Diferència entre les revisions de "Jaguar"
(categoria) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El jaguar (Panthera onca) es el feli mes gran d’[[America]] i u dels mes grans del mon, sol superat pel [[lleo]] i el [[tigre]]. El seu habitat esta en les selves i llocs calits des de [[Mexico]] fins [[Argentina]]. | + | El '''jaguar''' ('''Panthera onca''') es el feli mes gran d’[[America]] i u dels mes grans del mon, sol superat pel [[lleo]] i el [[tigre]]. El seu habitat esta en les selves i llocs calits des de [[Mexico]] fins [[Argentina]]. |
Els jaguars son felins robusts que miden de 68 a 76 cm d'altura, i pesen entre 57 i 113 Kg. Els jaguars puguen rugir, pero mes grunyen, i en ocasions nyaulen. | Els jaguars son felins robusts que miden de 68 a 76 cm d'altura, i pesen entre 57 i 113 Kg. Els jaguars puguen rugir, pero mes grunyen, i en ocasions nyaulen. | ||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Estos destres caçadors es mantenen gracies a una dieta composta de chicotets mamifers, incloent javalis i capibares, tapirs, mones aranya, aixina com tortugues, granotes, i peixos que cacen en el seu habitat de bosc espes. En excepcio de la temporada reproductiva, els jaguars viven a soles. Els menuts permaneixen en sa mare fins que tenen sa propia familia, al voltant dels tres anys. Al igual que els gaos domestics, els jaguares marquen el seu territori en orina i arrapats en els arbres. Es consideren vulnerables o en perill d’extincion, ya que son caçats per a trofeo, per la seua pell, i la perdua d’habitat amenaça la seua supervivencia. | Estos destres caçadors es mantenen gracies a una dieta composta de chicotets mamifers, incloent javalis i capibares, tapirs, mones aranya, aixina com tortugues, granotes, i peixos que cacen en el seu habitat de bosc espes. En excepcio de la temporada reproductiva, els jaguars viven a soles. Els menuts permaneixen en sa mare fins que tenen sa propia familia, al voltant dels tres anys. Al igual que els gaos domestics, els jaguares marquen el seu territori en orina i arrapats en els arbres. Es consideren vulnerables o en perill d’extincion, ya que son caçats per a trofeo, per la seua pell, i la perdua d’habitat amenaça la seua supervivencia. | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Panthera]] | ||
| + | [[Categoria:Biodiversitat de Bolívia]] | ||
| + | [[Categoria:Mamífers de Argentina]] | ||
| + | [[Categoria:Mamífers de Costa Rica]] | ||
| + | [[Categoria:Fauna de Brasil]] | ||
| + | [[Categoria:Fauna de Colòmbia]] | ||
| + | [[Categoria:Fauna d'Ecuador]] | ||
| + | [[Categoria:Fauna d'Estats Units]] | ||
| + | [[Categoria:Mamífers de Mèxic]] | ||
| + | [[Categoria:Fauna del Paraguai]] | ||
| + | [[Categoria:Fauna de Veneçuela]] | ||
| + | [[Categoria:Monuments naturals de Argentina]] | ||
Revisió de 14:22 3 gin 2009
El jaguar (Panthera onca) es el feli mes gran d’America i u dels mes grans del mon, sol superat pel lleo i el tigre. El seu habitat esta en les selves i llocs calits des de Mexico fins Argentina. Els jaguars son felins robusts que miden de 68 a 76 cm d'altura, i pesen entre 57 i 113 Kg. Els jaguars puguen rugir, pero mes grunyen, i en ocasions nyaulen.
Els jaguars son generalment de color cafe groguenc, en taques negres, nomenats rosetes, pero poden tambe ser negres en taques negres. Son d’habits nocturns i tenen molt agudisats els sentits de l’olfat i l’oït, rao per la qual cacen en territoris de 45 quilometros quadrats aproximadament. Son excelents nadadors, bons trepadors, i es moven en molta agilitat.
Estos destres caçadors es mantenen gracies a una dieta composta de chicotets mamifers, incloent javalis i capibares, tapirs, mones aranya, aixina com tortugues, granotes, i peixos que cacen en el seu habitat de bosc espes. En excepcio de la temporada reproductiva, els jaguars viven a soles. Els menuts permaneixen en sa mare fins que tenen sa propia familia, al voltant dels tres anys. Al igual que els gaos domestics, els jaguares marquen el seu territori en orina i arrapats en els arbres. Es consideren vulnerables o en perill d’extincion, ya que son caçats per a trofeo, per la seua pell, i la perdua d’habitat amenaça la seua supervivencia.