Diferència entre les revisions de "Llengua vehicular"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 1: Llínea 1:
'''Llengua vehicular''' o '''Lingua franca''' és la que utilisen els parlants de diverses llengües per entendre's entre ells, generalment en una regió determinada. El cas més general de llengua vehicular és el protagonisat per l'[[anglés]], que actualment és l'única llengua vehicular vàlida per a tot el món.
+
'''Llengua vehicular''' o '''Lingua franca''' és la que utilisen els parlants de diverses llengües per entendre's entre ells, generalment en una regió determinada. El cas més general de llengua vehicular és el protagonisat per l'[[anglés]], que actualment és l'única llengua vehicular vàlida per a tot lo [[Terra|món]].
  
El sinònim "[[lingua franca]]", en principi és el nom en qué es coneixia la llengua vehicular amprada al Mediterràneu des del [[segle XI]] (i també coneguda com "[[sabir]]"). Posteriorment, van anar apareixent una multiplicitat de [[llengua criolla|llengües criolles]] com a instruments de comunicació lligats a l'[[colonialisme|expansió colonial]].
+
El sinònim "[[lingua franca]]", en principi és el nom en qué es coneixia la llengua vehicular amprada al Mediterràneu des del [[segle XI]] (i també coneguda com "[[sabir]]"). Posteriorment, varen anar apareixent una multiplicitat de [[llengua criolla|llengües criolles]] com a instruments de comunicació lligats a l'[[colonialisme|expansió colonial]].
  
La "[[lingua franca]]", formada inicialment a partir de l'[[occità]], el [[català]] i l'[[italià]], en aportacions posteriors del [[castellà]], el [[portugués]], l'[[àrap]], el [[grec]] i el [[turc]], era coneguda pels mariners mediterràneus incloent-hi els portuguesos. Segons el llingüista [[Hugo Schuchardt]], quan els portuguesos van iniciar les exploracions dels mars d'Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania, van decidir comunicar-se en als natius de les terres descobertes barrejant una versió de la ''lingua franca'' en influències del [[portugués]] en les llengües locals. Quan els vaixells anglesos i francesos començaren a competir en els portuguesos, les tripulacions provaren d'aprendre este "portugués trencat". A través d'un procés de canvi, les paraules provinents de la "lingua franca" i del portugués van ser substituïdes per les de les llengües pròpies dels pobles en contacte. Esta teoria explicaria les similituts entre la majoria dels [[Pidgin (llingüística)|pidgins]] de base europea i les llengües [[llengua criolla|criolles]], com ara el [[Tok Pisin]], el [[Papiamento]], el [[Sranang Tongo]], etc. Estes llengües usen formes similars a la paraula occitana ''sabir'' per a referir-se al mot "saber" i a la portuguesa ''piquenho'' per a "chicotet".
+
La "[[lingua franca]]", formada inicialment a partir de l'[[occità]], el [[català]] i l'[[italià]], en aportacions posteriors del [[castellà]], el [[portugués]], l'[[àrap]], el [[grec]] i el [[turc]], era coneguda pels mariners mediterràneus incloent-hi els portuguesos. Segons el llingüista [[Hugo Schuchardt]], quan els portuguesos varen iniciar les exploracions dels mars d'[[Àfrica]], [[Amèrica]], [[Àsia]] i [[Oceania]], varen decidir comunicar-se en els natius de les terres descobertes barrejant una versió de la ''lingua franca'' en influències del [[portugués]] en les llengües locals.  
 +
 
 +
Quan els vaixells anglesos i francesos començaren a competir en els portuguesos, les tripulcion probaren a deprendre este "portugués trencat". A través d'un procés de canvi, les paraules provinents de la "lingua franca" i del portugués varen ser substituïdes per les de les llengües pròpies dels pobles en contacte. Esta teoria explicaria les similituts entre la majoria dels [[Pidgin (llingüística)|pidgins]] de base europea i les llengües [[llengua criolla|criolles]], com ara el [[Tok Pisin]], el [[Papiamento]], el [[Sranang Tongo]], etc. Estes llengües usen formes similars a la paraula occitana ''sabir'' per a referir-se al mot "saber" i a la portuguesa ''piquenho'' per a "chicotet".
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==

Revisió de 11:07 4 oct 2013

Llengua vehicular o Lingua franca és la que utilisen els parlants de diverses llengües per entendre's entre ells, generalment en una regió determinada. El cas més general de llengua vehicular és el protagonisat per l'anglés, que actualment és l'única llengua vehicular vàlida per a tot lo món.

El sinònim "lingua franca", en principi és el nom en qué es coneixia la llengua vehicular amprada al Mediterràneu des del segle XI (i també coneguda com "sabir"). Posteriorment, varen anar apareixent una multiplicitat de llengües criolles com a instruments de comunicació lligats a l'expansió colonial.

La "lingua franca", formada inicialment a partir de l'occità, el català i l'italià, en aportacions posteriors del castellà, el portugués, l'àrap, el grec i el turc, era coneguda pels mariners mediterràneus incloent-hi els portuguesos. Segons el llingüista Hugo Schuchardt, quan els portuguesos varen iniciar les exploracions dels mars d'Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania, varen decidir comunicar-se en els natius de les terres descobertes barrejant una versió de la lingua franca en influències del portugués en les llengües locals.

Quan els vaixells anglesos i francesos començaren a competir en els portuguesos, les tripulcion probaren a deprendre este "portugués trencat". A través d'un procés de canvi, les paraules provinents de la "lingua franca" i del portugués varen ser substituïdes per les de les llengües pròpies dels pobles en contacte. Esta teoria explicaria les similituts entre la majoria dels pidgins de base europea i les llengües criolles, com ara el Tok Pisin, el Papiamento, el Sranang Tongo, etc. Estes llengües usen formes similars a la paraula occitana sabir per a referir-se al mot "saber" i a la portuguesa piquenho per a "chicotet".

Bibliografia

  • John A. Holm, Pidgins and Creoles, Cambridge University Press, 1989, ISBN 0-521-35940-6, p. 607 (en anglès)
  • Henry Romanos Kahane, The Lingua Franca in the Levant: Turkish Nautical Terms of Italian and Greek Origin, University of Illinois, 1958 (en anglès, referit concretament al sabir)
  • Hugo Schuchardt, Pidgin and Creole languages : selected essays by Hugo Schuchardt, Cambridge University Press, 1980. ISBN 0-521-22789-5. (en anglès)