L

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

La el és la duodècima lletra de l'alfabet valencià i novena de les consonants. El seu nom és el, pero per castellanisme també se la coneix en valencià com a ele.

Història

La lletra el deriva del semític i fon adaptada pels semites d'un símbol egipci. La lletra grega lambda (Λ, λ) i les seues equivalents etrusca i llatina, representen el mateix so que el de la lletra semítica.

El seu orige gràfic el trobem en l'alfabet fenici, a on designava una lletra el nom de la qual era bastó (representat invertidament al llarg dels anys).

Jeroglífic egipci (`wt) Proto-semítica (L) Fenícia (L) Etrusca (L) Grega (lambda)
<hiero>S39</hiero> Proto-semítica Fenícia Etrusca Lambda

Fonètica

En valencià representa un so en resonància velar mija, entre la el catalana i la castellana.

Quan n'hi ha dos de seguides llavors representen el dígraf ell que representa el so lateral aproximant palatal sonor. Antigament també es podia representar est últim so si anava sola a començament de paraula. Antigament dos els juntes també podien representar una el llarga, com en italià, en les edicions modernes de texts antics se sol colocar un guió o punt alt per a distinguir-les del dígraf ell (la nomenada el geminada en català, idioma a on encara es conserva este so arcaic)

Significats de la lletra L

Lletres similars i símbols relacionats

Referències