Diferència entre les revisions de "José María Esquerdo"
m |
m |
||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
Introduí en Espanya la [[neurosiquiatria]] i la [[teràpia ocupacional]]. En [[1877]] fundà un famós sanatori mental, el Sanatori Esquerdo, emplaçat en [[Carabanchel]], notable pel teatre en que els interns i els cuidadors representaven obres dramàtiques i on eliminà el tractament coercitiu extrem dels sanatoris de l'época, substituint-ho per una assistència a càrrec de meges i enfermers adequadament instruïts. | Introduí en Espanya la [[neurosiquiatria]] i la [[teràpia ocupacional]]. En [[1877]] fundà un famós sanatori mental, el Sanatori Esquerdo, emplaçat en [[Carabanchel]], notable pel teatre en que els interns i els cuidadors representaven obres dramàtiques i on eliminà el tractament coercitiu extrem dels sanatoris de l'época, substituint-ho per una assistència a càrrec de meges i enfermers adequadament instruïts. | ||
| − | Ademés, fon membre del [[Partit Republicà Progressiste (Espanya, 1880)|Partit Republicà Progressiste]] fundat per [[Manuel Ruiz Zorrilla]] i [[Nicolás Salmerón]], fon elegit regidor (1892) i diputat per Madrit (1893). Fon nomenat cap nacional del partit en [[1895]], a la mort de Ruiz Zorrilla. En 1897 fundà, junt en atres destacats polítics, l'Unió Republicana Nacional. En 1910 presidí una [[Conjunció Republicà-Socialista|coalició de republicans i socialistes]], per la que fon elegit diputat junt en [[Pablo Iglesias | + | Ademés, fon membre del [[Partit Republicà Progressiste (Espanya, 1880)|Partit Republicà Progressiste]] fundat per [[Manuel Ruiz Zorrilla]] i [[Nicolás Salmerón]], fon elegit regidor (1892) i diputat per Madrit (1893). Fon nomenat cap nacional del partit en [[1895]], a la mort de Ruiz Zorrilla. En 1897 fundà, junt en atres destacats polítics, l'Unió Republicana Nacional. En 1910 presidí una [[Conjunció Republicà-Socialista|coalició de republicans i socialistes]], per la que fon elegit diputat junt en [[Pablo Iglesias Posse|Pablo Iglesias]] i [[Benito Pérez Galdós]]. |
Muigué el 30 de giner de 1912, en la seua casa de Madrit, en el número 29 del carrer Serrano. Fon enterrat en la Sacramental de Sant Lorenzo i Sant Josep, en [[Carabanchel Baix]]. | Muigué el 30 de giner de 1912, en la seua casa de Madrit, en el número 29 del carrer Serrano. Fon enterrat en la Sacramental de Sant Lorenzo i Sant Josep, en [[Carabanchel Baix]]. | ||
Revisió de 18:04 21 març 2016
José María Esquerdo Zaragoza (La Vila, 2 de febrer de 1842 - Madrit, 30 de giner de 1912) fon un siquiatra i polític valencià. Com a mege, es va interessar especialment per l'assistència als malalts mentals i els problemes jurídics que plantegen.
Introduí en Espanya la neurosiquiatria i la teràpia ocupacional. En 1877 fundà un famós sanatori mental, el Sanatori Esquerdo, emplaçat en Carabanchel, notable pel teatre en que els interns i els cuidadors representaven obres dramàtiques i on eliminà el tractament coercitiu extrem dels sanatoris de l'época, substituint-ho per una assistència a càrrec de meges i enfermers adequadament instruïts.
Ademés, fon membre del Partit Republicà Progressiste fundat per Manuel Ruiz Zorrilla i Nicolás Salmerón, fon elegit regidor (1892) i diputat per Madrit (1893). Fon nomenat cap nacional del partit en 1895, a la mort de Ruiz Zorrilla. En 1897 fundà, junt en atres destacats polítics, l'Unió Republicana Nacional. En 1910 presidí una coalició de republicans i socialistes, per la que fon elegit diputat junt en Pablo Iglesias i Benito Pérez Galdós.
Muigué el 30 de giner de 1912, en la seua casa de Madrit, en el número 29 del carrer Serrano. Fon enterrat en la Sacramental de Sant Lorenzo i Sant Josep, en Carabanchel Baix.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre José María Esquerdo.