Canvis

== Jocs Olímpics Moderns ==

== Jocs Olímpics Moderns ==

Els Jocs Olímpics Moderns varen ser restablits en el seu aspecte deportiu en [[1896]] pel [[Pierre de Coubertin|Baró de Coubertin]] i fins a l'actualitat seguixen practicant-se.

Els Jocs Olímpics Moderns varen ser restablits en el seu aspecte deportiu en l'any [[1896]] pel [[Pierre de Coubertin|Baró de Coubertin]] i fins a l'actualitat seguixen practicant-se.

En [[1829]] el govern francés, i en [[1875]], el govern alemà, varen fer excavacions per a desenterrar [[Olímpia]]. En [[1881]] varen quedar completament descobertes les ruïnes, i no hi ha dubte que els hòmens de ciència, al descobrir-les, també varen fer resorgir a la llum, l'esperit i la  glòria dels antics Jocs, motivant un fort desig per reviure'ls.  

En l'any [[1829]] el govern francés, i en [[1875]], el govern alemà, varen fer excavacions per a desenterrar [[Olímpia]]. En l'any [[1881]] varen quedar completament descobertes les ruïnes, i no hi ha dubte que els hòmens de ciència, al descobrir-les, també varen fer resorgir a la llum, l'esperit i la  glòria dels antics Jocs, motivant un fort desig per reviure'ls.  

Encara que sempre que es parla del renaiximent dels Jocs Olímpics, el fet se li atribuïx a [[França]] i al baró de Coubertin que és cridat el pare dels Jocs Olímpics Moderns, la veritat és que el primer intent es va fer en [[Grècia]], gràcies a l'entusiasme d'un grec cridat [[Evangelis Zappas]], molt abans que es pensara fer-ho en França. Fon aixina que en Grècia es varen efectuar els primers Jocs Olímpics Moderns el [[15 de novembre]] de [[1859]], el [[15 de novembre]] de [[1870]], el [[18 de maig]] de [[1875]] i el 18 de maig de [[1889]].

Encara que sempre que es parla del renaiximent dels Jocs Olímpics, el fet se li atribuïx a [[França]] i al baró de Coubertin que és cridat el pare dels Jocs Olímpics Moderns, la veritat és que el primer intent es va fer en [[Grècia]], gràcies a l'entusiasme d'un grec cridat [[Evangelis Zappas]], molt abans que es pensara fer-ho en França. Fon aixina que en Grècia es varen efectuar els primers Jocs Olímpics Moderns el [[15 de novembre]] de [[1859]], el [[15 de novembre]] de [[1870]], el [[18 de maig]] de [[1875]] i el 18 de maig de [[1889]].

Emocionat en l'esplendor de l'antiga Grècia i la bellea dels Jocs Olímpics, [[Evangelis Zappas]], que residia en [[Romania]], primer va contribuir al proyecte i, despuix del primer fracàs, a la seua mort va llegar la seua fortuna sancera per al renaiximent dels Jocs Olímpics a Grècia.

Emocionat en l'esplendor de l'antiga Grècia i la bellea dels Jocs Olímpics, [[Evangelis Zappas]], que residia en [[Romania]], primer va contribuir al proyecte i, despuix del primer fracàs, a la seua mort va llegar la seua fortuna sancera per al renaiximent dels Jocs Olímpics a Grècia.

Encara que els jocs que varen formar part d'este primer intent no varen conseguir l'èxit - hem de recordar que el primer es va fer en [[1859, trenta-set anys abans dels primers Jocs Olímpics Moderns oficialment -, varen formar un llaç d'unió entre el passat i el futur.

Encara que els jocs que varen formar part d'este primer intent no varen conseguir l'èxit - hem de recordar que el primer es va fer en l'any [[1859, trenta-set anys abans dels primers Jocs Olímpics Moderns oficialment -, varen formar un llaç d'unió entre el passat i el futur.

El [[baró Pierre de Coubertin]] va escriure, a principis del [[sigle XX]]: “''Olímpia i les Olimpiades són símbols d'una civilisació sancera, superior a països, ciutats, héroes militars o religions ancestrals''”. Sent cadet de l'Acadèmia Militar de St. Cyr, el noble Gal va renunciar als seus estudis de ciències polítiques i es va interessar per la sociologia i l'educació. Va viajar per tot lo món i va quedar impressionat per l'interés dels [[anglosajó|anglosajons]] (anglesos i nort-americans) en els deports. Atret pels treballs d'exploració en Olímpia, i pels vans esforços per reviure els Jocs Olímpics fets a Grècia per Zappas, i en la creència que la competència deportiva podia produir l'enteniment internacional, es va dedicar a la tasca de reviure, ell mateix, els Jocs Olímpics, en la participació de tots els països del món.  en l'ànim i la colaboració del sacerdot catòlic [[Henri Didon]] , que seria l'inspirador del lema olímpic "Citius, Altius, Fortius" (Més ràpit, Més Alt, Més fort).

