Canvis

Va pertànyer posteriorment a successius senyorius hasda arribar als ducs de [[Sogorb]] que van perdre el domini sobre este en l'abolició dels senyorius per les Corts de Cadis el 1812.

Va pertànyer posteriorment a successius senyorius hasda arribar als ducs de [[Sogorb]] que van perdre el domini sobre este en l'abolició dels senyorius per les Corts de Cadis el 1812.

En el [[segle XVII]] se formaren dos núcleus de població. El primer format per l'Alcúdia, Benigafull, Zenete i el segon per Benizahat i Zeneja. Després de l'expulsió morisca es produí una despoblació de la vall, que obligaria a realisar una repoblació del mateix en gents procedents del Maestrat de Montesa. Durant la [[guerra de succesió]], La Vall se va inclinar pel partit [[felipista]], per lo qual rebria alguns privilegis. Va ser escenari d'enfrontaments bèlics durant les guerres carlistes. El progressiu aument dels dos municipis (abdós comptaven en parròquia pròpia) va fer que acabaren unint-se al llarg del segle XIX, per a conseguir el 1926 el títul de ciutat.

En el [[sigle XVII]] se formaren dos núcleus de població. El primer format per l'Alcúdia, Benigafull, Zenete i el segon per Benizahat i Zeneja. Després de l'expulsió morisca es produí una despoblació de la vall, que obligaria a realisar una repoblació del mateix en gents procedents del Maestrat de Montesa. Durant la [[guerra de succesió]], La Vall se va inclinar pel partit [[felipista]], per lo qual rebria alguns privilegis. Va ser escenari d'enfrontaments bèlics durant les guerres carlistes. El progressiu aument dels dos municipis (abdós comptaven en parròquia pròpia) va fer que acabaren unint-se al llarg del sigle XIX, per a conseguir el 1926 el títul de ciutat.

==Demografía==

==Demografía==

* '''Iglésia del Santíssim Crist del Calvari.

* '''Iglésia del Santíssim Crist del Calvari.

* '''Mare de Déu de Lourdes'''.

* '''Mare de Déu de Lourdes'''.

* '''Iglésia de Ntra. Sra. de la Assunció'''. Frontera barroca tipo retaule. Acabada de construir a finals del segle XVII. La Capella del Sagrari es molt interessant, en taulells de la època.  

* '''Iglésia de Ntra. Sra. de la Assunció'''. Frontera barroca tipo retaule. Acabada de construir a finals del sigle XVII. La Capella del Sagrari es molt interessant, en taulells de la època.  

* '''Ermita de Sant Vicent Ferrer''' (S. XVII):en la plaça Sant Vicent. Construida segurament sobre una antiga mesquita musulmana.

* '''Ermita de Sant Vicent Ferrer''' (S. XVII):en la plaça Sant Vicent. Construida segurament sobre una antiga mesquita musulmana.

* '''Ermita de La Sagrada Familia''' (S. XVIII) : en el parage de Sant Josep. Junt a ella se trobava un ermitori, hui convertit en un Centre d'Informació i exposicions.

* '''Ermita de La Sagrada Familia''' (S. XVIII) : en el parage de Sant Josep. Junt a ella se trobava un ermitori, hui convertit en un Centre d'Informació i exposicions.

=== Monuments civils ===

=== Monuments civils ===

* '''Torre de Benizahat''': en el carrer de la Mare de Déu de l'Assunció. La única torre existent en l'actualitat, en l'interior del casc urbà. Fon construida en el segle XII pel poble musulmà.

* '''Torre de Benizahat''': en el carrer de la Mare de Déu de l'Assunció. La única torre existent en l'actualitat, en l'interior del casc urbà. Fon construida en el sigle XII pel poble musulmà.

* '''Necròpolis Hispano-Visigoda''': situada en el barri L'Unió. Necròpolis recientment excavada. Se trobaren huit fosses en els sostralls de 66 individuos, pertenecixents als sigles VI i VII.

