Diferència entre les revisions de "Joaquín Rodrigo"
m |
|||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Joaquín Rodrigo Vidre''', I marqués dels Jardins d'Aranjuez ([[Sagunt]], 22 de novembre de [[1901]] - [[Madrit]], 6 de juliol de [[1999]]), també conegut com el '''Mestre Rodrigo''', fon un músic i compositor [[Valencians|valencià]] de música culta. | + | '''Joaquín Rodrigo Vidre''', I marqués dels Jardins d'Aranjuez ([[Sagunt]], [[22 de novembre]] de [[1901]] - [[Madrit]], [[6 de juliol]] de [[1999]]), també conegut com el '''Mestre Rodrigo''', fon un músic i compositor [[Valencians|valencià]] de música culta. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
Joaquín Rodrigo va nàixer en Sagunt, en la comarca del [[Camp de Morvedre]], el 22 de novembre (dia de la patrona dels músics, [[Santa Cecilia]]) de l'any 1901. Als tres anys d'edat es va quedar pràcticament cego a causa de l'infecció de grup o [[Diftèria|diftèria]]. Segons ell, la pèrdua parcial de la vista el va posar en el camí de la [[Música|música]]. | Joaquín Rodrigo va nàixer en Sagunt, en la comarca del [[Camp de Morvedre]], el 22 de novembre (dia de la patrona dels músics, [[Santa Cecilia]]) de l'any 1901. Als tres anys d'edat es va quedar pràcticament cego a causa de l'infecció de grup o [[Diftèria|diftèria]]. Segons ell, la pèrdua parcial de la vista el va posar en el camí de la [[Música|música]]. | ||
| − | Inicià els seus estudis musicals en només 9 anys, estudiant solfeig, violí i piano. En 16 anys estudià harmonia i composició en professors del Conservatori de [[Valéncia]]. Les seues primeres composicions (Suite per a [[Piano|piano]], Dos esbossos, suite per a piano i [[Violí|violí]] i Siciliana, per a [[Violonchelo|violonchelo]]) daten de [[1923]]. La seua primera obra per a orquesta és ''Juglares'', que data de [[1924]] i fon premiada en Valéncia i Madrit. També obté un diploma en un concurs nacional per l'obra ''Cinc peces infantils'', que més tart seria premiada també en [[París]]. Des del principi de la seua carrera, Rodrigo escrivia els seus treballs en [[Braille|braille]], sent posteriorment editats els seus escrits per un escrivent. | + | Inicià els seus estudis musicals en només 9 anys, estudiant solfeig, violí i piano. En 16 anys estudià harmonia i composició en professors del Conservatori de [[Valéncia]]. Les seues primeres composicions (Suite per a [[Piano|piano]], Dos esbossos, suite per a piano i [[Violí|violí]] i Siciliana, per a [[Violonchelo|violonchelo]]) daten de l'any [[1923]]. La seua primera obra per a orquesta és ''Juglares'', que data de [[1924]] i fon premiada en Valéncia i [[Madrit]]. També obté un diploma en un concurs nacional per l'obra ''Cinc peces infantils'', que més tart seria premiada també en [[París]]. Des del principi de la seua carrera, Rodrigo escrivia els seus treballs en [[Braille|braille]], sent posteriorment editats els seus escrits per un escrivent. |
| − | En l'any [[1927]], seguint l'eixemple dels seus antecessors [[Isaac Albéniz]], [[Manuel de Falla]], [[Enrique Granados]] i [[Joaquín Turina]], Rodrigo es trasllada a París per a inscriure's en la ''École Normale de Musique'', on va estudiar durant cinc anys, en Paul Dukas. Allí entaula amistat en [[Maurice Ravel]], [[Darius Milhaud]], [[Arthur Honegger]], [[Ígor Stravinski]] i Manuel de Falla. En París coneix també a la seua futura dòna, la pianista turca Victoria Kamhi, en la que es va casar el 19 de giner de [[1933]]. Victoria Kamhi era professora diplomada en el Conservatori de París i alumna de Jorge Lalewicz en [[Viena]], i de Lazare Lévy i Ricardo Viñes en París. Rodrigo va escriure ''Sonata d'adeu'', per a piano, en memòria del seu mestre Dukas despuix de la seua mort en [[1935]]. Continuà els seus estudis de música en [[França]] en el Conservatori de París de la Sorbona, treballant també en [[Alemània]], [[Àustria]] i [[Suïssa]], abans de tornar a [[Espanya]] en l'any [[1939]] i instalar-se definitivament en Madrit. | + | En l'any [[1927]], seguint l'eixemple dels seus antecessors [[Isaac Albéniz]], [[Manuel de Falla]], [[Enrique Granados]] i [[Joaquín Turina]], Rodrigo es trasllada a París per a inscriure's en la ''École Normale de Musique'', a on va estudiar durant cinc anys, en Paul Dukas. Allí entaula amistat en [[Maurice Ravel]], [[Darius Milhaud]], [[Arthur Honegger]], [[Ígor Stravinski]] i Manuel de Falla. En París coneix també a la seua futura dòna, la pianista turca Victoria Kamhi, en la que es va casar el [[19 de giner]] de [[1933]]. Victoria Kamhi era professora diplomada en el Conservatori de París i alumna de Jorge Lalewicz en [[Viena]], i de Lazare Lévy i Ricardo Viñes en París. Rodrigo va escriure ''Sonata d'adeu'', per a piano, en memòria del seu mestre Dukas despuix de la seua mort en l'any [[1935]]. Continuà els seus estudis de música en [[França]] en el Conservatori de París de la Sorbona, treballant també en [[Alemània]], [[Àustria]] i [[Suïssa]], abans de tornar a [[Espanya]] en l'any [[1939]] i instalar-se definitivament en Madrit. |
