Diferència entre les revisions de "La Traca"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
(No es mostra una edició intermija d'un usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Archiu:Almanac La Traca 1917.jpg|300px|thumb|Portada de l'almanac de La Traca publicat en decembre de 1916.]]
+
[[Archiu:Almanac La Traca 1917.jpg|300px|thumb|Portada de l'almanac de La Traca publicat en [[decembre]] de [[1916]]]]
'''La Traca''' fon el nom d'una revista satírica, que començà de tall costumiste i acabà en ideologia política i anticlerical, creada en la [[ciutat de Valéncia]] en l'any [[1884]] i dirigida pel periodiste [[Vicent Miquel Carceller]]. A lo llarc de la seua història ha tingut diversa periodicitat, interrompuda vàries voltes per la censura tant durant el regnat d'[[Alfons XIII]] com durant la [[dictadura de Primo de Rivera]] i la [[II República espanyola|II República]]. Fon publicada tant en valencià com en castellà.
+
'''La Traca''' fon el nom d'una revista satírica, que començà de tall costumiste i acabà en ideologia política i anticlerical, creada en la [[ciutat de Valéncia]] en l'any [[1884]] i dirigida pel periodiste [[Vicent Miquel Carceller]]. A lo llarc de la seua història ha tingut diversa periodicitat, interrompuda vàries voltes per la censura tant durant el regnat d'[[Alfons XIII]] com durant la [[dictadura de Primo de Rivera]] i la [[II República espanyola|II República]]. Fon publicada tant en [[valencià]] com en [[castellà]].
  
 
== Història ==
 
== Història ==
Llínea 6: Llínea 6:
 
=== Primera etapa: sigle XIX ===
 
=== Primera etapa: sigle XIX ===
  
En la seua primera etapa, ''La Traca'' fon una revista en valencià d'humor satíric i toc costumiste, en l'estil dels sainets de la Valéncia de finals del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX|XX]]. Es publicava en el subtítul "revista pa la chent de tro". Estava dirigida per [[Manuel Lluch i Soler]] i va conseguir publicar 40 números, en unes tirades de fins a 12.000 eixemplars a pesar de sofrir fins a sèt suspensions. La definitiva fon la de març de [[1887]], que va acabar en el director en la presó. No obstant, encara que en periodicitat incerta, encara es va publicar durant el periodo que va de [[1888]] fins a finals de [[1889]]. Despuix del tancament va haver dos intents de resucitar la revista: es va crear aixina ''La Nueva Traca'' en [[1894]], d'escàs èxit (39 números) i en [[1909]] ''La Traca Nova''. Fon en esta etapa quan Miquel Carceller va escomençar a colaborar en la publicació.
+
En la seua primera etapa, ''La Traca'' fon una revista en valencià d'humor satíric i toc costumiste, en l'estil dels sainets de la Valéncia de finals del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX|XX]]. Es publicava en el subtítul "revista pa la chent de tro". Estava dirigida per [[Manuel Lluch i Soler]] i va conseguir publicar 40 números, en unes tirades de fins a 12.000 eixemplars a pesar de sofrir fins a sèt suspensions. La definitiva fon la de [[març]] de l'any [[1887]], que va acabar en el director en la presó. No obstant, encara que en periodicitat incerta, encara es va publicar durant el periodo que va de [[1888]] fins a finals de [[1889]]. Despuix del tancament va haver dos intents de resucitar la revista: es va crear aixina ''La Nueva Traca'' en [[1894]], d'escàs èxit (39 números) i en [[1909]] ''La Traca Nova''. Fon en esta etapa quan Miquel Carceller va escomençar a colaborar en la publicació.
  
 
=== Segona etapa: regnat d'Alfons XIII ===
 
=== Segona etapa: regnat d'Alfons XIII ===
  
La segona etapa de la revista, una atra volta en el seu nom original, fon la que la duria a la fama, en bon part gràcies a la seua ànima mater, Vicent Miquel Carceller. El periodiste valencià va reobrir la revista en decembre de [[1911]] en un humor molt més polític. Prova d'això és que Carceller va acabar pres en [[1912]] per una caricatura contra el rei Alfons XIII. Entre [[1910]] i [[1920]], ''La Traca'' fon una revista popular d'humor sicalíptic que hui en dia podria inclús considerar-se machiste. Escrita en un llenguage pobre a mig camí entre el castellà i el valencià, un blanc freqüent de les seues crítiques eren els "coents" o aquells valencià-parlants que en l'àmbit públic parlaven espanyol per considerar-ho de major estatus social.
+
La segona etapa de la revista, una atra volta en el seu nom original, fon la que la duria a la fama, en bon part gràcies a la seua ànima mater, Vicent Miquel Carceller. El periodiste valencià va reobrir la revista en [[decembre]] de [[1911]] en un humor molt més polític. Prova d'això és que Carceller va acabar pres en l'any [[1912]] per una caricatura contra el rei Alfons XIII. Entre [[1910]] i [[1920]], ''La Traca'' fon una revista popular d'humor sicalíptic que hui en dia podria inclús considerar-se machiste. Escrita en un llenguage pobre a mig camí entre el castellà i el valencià, un blanc freqüent de les seues crítiques eren els "coents" o aquells valencià-parlants que en l'àmbit públic parlaven espanyol per considerar-ho de major estatus social.
  