El [[baró Pierre de Coubertin]] va escriure, a principis del [[sigle XX]]: “''Olímpia i les Olimpiades són símbols d'una civilisació sancera, superior a països, ciutats, héroes militars o religions ancestrals''”. Sent cadet de l'Acadèmia Militar de St. Cyr, el noble Gal va renunciar als seus estudis de ciències polítiques i es va interessar per la sociologia i l'educació. Va viajar per tot lo món i va quedar impressionat per l'interés dels [[anglosajó|anglosajons]] (anglesos i nort-americans) en els deports. Atret pels treballs d'exploració en Olímpia, i pels vans esforços per reviure els Jocs Olímpics fets a Grècia per Zappas, i en la creència que la competència deportiva podia produir l'enteniment internacional, es va dedicar a la tasca de reviure, ell mateix, els Jocs Olímpics, en la participació de tots els països del món.  en l'ànim i la colaboració del sacerdot catòlic [[Henri Didon]] , que seria l'inspirador del lema olímpic "Citius, Altius, Fortius" (Més ràpit, Més Alt, Més fort).

Coubertin va presentar el seu proyecte a l'Unió Deportiva i Atlètica de Paris, a finals de [[1892]], despuix d'una cuidadosa llabor de relacions públiques.

Coubertin va presentar el seu proyecte a l'Unió Deportiva i Atlètica de Paris, a finals de l'any [[1892]], despuix d'una cuidadosa llabor de relacions públiques.

Coubertin era un home persistent i pronte va tindre oportunitat de solicitar el recolzament d'atres països, quan l'Unió Deportiva Francesa va organisar un congrés internacional sobre Amateurisme. El congrés es va efectuar en [[1894]] i Coubertin va obtindre un sorprenent i fort recolzament d'hòmens transformistes tan prominents com el Duc d'Esparta, el [[príncip de Gales]], el príncip hereu de Suècia, el rei de [[Bèlgica]] i el primer ministre de [[Gran Bretanya]]. Van estar presents, ademés, delegats de [[Argentina]], Grècia, [[Rússia]], [[Itàlia]] i [[Espanya]]. Aixina mateix, es varen rebre comunicats oficials de [[Alemanya]] i [[Imperi Austrohòngar|Àustria-Hongria]], expressant interés en el proyecte.

Coubertin era un home persistent i pronte va tindre oportunitat de solicitar el recolzament d'atres països, quan l'Unió Deportiva Francesa va organisar un congrés internacional sobre Amateurisme. El congrés es va efectuar en [[1894]] i Coubertin va obtindre un sorprenent i fort recolzament d'hòmens transformistes tan prominents com el Duc d'Esparta, el [[príncip de Gales]], el príncip hereu de Suècia, el rei de [[Bèlgica]] i el primer ministre de [[Gran Bretanya]]. Van estar presents, ademés, delegats de [[Argentina]], Grècia, [[Rússia]], [[Itàlia]] i [[Espanya]]. Aixina mateix, es varen rebre comunicats oficials de [[Alemanya]] i [[Imperi Austrohòngar|Àustria-Hongria]], expressant interés en el proyecte.

Els entusiastes delegats varen decidir no esperar fins a [[1900]], l'any que es considerava apropiat per a començar a computar les Olimpiades, sino que varen programar l'acontenyiment per a l'any de [[1896]], en [[Atenes]], prop de la seu de les [[Jocs olímpics en l'antiguetat|Olimpiades antigues]]. Es va acordar que els Jocs se celebrarien cada quatre anys, canviant-se la seu a diferents ciutats importants del món i que es triaria un [[Comité Olímpic Internacional]] en plena autoritat per a regir els Jocs.

Els entusiastes delegats varen decidir no esperar fins a l'any [[1900]], l'any que es considerava apropiat per a començar a computar les Olimpiades, sino que varen programar l'acontenyiment per a l'any de [[1896]], en [[Atenes]], prop de la seu de les [[Jocs olímpics en l'antiguetat|Olimpiades antigues]]. Es va acordar que els Jocs se celebrarien cada quatre anys, canviant-se la seu a diferents ciutats importants del món i que es triaria un [[Comité Olímpic Internacional]] en plena autoritat per a regir els Jocs.

El [[23 de juny]] de [[1894]] es va crear el [[Comité Olímpic Internacional]] (COI), en seu en [[Lausana]] ([[Suïssa]]), integrat per representants de dotze països:  

El [[23 de juny]] de [[1894]] es va crear el [[Comité Olímpic Internacional]] (COI), en seu en [[Lausana]] ([[Suïssa]]), integrat per representants de dotze països:  

#[[Suècia]] (Viktor General Balck).<ref>[http://olympic-museum.de/iocmembers/iocmembers1894.Html ''Members of the International Olympic Committee since 1884''], International Olympic Committee.</ref>

#[[Suècia]] (Viktor General Balck).<ref>[http://olympic-museum.de/iocmembers/iocmembers1894.Html ''Members of the International Olympic Committee since 1884''], International Olympic Committee.</ref>

Demetrius Vikelas, un grec que havia figurat en l'organisació dels primers intents per reviure els [[Jocs Olímpics]], fon el primer president del Comité Olímpic Internacional. El son de Zappas, i posteriorment de Coubertin, s'havia fet realitat.

Demetrius Vikelas, un grec que havia figurat en l'organisació dels primers intents per reviure els [[Jocs Olímpics]], fon el primer president del Comité Olímpic Internacional. El somi de Zappas, i posteriorment de Coubertin, s'havia fet realitat.

== Deports ==

== Deports ==