Joan Costa i Català

Joan Costa i Català
Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Religiós i escritor
Naiximent:	1935
Lloc de naiximent:	Palma de Gandia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:	2005
Lloc de defunció:	Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Joan Costa i Català, va nàixer en Palma de Gandia, 1935 i faltà en Valéncia en l'any 2005. Jesuïta, tota una biografia sacerdotal dedicada als demés, cobrava dimensió intelectual dedicant-se a espigolar, entre els clàssics de la nostre millor lliteratura, el nostre sigle d'Or de les lletres valencianes.

Biografia

Participà en actes com el SILM de l'any 2002, un congrés d'intelectuals que es dediquen a l'estudi, la defensa i la promoció de les diverses llengües minoritàries europees. Fon integrant del grup de jóvens vinculats al Colectiu Jovenil d'Associacions Valencianistes.

En reiterades ocasions se va negar a formar part de l'AVLL i no esperà res de les actuacions dels polítics.

Fon reconegut com un home de be o home bo.

Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, membre de la seua Junta de Govern i President de la Secció de Llengua i Lliteratura.

Titulat en llengua anglesa per l'Escola Oficial d'Idiomes de Valéncia.

Llicenciat en Filosofia per l'Universitat de Barcelona, en Teologia per la Facultat Eclesiàstica de Sant Cugat del Vallés.

Director de les Escoles Professionals de Sant Josep de Valéncia, del Colege Immaculada d'Alacant, director de lOrganisació d'Estudis del Mediterràneu

Director del Sanatori Lleprològic de Fontilles.

Les seues llínies d'investigació varen ser els texts bíblics valencians i els clàssics de la lliteratura valenciana del Sigle d'Or.

Articuliste i llingüiste, també practicà la poesia, com demostrà en algunes publicacions colectives. La seua obra d'envergadura més recent ha segut l'estudi, transcripció i edició del Nou Testament segons el manuscrit Marmoutier (s. XIV).

Cites

La digam 'promiscuitat' entre moros i cristians espanyols era tan gran, tan masiva i tan quotidiana, que resulta impossible pensar que parlaren respectivament i en exclusivitat llengües tan diferents i tan estranyes una a l´atra com eren l´arap i el llati. Una certa 'koiné' romanç mes llatina en els territoris cristians i mes mesclada d´arabismes en els musulmans, era la que permetia eixa ininterrompuda comunicació de grans grups, que igual anaven junts que guerrejaven entre ells. Aixo sense tindre en conter la massa rural no guerrera que patia alternativament el domini o les incursions d´uns i atres. I eixa 'koiné' era basicament romanç perque era el llati la llengua originaria de la majoria, encara que una bona part d´ella havera canviat de religió.

Identitat de la Llengua Valenciana (Série Filològica nº 2. RACV. Valéncia, 1987. Joan Costa)

El último tercio del siglo XIV, todo el siglo XV y el primer tercio del XVI contemplan el desarrollo y esplendor en tierras valencianas de una lengua que todos cuantos escriben y componen en ella coinciden naturalmente en llamar valenciana. Desde el gerundense Eiximenis, a finales del siglo XIV, hasta Martí de Viciana y Cervantes en el XVI, la lengua y literatura valencianas se hacen acreedoras de inusitados elogios, hasta el punto de poderse hablar de un auténtico siglo de Oro, a pesar de todos los esfuerzos de apropiación o minimización por parte de algunos, hace imposible otra denominación que no sea la de 'Lengua Valenciana'.

Pròlec de Joan Costa en el llibre Antes y después de la conquista de Valencia de Francisco Lliso i Genovés (Valéncia, 1991)

Perqué ya se qui soc

i quin es el meu nom

i quina ma senyera.

Sé quí soc per Joan Costa i Català (1994)

Cita poètica

¿Qué s'ha fet del meu poble?

¿Qué li han fet al meu poble?

Coches nous i cases noves

de motles prefabricats.

Blocs de rejola i cement

a la voreta del mar.

Carreteres i autopistes

sobre llenques i bancals.

Fabriques en mig de l'horta

i tarongers arrancats.

Montanyes de pedra morta

i tots los abres cremats.

Poble que vius en Valéncia,

que no saps ser valencià.

T'han furtat història i llengua,

fins el nom t'han canviat.

Volen que sigues un poble

sense soca i sense arrels,

empeltat de nova classe

com branca d'un abre estrany.

Tots fan llenya de tes rames

i tu seguixes callant.

Poble que vius en Valéncia

ya no saps ser valencià.

Intelectuals mercenaris,

politics i renegats

et fan despreciar lo teu

tractant-te cóm a un esclau

a qui res li perteneix

i tot lo que té es donat.

No volen que penses massa,

que ells per tu ya pensaran.

Com a un bon gos de mal amo

et volen docil i fart.

I mentres, t'arranquen l'ànima

mos a mos i al tall al tall.

Poble que vius en Valéncia,

¿quán sabras ser valencià?

¡Desperta, ferro! (Editorial Nova Valéncia, 1988) Joan Costa i Català

Llibres i publicacions

Llibres

• El ferro que desperta. Valéncia : Lo Rat Penat, D.L. 1997. ISBN 84-89069-37-9
• ¡Desperta, ferro! Valéncia : J. Costa i Catalá, 1988. ISBN 84-404-2072-2

Artículs

• Introduccio a la Biblia Parva de Sant Pere Pasqual.Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 3, 1996, pags. 39-72
• Full d'una biblia manuscrita valenciana. Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 4, 1997, pags. 41-54
• Luis de Santángel. Serie historica, ISSN 0214-025X, Nº. 22, 2001 (Eixemplar dedicat a: Un document inèdit: "el complemento de la dote de la hija de Santángel, Luisa"), pags. 109-118
• Fragments de la biblia valenciana en els interrogatoris de Daniel Vives.Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 8, 2001, pags. 61-76
• La denominacio de llemosina per a la llengua valenciana.Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 9, 2002, pags. 107-130

Bibliografía

• Federico Martinez Roda,La Real Acadèmia de Cultura Valenciana en el seu noranta aniversari, 2006, Valéncia, Arts gràfiques Soler. ISBN 84-96068-81-1

Enllaços externs

• Artícul Las Provincias
• SILM RACV
• Associació d'Escritors en Llengua Valenciana
• Lo Rat Penat historia