Diferència entre les revisions de "Julián Ribera i Tarragó"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 24: Llínea 24:
 
Edità l'Història dels juges de Córdova d'Aljoxaní i va pronunciar el seu discurs d'ingrés en la [[Real Acadèmia de la Llengua]] sobre el Cançoner d'Abencuzmán ([[1912]]); en estes dos últimes obres demostra l'existència d'un dialecte romànic desconegut, el mossàrap, que convivia en l'àrap lliterari cultivat per les classes cultes.
 
Edità l'Història dels juges de Córdova d'Aljoxaní i va pronunciar el seu discurs d'ingrés en la [[Real Acadèmia de la Llengua]] sobre el Cançoner d'Abencuzmán ([[1912]]); en estes dos últimes obres demostra l'existència d'un dialecte romànic desconegut, el mossàrap, que convivia en l'àrap lliterari cultivat per les classes cultes.
  
Estudià també la lírica aràbig-andalusa i el seu influix sobre la lírica popular castellana i la lírica provençal. En el pròlec a la seua traducció de la Crònica d'Abenalcotía exhuma notícies sobre l'existència d'una èpica popular andalusa des de fins del [[sigle IX]]. Publicà també estudis de musicologia hispanoàrap (''Música de les Cantigues'', 1922), demostrant l'enorme importància que va tindre la síntesis musical aràbig-andalusa per al desenroll de la música migeval dels trobadors i els ''minnesänger''.
+
Estudià també la lírica aràbig-andalusa i el seu influix sobre la lírica popular castellana i la lírica provençal. En el pròlec a la seua traducció de la Crònica d'Abenalcotía exhuma notícies sobre l'existència d'una èpica popular andalusa des de fins del [[sigle IX]]. Publicà també estudis de musicologia hispanoàrap (''Música de les Cantigues'', [[1922]]), demostrant l'enorme importància que va tindre la síntesis musical aràbig-andalusa per al desenroll de la música migeval dels trobadors i els ''minnesänger''.
  
 
== Cites ==
 
== Cites ==

Revisió de 11:25 30 jul 2021

Julián Ribera i Tarragó
JulianRibera.jpg
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Filòlec i escritor
Naiximent: 1858
Lloc de naiximent: Carcaixent, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 1934
Lloc de defunció: Madrit, Espanya

Julián Ribera i Tarragó (Carcaixent, 1858 - Madrit, 1934) fon un filòlec, arabiste i musicòlec valencià, descobridor de l'existència del dialecte romànic mossàrap.

Biografia

Naixcut en la localitat valenciana de Carcaixent. Catedràtic de llengua aràbiga en les universitats de Saragossa i Madrit, dirigí la Biblioteca Aràbic-Hispana, la Colecció d'Estudis Àraps i la Revista d'Aragó, i entre els seus discípuls va contar en Miguel Asín Palaus. Va fallir en Madrit en l'any 1934.

Obra

  • La enseñanza entre los musulmanes españoles (1893)
  • Bibliófilos y bibliotecas en la España musulmana (1896)
  • Orígenes del Justicia de Aragón (1897).

Edità l'Història dels juges de Córdova d'Aljoxaní i va pronunciar el seu discurs d'ingrés en la Real Acadèmia de la Llengua sobre el Cançoner d'Abencuzmán (1912); en estes dos últimes obres demostra l'existència d'un dialecte romànic desconegut, el mossàrap, que convivia en l'àrap lliterari cultivat per les classes cultes.

Estudià també la lírica aràbig-andalusa i el seu influix sobre la lírica popular castellana i la lírica provençal. En el pròlec a la seua traducció de la Crònica d'Abenalcotía exhuma notícies sobre l'existència d'una èpica popular andalusa des de fins del sigle IX. Publicà també estudis de musicologia hispanoàrap (Música de les Cantigues, 1922), demostrant l'enorme importància que va tindre la síntesis musical aràbig-andalusa per al desenroll de la música migeval dels trobadors i els minnesänger.

Cites

Hay un hecho que salta a la vista. Cuando las huestes del Rey D. Jaime llegan a Valencia, se nota un fenómeno que sorprende algo: una gran parte de los nombres geográficos de los poblados de la huerta de Valencia son latinos, mejor dicho, romances...
"Breu història sobre l'orige de la Llengua Valenciana". Regnedevalencia. com

Enllaços externs