Diferència entre les revisions de "Karl Popper"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 2: Llínea 2:
  
 
'''Sir Karl Raimund Popper''', [[Knight Bachelor|Kt]], [[Orde dels Companys d'Honor|CH]], [[Royal Society|FRS]], [[British Academy|FBA]] ( [[Viena]], [[Imperi austro-hongarés]], [[28 de juliol]] de [[1902]] - [[Londres]], [[Anglaterra]], [[17 de setembre]] de [[1994]] ) fon u dels més importants [[filòsofs]] i [[sociòlec]]s del [[sigle XX]].
 
'''Sir Karl Raimund Popper''', [[Knight Bachelor|Kt]], [[Orde dels Companys d'Honor|CH]], [[Royal Society|FRS]], [[British Academy|FBA]] ( [[Viena]], [[Imperi austro-hongarés]], [[28 de juliol]] de [[1902]] - [[Londres]], [[Anglaterra]], [[17 de setembre]] de [[1994]] ) fon u dels més importants [[filòsofs]] i [[sociòlec]]s del [[sigle XX]].
 +
 +
La seua preocupació per l'investigació judio-austríaca el va portar a ser perseguit durant la [[II Guerra Mundial|segona guerra mundial]]. Va tindre que fugir a [[Nova Zelanda]] on va eixercir com a professor de Filosofia en [[1937]] i despuix de Llògica i Metodologia en l'Escola d'Economia de Londres entre [[1945]] i [[1969]]. En la capital anglesa va seguir residint fins al seu decés. Va ser nomenat ''Sir'' en [[1965]]. Entre les seues numeroses obres destaquen: ''La societat oberta i els seus enemics'' i ''La pobrea de l'historicisme''.
  
 
[[Categoria:Filòsofs]]
 
[[Categoria:Filòsofs]]

Revisió de 17:52 15 set 2016

Karl Popper.

Sir Karl Raimund Popper, Kt, CH, FRS, FBA ( Viena, Imperi austro-hongarés, 28 de juliol de 1902 - Londres, Anglaterra, 17 de setembre de 1994 ) fon u dels més importants filòsofs i sociòlecs del sigle XX.

La seua preocupació per l'investigació judio-austríaca el va portar a ser perseguit durant la segona guerra mundial. Va tindre que fugir a Nova Zelanda on va eixercir com a professor de Filosofia en 1937 i despuix de Llògica i Metodologia en l'Escola d'Economia de Londres entre 1945 i 1969. En la capital anglesa va seguir residint fins al seu decés. Va ser nomenat Sir en 1965. Entre les seues numeroses obres destaquen: La societat oberta i els seus enemics i La pobrea de l'historicisme.