En l'arribada de la dictadura de Primo de Rivera, en [[1924]] es va suspendre la publicació de ''La Traca'', i va aparéixer una nova revista: L'Ombra "semanari festiu i literari", que no deixava de ser la mateixa publicació en distint nom, per a burlar la censura. Huitanta i sèt números més tart, en [[1926]], el semanari tornava a canviar el seu nom pel de ''La Chala'', revista que ya no fon tancada. El nom no era nou, ya que en el passat s'havien publicat dos ''La Chala'': una revista fallera lligada a la [[Falla de Na Jordana]] en [[1891]], i un intent de revista satírica publicada per [[Cristóbal Monzó]] en [[1908]].
+
En l'arribada de la dictadura de Primo de Rivera, en l'any [[1924]] es va suspendre la publicació de ''La Traca'', i va aparéixer una nova revista: L'Ombra "semanari festiu i literari", que no deixava de ser la mateixa publicació en distint nom, per a burlar la censura. Huitanta i sèt números més tart, en [[1926]], el semanari tornava a canviar el seu nom pel de ''La Chala'', revista que ya no fon tancada. El nom no era nou, ya que en el passat s'havien publicat dos ''La Chala'': una revista fallera lligada a la [[Falla de Na Jordana]] en [[1891]], i un intent de revista satírica publicada per [[Cristóbal Monzó]] en l'any [[1908]].
  
 
=== Tercera etapa: República i Guerra Civil ===
 
=== Tercera etapa: República i Guerra Civil ===
 
+
[[Archiu:Almanac La Traca 1932.jpg|300px|miniaturadeimagen|Almanac de La Traca de l'any 1932.]]
 
En la tercera etapa, la republicana, Carceller va recuperar ''La Traca'', en llengua castellana, animat per l'èxit de ''La Chala'', revista que seguia publicant-se en valencià. En el seu exitosíssim primer número, ''La Traca'' va conseguir vendre més de 500.000 eixemplars. El seu humor es va fer cruent i, sobretot, més polític, alineant-se en el [[Front Popular]]. La revista destacava pel seu anticlericalisme, especialment en esclatar la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] (una de les seues seccions serà "¿Qué faria vosté en la gent de sotana?" en la que se convidava als llectors a enviar soflames anticlericals).  
 
En la tercera etapa, la republicana, Carceller va recuperar ''La Traca'', en llengua castellana, animat per l'èxit de ''La Chala'', revista que seguia publicant-se en valencià. En el seu exitosíssim primer número, ''La Traca'' va conseguir vendre més de 500.000 eixemplars. El seu humor es va fer cruent i, sobretot, més polític, alineant-se en el [[Front Popular]]. La revista destacava pel seu anticlericalisme, especialment en esclatar la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] (una de les seues seccions serà "¿Qué faria vosté en la gent de sotana?" en la que se convidava als llectors a enviar soflames anticlericals).  
  
La revista va desaparéixer en [[1938]] i, despuix de l'entrada de les forces franquistes en Valéncia, Carceller fon eixecutat junt en el seu colaborador, el dibuixant [[Carlos Gómez Carrera]]. Un atre dels condenats en el mateix procés fon el també dibuixant [[José María Carnicero]].
+
La revista va desaparéixer en l'any [[1938]] i, despuix de l'entrada de les forces franquistes en Valéncia, Carceller fon eixecutat junt en el seu colaborador, el dibuixant [[Carlos Gómez Carrera]]. Un atre dels condenats en el mateix procés fon el també dibuixant [[José María Carnicero]].
  
Despuix de la guerra, el nom de ''La traca'' fon recuperat pel suplement satíric en valencià de la revista fallera ''Pensat i Fet'', que duraria fins a [[1970]]. Hi ha hagut històricament numeroses revistes falleres o vinculades a falles, en el mateix nom o similar, que res tenen que vore en esta. Un eixemple de publicació diferent pero en el mateix nom ho trobem en abril de [[2008]] quan apareix una nova capçalera, escrita en espanyol, en el subtítul de «Revista de Fiestas de la Comunitat Valenciana».
+
Despuix de la guerra, el nom de ''La traca'' fon recuperat pel suplement satíric en valencià de la revista fallera ''Pensat i Fet'', que duraria fins a [[1970]]. Hi ha hagut històricament numeroses revistes falleres o vinculades a falles, en el mateix nom o similar, que res tenen que vore en esta. Un eixemple de publicació diferent pero en el mateix nom ho trobem en [[abril]] de [[2008]] quan apareix una nova capçalera, escrita en espanyol, en el subtítul de «Revista de Fiestas de la Comunitat Valenciana».
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==

