L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Canvis

Llíria (edita)

Revisió de 17:28 27 set 2023

2296 bytes afegits ,  17:28 27 set 2023
→‎Economia
Llínea 18: Llínea 18:  
|còdic_postal = 46160
 
|còdic_postal = 46160
 
|festes = 29 de septiembre
 
|festes = 29 de septiembre
−
|alcalde = Manuel Izquierdo Igual ([[PPCV]])
+
|alcalde = Joan Manuel Miguel León ([[Compromís]])
 
|web = [http://www.lliria.es Web Oficial de Llíria]
 
|web = [http://www.lliria.es Web Oficial de Llíria]
 
|notes =  
 
|notes =  
 
}}
 
}}
−
'''Llíria''' (en [[castellà]] ''Liria''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la  [[província de Valéncia]], situat en la [[comarca]] del [[Camp de Túria]].
+
'''Llíria''' (en [[castellà]] ''Liria''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la  [[província de Valéncia]], situat en la [[comarca]] del [[Camp de Túria]], d'a on és la seua capital.
    
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Llínea 55: Llínea 55:     
L'[[expulsió dels moriscs]] en l'any [[1609]] no li va afectar molt, ya que la seua població estava integrada quasi exclusivament per cristians vells.
 
L'[[expulsió dels moriscs]] en l'any [[1609]] no li va afectar molt, ya que la seua població estava integrada quasi exclusivament per cristians vells.
−
Acabada la [[Guerra de Successió]], el rei [[Felip V d'Espanya|Felip V]], per a premiar els servicis del [[Duc de Berwick]], vencedor en [[Almansa]], va crear el ducat de Llíria i se'l va concedir. El primer Duc, Jacobo Fitz James Stuart, era fill de [[Jacob II]], rei d'Anglaterra, qui li havia nomenat Duc de Berwick i virrei d'Irlanda. Fon mariscal de França i capità general d'Espanya durant la guerra de Successió. El tercer Duc de Llíria, cridat com el seu yayo, va casar en María Teresa de Silva i Palafoix Alvárez de Toledo, Duquesa d'Alba. Apartir d'este moment, el títul de [[Duc de Llíria]], passa a mans de la [[Casa d'Alba]], estant en possessió en l'actualitat per '''[[Cayetana Fizjames Stuart]] ''', qui és ademés alcaldesa Honorífica de Llíria.
+
Acabada la [[Guerra de Successió]], el rei [[Felip V d'Espanya|Felip V]], per a premiar els servicis del [[Duc de Berwick]], vencedor en [[Almansa]], va crear el ducat de Llíria i se'l va concedir. El primer Duc, Jacobo Fitz James Stuart, era fill de [[Jacob II]], rei d'Anglaterra, qui li havia nomenat Duc de Berwick i virrei d'Irlanda. Fon mariscal de França i capità general d'Espanya durant la guerra de Successió. El tercer Duc de Llíria, nomenat com el seu yayo, va casar en María Teresa de Silva i Palafoix Alvárez de Toledo, Duquesa d'Alba. Apartir d'este moment, el títul de [[Duc de Llíria]], passa a mans de la [[Casa d'Alba]], estant en possessió en l'actualitat per '''[[Cayetana Fizjames Stuart]] ''', qui és ademés alcaldesa Honorífica de Llíria.
    
Durant el [[sigle XVIII]] la política fisiocràtica dels [[Borbó]] va donar lloc a un alvanç espectacular de la [[agricultura]] lliriana.
 
Durant el [[sigle XVIII]] la política fisiocràtica dels [[Borbó]] va donar lloc a un alvanç espectacular de la [[agricultura]] lliriana.
Llínea 64: Llínea 64:     
Fon en l'any [[1887]] quan, per real decret, es va concedir a Llíria el títul de ciutat.
 
Fon en l'any [[1887]] quan, per real decret, es va concedir a Llíria el títul de ciutat.
 +
 +
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
  |  Alcalde_1 = Jose M. Jordà
 +
  |  Partit_1 = PCE
 +
  |  Alcalde_2 = Vicente Soldevilla
 +
  |  Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  |  Alcalde_3 = Vicente Castellà Benci
 +
  |  Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  |  Alcalde_4 = Ricard Torres Balaguer
 +
  |  Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  |  Alcalde_5 = Miguel Pérez Gil
 +
  |  Partit_5 = [[PPCV]]
 +
  |  Alcalde_6 = Fina Pérez Lapiedra
 +
  |  Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  |  Alcalde_7 = Manuel Izquierdo Igual
 +
  |  Partit_7 = [[PPCV]]
 +
  |  Alcalde_8 = Manuel Izquierdo Igual
 +
  |  Partit_8 = [[PPCV]]
 +
  |  Alcalde_9 = Manuel Izquierdo Igual
 +
  |  Partit_9 = [[PPCV]]
 +
  |  Alcalde_10 = Manuel Civera Salvador
 +
  |  Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  |  Alcalde_11 = Manuel Civera Salvador (2019-2021)
 +
Joan Manuel Miguel León (2021-2023)
 +
  |  Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
 +
[[Compromís]]
 +
  |  Alcalde_12 = Joan Manuel Miguel León
 +
  |  Partit_12 = [[Compromís]]
 +
}}
    
== Demografia ==
 
== Demografia ==
Llínea 70: Llínea 100:  
Un 12,2% de la seua població és de [[immigració en Espanya|nacionalitat estrangera]], sent els principals colectius forans el rumà, el britànic i el marroquí.<ref><small>'''Font''': Explotació estadística del cens segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245&file=inebase&L= Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).]</small></ref>
 
Un 12,2% de la seua població és de [[immigració en Espanya|nacionalitat estrangera]], sent els principals colectius forans el rumà, el britànic i el marroquí.<ref><small>'''Font''': Explotació estadística del cens segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245&file=inebase&L= Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).]</small></ref>
    +
<center>
 
{| align="center" {{tablabonita}}
 
{| align="center" {{tablabonita}}
 
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució <ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
 
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució <ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
Llínea 80: Llínea 111:  
|-
 
|-
   −
! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2018]] !! [[2021]]  
+
! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2018]] !! [[2022]]  
 
|-
 
|-
−
| align=center| 15.550|| align=center| 17.216|| align=center| 21.078|| align=center| 22.441|| align=center| 22.972|| align=center| 23.648
+
| align=center| 15.550|| align=center| 17.216|| align=center| 21.078|| align=center| 22.441|| align=center| 22.972|| align=center| 24.036
    
|}
 
|}
 +
</center>
    
== Economia ==
 
== Economia ==
−
El terme de Llíria està enclavat en una zona molt apta per a la [[agricultura]].
+
El terme de Llíria està enclavat en una zona molt apta per a l'[[agricultura]]. L'economia de Llíria s'ha transformat en les últimes décades, passant d'una estructura econòmica tradicional (agricultura de secà, artesanat local) a una moderna (agricultura de regadiu, industrialisació, activitats terciaries). Les [[hortalices]] constituïxen el principal cultiu, en 4375 ha, seguides dels cítrics (5602 ha) i els frutals (1142 ha) i la [[garrofera]] (1040 ha).
 +
 
 +
L'activitat industrial (27,1 % de la població activa) s'ha desenrollat particularment en les últimes décades, donada la seua evolució des de l'artesanat tradicional. El principal sector és la confecció, seguit dels materials de construcció i el moble.​
 +
 
 +
En la finalitat de potenciar l'activitat econòmica de la regió, es va donar llum verda en l'any [[2019]] a la gran àrea industrial Pla de Carrases, ubicada junt a la CV-35 i en una superfície d'1,18 millons de metros quadrats de sol industrial.
    
== Cultura ==
 
== Cultura ==
Llínea 107: Llínea 143:  
En la part del Tossal de Sant Miquel hi ha restes d'un poblat iber de molta importància ya que es varen trobar moltes restes iguals que el palau de Marc Corneli Nigri que pertany a l'época romana i que va deixar un mausoleu i un cementeri soterrat al costat del Colege Francisco Llopis.
 
En la part del Tossal de Sant Miquel hi ha restes d'un poblat iber de molta importància ya que es varen trobar moltes restes iguals que el palau de Marc Corneli Nigri que pertany a l'época romana i que va deixar un mausoleu i un cementeri soterrat al costat del Colege Francisco Llopis.
 
També hi ha un museu arqueològic situat al costat de l'Iglésia de la Sanc, a on s'arrepleguen restes romanes i ibers.
 
També hi ha un museu arqueològic situat al costat de l'Iglésia de la Sanc, a on s'arrepleguen restes romanes i ibers.
−
  −
== Política ==
  −
{{Alcaldes_Espanya
  −
  |  Alcalde_1 = Jose M. Jordà
  −
  |  Partit_1 = PCE
  −
  |  Alcalde_2 = Vicente Soldevilla
  −
  |  Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
  −
  |  Alcalde_3 = Vicente Castellà Benci
  −
  |  Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
  −
  |  Alcalde_4 = Ricard Torres Balaguer
  −
  |  Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
  −
  |  Alcalde_5 = Miguel Pérez Gil
  −
  |  Partit_5 = [[PPCV]]
  −
  |  Alcalde_6 = Fina Pérez Lapiedra
  −
  |  Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
  −
  |  Alcalde_7 = Manuel Izquierdo Igual
  −
  |  Partit_7 = [[PPCV]]
  −
  |  Alcalde_8 = Manuel Izquierdo Igual
  −
  |  Partit_8 = [[PPCV]]
  −
}}
      
== Personalitats destacades ==
 
== Personalitats destacades ==
−
*'''[[José Rius (escritor)|José Rius]] ''' (Ademús - Cullera, 1777). Escritor i antiquari del sigle XVIII.
+
*'''[[José Rius (escritor)|José Rius]] ''' ([[Ademús]] - [[Cullera]], [[1777]]). Escritor i antiquari del [[sigle XVIII]].
    
== Festes locals ==
 
== Festes locals ==
−
Celebra les seues festes patronals a [[Arcàngel Miguel|San Miquel Arcàngel]] el [[29 de setembre]], Durant diversos dies.
+
Celebra les seues festes patronals a [[Arcàngel Miquel|Sant Miquel Arcàngel]] el [[29 de setembre]], durant diversos dies.
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
Llínea 140: Llínea 156:  
== Referències ==
 
== Referències ==
 
{{listaref}}
 
{{listaref}}
 +
* [https://www.lliria.es Ajuntament de Llíria]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Liria INE. Població de Llíria]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 
* Duques de Llíria, palacio de los. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 
* Duques de Llíria, palacio de los. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 
* Museu Arqueològic de Llíria. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 
* Museu Arqueològic de Llíria. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
    
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 
*  Felipe Mª Garín y Ortiz de Taranco (dir.) (1986). «Llíria: Llíria: Forn de la Vila». Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. p. 319. ISBN 84-505-4653-2
 
*  Felipe Mª Garín y Ortiz de Taranco (dir.) (1986). «Llíria: Llíria: Forn de la Vila». Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. p. 319. ISBN 84-505-4653-2
 
* Fiestas y tradiciones. Llíria. M. I. Ayuntamiento de Llíria. 2009
 
* Fiestas y tradiciones. Llíria. M. I. Ayuntamiento de Llíria. 2009
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 
* Mausoleus romans. M. I. Ajuntament de Llíria. 2009
 
* Mausoleus romans. M. I. Ajuntament de Llíria. 2009
−
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
+
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 
* Museo Silvestre de Edeta. Llíria. M. I. Ayuntamiento de Llíria. 2009
 
* Museo Silvestre de Edeta. Llíria. M. I. Ayuntamiento de Llíria. 2009
 
* Patrimonio histórico. Llíria. M. I. Ayuntamiento de Llíria. 2009
 
* Patrimonio histórico. Llíria. M. I. Ayuntamiento de Llíria. 2009
Llínea 156: Llínea 180:  
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{commonscat|Llíria}}
 
{{commonscat|Llíria}}
−
* [https://www.lliria.es Ajuntament de Llíria]
      
{{Municipis del Camp de Túria}}
 
{{Municipis del Camp de Túria}}
Jose2
Administradors
109 260

edicions

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Especial:MobileDiff/258361...286625»