| − | En [[1940]] té lloc en [[Barcelona]] l'estrena mundial del [[Concert d'Aranjuez]] per a guitarra i orquesta, un eixemple definitiu de la seua personalitat musical i una obra que li portaria fama universal. Des d'eixe moment, Joaquín Rodrigo va mamprendre numeroses activitats artístiques, creatives i acadèmiques. En [[1943]] és guardonat en el Premi Nacional de Composició pel seu ''Concert heròic per a piano i orquesta'', obra extenuant per al soliste per la seua dificultat de la part i el dens entramat orquestal. En [[1996]], seria revisat per [[Joaquín Achúcarro]], allaugerant la càrrega solista. | + | En l'any [[1940]] té lloc en [[Barcelona]] l'estrena mundial del [[Concert d'Aranjuez]] per a guitarra i orquesta, un eixemple definitiu de la seua personalitat musical i una obra que li portaria fama universal. Des d'eixe moment, Joaquín Rodrigo va mamprendre numeroses activitats artístiques, creatives i acadèmiques. En l'any [[1943]] és guardonat en el Premi Nacional de Composició pel seu ''Concert heròic per a piano i orquesta'', obra extenuant per al soliste per la seua dificultat de la part i el dens entramat orquestal. En [[1996]], seria revisat per [[Joaquín Achúcarro]], allaugerant la càrrega solista. |
Joaquín Rodrigo també va cultivar especialment la cançó, entre les que es conten ''Càntic de l'esposa'' o els ''Quatre madrigals amatoris''. | Joaquín Rodrigo també va cultivar especialment la cançó, entre les que es conten ''Càntic de l'esposa'' o els ''Quatre madrigals amatoris''. | ||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
Joaquín Rodrigo va fallir en Madrit el 6 de juliol de 1999, dos anys despuix del decés de la seua dòna. Victoria Kamhi havia segut la seua companyera inseparable i la colaboradora més important en tots els aspectes del seu treball com a compositor. Abdós descansen en el [[Panteó|panteó]] familiar del cementeri d'[[Aranjuez]] junt a una guitarra cubista Homenage a Joaquín Rodrigo de l'escultor [[Pablo Serrano]]. | Joaquín Rodrigo va fallir en Madrit el 6 de juliol de 1999, dos anys despuix del decés de la seua dòna. Victoria Kamhi havia segut la seua companyera inseparable i la colaboradora més important en tots els aspectes del seu treball com a compositor. Abdós descansen en el [[Panteó|panteó]] familiar del cementeri d'[[Aranjuez]] junt a una guitarra cubista Homenage a Joaquín Rodrigo de l'escultor [[Pablo Serrano]]. | ||
| − | En el principal objectiu d'assegurar la preservació i difusió de la música de Joaquín Rodrigo, la seua filla Cecilia, va fundar l'editorial Edicions Joaquín Rodrigo en 1989, i va crear la ''Victoria and Joaquín Rodrigo Foundation'' en 1999. | + | En el principal objectiu d'assegurar la preservació i difusió de la música de Joaquín Rodrigo, la seua filla Cecilia, va fundar l'editorial Edicions Joaquín Rodrigo en l'any [[1989]], i va crear la ''Victoria and Joaquín Rodrigo Foundation'' en 1999. |
== Obra == | == Obra == | ||
Revisió de 12:15 13 nov 2018
| Joaquín Rodrigo Vidre | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Músic i compositor. | ||
| Naiximent: | 22 de novembre de 1901 | ||
| Lloc de naiximent: | Sagunt, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 6 de juliol de 1999 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Joaquín Rodrigo Vidre, I marqués dels Jardins d'Aranjuez (Sagunt, 22 de novembre de 1901 - Madrit, 6 de juliol de 1999), també conegut com el Mestre Rodrigo, fon un músic i compositor valencià de música culta.
Biografia
Joaquín Rodrigo va nàixer en Sagunt, en la comarca del Camp de Morvedre, el 22 de novembre (dia de la patrona dels músics, Santa Cecilia) de l'any 1901. Als tres anys d'edat es va quedar pràcticament cego a causa de l'infecció de grup o diftèria. Segons ell, la pèrdua parcial de la vista el va posar en el camí de la música.
