Liber Elegantiarum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Liber Elegantiarum

El Liber Elegantiarum és una gramàtica bilingüe en llengua llatina i valenciana, és un repertori de paraules i frases valencià-llatí, obra del notari públic per autoritat real (regie auctoritate notarii publici) i escrivent valencià Joan Esteve (Johannes Stephanus), publicat en Venècia per l'editor Paganinus de Paganinis el 3 d'octubre de l'any 1489. Es tracta d'una obra destinada a l'ensenyança del llatí en la qual, partint de frases escrites en valencià, s'oferix la frase llatina equivalent.

El Liber Elegantiarum, diccionari llatí-valencià, està considerat com el primer diccionari imprés en una llengua romànica, la llengua valenciana.

Autor

L'autor, Joan Esteve, com a notari públic “per autoritat real”, era lo màxim que es podia alcançar en eixa época dins de la carrera notarial, ya que tenia jurisdicció en tot el Regne de Valéncia i en tots els dominis de la Corona d'Aragó per a prendre part en l'emissió de documents oficials.

Colofó

El colofó del llibre diu:

Explícit liber elegantiarum Johannis Stephani, viri eruditissimi, civis Valentiani, regie auctoritate notarii publici, latina et valentina lingua: exactissima diligentia emendatus: Opera atque impresa Pagani de Paganinis Brixiensis Venteéis impresus. Inno. VIII summo pontífice. Augustino Barbadico, Venetiarum principe. Anno a natali christiano M.CCCCLXXXVIIII. v.vero.no.Octobris

Li'l considera el primer diccionari de la llengua valenciana, ya que les obres lexicogràfiques anteriors són coleccions de glosses o postilles marginals de paraules difícils de certes obres (explicacions de "vocables escurs"), o rimaris (diccionaris per a fer rimes).

Basant-se en la data de la seua dedicatòria (1472), està considerat com el primer diccionari d'una llengua romànica. Lo que és cert és que es tracta d'una obra que apareix en una época (finals del sigle XV) en la qual es detecta una important atenció a la llengua romançada pròpia de cada territori, i es publiquen obres en que s'expliquen les paraules o frases llatines a partir dels seus equivalents en vulgar.

Cites

En realitat es un llibre compost per a expressar-se elegantment en llati, pero, com l'autor partix de paraules i expressions acomodades al parlar quotidia (ad quotidianum sermonem nostrum accomodatas) en la materna llengua (per maternam linguam) i seguix en elles per orde alfabetic, podem dir que es, en alguna manera, un primer diccionari.

El llibre fon impres en Venecia l'any 1489. En canvi, la cartaproemi de l'autor al mege Ferrer Torrella està datada en 1472, lo qual indica que el manuscrit estava ya acabat a principis d´eixe mateix any en Valencia (giner de 1472).

El comencament del breu colofo en llati, traduit a la lletra, diu: 'Acaba el llibre de les elegancies de Joan Esteve home eruditissim ciutada valencià per real autoritat notari public, en llatina i valenciana llengua ab exactissima diligencia esmenat. [... Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani viri eruditissimi civis Valentiani regie auctoritate notarii publici: latina et valentiana lingua: exactissima diligentia emendatus...]

Ningu sap d'este Johannis Stephanus, o Joan Esteve, més d'allo que posa el colofo i de lo que ell mateix diu en sa carta-proemi. En resum, un erudit notari valencià que publica una especie de diccionari en llengua llatina i valenciana alla per les darreries del nostre sigle d'or.
'Ensenyar al qui no sap', per Joan Costa (Las Provincias, 19.7.1988)
Este llibre del valencià Joan Esteve es una especie de diccionari de paraules que es parlaven en Valencia a mitant del sigle XV, posant al costat de cadascuna de les paraules valencianes les corresponents llatines, per a escriure en elegancia: d'ahi el seu nom. L'autor, segons diu el colofo de l'obra, era un varo erudissim, ciutada valencià, notari public per autoritat real, qui corregi l'obra en la mes rigorosa diligencia; l'edicio es feu en Venecia l'any mil quatrecents huitantanou. L'obra ha segut estudiada per pocs autors degut a lo dificil que era fer-se en ella...
El Liber Elegantiarum, de Joan Esteve, per Josep Mª Guinot (Castellón Diario, 19.8.1988)
Ximeno, Ribelles i Pastor mencionen que n'hi ha quatre eixemplars que es coneixen, tots sense portada, i aixina també ho ratifica Josep Alminyana en el Crit de la llengua (E. Valéncia 2000, 1981): U en la nostra Universitat de Valéncia, dos en Barcelona (L'Ateneu i Institut d'Estudis Catalans), i el quart el cita Gallardo en el n.º 2.143 del seu ensaig. Això fa pensar, i aixina ho ratifica Pastor Fuster, que l'edició de 1489, es la segon, i dona les següents raons: 1.ª) Perque la dedicatòria com hem dit abans data de 1472; 2.ª) perque el colofó diu que el llibre fon revisat: “exactísima diligentia emendatus”, lo que vol dir que li va precedir una atra edició que ara es millora; i 3.ª) perque Eduart Cañibell, director de la Biblioteca Arús de Barcelona, diu que va vore un eixemplar d'est obra en una magnifica portada en poder de Isidre Bonshoms, del qual Ribelles dona conte (p. 171-172)
Liber Elegantiarum per Joan Ignaci Culla (Las Provincias, 18.08.2006)

Vore també

Referències

Enllaços externs