* '''Necròpolis Hispano-Visigoda''': situada en el barri L'Unió. Necròpolis recientment excavada. Se trobaren huit fosses en els sostralls de 66 individuos, pertenecixents als sigles VI i VII.

* '''Ciutat Ibèrica de la Punta de Orleil''': en la partida La Punta. Sostralls d'una ciutat de la que no ha segut identificada la denominació. Fon excavada en part. Sostres de dos grans edificis públics de pedra tallada i de quatre files de muralles perteneixents a diverses èpoques.

* '''Ciutat Ibèrica de la Punta de Orleil''': en la partida La Punta. Sostralls d'una ciutat de la que no ha segut identificada la denominació. Fon excavada en part. Sostres de dos grans edificis públics de pedra tallada i de quatre files de muralles perteneixents a diverses èpoques.

*[[Grutes de Sant Josep]]

*[[Grutes de Sant Josep]]

* '''Conjunt d'Aqüeductes de Sant Josep i l'Alcúdia''': localisat en la carretera de Sant Josep, al final del casc urbà. Constituixen despuix del riu subterràneu de Sant Josep, el lloc d'interés més important del municipi. L'aqüeducte de Sant Josep va ser construit en època romana i utilisat hasda mijans del segle XX. Va patir diverses reparacions en l'època medieval. Se troba complet des del seu orige, en la "Font de Sant Josep", encara que enmascarat en part per construccions modernes. Junt a ell, un atre aqüeducte d'època medieval, que forma un conjunt hídrico que meneja dos molins.

* '''Conjunt d'Aqüeductes de Sant Josep i l'Alcúdia''': localisat en la carretera de Sant Josep, al final del casc urbà. Constituixen despuix del riu subterràneu de Sant Josep, el lloc d'interés més important del municipi. L'aqüeducte de Sant Josep va ser construit en època romana i utilisat hasda mijans del sigle XX. Va patir diverses reparacions en l'època medieval. Se troba complet des del seu orige, en la "Font de Sant Josep", encara que enmascarat en part per construccions modernes. Junt a ell, un atre aqüeducte d'època medieval, que forma un conjunt hídrico que meneja dos molins.

* '''Castell d'Uxó''', sobre la cima del mont noguero a més de 400 m. sobre el nivell de la mar. Data del segle X, construit pels àraps durant la seua ocupació. Se tracta d'una fortificació de grans dimensions i va tindre en la seua època gran importància per la seua estratègica situació en les ultímes estribacions de la serra d'Espadà controlant la plana i el tràfic pirata en les costes.

* '''Castell d'Uxó''', sobre la cima del mont noguero a més de 400 m. sobre el nivell de la mar. Data del sigle X, construit pels àraps durant la seua ocupació. Se tracta d'una fortificació de grans dimensions i va tindre en la seua època gran importància per la seua estratègica situació en les ultímes estribacions de la serra d'Espadà controlant la plana i el tràfic pirata en les costes.

* '''Torre de la Casota''', se troba al nort de la ciutat pasant el barri Carbonaire, en el creuament dels camins que van a la font de la Nogueret (o Anoueret) i el de l'Horteta que direcciona a la senda del castell. S. XI. de planta cuadrada, estè en ruines encara que en un dels seus murs encara se pot contemplar l'altura completa.

* '''Torre de la Casota''', se troba al nort de la ciutat pasant el barri Carbonaire, en el creuament dels camins que van a la font de la Nogueret (o Anoueret) i el de l'Horteta que direcciona a la senda del castell. S. XI. de planta cuadrada, estè en ruines encara que en un dels seus murs encara se pot contemplar l'altura completa.

*'''Torre de la Torrassa''', en la partida de la Torrassa junt a la rotonda que enllaça en l'autovía A7 i la carretera cap a la Vilavella. se tracta d'una torre guaita de planta cuadrada. Només se conserven dos parets i un aljup.

*'''Torre de la Torrassa''', en la partida de la Torrassa junt a la rotonda que enllaça en l'autovía A7 i la carretera cap a la Vilavella. se tracta d'una torre guaita de planta cuadrada. Només se conserven dos parets i un aljup.