Inicià els seus estudis musicals en només 9 anys, estudiant solfeig, violí i piano. En 16 anys estudià harmonia i composició en professors del Conservatori de Valéncia. Les seues primeres composicions (Suite per a piano, Dos esbossos, suite per a piano i violí i Siciliana, per a violonchelo) daten de l'any 1923. La seua primera obra per a orquesta és Juglares, que data de 1924 i fon premiada en Valéncia i Madrit. També obté un diploma en un concurs nacional per l'obra Cinc peces infantils, que més tart seria premiada també en París. Des del principi de la seua carrera, Rodrigo escrivia els seus treballs en braille, sent posteriorment editats els seus escrits per un escrivent.
En l'any 1927, seguint l'eixemple dels seus antecessors Isaac Albéniz, Manuel de Falla, Enrique Granados i Joaquín Turina, Rodrigo es trasllada a París per a inscriure's en la École Normale de Musique, a on va estudiar durant cinc anys, en Paul Dukas. Allí entaula amistat en Maurice Ravel, Darius Milhaud, Arthur Honegger, Ígor Stravinski i Manuel de Falla. En París coneix també a la seua futura dòna, la pianista turca Victoria Kamhi, en la que es va casar el 19 de giner de 1933. Victoria Kamhi era professora diplomada en el Conservatori de París i alumna de Jorge Lalewicz en Viena, i de Lazare Lévy i Ricardo Viñes en París. Rodrigo va escriure Sonata d'adeu, per a piano, en memòria del seu mestre Dukas despuix de la seua mort en l'any 1935. Continuà els seus estudis de música en França en el Conservatori de París de la Sorbona, treballant també en Alemània, Àustria i Suïssa, abans de tornar a Espanya en l'any 1939 i instalar-se definitivament en Madrit.
En l'any 1940 té lloc en Barcelona l'estrena mundial del Concert d'Aranjuez per a guitarra i orquesta, un eixemple definitiu de la seua personalitat musical i una obra que li portaria fama universal. Des d'eixe moment, Joaquín Rodrigo va mamprendre numeroses activitats artístiques, creatives i acadèmiques. En l'any 1943 és guardonat en el Premi Nacional de Composició pel seu Concert heròic per a piano i orquesta, obra extenuant per al soliste per la seua dificultat de la part i el dens entramat orquestal. En 1996, seria revisat per Joaquín Achúcarro, allaugerant la càrrega solista.
Joaquín Rodrigo també va cultivar especialment la cançó, entre les que es conten Càntic de l'esposa o els Quatre madrigals amatoris.
Cal destacar ademés l'aportació definitiva de Joaquín Rodrigo al repertori per a guitarra, conseguint la seua dignificació i la seua consagració internacional com a instrument de concert, en una menció especial per a la seua obra Fantasia per a un gentilhome, composta en 1954 sobre temes del compositor barroc Gaspar Sanz.
En l'any 1983 fon guardonat en el Premi Nacional de Música d'Espanya i fon ennoblit en 1991 pel rei Joan Carles I en el títul de Marqués dels Jardins d'Aranjuez. Cinc anys despuix, li va ser concedit un atre gran honor, el Premi Príncip d'Astúries, otorgat "per la seua extraordinària contribució a la música espanyola a la que ha aportat nous impulsos per a una proyecció universal". Eixe mateix any 1996 rep la Medalla d'Or de Sagunt, la Gran Creu de l'Orde Civil de la Solidaritat Social, i l'Estrela d'Or de la Comunitat de Madrit. En 1998 el govern francés li honra en el títul de "Commandeur dones Arts et dones Lettres", i poc despuix, rep el Premi al Millor Autor de Música Clàssica de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE). També en 1998 li va ser concedida la Medalla d'Honor de l'Universitat Internacional Menéndez Pelayo, i a l'any següent, la Medalla d'Or del Festival de Granada. El Palau de la Música de Valéncia va nomenar la sala de cambra o "sala B" en el seu nom. El conservatori superior de Valéncia es diu també "Joaquin Rodrigo".
Joaquín Rodrigo va fallir en Madrit el 6 de juliol de 1999, dos anys despuix del decés de la seua dòna. Victoria Kamhi havia segut la seua companyera inseparable i la colaboradora més important en tots els aspectes del seu treball com a compositor. Abdós descansen en el panteó familiar del cementeri d'Aranjuez junt a una guitarra cubista Homenage a Joaquín Rodrigo de l'escultor Pablo Serrano.
En el principal objectiu d'assegurar la preservació i difusió de la música de Joaquín Rodrigo, la seua filla Cecilia, va fundar l'editorial Edicions Joaquín Rodrigo en l'any 1989, i va crear la Victoria and Joaquín Rodrigo Foundation en 1999.