Última revisió del 17:01 22 oct 2023

Portada de l'almanac de La Traca publicat en decembre de 1916

La Traca fon el nom d'una revista satírica, que començà de tall costumiste i acabà en ideologia política i anticlerical, creada en la ciutat de Valéncia en l'any 1884 i dirigida pel periodiste Vicent Miquel Carceller. A lo llarc de la seua història ha tingut diversa periodicitat, interrompuda vàries voltes per la censura tant durant el regnat d'Alfons XIII com durant la dictadura de Primo de Rivera i la II República. Fon publicada tant en valencià com en castellà.

Història[editar | editar còdic]

Primera etapa: sigle XIX[editar | editar còdic]

En la seua primera etapa, La Traca fon una revista en valencià d'humor satíric i toc costumiste, en l'estil dels sainets de la Valéncia de finals del sigle XIX i principis del XX. Es publicava en el subtítul "revista pa la chent de tro". Estava dirigida per Manuel Lluch i Soler i va conseguir publicar 40 números, en unes tirades de fins a 12.000 eixemplars a pesar de sofrir fins a sèt suspensions. La definitiva fon la de març de l'any 1887, que va acabar en el director en la presó. No obstant, encara que en periodicitat incerta, encara es va publicar durant el periodo que va de 1888 fins a finals de 1889. Despuix del tancament va haver dos intents de resucitar la revista: es va crear aixina La Nueva Traca en 1894, d'escàs èxit (39 números) i en 1909 La Traca Nova. Fon en esta etapa quan Miquel Carceller va escomençar a colaborar en la publicació.

Segona etapa: regnat d'Alfons XIII[editar | editar còdic]

La segona etapa de la revista, una atra volta en el seu nom original, fon la que la duria a la fama, en bon part gràcies a la seua ànima mater, Vicent Miquel Carceller. El periodiste valencià va reobrir la revista en decembre de 1911 en un humor molt més polític. Prova d'això és que Carceller va acabar pres en l'any 1912 per una caricatura contra el rei Alfons XIII. Entre 1910 i 1920, La Traca fon una revista popular d'humor sicalíptic que hui en dia podria inclús considerar-se machiste. Escrita en un llenguage pobre a mig camí entre el castellà i el valencià, un blanc freqüent de les seues crítiques eren els "coents" o aquells valencià-parlants que en l'àmbit públic parlaven espanyol per considerar-ho de major estatus social.

En l'arribada de la dictadura de Primo de Rivera, en l'any 1924 es va suspendre la publicació de La Traca, i va aparéixer una nova revista: L'Ombra "semanari festiu i literari", que no deixava de ser la mateixa publicació en distint nom, per a burlar la censura. Huitanta i sèt números més tart, en 1926, el semanari tornava a canviar el seu nom pel de La Chala, revista que ya no fon tancada. El nom no era nou, ya que en el passat s'havien publicat dos La Chala: una revista fallera lligada a la Falla de Na Jordana en 1891, i un intent de revista satírica publicada per Cristóbal Monzó en l'any 1908.

Tercera etapa: República i Guerra Civil[editar | editar còdic]

Almanac de La Traca de l'any 1932.

En la tercera etapa, la republicana, Carceller va recuperar La Traca, en llengua castellana, animat per l'èxit de La Chala, revista que seguia publicant-se en valencià. En el seu exitosíssim primer número, La Traca va conseguir vendre més de 500.000 eixemplars. El seu humor es va fer cruent i, sobretot, més polític, alineant-se en el Front Popular. La revista destacava pel seu anticlericalisme, especialment en esclatar la Guerra Civil (una de les seues seccions serà "¿Qué faria vosté en la gent de sotana?" en la que se convidava als llectors a enviar soflames anticlericals).

La revista va desaparéixer en l'any 1938 i, despuix de l'entrada de les forces franquistes en Valéncia, Carceller fon eixecutat junt en el seu colaborador, el dibuixant Carlos Gómez Carrera. Un atre dels condenats en el mateix procés fon el també dibuixant José María Carnicero.

Despuix de la guerra, el nom de La traca fon recuperat pel suplement satíric en valencià de la revista fallera Pensat i Fet, que duraria fins a 1970. Hi ha hagut històricament numeroses revistes falleres o vinculades a falles, en el mateix nom o similar, que res tenen que vore en esta. Un eixemple de publicació diferent pero en el mateix nom ho trobem en abril de 2008 quan apareix una nova capçalera, escrita en espanyol, en el subtítul de «Revista de Fiestas de la Comunitat Valenciana».

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons