Diferència entre les revisions de "Llautó"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 12: Llínea 12:
 
Encara que el llautó s'ha utilisat en distintes formes des de la prehistòria,​ la seua verdadera naturalea com una aleació de coure i zinc no es va entendre fins al periodo posterior a l'[[Edat Mija]], ya que el vapor de zinc que reaccionava en el coure per a formar el llautó no es reconeixia com a metal.​ L'us en l'[[anglés]] modern primerenc de la paraula llautó pot significar qualsevol aleació de bronze o coure, una definició encara menys precisa que la moderna.
 
Encara que el llautó s'ha utilisat en distintes formes des de la prehistòria,​ la seua verdadera naturalea com una aleació de coure i zinc no es va entendre fins al periodo posterior a l'[[Edat Mija]], ya que el vapor de zinc que reaccionava en el coure per a formar el llautó no es reconeixia com a metal.​ L'us en l'[[anglés]] modern primerenc de la paraula llautó pot significar qualsevol aleació de bronze o coure, una definició encara menys precisa que la moderna.
  
Els primers llautons poden haver segut aleacions naturals fabricades per mig de la fundició de menas de coure riques en zinc.​ En l'[[antiga Roma]], el llautó es produïa deliberadament a partir de minerals metàlics de coure i zinc utilisant el procés de cementació, el producte de la qual era el llautó de calamina. Variants d'este método varen continuar usant-se fins a mediats del sigle XIX. Finalment, seria reemplaçat pel procés d'espelterisat, un sistema introduït en [[Europa]] en el [[sigle XVI]] que consistix en l'aleació directa de coure i zinc metàlic.​
+
Els primers llautons poden haver segut aleacions naturals fabricades per mig de la fundició de menas de coure riques en zinc.​ En l'[[antiga Roma]], el llautó es produïa deliberadament a partir de minerals metàlics de coure i zinc utilisant el procés de cementació, el producte de la qual era el llautó de calamina. Variants d'este método varen continuar usant-se fins a mediats del sigle XIX.  
 +
 
 +
Finalment, seria reemplaçat pel procés d'espelterisat, un sistema introduït en [[Europa]] en el [[sigle XVI]] que consistix en l'aleació directa de coure i zinc metàlic.​
  
 
Històricament, en ocasions s'ha fet referència al llautó com coure groc.
 
Històricament, en ocasions s'ha fet referència al llautó com coure groc.

Revisió de 10:31 14 oct 2023

Monedes de Llautó

El llautó (de l'àrap al'úd) és una aleació de coure i zinc, de color dorat com l'or, molt maleable, que si es polix pot tindre molta lluentor.

Les proporcions de coure i zinc poden variar per a crear una varietat de lautons en propietats diferents. En els llautons industrials el percentage de zinc es manté sempre inferior al 50 %. La seua composició influïx en les característiques mecàniques, la fusibilitat i la capacitat de conformació per fundició, forja, troquellat i mecanisat.

S'utilisa en l'indústria sobre tot de la ferreteria i per a fer parts de maquinaries.

Història

Gerra persa de llautó del sigle VII

Encara que el llautó s'ha utilisat en distintes formes des de la prehistòria,​ la seua verdadera naturalea com una aleació de coure i zinc no es va entendre fins al periodo posterior a l'Edat Mija, ya que el vapor de zinc que reaccionava en el coure per a formar el llautó no es reconeixia com a metal.​ L'us en l'anglés modern primerenc de la paraula llautó pot significar qualsevol aleació de bronze o coure, una definició encara menys precisa que la moderna.

Els primers llautons poden haver segut aleacions naturals fabricades per mig de la fundició de menas de coure riques en zinc.​ En l'antiga Roma, el llautó es produïa deliberadament a partir de minerals metàlics de coure i zinc utilisant el procés de cementació, el producte de la qual era el llautó de calamina. Variants d'este método varen continuar usant-se fins a mediats del sigle XIX.

Finalment, seria reemplaçat pel procés d'espelterisat, un sistema introduït en Europa en el sigle XVI que consistix en l'aleació directa de coure i zinc metàlic.​

Històricament, en ocasions s'ha fet referència al llautó com coure groc.

Referències

Bibliografia

  • Coca Rebollero, P. y J. Rosique Jiménez (2000). Ciencia de Materiales Teoría- ensayos- tratamientos. Ediciones Pirámide. ISBN 84-368-0404-X
  • Craddock, P.T. and Eckstein, K (2003) "Production of Brass in Antiquity by Direct Reduction" in Craddock, P.T. and Lang, J. (eds) Mining and Metal Production Through the Ages London: British Museum pp. 226–7
  • De Ruette, M. (1995) "From Contrefei and Speauter to Zinc: The development of the understanding of the nature of zinc and brass in Post Medieval Europe" in Hook, D.R. and Gaimster, D.R.M (eds) Trade and Discovery: The Scientific Study of Artefacts from Post Medieval Europe and Beyond London: British Museum Occasional Papers 109
  • Sáez de Montoya, Constantino (1856) Tratado teórico-práctico de metalurgia. Madrid: Gaspar y Roig, p. 543


Enllaços externs

Commons