Josep Escrig i Martínez
Josep Escrig i Martínez (Llíria, 1791 - †1869) fon un lexicógraf valencià.
Estudià filosofia i dret en la Universitat de Valéncia, i treballà d'assessor jurídic per al duc d'Alba i el duc de Llíria.
Al ser d'idees lliberals, en 1829 fon tancat durant 26 mesos, i en 1836 fugí dels carlistes de Llíria, cap a Valéncia. Allí, publicà un "Diccionario valenciano-castellano" en 1851, "dedicado á la sociedad económica de Amigos del País de esta ciudad de Valencia", compilant les obres de Justo Pastor Fuster, Carles Ros i Lluís Lamarca, i afegint algunes formes populars que no eixien en estes.
Constantí Llombart i Ramon Andrés i Cabrelles publicaren en 1887 una tercera edició (que en realitat era una segona edició), deformada al incorporar galicismes, catalanismes i occitanismes, totalment inexistents en la llengua valenciana del moment.
En esta obra s'inspiren molts diccionaris valencians posteriors, com el de Jogim Martí i Gadea.
Bibliografia
- VV.AA, "Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà, Castellà-Valencià", RACV, Valéncia, 2004. ISBN 84-96068-57-9