Ciències Naturals]]
+
[[Categoria:Ciències naturals]]
 
[[Categoria:Biodiversitat de Bolívia]]
 
[[Categoria:Biodiversitat de Bolívia]]
 
[[Categoria:Animals]]
 
[[Categoria:Animals]]

Última revisió del 16:54 6 jul 2022

Jaguar

Jaguar.jpg

Classificació científica
Regne Animalia
Filo Chordata
Classe Mammalia
Orde Carnivora
Família Felidae
Gènero Panthera
Espècie P. onca
(Linnaeus, 1758)
Distribució

Panthera onca distribution.svg
Àrea de distribució del jaguar. En rosa distribució històrica, en roig distribució actual[1]

El jaguar (Panthera onca) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels fèlits.[2] Ademés, és el fèlit més gran d’Amèrica i u dels més grans del món, solament superat pel lleó i el tigre. El seu hàbitat està en les selves i llocs càlits des de Mèxic fins a Argentina.

Nom[editar | editar còdic]

El jaguar ha rebut diferents noms, d'acort en els grups humans que l'han conegut a lo llarc d'Amèrica. Per als araucans es nahuel, per als tobas kiyué; en guaraní yaguá‑eté. També se li nomena jaguar, tigre, tigre americà.

Característiques[editar | editar còdic]

Els jaguars són fèlits robusts que medixen de 68 a 76 cm d'altura, i pesen entre 57 i 113 kg. Els jaguars poden rugir, pero més grunyen. La llegislació argentina va prohibir totalment la comercialisació d'eixemplars vius o els seus restos per a vendre pels o realisar trofeus.

Jaguar melànic (pantera negra)

El jaguar es el fèlit de major tamany del continent americà. Pot pesar entre 70 i 130 quilógrams, i des del llom al sol té una mida de 80 centímetros. El pelage del jaguar té un color de base groc taronjat, esguitat de rosetes negres dispostes irregularment. La regió ventral es blanca. La subespecie que habita en l'Argentina es la de major tamany.

Els jaguars són generalment de color café groguenc, en taques negres, nomenats rosetes, pero poden també ser negres en taques més negres. Son d’hàbits nocturns i tenen molt agudisats els sentits de l’olfat i l’oït, raó per la qual cacen en territoris de 45 quilómetros quadrats aproximadament. Són excelents nadadors, bons trepadors, i es mouen en molta agilitat.

En excepció de la temporada reproductiva, els jaguars viuen a soles. Els chicotets permaneixen en sa mare fins que tenen la seua pròpia família, al voltant dels tres anys. Al igual que els gats domèstics, els jaguars marquen el seu territori en orina i arrapats en els arbres. Es consideren vulnerables o en perill d’extinció, ya que són caçats per a trofeu, per la seua pell, i la pèrdua d’habitat amenaça la seua supervivència.

Habitat[editar | editar còdic]

Dins del territori argentí, el jaguar habita actualment la selva humida del noroest argentí, alguns sectors del chaco i la selva missionera, on es troba una gran varietat d'ambients naturals: boscs tupits, camins i en especial, llocs propenc a l'aigua (costes fluvials, estorades, banyats, etc). El jaguar pot nadar en gran facilitat, i pot cobrar víctimes en l'aigua.

Alimentació[editar | editar còdic]

Degut que el jaguar és un gran caçador solitari, exclusivament carnívor, captura i consumix chicotets rosegadors, pecaríes, corzueles, carpinchos, pacas, coatíes i yacarés. Ademés es l'únic que es pot enfrontar en èxit al tapir.

Subespècies[editar | editar còdic]

Se reconeixen les següents subespècies:[2]

Referències[editar | editar còdic]

  1. Planning to Save a Species: the Jaguar as a Model E. W. Sanderson, K. H. Redford, C.-L. B. Chetkiewicz, R. A. Medellin, A. R. Rabinowitz, J. G. Robinson y A. B. Taber (2002). Conservation Biology 16 (1): pp. 58-72. doi:10.1046/j.1523-1739.2002.00352.x
  2. 2,0 2,1 Panthera onca Don E.; Reeder, Dee Ann M. (eds.): "Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference". 3ª ed. Johns Hopkins University Press. Baltimore. 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons