Diferència entre les revisions de "José Aguirre Matiol"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Plantilla:uiquificar}}
 
{{Plantilla:uiquificar}}
  
Naixcut en el [[Grau de Valéncia]] el 15 d'agost de 1842 en el llavors carrer Sant Antonio del Grau i fallit en el *Grao, el 30 de setembre del 1920. El lloc del seu decés va ser la seua casa de la calle Chapa, 15. De professió comerciant, *consignatario de bucs i exportador de frutes. Fill de Vicente Viet d'Aguirre i Bohigues, natural de les [[Vascongades]]i de la seua segona esposa María de l'Asunción Matiol i Amiguet, natural de [[Castelló]].
+
Naixcut en el [[Grau de Valéncia]] el [[15 d'agost]] de [[1842]] en el llavors carrer Sant Antonio del Grau i fallit en el *Grao, el [[30 de setembre]] del [[1920]]. El lloc del seu decés va ser la seua casa de la calle Chapa, 15. De professió comerciant, *consignatari de bucs i exportador de frutes. Fill de Vicente Viet d'Aguirre i Bohigues, natural de les [[Vascongades]]i de la seua segona esposa María de l'Asunción Matiol i Amiguet, natural de [[Castelló]].
  
El seu pare tenia un negoci en Valéncia de consignatari de bucs, en morir este i en a penes díhuit anys, José Aguirre va tindre que fer-se càrrec del negoci familiar. En 1863 marcha a Cuba a visitar i arreplegar un heretage d'un tio seu.
+
El seu pare tenia un negoci en [[Valéncia]] de consignatari de bucs, en morir este i en a penes díhuit anys, José Aguirre va tindre que fer-se càrrec del negoci familiar. En [[1863]] marcha a [[Cuba]] a visitar i arreplegar un heretage d'un tio seu.
  
En 1867 contrau matrimoni en Rosa Verdaguer Serrano de la que va tindre sis fills. En fallir esta, contrau nou matrimoni en 1885 en María Sirera Fenollós de la que va tindre cinc fills. José Aguirre sobreviuria a les seues dos esposes.
+
En [[1867]] contrau matrimoni en Rosa Verdaguer Serrano de la que va tindre sis fills. En fallir esta, contrau nou matrimoni en [[1885]] en María Sirera Fenollós de la que va tindre cinc fills. José Aguirre sobreviuria a les seues dos esposes.
  
Cap a 1870 s'associa en els germans Fournier (francesos d'orige) i comença l'exportació de taronges a [[França]] que per llavors no eren excessivament conegudes. Gràcies a la calitat del producte, a l'esmerada presentació i l'us de barcos de vapor que permetia un ràpit transport, l'èxit del negoci va ser marejant. Contínua l'expansió del seu negoci a [[Gran Bretanya]] i [[Holanda]], ampliant les exportacions, ademés de les taronges a atres productes agrícoles de la [[Regió Valenciana]]. Aguirre Matiol va ser el creador de l'envoltura individual de la taronja en paper de seda, tècnica que hui en dia encara se seguix utilisant.
+
Cap a [[1870]] s'associÀ en els germans Fournier (francesos d'orige) i començÀ l'exportació de [[taronges]] a [[França]] que per llavors no eren excessivament conegudes. Gràcies a la calitat del producte, a l'esmerada presentació i l'us de barcos de vapor que permetia un ràpit transport, l'èxit del negoci va ser marejant. Contínua l'expansió del seu negoci a [[Gran Bretanya]] i [[Holanda]], ampliant les exportacions, ademés de les taronges a atres productes agrícoles de la [[Regió Valenciana]]. Aguirre Matiol va ser el creador de l'envoltura individual de la taronja en paper de seda, tècnica que hui en dia encara se seguix utilisant.
  
Ademés del negoci exportador, fon un amant de la poesia en [[llengua valenciana]]. En la seua casa de camp de Bétera, reunia a un gran círcul de poetes i intelectuals de la societat valenciana, creant tertúlies i promovent activitats poètiques.  
+
Ademés del negoci exportador, fon un amant de la poesia en [[llengua valenciana]]. En la seua casa de camp de [[Bétera]], reunia a un gran círcul de poetes i intelectuals de la societat valenciana, creant tertúlies i promovent activitats poètiques.  
  
Com a homenage a la seua persona en 1945 es va alçar un monument escultòric en el [[Port de Valéncia]]. També s'ha rotulat un carrer en el seu nom en les rodalies del Port de Valéncia. A tal fi es va instalar una làpida commemorativa en el citat carrer, obra de l'escultor José Arnal García.
+
Com a homenage a la seua persona en [[1945]] es va alçar un monument escultòric en el [[Port de Valéncia]]. També s'ha rotulat un carrer en el seu nom en les rodalies del Port de Valéncia. A tal fi es va instalar una làpida commemorativa en el citat carrer, obra de l'escultor José Arnal García.
  
 
Font: http://www.jdiezarnal.com/valenciapersonajesjoseaguirre.html
 
Font: http://www.jdiezarnal.com/valenciapersonajesjoseaguirre.html
 +
 +
[[Categoria:Valencians]]

Revisió de 11:36 25 ago 2015


Naixcut en el Grau de Valéncia el 15 d'agost de 1842 en el llavors carrer Sant Antonio del Grau i fallit en el *Grao, el 30 de setembre del 1920. El lloc del seu decés va ser la seua casa de la calle Chapa, 15. De professió comerciant, *consignatari de bucs i exportador de frutes. Fill de Vicente Viet d'Aguirre i Bohigues, natural de les Vascongadesi de la seua segona esposa María de l'Asunción Matiol i Amiguet, natural de Castelló.

El seu pare tenia un negoci en Valéncia de consignatari de bucs, en morir este i en a penes díhuit anys, José Aguirre va tindre que fer-se càrrec del negoci familiar. En 1863 marcha a Cuba a visitar i arreplegar un heretage d'un tio seu.

En 1867 contrau matrimoni en Rosa Verdaguer Serrano de la que va tindre sis fills. En fallir esta, contrau nou matrimoni en 1885 en María Sirera Fenollós de la que va tindre cinc fills. José Aguirre sobreviuria a les seues dos esposes.

Cap a 1870 s'associÀ en els germans Fournier (francesos d'orige) i començÀ l'exportació de taronges a França que per llavors no eren excessivament conegudes. Gràcies a la calitat del producte, a l'esmerada presentació i l'us de barcos de vapor que permetia un ràpit transport, l'èxit del negoci va ser marejant. Contínua l'expansió del seu negoci a Gran Bretanya i Holanda, ampliant les exportacions, ademés de les taronges a atres productes agrícoles de la Regió Valenciana. Aguirre Matiol va ser el creador de l'envoltura individual de la taronja en paper de seda, tècnica que hui en dia encara se seguix utilisant.

Ademés del negoci exportador, fon un amant de la poesia en llengua valenciana. En la seua casa de camp de Bétera, reunia a un gran círcul de poetes i intelectuals de la societat valenciana, creant tertúlies i promovent activitats poètiques.

Com a homenage a la seua persona en 1945 es va alçar un monument escultòric en el Port de Valéncia. També s'ha rotulat un carrer en el seu nom en les rodalies del Port de Valéncia. A tal fi es va instalar una làpida commemorativa en el citat carrer, obra de l'escultor José Arnal García.

Font: http://www.jdiezarnal.com/valenciapersonajesjoseaguirre.html